La pèl-roja

Aquest acudit francès, bastant simple, continua la tradició de l'estereotip del sexe femení amb cabells rossos. Només la lexicogràficament elogiosa resposta ens ha empès a portar-lo aquí (cap afany d'imitar els mestres). Per si algú no l'enganxa, aquí blonde és "rossa", rousse vol dir "pèl-roja" i brune, "morena".

Fabra per Dunyach, el 1938

Aquest bust fabrià realitzat el 1938 és obra de l'escultor barceloní Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i es troba exposat a la Sala Pompeu Fabra del Palau Marc de Barcelona. El to classicista  i el realisme que transmet fa que se'l situï en l'etapa tardana de l'escultura noucentista.

El 20 de febrer de 1938 Fabra complia 70 anys. Amb aquest motiu, se li reté un homenatge important a la Universitat de Barcelona, amb la presència del president Companys, el govern català i moltes altres autoritats. Però estaven en guerra, i un mes després, el 17 de març, es va salvar d'un bombardeig que va destrossar el despatx on treballava a l'Institut d'Estudis Catalans. Des de l'agost del 38, Fabra s'instal·la amb la família a Sant Feliu de Codines i es desplaça sovint a Barcelona, en un trajecte on trobava morts a les cunetes i l'aturaven sovint per demanar-li la documentació. El gener de l'any següent marxava cap a l'exili nord-català. Com d'altres intel·lectuals i compatriotes, en poc temps passà de rebre honors a patir penalitats.

Imatges cedides amablement pel paremiòleg de capçalera.

Número 1 a Amazon

La lexicografia catalana s'adapta a les noves tecnologies amb resultats sorprenents, com mostra el que va tenir lloc fa deu dies, durant la Diada: la versió per a Kindle del Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana va ocupar la primera posició en vendes de la botiga Kindle Amazon de l’Estat espanyol, durant els dies 11 i 12 de setembre. Aquest diccionari s’activa en els dispositius i aplicacions Kindle i permet fer consultes directes mentre l’usuari llegeix un llibre electrònic en català. La versió per a Kindle es pot descarregar a la botiga Amazon per 9,49€. En línia, la mateixa obra es pot consultar al web diccionari.cat. Amb 88.500 entrades, estem parlant d'una obra més extensa que el DIEC2, i que inclou totes les entrades d'aquest.

Actualment, la versió per a Kindle del GDLC és l'obra més venuda a diferents classificacions de la botiga Amazon espanyola: el diccionari més venut als llibres de consulta dels Kindle, el llibre electrònic en català més venut per a Kindle, i el diccionari més venut a l'apartat d'idiomes estrangers. Aquesta darrera classificació inclou també llibres en paper d'editorials com ara McGraw-Hill, Cambridge, Larousse, Oxford...

Part de la informació prové del Blog d'Enciclopèdia.cat

manifestació - vot - llibertat

Barcelona: Pòrtic, 1977

MANIFESTACIÓ

Sortida d'una munió de gent plegats pels carrers o altres llocs d'una ciutat 

per protestar o per demanar, sobre un fet o una reivindicació. Demostració popular.

 

VOT

Voluntat de cadascú d'aprovar o rebutjar una proposició, etcètera. 

S'aplica directament en una elecció, assemblea, etcètera.

LLIBERTAT

Estat dels ciutadans, els drets dels quals són protegits 

per una comunitat civil organitzada.

Avui aquest bloc fa via cap a Es desclou la tenebra... 

De l'Avenç a l'avenc

A en Girbén, abismat blocaire 

El 1889 comença la segona època de la revista de cultura L'Avenç, dirigida per Jaume Massó i Torrents —qui n'havia estat fundador el 1881, quan tenia 18 anys, amb el nom de L'Avens. Poc després, el 1890, L'Avenç inicia una campanya lingüística, per tal de "posar el llenguatge escrit d'acord amb el llenguatge parlat". Hi participen activament el mateix Massó, Eudald Canibell, Joaquim Casas Carbó i, sobretot, Pompeu Fabra. El primer llibre de Fabra, Ensayo de gramática del catalán moderno, el publica també l'Avenç, el 1891. Durant aquesta campanya apareixen diversos articles lingüístics a L'Avenç, i a d'altres publicacions, i s'organitza un cicle de quatre conferències —novembre i desembre de 1891: "Com és que L'Avenç s'ha llançat a la reforma lingüística" per Massó; "Quin ha de ser el modern català literari" per Casas Carbó i "Conjugació del verb català. —Present de subjuntiu" i "Afixos pronominals i teoria de l'apòstrof" pel mestre Fabra. Aquestes conferències tenen lloc al Centre Excursionista de Catalunya.

No descobrim res si afirmem que l'excursionisme català, amb grups vuitcentistes com el Centre Excursionista de Catalunya, van contribuir de manera decisiva al redreçament cultural del país. I la normalizació lingüística no en quedà pas al marge. La col·laboració del CEC en la campanya lingüística de l'Avenç n'és una dada, però també cal recordar que als locals del CEC, i sota el seu patrocini, es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans i es participà en l'organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el 1906. Però no pensem pas que la relació entre excursionisme i llengua és cosa del passat. Actualment, per exemple, encara té lloc la renovació de la flama de la llengua catalana, un acte de reivindicació de la llengua que és alhora un homenatge a Pompeu Fabra. 
 
