Premis Pompeu Fabra 2009

Demà dia 21 de desembre el vicepresident Carod-Rovira lliurarà els segons Premis Pompeu Fabra "per tal de reconèixer i premiar les persones, entitats, empreses o organitzacions que hagin contribuït a l'impuls del català", segons diu el DOGC que n'ordenà la creació l'any passat. Aquests són els cinc premis d'enguany, que corresponen a les cinc mateixes categories que en la primera edició:

- Premi de comunicació i noves tecnologies: Google.
- Premi de l'àmbit socioeconòmic: Galetes Trias.
- Premi a la projecció i difusió de la llengua catalana: Patrizio Rigobon.
- Premi a la trajectòria professional, científica o cívica: Isabel-Clara Simó.
- Premi a la incorporació a la comunitat lingüística catalana: Giovanni Castro.


D'entre els cinc guanyadors n'hi ha un parell que potser sonen menys que els altres: l'italià Patrizio Rigobon, entre d'altres aficions catalanòfiles, és professor de literatura catalana a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia i traductor del català a l'italià (de Perucho i de Sánchez Piñol, per exemple); el colombià Giovanni Castro (Nigio), per la seva banda, és un artista gràfic que viu a Cervera i que va obtenir els rècords de permanència (21 programes) i de diners acumulats (més de 30 mil euros) del concurs televisiu sobre llengua i cultura catalanes Bocamoll, on participà amb el seu cunyat Oriol Collell. En Nigio fa deu anys que viu a Catalunya.

La promoció que s'ha fet enguany d'aquests premis s'acompanya del joc interactiu De qui és aquesta pipa?, una nova aproximació lúdica a la figura del mestre, després del joc de cartes Pompeu Fabra i el seu temps d'Oriol Comas i Jep Ferret.

Més: Els Premis Pompeu Fabra 2008.

L'audioguia "La badalona de Pompeu Fabra"

Fa mesos que el lateral d'aquest bloc mostra una bafarada amb el text Volem la plaça de Pompeu Fabra, una campanya badalonina de reivindicació del seu il·lustre fill adoptiu. Ara ens trobem amb una altra iniciativa que també busca retre homenatge al seny ordenador de la llengua catalana: una audioguia que mostra l'estreta vinculació entre Fabra i Badalona. L'itinerari que hi trobarem comença a la cantonada entre el carrer Arnús i la plaça Vella; després es dirigeix a la primera casa de Fabra, situada al carrer Santa Madrona, 33; a continuació, va cap a la plaça Josep Cortinas (on hi havia la casa on Fabra va elaborar el GDLC); segueix cap al carrer de la Mercè, on va viure els anys trenta, abans de marxar cap a l'exili francès. També es recorren altres llocs que sovintejava, com ara l'antiga escola d'arts i oficis on va treballar (actual conservatori), el monument d'Òmnium Cultural, el carrer de Sant Anastasi, l'avinguda Martí Pujol i la plaça de la Vila.

Aquest proper dissabte 19 de desembre els seus creadors, Coloma Lleal, Joan Soler i Amigó i Jordi Monés, en faran la presentació a Badalona (a les 10:30 h, a la plaça de les Puntaires, antiga fàbrica Parera). S'ha anunciat que l'audioguia es podrà descarregar gratuïtament des del web dels seus creadors, el grup cultural La sargantana, tot i que ara mateix hi ha disponibles d'altres guies centrades en Badalona, però aquesta encara no.

La imatge de Fabra pertany a la biografia Pompeu Fabra de Josep Miracle (Barcelona: Aymà, 1968, p. 557)
La imatge de la plaça de Badalona pertany al bloc El badiu dels micacos

Vist a El Punt, via Raons que rimen

Donació de diccionaris catalans

Segons informa l'Opinió Andreuenca, la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität de Frankfurt am Main ha rebut del Fons Joan Vinyes i Riera una col·lecció de més de cent diccionaris catalans dels segles XIX i XX. La donació l'ha efectuada l'historiador Pau Vinyes i Roig, fill de Joan Vinyes i Riera (1922-1991) i de Maria Isabel Roig. Tot plegat ho ha gestionat el catalanòfil Tilbert Dídac Stegmann, professor de la Universitat de Frankfurt i un dels guardonats amb el Premi Pompeu Fabra 2008, per la projecció i difusió de la llengua catalana. Stegmann va fundar aquesta Biblioteca Catalana l'any 1981 i ja compta amb més de 35.000 volums.

