23 d’abril de 2011

Les lectures predilectes de Josep Pla


"La seva mort significà la desaparició del català més important del nostre temps. Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta època que, havent-se proposat d’obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s’hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós, exclusiu. Feia molts anys, moltes dotzenes d’anys, que no s’havia produït en el nostre país un cas semblant. En el nostre temps concretament totes les empreses de caràcter col·lectiu i els homes que s’hi posaren davant tingueren un destí mancat, foren emportats avall per una catàstrofe sense precedents. De l’inenarrable, fabulós naufragi, només queda dempeus una obra i una figura: la figura i l’obra de Pompeu Fabra."

Homenots (sisena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 47




"El 18 d'agost de 1917, mossèn Antoni M. Alcover, vicari general de Mallorca, desembarcà a Ciutadella. Venia a "cercar mots", com deia ell, i exactament a fer un estudi de la flexió verbal en els pobles de l'illa. Ja feia anys que Mossèn Alcover anava a Menorca per tal de recollir del poble el llenguatge viu. [...] Mossèn Alcover era un home gras, cara-rodó, cap pelat, de gest enèrgic i contundent. Davant dels acudits i de les capvuitades dels al·lots reia sorollosament: tots els sacsons de la seva còrpora robusta entraven en moviment."

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 13-14




"Jo estic agraït a l'autor del Diccionari. Conec, fins on un profà de la filologia pot conèixer aquestes coses, els volums d'aquesta obra. M'han fet molta companyia. Hi he passat hores i hores, en aquests últims anys, de la meva vida. Hi he après moltes coses. Hi he trobat una gran quantitat de coneixements, molta amenitat -cosa importantíssima en els temps que correm i en les circumstàncies en què ens trobem- i ni una ombra de pedanteria. La lectura del Diccionari és pura delícia. L'obra de Moll és gustosa, plena, literalment saturada d'essències d'aquest país, d'una varietat prodigiosa, d'un popularisme elegant, d'un bon sentit científic -és un sentit que demana una moderació arriscada- admirable, d'un gust saborosíssim. Aquest Diccionari i, és clar, el de Joan Coromines són les meves lectures predilectes. És una lectura que em va bé per al cos i per a l'esperit. No m'ensopeix ni m'exalta. Em manté l'esperit despert, sensorialment i intel·lectualment despert. El contacte amb el parlar d'un poble a través dels segles és la cosa més gustosa, la més lliure, la més fascinadora i la més obsessionant que es pot donar en el terreny de les sensacions i de l'esperit. La història d'una llengua és una lliçó d'humilitat permanent- i una font d'il·lusions inexhaurible."

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 41-42




"Jo tinc l'impressió que és l'home que treballa més d'aquest país- que treballa d'una manera segura, compassada i llarga. El lector que hagi passat els ulls per aquesta notícia, que tingui un coneixement, per petit que sigui, del diccionari, que conegui, encara que només sigui de referències, el que ha escrit i elaborat, potser es preguntarà, com jo mateix m'he preguntat moltes vegades: ¿és compatible la vida humana amb tot el que Coromines vol abraçar? Si arriba cap sense defalliments físics, deixarà una obra immensa, utilíssima, formidable. Que Déu conservi la salut i la vida a aquest català de primeríssima categoria, tan important!"

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 163

Avui fa 30 anys de la mort d'en Josep Pla, el 23 d'abril de 1981 a Llofriu.
Bona diada de Sant Jordi!

14 comentaris:

  1. Interessant apunt, com no podia ser d'altra manera per altra banda. Coneixent-te ja no m'estranya que el món del diccionaris surti per tot arreu. :-)
    Molt bona diada de Sant Jordi, per tu també!

    ResponSuprimeix
  2. Perquè, Pere Llada, el món dels diccionaris ÉS per tot arreu. No podem amagar la realitat ;) Bona diada!

    Merci, Caballé. On sóc ara mateix només piulen els moixons...

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies a lectures com aquestes la prosa de Pla és monòtona com el mar.