L'espeleologia catalana té més de cent anys, com moltes disciplines d'esports de muntanya del país. El CEC també va ser un dels pioners en l'exploració d'avencs, aquestes cavitats naturals més o menys verticals a les quals s'accedeix per una boca o pou. Tenint en compte els forts lligams que trobem entre excursionisme i llengua, no és d'estranyar que l'espeleologia també hi tingui connexions. Un dels exemples més curiosos d'aquesta sana relació és l'existència de l'avenc Pompeu Fabra. L’avenc Pompeu Fabra (UTM X: 409741, Y: 4579499), té 104 metres de profunditat i es troba situat al massís de l'Ordal, dins del terme de Vallirana. Les imatges ens mostren una cavitat d'una gran bellesa, tot i que a vegades el descens pot ser complicat per la presència de gasos.

Indicatiu de la boca d'entrada a l'avenc, de l'Espeleobloc

Topogràfic de l'interior de l'avenc, de l'Espeleobloc

Interior de l'avenc. Imatge del bloc de la SIS

Interior de l'avenc. Imatge del bloc de la SIS

Més informació i imatges de l'avenc Pompeu Fabra en la galeria fotogràfica de Fèlix Alabart i als apunts "Avenc Pompeu Fabra (Garraf, Vallirana)" de l'Espeleoblog de la SIS, "Avencs Pomar i Pompeu Fabra" d'Espeleobloc, "L'avenc Pompeu Fabra" d'Imatges que parlen o "Avenc Pompeu Fabra" del bloc del SIES del Centre Cultural L'Avenç, un apunt que directament connecta l'avenç amb l'avenc.

Quant al lèxic de l'espeleologia, en tenim diferents fonts. A banda d'obres lexicogràfiques més generals, com el diccionari Alcover-Moll, algunes són:

• De l'any 1981, existeix un Vocabulari de geologia d'Inglés i Rosell, publicat per la Institució Catalana d'Història Natural, en el qual trobem alguns termes relacionats amb l'espeleologia.
• L'Escola Catalana d'Espeleologia va publicar l'any 1983 un Vocabulari bàsic de tecnologia i material de I'exploració subterrània.
• Dins dels números 10-11 de la revista Endins (1985) trobem un "Glossari de terminologia espeleològica i càrstica" de Miquel Trias, de l'Speleo Club Mallorca. Aquest, per sort, el trobem en línia.
• Laura Ordóñez és l'autora d'una tesina titulada Vocabulari català d'espeleologia amb equivalències franceses,de l'any 1991 a la Universitat de Perpinyà.
• Dins del Diccionari de geologia d'Oriol Riba, publicat per Enciclopèdia Catalana l'any 1997, amb equivalències en tres llengües (anglès, francès i castellà), també trobaríem termes d'espeleologia.
• Al recent i monumental Diccionari general de l'esport, trobem un full de lèxic espeleològic, que podem llegir reproduït a l'Espeleobloc.

Trobareu més referències a l'apunt "Vocabulari espeleològic" d'Espeleobloc. I sobre la toponímia del Garraf, tenim en línia l'article "Toponímia de les cavitats del massís Garraf-Ordal" d'Aymamí i Pallarès-Personat, on s'inclou, a l'Ordal, l'avenc Pompeu Fabra.

Li agraeixo la informació sobre l'existència de l'avenc fabrià al Xavier dels llibres vells.

Multiplicació de dubtes

"Un diccionari amb moltes accepcions no és sinó un mitjà de multiplicar els dubtes"

 

Citació vista al twitter de @Pompeu_Fabra, on se'ns diu que prové del Diccionari de la mala llet (ed. Laertes) de Víctor Alba. Víctor Alba fou el pseudònim de l'escriptor Pere Pagès i Elias (1916-2003), autor de diversos diccionaris satírics, irònics o com es vulguin llegir: Diccionari de la mala llet (1997), Diccionari de les cabronades (2000), Diccionari de les ximpleries (2001) i Diccionari d'anònims amb nom (2002). El de la mala llet, crec que el més reeditat, existeix amb cobertes de diversos colors, i l'Ateneu Barcelonès va fer l'enregistrament sonor de la presentació del 1997.

 

 

 

Més i més Fabra

Demà és un dia important per a la lexicografia catalana. A les set del vespre tindrà lloc a l'IEC un acte amb Pompeu Fabra com a protagonista, i per molts motius.

En primer lloc, es presentarà el novè i últim volum de les Obres completes de Pompeu Fabra, un projecte editorial dirigit per Jordi Mir i Joan Solà (mort l’any 2010), i que va començar l'any 2002. Aquest  darrer volum inclou textos i materials de Fabra trobats en diferents publicacions, una cronologia general de la seva vida i obra i una bibliografia sobre la seva obra i figura.

Segon, es farà l'acte oficial de la donació del Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir a l’IEC. Aquest Fons està format per 1.535 registres d’obra impresa, inventariat, catalogat, i ordenat a l’Arxiu de l’IEC. Tot al voltant del Mestre.

Tercer, s’inaugurarà l’Espai Fabra a l’IEC, amb l’objectiu de facilitar la difusió i la investigació de la persona i l’obra de Pompeu Fabra. S'hi exposaran material bibliogràfic, manuscrits, fotografies i objectes relacionats amb Fabra i altres membres de l’IEC que hi van tenir relació.

Quart, es presentarà un nou portal a Internet sobre l’obra de Fabra, que inclourà informació sobre el fons documental relatiu a Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans i on es podran consultar, per primera vegada a la Xarxa, les fitxes manuscrites del Diccionari general de la llengua catalana.

En l’acte intervindran el president de l’IEC, Salvador Giner; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el president de la Secció Filològica, Isidor Marí; el curador del novè volum de les Obres completes, Josep Murgades, i el director de l’obra i donador del Fons Fabra, Jordi Mir.

 Per assistir-hi

Notícia a l'IEC

 Imatge de Fabra d'aquí