Viatge de paraules

"A principis del segle XX l'estudi científic de la llengua catalana tot just comença. Un capellà mallorquí, Antoni Maria Alcover, inicia una obra titànica que no veurà acabada: el diccionari de la llengua catalana. Serà el filòleg menorquí Francesc de Borja Moll qui culminarà la feina.
Aquesta és la història de dos homes embarcats en un viatge apassionant."

Així comença un llargmetratge documental de l'any 2002 sobre l'empresa de confecció del grandiós DCVB, l'Alcover-Moll, dirigit per Cesc Mulet i Jaume Mir i coproduït per la mallorquina La Perifèrica i TV3. El vídeo de dalt n'és només el tràiler. Clicant el fotograma inferior (el rostre de l'actor que interpreta mossèn Alcover) podeu accedir al vídeo complet, al web de TV3.

Col·leccionistes de diccionaris: Warren N. Cordell

Warren N. Cordell (1913-1980) fou l'artífex de la Cordell Collection of Rare and Early Dictionaries, la que alguns diuen que és la font més rica i accessible per a l'estudi de la lexicografia del món occidental.

La seva col·lecció privada era bàsicament de diccionaris anglesos antics, i incloïa tot tipus de diccionaris, totes les edicions diferents, qualsevol obra multilingüe que també inclogués l'anglès i també diccionaris grecs i llatins que van influir en la lexicografia anglesa. El catàleg, que la Universitat d'Indiana publicà el 1993, aplega obres entre 1440 i 1900. Hi he localitzat un sol diccionari de català, la darrera edició del Dictionarium, seu thesaurus catalano-latinus de Pere Torra (Vic: Petri Morera, 1757).

L'any 1967 en Cordell va patir una experiència traumàtica que el va fer reflexionar sobre el futur de la col·lecció: una inundació a la biblioteca. Només hi va perdre 40 diccionaris, però es va adonar de la responsabilitat social que tenia. El sol pensament que tota la seva col·lecció s'hagués perdut en la inundació el feia sentir culpable davant dels futurs estudiosos de diccionaris, així que va decidir buscar-los un lloc més segur. I aquest fou la seva alma mater, la Universitat d'Indiana.

Els va fer quatre grans donacions de diccionaris: la primera de 453 obres el 1969; el 1974 va donar 1.160 obres; el 1976, 1.003 diccionaris; i el novembre de 1979, 616 obres. L'any següent, Cordell moria. En 10 anys, Cordell els havia donat 3.232 diccionaris (3.913 volums). Després de morir, la seva vídua Suzanne Cordell va completar la donació de la resta de la col·lecció amb centenars de diccionaris més. Allí, a la Cordell Room de la Cunningham Memorial Library de la Universitat d'Indiana, es conserva sota un sol sostre la que potser és la més gran col·lecció de diccionaris anglesos (o simplement de diccionaris) del món. L'any 2009 hi havia 5.960 diccionaris anteriors al 1901.

Cordell va explicar en un fascinant article, "The great dictionary quest", el perquè de tot plegat, donant detalls dels seus viatges per les llibreries de vell d'arreu del món. És un escrit que va més enllà del col·leccionisme de diccionaris i que és recomanable per a qualsevol bibliòfil.



Les dues filles del matrimoni Cordell, Barbara i Jeanne, a la Cordell Room, davant el retrat de son pare

Acid migration of culture

Imatges d'aquí

"Acid migration of culture", una instal·lació de Nora Ligorano i Marshall Reese de l'any 1994. L'entrada de la biblioteca Donnell de Nova York es convertí temporalment en un immens diccionari de termes culturals, amb pàgines en mal estat, amb forats i taques, com si fos un llibre vell.

Núvol de vapor cultural

"Núvol.- Regió de l'atmosfera lliure on té lloc la condensació del vapor d'aigua contingut en l'aire. Es distingeix de la BOIRA en què no toca a terra. La classificació dels núvols universalment adoptada és la de l'Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel" (p. 49)

Al davant del reubicat monòlit dedicat a Pompeu Fabra de la barcelonina plaça Lesseps hi ha una biblioteca de la Diputació, la Jaume Fuster. Allí dins, dijous vinent, s'hi celebrarà una festa per presentar un nou diari digital d'esperit wiki on Fabra també tindrà el seu tros de cel. Imprescindible no tocar de peus a terra.

PS: El nostre paremiòleg de capçalera, que hi intervindrà, avui també en parla.

Una placa per a Pompeu Fabra: Fabra volia morir on va néixer

L'any 1968 Catalunya es preparava per recordar el centenari del naixement del mestre Fabra. Uns dies abans de la data, Josep Miracle, el seu deixeble i biògraf, va voler recordar la casa de Gràcia on va néixer Fabra. Tot i que en no gaire bon estat, la casa encara era dempeus. La seva voluntat, i la d'altres que anirem veient, era que es conservés. Però no va ser així. La casa està irremeiablement perduda, però ¿quant de temps trigarem a poder veure una placa al lloc on va néixer aquell qui tant va fer per la nostra llengua? Ja fem tard.

Miracle publicà "A les envistes del centenari: Pompeu Fabra va néixer aquí" al número 79 de Tele/estel (19 de gener de 1968: p. 25 i 26), amb dues fotografies d'ell mateix. En una es veu la part del darrere i en l'altra la part del davant. I en les dues es veu l'abandonament de la finca.





Quan Fabra hi va néixer la casa era una torre petita d'estiueig, rodejada de camps, rieres i boscos muntanya amunt. Hi visqué fins poc abans d'anar a escola. Fins el 1915, quan ja tenia prop de 50 anys, no hi tornà per veure-la. Amb en Miracle hi anà l'any 1935, i en Fabra va tenir prou feina per situar-se ja que l'urbanisme de la zona havia transformat tot el paisatge, i la vegetació s'havia ensenyorit de la casa. Colpit per l'abandonament, Fabra li confessà a en Miracle l'íntim desig de recuperar els records d'infantesa mitjançant la compra de la casa. El seu somni era comprar-la, arreglar-la, anar-hi a viure amb la família i "morir-hi voltat de les filles, i la muller, i potser dels gendres i dels néts...". Però res més lluny de la realitat. Poc temps després Fabrà s'hagué d'exiliar, i va haver de morir a Prada de Conflent, lluny de la seva casa natal.

Per fer l'article, Miracle tornà a la casa natal de Fabra. Hi anà, acompanyat de Marià Manent i Ramon Aramon, el 4 de desembre de 1967, aprofitant que eren per la zona, ja que havien anat a l'enterrament del poeta Agustí Esclasans. La visita li va provocar "una sotragada emocional" de la qual no s'havia recuperat quan va escriure aquelles ratlles. L'estat de desolació era absolut. L'endemà hi tornà amb la càmera.

Miracle acaba, com el mateix Fabra l'any 35, somiant amb poder comprar la casa per fer-ne el Casal Pompeu Fabra, posant-hi el bust del mestre i una placa. Però això tampoc va passar. I la casa va desaparèixer. I avui en dia, ben pocs veïns deuen saber qui va néixer allí el 20 de febrer de 1868. Ni una simple placa ho recorda.