La notícia ha aparegut en un mitjà d'informació local de Sant Andreu de Palomar perquè la família Vinyes hi té una estreta vinculació. Pare i fill, per exemple, són autors de l'obra Com es passava el temps abans a Sant Andreu de Palomar (Llop Roig, 1999). El fill Pau, nascut l'any 1964, té una àmplia bibliografia d'obres dedicades a aquest indret barceloní. Joan Vinyes, de qui provenen els diccionaris, és també autor d'un inèdit Assaig sobre la història de l'oceanografia catalana (1975?).

Diu la notícia que feia temps que la família Vinyes buscava un lloc per a aquesta col·lecció lexicogràfica: "La col·lecció està exposada en una secció especial de la biblioteca amb un cartell on s´hi fa constar " Fons Joan Vinyes i Riera, col·lecció de diccionaris catalans dels segles XIX i XX". Després d´anys i panys per trobar un lloc digne on fer donació de la col·lecció sencera, la família Vinyes ha trobat una institució que n´ha volgut preservar la seva integritat tot respectant els desitjos dels hereus de Joan Vinyes i Riera. D´alguna manera és vincula Joan Vinyes amb Alemanya, i concretament amb Frankfurt, donat que en va ser un admirador d´aquesta cultura així com l´havia visitat més d´un cop.". Ens alegrem que amb aquesta iniciativa s'hagi preservat íntegrament el fons. Només ens resta saber quines són les obres, informació que esperem obtenir aviat.

A la imatge superior: Stegmann davant la Biblioteca Catalana de Frankfurt.
A la imatge central: El diploma que dóna fe de la donació.

Gràcies per la informació, Pisco!

PD 1/1/10: Ressò a l'Opinió Andreuenca

Facsímil del Gazophylacium

Una gran notícia! Després de més de 300 anys, es reeditarà per primer cop el diccionari Gazophylacium catalano-latinum (1696) de Joan Lacavalleria, obra que dóna nom al bloc. Desconec si aquest bloc és en part responsable de la decisió de l'editorial Alta Fulla (de ben segur que no, però a mi em fa gràcia pensar que sí i pobre del qui ho posi en dubte).

Es tracta d'una edició facsimilar digitalitzada de tiratge molt limitat que no es distribuirà a les llibreries. L'editorial demana als interessats que, sense compromís de compra, facin reserves de la primera tirada, que serà d'entre 25 i 50 exemplars en cartolina verjurada i paper offset de color os d'excel·lent qualitat. Un cop exhaurida aquesta tirada inicial, Alta Fulla no tornarà a imprimir-ne facsímils fins que no tingui un nombre mínim de comandes, que no especifica. O sigui que el Gazophylacium continuarà essent una raresa bibliogràfica, fins i tot en facsímil. Jo ja l'he demanat a la carta als Reis.

Per a més informació o reserves: altafulla@altafulla.com.

Font de la informació: El Caballé bibliòman

Potser tot plegat forma part de l'onada de febre filològica que ens està afectant...

Samuel Johnson 2009: Llibres i un bloc

Ara fa dies que no parlo del Tercentenary. Enguany s'han complert 300 anys del naixement de l'eminent lexicògraf anglès Samuel Johnson i, bàsicament a Anglaterra, s'han celebrat tot d'actes al voltant de la seva figura (xerrades, exposicions, actuacions teatrals i musicals, visites especials a la seva casa natal...). Quan se centra tanta activitat en un període de temps, és d'agrair que també en quedin testimonis més duradors. ¿I quin testimoni d'una activitat cultural és més durador que un llibre?

Aquestes són algunes de les publicacions que s'han dedicat al Dr. Johson amb motiu del Tercentenary. Hi ha tant reedicions d'obres d'ell mateix (la cèlebre Vides dels poetes (1779-1781), per exemple) com biografies generals o centrades en aspectes més concrets, com el cas de l'obra que ens parla de la seva amiga/amant Hester Thrale:

• Sir John Hawkins: The Life of Samuel Johnson, LL.D, ed O M Brack (University of Georgia Press, 2009).
• Peter Martin: Samuel Johnson: A Biography (Orion and Harvard University Press, 2008).
• Ian McIntyre: Hester: the Remarkable Life of Dr Johnson’s ‘Dear Mistress’ (Constable, 2008).
• Jeffery Meyers: Samuel Johnson: The Struggle (Basic Books, 2008).
• David Nokes: Samuel Johnson (Faber, 2009).
• John Wiltshire: The Making of Dr Johnson (Helm, 2009).
• Samuel Johnson After 300 Years, ed Philip Smallwood and Greg Clingham (Cambridge University Press, 2009).
• Samuel Johnson: Lives of the Poets. A Selection, text edited by Roger Lonsdale, introduction and notes by John Mullan (Oxford World's Classics, 2009).
• Samuel Johnson: The History of Rasselas, Prince of Abissinia (ed. Thomas Keymer) (Oxford University Press, 2009).
• Samuel Johnson: Selected Writings, selected and edited by Peter Martin. A Tercentenary Edition. (Harvard University Press, 2009).

