22 de gener del 2014

Pompeu Fabra, el científic de la llengua. 100 anys de les normes ortogràfiques


Sota aquest llarg títol es presenta aquests dies, a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, una exposició que s'emmarca dins de la commemoració del centenari de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. L'organitza la Plataforma per la Llengua Canet de Mar i compta amb la col·laboració de la CAL (Coordinadora d´Associacions per la Llengua catalana).

Va començar el 13 de gener i hi serà fins l'1 de febrer, així que encara queden uns dies per anar-hi a veure els plafons expositius. Aquí més detalls.


El residencial carrer Pompeu Fabra de Canet de Mar, on no té lloc l'exposició

13 de gener del 2014

Un jonqui del diccionari


"Els diccionaris, però, tenen una importància cabdal. N'hi ha un munt; alguns d'ells fins i tot vénen amb una lupa. Són raonablement barats, però fins i tot els més cars entre ells (els que compten amb una lupa) costen molt menys que una sola visita a un psiquiatre. Si n'has de visitar un, però, vés-hi amb els símptomes d'un jonqui del diccionari."

El poeta i assagista Joseph Brodsky va pronunciar aquestes paraules el 18 de desembre de 1988, durant un acte d'inici de curs a la Universitat de Michigan. Es va publicar pòstumament, el 1997, en el seu recull On grief and reason: essays, dins del capítol "Speech at the Stadium".

El diccionari és un mitjà per adquirir més vocabulari i per ser més precís en la comunicació. I això serveix especialment per a qüestions molt personals, que si no som capaços d'expressar, poden acabar en allò que Brodsky anomena una explosió o implosió psicològica. Per això ell recomana adquirir un diccionari i llegir-lo regularment, al costat de la lectura de poesia. Com podeu imaginar, comparteixo plenament aquest consell. 

El detall que em sobta d'aquestes paraules tan assenyades és la referència als diccionaris que es venen acompanyats de lupes. És del tot cert que algunes edicions, sobretot antigues, aprofitaven excessivament el paper i un bon vidre d'augment devia facilitar la lectura, però Brodsky està parlant el 1988, no el segle divuit. En els anys que porto col·leccionant diccionaris, mai he trobat un diccionari català que anés acompanyat de lupa, o un anunci d'un producte així. Fa un temps sí que vaig referir-me a un diccionari amb una lupa a l'estoig, però es tractava del diccionari d'anglès més petit de tots.

El més petit de tots. Fotografia del Daily Record
Gràcies a Brodsky descobreixo que la lupa no era un objecte tan estrany per a la lexicografia anglesa. El cas que trobo més documentat a Internet és el d'una edició compacte de l'Oxford English Dictionary que va acompanyada d'estoig amb lupa. Es comercialitzava els anys 70 i 80 del segle passat, així que pot ser perfectament l'obra que Brodsky tenia en ment.

Exemplars amb lupa a la venda a ebay
Aquesta edició de l'OED conté en cada pàgina quatre de les pàgines de l'edició normal, així que la lupa sembla bastant necessària.

Imatges del bloc de Holly Homemaker

El discurs de Brodsky parla d'altres temes tant o més importants, i paga la pena llegir-lo amb deteniment, gairebé amb lupa. La blocaire mediàtica Maria Popova n'ha compartit alguns fragments importants al seu bloc Brain Pickings. Incloc aquí el fragment original sencer del qual prové la rudimentària traducció que he perpetrat. La citació inicial és al final:
"Now and in the time to be, I think it will pay for you to zero in on being precise with your language. Try to build and treat your vocabulary the way you are to treat your checking account. Pay every attention to it and try to increase your earnings. The purpose here is not to boost your bedroom eloquence or your professional success — although those, too, can be consequences — nor is it to turn you into parlor sophisticates. The purpose is to enable you to articulate yourselves as fully and precisely as possible; in a word, the purpose is your balance. For the accumulation of things not spelled out, not properly articulated, may result in neurosis. On a daily basis, a lot is happening to one’s psyche; the mode of one’s expression, however, often remains the same. Articulation lags behind experience. That doesn’t go well with the psyche. Sentiments, nuances, thoughts, perceptions that remain nameless, unable to be voiced and dissatisfied with approximations, get pent up within an individual and may lead to a psychological explosion or implosion. To avoid that, one needn’t turn into a bookworm. One should simply acquire a dictionary and read it on the same daily basis — and, on and off, with books of poetry. Dictionaries, however, are of primary importance. There are a lot of them around; some of them even come with a magnifying glass. They are reasonably cheap, but even the most expensive among them (those equipped with a magnifying glass) cost far less than a single visit to a psychiatrist. If you are going to visit one nevertheless, go with the symptoms of a dictionary junkie."