    Tot i que n'hi ha prou d'obrir un llibre seu qualsevol per enganxar-s'hi, podeu llegir el que s'ha salvat de les conferències del meu compatrici Gabriel Ferrater sobre Pla (Gabriel Ferrater, Tres prosistes: Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla, Empúries, 2010). Després d'això només queda treure's el barret.

    Deixeu-me també retre un petit record a Maria Àngels Anglada, que també ens va deixar un Sant Jordi: "Sé allò que no em durà, / que enyoraré mentre em bategui el cor."

    Avui m'he decidit a deixar enrere la màscara de l'anònim amb què se m'ha volgut acollir en aquest fantàstic bloc. És el meu modest regal de Sant Jordi.

    ResponSuprimeix
  4. En Pla i els homenots s’ho valen. Fantàstic apunt. Felicitats.
    Bons Sant Jordi!!!.
    M’has fet mirar en el DCBV què és un moixó. Cada dia s’aprenen mots nous, això també és fantàstic.
    Fins aviat.

    ResponSuprimeix
  5. Tot i reconèixer-li la vàlua, no tinc massa tirada per en Pla...que passis una bona diada literària i lexicogràfica !

    ResponSuprimeix
  6. Mauleta: Bones referències comparteixes. L'Anglada la faig llegir a l'insti de fa anys. Domina molt bé l'ofici, i tant. Gràcies pel regal de destapar-te tu i els teus ultramots. Ens llegim!

    Quadern: Aquest DCVB és fantàstic es miri per on es miri. La sort que tenim!

    Elfreelang: Bona diada també a vós i a tots els lletraferits!

    ResponSuprimeix
  7. Torno per deixar constància que tens raó i que el món dels diccionaris ÉS per tot arreu.
    T'ho explico, tinc els DVD de l'Escurço Negre i, quan vull riure una estona, em miro algun capítol. Doncs ahir em vaig posar els de la tercera temporada i el segon d'ells tracta de com l'autor del primer diccionari anglès busca mecenatge per publicar-lo. Un capítol molt bo (on en Baldrick fa de les seves) que es titula "Incansable i incapaç" (Ink and Incapability). No sé si ja el coneixies, segurament si, però després del que vam parlar ahir n'havia de deixar constància aquí. ;-D

    ResponSuprimeix
  8. Sort que li va desitjar a en Coromines una llarga vida!

    Bon apunt, com sempre!

    ResponSuprimeix
  9. Pere Llada: Açò és fantàstic! M'encanta l'escurçó, però aquest capítol no el controlo. El buscaré, i tant!

    Pisco: Llarga vida a tots nosaltres, també. Per si de cas!

    ResponSuprimeix
  10. Com un fil que relligués de cap a peus el teu apunt, ara recordo un campament d'alta muntanya de l'any 33 on van coincidir el Fabra i el Coromines (al Pla no me l'imagino per semblants verals). La toponímia encara conserva uns "Estanys Escondits" batejats pel mestre Fabra; per contra, l'irònic "Estany de Mai-hi-som" s'ha perdut.

    http://empriu.blogspot.com/2008/09/116-lestany-de-mai-hi-som.html

    ResponSuprimeix
  11. Em permetràs, Girbén, que continuï la teva fantàstica història afegint el nom d'un tercer filòleg excursionista, hereu intel·lectual d'en Fabra i Coromines: el Joan Solà que en aquest escrit sobre el Montardo també evoca Fabra, els Escondits i l'Amagat.

    http://muntanyanet.blogspot.com/2007/11/fillegs-excursionistes.html

    ResponSuprimeix
  12. Brr..., Gazo, corro a dir que l'Enric va plantar un sens fi d'altes fites estimables en els indrets més oportuns i orientadors.
    També he dir-ne alguna de les capacitats dels bons erudits, capaços d'acompanyar-te durant quilòmetres ocults en l'angle mort del retrovisor.
    Així, arribes al confí metafòric de l'Estany de Mai-hi som i veus com hi ressona fort el càntic del Liverpool, el "“You'll never walk alone”.

    ResponSuprimeix
  13. Només metafòric, el Mai-hi-som... Hi ha un comentarista de l'Empriu que creu que no (amb la boca petita, però).

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?