Per altra banda, potser hi ha qui també considera que els blocs són testimonis culturals duradors (com a màxim, seran duradors fins que arribi l'apagada energètica; els llibres duraran molt més). Per celebrar aquest Tercentenary també es va crear fa temps el Dr. Johnson's Dictionary, un bloc a l'estil a-word-a-day (cada dia, un mot) on pengen cada dia (ho expresso impersonalment perquè desconec qui hi ha al darrere) una paraula de la primera edició del Dictionary of the English Language (1747-1755) de Samuel Johnson. Hi apareix la imatge original del vell diccionari i la transcripció del text. La imatge següent, treta d'aquest bloc, correspon a l'adjectiu jejune, la paraula escollida per al 27 d'abril d'enguany:


He tingut interès a mostrar aquest bloc perquè els lectors no es pensin que el Gazophylacium és l'únic bloc lexicogràfic del món. Potser és un dels més interessants, però no pas l'únic.

Orígens

"Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, així vosaltres, llibreters -i ara m'adreço d'una manera particular als llibreters de vell-, i nosaltres, llegidors, en les pàgines dels llibres destriem amb un plaer lentíssim, en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminoses, alliberadores paraules d'or."

Salvador Espriu

Aquí poques vegades parlo directament de mi mateix. Ara tampoc ho faré. Com un mèdium qualsevol, seran els diccionaris els que parlaran per mi. El contingut d'aquest apunt és estrictament personal, ja que informa dels meus hàbits d'obtenció d'una de les principals matèries que alimenten el Gazophylacium: els diccionaris catalans vells, considerant-ne tot aquell que es publicà fins l'any 1932, quan aparegué el Diccionari General de la Llengua Catalana de mestre Fabra. En l'actualitat disposo de 123 d'aquests diccionaris, petita col·lecció personal que es pot consultar a LibraryThing. A banda de la informació que allí s'hi mostra públicament, mantinc una base de dades paral·lela, més completa i més antiga, on recullo, entre d'altres informacions, l'origen de cada llibre (bé, d'alguns pocs no, que es perden en la història del meu temps). Així, he sentit curiositat per saber d'on provenen aquests primers 123 exemplars de col·leccionisme lexicogràfic. I heus aquí el resultat:

1. Dels locals de les llibreries de vell: 36 (29,2 %)
2. Per Internet, a Todocolección: 22 (17,8 %)
3. Per Internet, a Vialibri: 17 (13,8 %)
4. Per Internet, a Ebay: 15 (12,1 %)
5. A cases de subhastes: 7 (5,6 %)
6. A fires de llibre vell: 7 (5,6 %)
7. D'origen desconegut: 6 (4,8 %)
8. Regals (els millors): 6 (4,8 %)
9. A Sant Antoni: 5 (4 %)
10. Als Encants: 2 (1,6 %)

De fet, i malgrat la presència creixent de la compra virtual, l'origen de gairebé tots és la llibreria de vell; aquesta pot ser que vengui en una fira, que tingui parada a Sant Antoni, que també vengui a Vialibri (el més probable), a Todocolección, a Ebay... I no indico quines són les meves llibreries de vell preferides per no ferir sensibilitats, hehe.

Font de la imatge: L'alba des d'Igualada. A Panoramio.

Fiabilitat positiva

"Els diccionaris (i els codis en general) només són de fiabilitat absoluta positivament, no pas negativament: si et donen un mot o expressió, pots usar-los amb confiança; però si no te'ls donen no en pots deduir que no existeixin o que són incorrectes."

Joan Solà

Les grans veritats són així de senzilles. Però això no evita els maldecaps dels traductors i correctors, em temo, ja que hi ha el grau d'autoritat de les fonts (lexicogràfiques o no), el context del mot o expressió, la intuïció de la qual tant parla el mateix Solà... A vegades dir que sí és més fàcil que dir que no.


La citació pertany a un article publicat el 3.VI.1999 (Plantem Cara, p. 76).