23 d’octubre de 2014

En el país sense diccionari





Filosofia: el surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d’associació rebutjades fins a la seva aparició, i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tota la resta de mecanismes psíquics i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida. Han fet professió de fe de SURREALISME ABSOLUT, els senyors següents: Aragon, Baron, Boiffard, Breton, Carrive, Crevel, Delteil, Desnos, Eluard, Gérard, Limbour, Maikine, Morise, Naville, Noll, Péret, Picon, Soupault, Vitrac.
      
Manifest surrealista (1924) d'André Breton

En aquest fragment trobem una llista de surrealistes on apareix el senyor Robert Desnos. Diuen que Desnos va entrar ens els cercles surrealistes el 1922. La seva primera obra, Rrose Sélavy (1922-23) recull experiències hipnòtiques d'aquests artistes. El subtítol d'aquest dibuix, que es podia veure fa poc al Centre Pompidou de París, fa referència a un personatge fictici creat el 1920 per Duchamp, i evoca la frase francesa "Éros, c'est la vie".   

Duchamp transvestit de Rrose Sélavy, segons Man Ray
 Potser per Desnos "les mots sans rides" (els mots sense arrugues) "au pays sans dictionnaire" (en el país sense diccionari) formen part del lliure exercici del pensament surrealista. En concret, potser són el resultat d'una sessió d'hipnosi on es barregen diversos aspectes de la realitat dins d'una imatge poètica amb elements dinàmics i un estil aparentment infantil. C'est la vie. Igual que ho és l'ordre alfabètic amb què Breton ens presenta els seguidors de la llibertat surrealista.

4 comentaris:

  1. No estiguem tristos que al nostre país per diccionaris no serà. :)
    Salut!

    ResponSuprimeix
  2. Ha, ha... genial aquesta contradicció entre la destrucció dels diccionaris -com dels museus, biblioteques...- que proclamaban els surrealistes i l'ordre alfabètic dels seus integrants. Potser els egos eren tant forts que s'adoptà aquest fòrmula perquè ningú no s'enfadés... i això que encara no hi era en Dalí!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé si és una contradicció. Tota la sintaxi i construcció del text també és ordenada per tal de ser comprensible. Jo també vaig pensar que l'ordre era la solució més políticament correcta.

      Suprimeix

Quelcom a dir?