Enmig del combat

"Les paraules d'un poema han d'estar garantides pel seu ús, han de ser paraules "rodades" que el lector —i molt menys encara el poeta— no ha d'aprendre, justament, en el poema. Per dir-ho amb paraules de Baudelaire: si quan el poeta escriu el poema hagués de consultar el diccionari, seria com un soldat que enmig del combat hagués de consultar el manual d'utilització de la seva arma."

Joan Margarit, Antologia del navegant, p. 118

Dimecres passat vaig tenir el goig de presentar el poeta Joan Margarit en un acte al Prat de Llobregat que em costarà d'oblidar. Sobretot per l'experiència que va suposar per als alumnes que hi van participar i per la seva simpatia i ganes de passar-ho i fer-nos-ho passar bé.

Tenint frescos encara els bons records que em va deixar aquell dia —entre ells una fantàstica dedicatòria al meu exemplar de Casa de misericòrdia— aprofito per publicar al bloc una citació d'en Margarit que prové d'una llarga entrevista al final del llibre Antologia del navegant (1993). Aquest fragment es troba dins d'un paràgraf en què explica que la poesia és la forma d'utilització del llenguatge que pitjor tolera les novetats. Hi fa una comparació entre la poesia com una arma —un lloc comú explotat gràficament per Brossa— i el diccionari com el manual de funcionament de l'arma. Hi podem estar d'acord o no. Jo encara no sé en quina banda posar-me.


Joan Margarit al Prat de Llobregat el 21 de març del 2012

Corpus Documentale Latinum Cataloniae

Charles du Fresne (1610-1688), conegut com "Du Cange"

Com s'anuncià puntualment al bloc de la biblioteca de Lletres de la UB, divendres passat va tenir lloc la presentació del CODOLCAT (COrpus DOcumentale Latinum CATaloniae), una base de dades lèxica per consultar el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, un gran projecte en què treballà intensament Joan Bastardas, per recollir el llatí usat a Catalunya a l'alta edat mitjana, "ab anno DCCC usque ad annum MC". L'època, al voltant d'un mil·lenni enrere, és culturalment clau, ja que és el moment en què llengües neollatines com la nostra anaven obrint-se espai en el cervell dels nostres avantpassats.

El CODOLCAT, després que un s'hi doni d'alta, permet fer cerques simples i avançades a qualsevol usuari interessat en el llatí altmedieval escrit a Catalunya, convertint-se en un recurs que marca el futur del nostre passat lingüístic: lexicografia llatina medieval a Internet. És una eina desenvolupada per la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) amb la col·laboració de la UB.

El Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, diccionari del qual per ara s'han publicat 12 volums en paper (de la A a la G), forma part d'un altre gran diccionari europeu de llatí medieval en confecció: el Novum Glossarium Mediae Latinitatis. Aquest es coneix popularment com el "Nou Du Cange", una referència al Du Cange, que és el nom popular del Glossarium Mediae et Infimae Latinitatis del lingüista francès Charles du Fresne, senyor "du Cange", publicat el 1678 i molt reeditat. El "Nou Du Cange" l'està redactant a París el Comitè Du Cange, un equip europeu de lexicografia llatina medieval.


Portada del setè volum d'una reedició francesa del Du Cange de 1850

¿Què hi ha de tan graciós en un diccionari?

Resposta: La manera com són escrites les paraules.

Vinyetes còmiques del nord-americà Howard Post (en versió italiana), que pertanyen a la llarga sèrie The Dropouts (1968-1981), protagonitzada pels nàufrags Alf i Sandy. En aquest cas, el gag es basa en què Sandy troba molt graciós ("ha-ha haw") la manera que s'escriuen les paraules en un diccionari.



La reacció d'en Sandy potser es refereix a l'arbitrarietat de l'ordre alfabètic, que provoca curiosos veïnatges lèxics, o bé a les convencions ortogràfiques, que poden resultar més gracioses quants més anys tingui el volum, o fins i tot a l'estil de les definicions, el contingut de les informacions, els exemples... En general el diccionari no és un producte cultural que d'entrada es consideri graciós. Més d'un i de dos han reaccionat a la provocació de la seva pretesa seriositat creant diccionaris que sí que són realment graciosos. I per molts anys.




Amb un diccionari així en Sandy encara deixaria anar més ha-ha haws.

PD: Aquesta cosa del final, malgrat l'enganyós enllaç, no és un diccionari. Més informació als comentaris.