18 de desembre del 2010

Terminàlia

El 23 de febrer, que és el dia de l’aniversari d’un servidor, els pagesos romans celebraven unes festes en honor del déu Tèrminus, protector dels límits dels camps i de les fronteres, públiques i privades. Eren les terminàlies. Termes, marges i fites sempre han estat motiu de disputes entre els qui conreen la terra, fins al punt d'haver de recórrer a les més altes instàncies (les divines, abans, i les jurídiques, sempre). Ara que no hi ha romans (excepte els de la città aperta) i que amb prou feines hi ha pagesos, apareix una revista que ens parla dels termes i dels seus límits; això sí, dins del camp de la terminologia.


Terminàlia és una nova revista (la primera catalana sobre terminologia), en formats paper i digital, de la també nova Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), una entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. I parlant de filials, cal dir que la SCATERM és filla de l’ACATERM, l’Associació Catalana de Terminologia, fundada el 2002.

Adreçada a tots aquells que ens agraden els mots, i saber com neixen i es transformen, estem davant d’una publicació seriosa, acadèmica, que inclou un ampli ventall d’escrits: des d’aportacions molt científiques a d’altres més divulgatives. Com va dir Maria Teresa Cabré, la seva directora, durant l’acte de presentació (el 24 de febrer del 2010; l’endemà del dia que històricament li tocava), és molt important per a qualsevol societat, i especialment en el nostre cas lingüístic, comptar amb terminologia pròpia. Potenciar la consciència terminològica d’investigadors i professionals és del tot necessari, especialment quant als àmbits científics i tècnics. Si volem una llengua de cultura, també aquí cal ser molt curosos.

De periodicitat semestral, n'han aparegut fins ara dos números, el 0 (desembre 2009) i l'1 (juliol 2010). Tots els continguts estan sota llicència creative commons i els trobem disponibles en línia des del web de l'Institut d'Estudis Catalans, així que no ens detindrem a mostrar-los (s'hi parla de diccionaris, també...). L'interessat, que passi i remeni. Confiem que, sota la protecció de Tèrminus, cada nou número arribi a bon terme. I per molts semestres!

9 comentaris:

  1. Si la qualitat de la revista es correspon a la qualitat de les imatges triades per la portada... ha de ser molt bona! Li donarem una ullada virtual aprofitant les dues formes de publicació!

    ResponElimina
  2. Cuidat disseny de portada, i tant! És la millor revista catalana sobre terminologia, sens dubte.

    ResponElimina
  3. No vos pareix que l'SCATERM i el TERMCAT s'encavalquen? En època de vaques magres l'Administració hauria d'optimitzar cada euro que gasta (i en època de vaques grasses, també), però veig que aquesta gent no s'està de res.

    ResponElimina
  4. Em sembla estrany que el logo del TERMCAT no hi aparegui, sí. Però tampoc diria que s'encavalquen: que jo sàpiga ells no fan una revista d'aquest estil.

    ResponElimina
  5. No fan una revista d'aquest estil, però podrien fer-la. El que vull dir és que ara ja tenim el Centre de Terminologia Catalana (TERMCAT), la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) i l'Associació Catalana de Terminologia (ACATERM), i veurem si la cosa s'atura aquí.

    ResponElimina
  6. Benvolgut anònim nouvingut. Em sembla que us heu fet un bon embolic (i no és estrany), perquè l'Scaterm és el que abans s'anomenava Acaterm.

    Està bé que vetlleu perquè el diner públic estigui ben invertit, però seria bo que abans d'alçar el crit al cel us informéssiu un poquet, que no costa diners. El Termcat és un consorci públic que té per objectiu la normalització i difusió terminològica en català, mentre que l'Scaterm és una associació que agrupa professionals i entitats i on cadascú paga religiosament la quota de soci i que té la finalitat de ser com una mena de fòrum dels professionals.

    És cert que la quota d'associades que paguen les institucions públiques ve de l'erari públic, però les quotes que paguen els professionals i altres entitats que no són públiques i que actuen com a socis surt de les seves butxaques.

    Ara que tothom corre a treure les tisores, que no se'ns en vagi la mà i prengui mal qui no en té culpa.

    ResponElimina
  7. Ha arribat el dia que sempre havia temut: dos anònims diferents al mateix apunt... Bé, cadascú és lliure d'adoptar la personalitat que vulgui o de no adoptar-ne cap, així que prendrem paciència.

    Confirmo això de les quotes del segon anònim: jo no sóc membre del TERMCAT però en canvi em pago dels meus calerons ser soci de l'SCATERM.

    ResponElimina
  8. El saber no pot estar encotillat per drets d'autor ni lleis Sindes.

    La línia de l'IEC i la que ja van prendre fa molts anys les Universitats és la correcta: accés universal al saber i a la informació.

    No fa gaire dies també vam saber que al mateix espai de l'IEC hi ha digitalitzada la Revista de l'Alguer.

    Molt bona notícia!

    ResponElimina
  9. Imagino que a la Revista de l'Alguer deuen haver-hi refranys... Sempre són bones notícies, que les publicacions, siguin antigues o noves, es trobin a Internet.

    ResponElimina

Quelcom a dir?