Català a WordReference

WordReference és un dels principals llocs web del món. Va ser creat el 1999 per l'estatunidenc Michael Kellogg per tal de posar en línia diccionaris bilingües que fossin gratuïts, i s'ha convertit en un dels principals diccionaris en línia a nivell mundial. El català hi és present, i això que actualment només inclou 16 llengües. Concretament, inclou el Diccionari manual de la llengua catalana de Vox (edició 2011): 24.000 entrades amb mots d’ús quotidià i neologismes, 41.000 accepcions, 24.000 exemples, 2.100 locucions i frases fetes i prop de 2.000 anotacions gramaticals. WordReference és també conegut pels seus fòrums lingüístics, on els usuaris plantegen dubtes que altres usuaris responen.  

La presència del català a llocs com el traductor de Google o WordReference són bones notícies. Tant de bo n'hi hagués moltes, d'aquestes.

La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria

 

El títol d'aquest apunt no és meu, sinó que és manllevat d'un magnífic article de Pere Montalat que aborda la qüestió de la font principal del diccionari Gazophylacium (1696) de Lacavalleria. Fa uns cinc anys vaig dedicar el centè apunt d'aquest bloc a explicar l'origen del seu nom, qüestió que engloba què és un gazofilaci i què és el Gazophylacium de Lacavalleria, l'únic diccionari de la nostra llarga història lexicogràfica, que sapiguem, que porta aquest mot al nom.

Recentment aquest obra ha estat objecte d'un detallat estudi per part d'en Pere Montalat, de les Oficines Lexicogràfiques de la Secció Filològica de l'IEC. Ningú millor que ell per fer-nos un resum de la seva feina: 

El propòsit d’aquest treball consisteix a evidenciar que la font principal del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria és el diccionari francès Le dictionaire royal augmenté, l’autor del qual és François-Antoine Pomey, publicat a Lió l’any 1671. L’acarament de les dues obres posa de manifest que Lacavalleria segueix de molt a prop el model francès, fet que explica l’origen dels nombrosos gal·licismes lèxics i sintàctics localitzats en el Gazophylacium per diversos lingüistes i lexicògrafs. Per tot plegat, es pot considerar que el Gazophylacium és una versió catalana d’aquella obra. Amb tot, Lacavalleria no es limita a traduir l’obra francesa sense més ni més, sinó que duu a terme una tasca considerable de selecció i adaptació del material lèxic del seu model i, entre d’altres aportacions, desenvolupa alguns aspectes de la tècnica lexicogràfica de Pomey.

El diccionari de Pomey en una edició de Lió de 1684

Tot un descobriment, el de Montalat, que, lluny de treure-li valor a l'obra, ens acosta al seu procés de creació per entendre-la millor. Aquest article forma part d'una recerca més àmplia sobre el diccionari Gazophylacium, dins d'una tesi doctoral de la qual esperem gaudir ben aviat. A banda de trobar-se en línia a l'enllaç indicat al principi, aquest article també apareix publicat en paper al núm. 25 (2015), ps. 7-27 de la revista Llengua & Literatura.