1 de gener del 2014

Luxe lexicogràfic



Un luxe per a una llengua és disposar d'autors com en Joan Coromines, un dels més grans romanístics del segle XX. Entre les seves obres destaquen els monumentals Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae. El primer, conegut com a DECat o simplement el "Coromines", és un diccionari en deu volums publicat per Curial entre 1980 i 1991, després de 60 anys de recerca i gràcies a l'impuls final de Max Cahner. És la principal referència lexicogràfica de l'etimologia catalana, i una de les més importants de tota la lingüística romànica.

Aquest 2013 que acabem de deixar enrere la Fundació Coromines i Ara Llibres han tret al mercat un luxe lexicogràfic: una versió abreujada en tres volums del Coromines, sota el nom de Diccionari etimològic essencial de la llengua catalana. La revisió ha anat a cura del lingüista Josep Ferrer, membre de la Fundació Coromines i deixeble de l'autor. Aquesta nova obra conté més de deu mil de les entrades principals dels deu volums originals —de fet en l'obra inicial hi ha nou volums d'entrades i un darrer d'índexs i suplement. A més, té el valor d'incorporar les darreres correccions que va fer-hi el mateix Joan Coromines.

Els catalanoparlants tenim la immensa sort de disposar en línia d'alguns dels principals diccionaris de la nostra llengua. Malauradament no és el cas del DECat, així que, si tenim dèria per saber l'origen dels nostres mots i no anem fluixos d'armilla, aquest nou Coromines tripartit és un luxe lexicogràfic a tenir en compte. 

    

25 de desembre del 2013

Fabra a Prada


Fa 65 anys, el mestre Fabra ens deixava. Moria exiliat a Prada de Conflent, on és enterrat.

Esquela reusenca per la mort de Pompeu Fabra
Fa 44 anys —ininterrompudament des del 1969— que a la capital del Conflent durant l'agost té lloc la Universitat Catalana d'Estiu. Des del 2004 la UCE, per mostrar el lligam existent amb el gramàtic de Gràcia, encarrega a un especialista una conferència fabriana. Així que enguany ja en portaven 10 i era un bon moment per plantejar-se'n la publicació. El resultat és Pompeu Fabra. 10 aspectes de l'home i de l'obra, editat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Universitat Catalana d'Estiu i Edicions Galerada, dins de la col·lecció "Llibres de Padra".

El volum, a banda de les presentacions de Salvador Esteve, Joandomènec Ros i Martí Sales, recull aquestes conferències:
  • Jordi Casassas, “La significació cívica i patriòtica de Pompeu Fabra” 
  • Joan Martí i Castell, “Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans” 
  • Carles Santacana, “Pompeu Fabra i l’esport” 
  • Oriol Casassas, “El llenguatge de les ciències i Pompeu Fabra” 
  • Joan Julià-Munné, “Pompeu Fabra i l’entorn lingüístic europeu”
  • Vicent Pitarch, “La influència de Pompeu Fabra en el valencianisme”
  • Gabriel Bibiloni, “Pompeu Fabra i la genuïnitat de la llengua”
  • Josep Murgades, “L’activisme conferenciant de Pompeu Fabra”
  • Joan Ferrer i Francesc Feliu, “Pompeu Fabra i Joan Coromines” 
  • Isidor Marí, “Pompeu Fabra: cultura i nació” 
Un recull divers sobre diferents facetes de la vida i l'obra del nostre il·lustre filòleg. Des de Prada, Fabra continua essent actualitat. Bon Nadal a tothom.


