16 de gener de 2012

Quantes vegades no t'enamores

"Quantes vegades no t'enamores d'un mot caçat al vol dins el diccionari!"
Montserrat Roig

Arran de l'homenatge blocaire que es va dedicar a l'escriptora Montserrat Roig pels 20 anys de la seva mort, una citació del Diccitionari va provocar un comentari de Quadern de mots incloent la citació que encapçala aquest apunt. Pertany al llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) i, en concret, la trobem a la p. 45, a l'inici del capítol "Les coses mai no van ser així". El paràgraf sencer, que comença per una altra citació, fa: "Una novel·la són paraules, deia la Mercè Rodoreda. I confirmava la teoria stendhaliana de la selecció dels detalls. La novel·lista observa, recorda i imagina. Voldria que les tres forces s'equilibressin i esborra, dins la ment, els records que sobren, per molt boniques que siguin les paraules. Els records duen les paraules, són anteriors a aquestes, i aquestes esdevenen les grans enemigues. Quantes vegades no t'enamores d'un mot caçat al vol dins el diccionari! La novel·lista ha de contenir la poesia... quan aquesta esdevé massa fàcil. La novel·lista imagina que és capaç de crear vida nova perquè és immodesta. Han passat els anys, i ha descobert que la literatura mai no és un calc de la vida, ni els veristes, els naturalistes extrems, ho van aconseguir. I s'hi deixa les dents."

Posats a recordar homenatges passats, en recordaré un parell de futurs i propers:




29 de gener: 25 anys de la mort de J.V. Foix
convoca en Parèmies



7 de febrer: 200 anys del naixement de Charles Dickens
convoca l'Assumpta

15 comentaris:

  1. Aquest llibre de la Montserrat el vaig llegir fa molt temps, però recordo que em va agradar molt. És el seu millor llibre amb diferència (dels dos que he llegit d'ella). Ens enamorem per culpa de la paraula "amor", si no existís la paraula no ens enamoraríem. I és clar que ens enamorem també de paraules i de conceptes. "Res a témer" del Julian Barnes sembla demostrar que el famós "síndrome d'Stendhal" va ser una invenció gairebé total de Henri Beyle, talment com el nom Stendhal. Salutacions!

    ResponSuprimeix
  2. "És el seu millor llibre amb diferència (dels dos que he llegit d'ella)": m'encanta!

    A banda, aquest llibre té un títol que ha tingut molta fama (més que el contingut, probablement).

    Aquest llibre del Barnes que comentes encara me l'acabaré llegint. Salut, Òscar!

    ResponSuprimeix
  3. El tinc pendent de llegir! En tot cas, mentre la llengua ens segueixi enamorant, aquesta serà ben viva i amb futur per endavant!

    ResponSuprimeix
  4. Molt bon llibre, vaig gaudir molt llegint-lo, Té trosset per recollir.

    ResponSuprimeix
  5. Què vol dir El Parèmies convoca?

    Uns m'enreden, altres fan la introducció i em toca figurar i llistar blogs!

    Ja en parlarem, ja...

    ResponSuprimeix
  6. Porquet, comparteixo els teus grunyits fins al darrer fonema. L'aspecte afectiu de les llengües és irrenunciable.

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies per la citació, mussola! Així funciona la blocosa. Els uns ens inspirem en els altres.

    ResponSuprimeix
  8. Parèmies, crec que en Tibau ahir també va parlar de vós. El cor de la blocosa batega al teu ritme!

    ResponSuprimeix
  9. Ha, ha... un homenatge fora de temps... em sembla que aviat m'apuntaré a aquest carro!

    ResponSuprimeix
  10. Tu ja has creat el homenatges blocaires unipersonals (cas Maragall). No vulguis acaparar totes les excentricitats...

    ResponSuprimeix
  11. Eeeeeeei!!! Gràcies!! :-)))

    Per cert, vosaltres que esteu més a prop del món editorial, de les lletres, la cultura en general. etc. (dic jo... no?) No sabreu pas si es prepara alguna nova edició d'obres de Dickens en català? És que, és molt gros això! Hi ha llibres seus MAI traduïts a la nostra llengua i altres que sí que ho han estat (com, per exemple, Una història de dues ciutats) que es troben descatalogats!! Tant en Mac, com la Rits, com jo, l'haurem llegit de biblioteca, i en Marcel intentant fer el mateix per Granollers, impossible comprar-lo en català!

    Què puc fer? :-)

    (La paraula "descatalogats" em diu que està malament, però no sé com es diu bé).

    ResponSuprimeix
  12. La paraula "descatalogats" és perfecta, Assumpta. No tots els derivats consten dins dels diccionaris.

    Respecte a la teva queixa, no et pensis pas que jo tinc cap mena d'influència. La de diccionaris que s'haurien reimprès, si fos per mi :)

    El que segur que no és negatiu és que hi hagi blocaires, com l'Allau a la sèrie "Dickens o res" o tu mateixa darrerament, que lluiteu per tornar a posar de moda autors clàssics.

    Un suggeriment: Dickens tampoc té tantíssimes novel·les, em sembla. Podries fer un apunt on es veiés el panorama editorial de Dickens en català a l'actualitat. Només cal anar mirant al CCUC o a l'agència d'ISBN i t'aniran sortint les darreres traduccions.

    D'Història de dues ciutats hi ha una traducció catalana del 2009 a Vicens-Vives, però és una adaptació escolar. No és el que busqueu, però també està bé que n'hi hagi.

    ResponSuprimeix
  13. Ui, no sé si ho sabré fer això de buscar (però ho intentaré, eh?) perquè l'ISBN sé el què és, però el CCUC no en tinc ni idea :-))

    Però jo Googlejo i ho busco! :-)

    Moltíssimes gràcies!!

    ResponSuprimeix
  14. Assumpta, que jo sàpiga, el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya és el catàleg més gran de llibres del país. No només hi ha les biblioteques universitàries, sinó les obres de la Biblioteca de Catalunya i altres museus i organismes. És el lloc on buscar, definitivament.

    ResponSuprimeix
  15. Sí, ahir (bé, que ja era "avui"... ehem) ja he descobert què és i n'hi havia a centenars amb "Dickens". Ara he d'afinar la cerca :-))

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?