27 de novembre del 2013

Làser


La manipulació de diccionaris és font d'inspiració constant per als artistes contemporanis. El diccionari, com a objecte que recull les partícules elementals de què està fet el llenguatge, és modificat en un desig viu d'explorar les seves potencialitats estètiques, de comprendre'l amb detall o, fins i tot, de dessacralitzar-lo. Entre aquestes, o entre altres de possibles, trobaríem la motivació que ha conduït l'artista de Brooklyn Michael Mandiberg a perforar diccionaris amb làser formant paraules noves, necessàriament curtes per la mida de les lletres utilitzades. A més, aquestes paraules remeten al món de les noves tecnologies, la qual cosa crea un diàleg entre el diccionari de les velles paraules i la manipulació amb làser de les noves. En aquest vídeo, on ell es presenta, es refereix als books of reference (concepte que inclou els diccionaris) com a dead technology i explica que tallar-los és la reacció que li provoca el seu ús actual.
"I like taking Dictionaries and turning them into memorials. It is kind of like putting an ironic inscription on a tombstone…"


Mandiberg és autor d'un vídeo que porta per títol "How to burn the Oxford English Dictionary", un tutorial per tal de perforar amb làser els diccionaris. Aquest no és l'únic artista que utilitza el làser per tallar diccionaris: fa un temps vam mostrar el projecte Cut dictionaries de Jane Prophet. En aquell cas, però, la intenció era homenatjar Samuel Johnson. El concepte artístic de Mandiberg té un estil més destructiu, però igualment reflexiu.

11 de novembre del 2013

Abcedari de Miquel Martí i Pol



C
camí

Cap camí és fàcil,
tots ens plantegen reptes,
tots fan preguntes.

Abcedari i no "Abecedari", com trobem mal escrit a vegades* és el títol d'un llibre no massa conegut de Miquel Martí i Pol, de qui avui es compleixen 10 anys del traspàs.



Abcedari porta per subtítol "Una joia solidària", ja que es va publicar amb motiu de l'Any Internacional del Voluntariat. La idea inicial, sembla que de l'Incavol, va ser que el llibre fos obsequiat a les entitats catalanes de voluntariat —més d'un miler—, d'aquí que la seva difusió hagi estat limitada tenint en compte que es tracta d'una obra del 2001, quan la popularitat del poeta ja era enorme. Tot i això també s'ha pogut —i es deu poder— adquirir en algunes llibreries.

Es tracta d'un llibre de format petit (10x10 cm), amb tapes de seda, que es presenta dins d'un estoig quadrat (16x16 cm), com si d'una joia es tractés. La capsa-estoig és folrada de roba blava i porta la reproducció de la signatura del poeta. Aquesta inusual presentació es deu a un projecte gràfic d'Aura Comunicació-Joaquín Monclús per a Perspectiva Editorial Cultural. Darrere d'aquesta publicació hi ha en Ramon Besora, amic personal del poeta, president de l'Associació d'Amics de Martí i Pol i director d'Aura Comunicació. Amb aquest embolcall, aquesta obra s'acosta a les edicions de bibliòfil, tot i que pel tiratge i el resultat final no estem segurs de considerar-la així. Martí i Pol té molta obra seva en edicions de bibliòfil, com per exemple el Llibre dels sis sentits amb gravats de Miró, Estimada Marta / Cinc esgrafiats a la mateixa paret  amb aiguaforts de Miquel Plana o Amb música de Bach il·lustrat per Hernández Pijoan.

Abcedari s'estructura en vint-i-sis haikus
sense accent, cadascun referit a una paraula que comença per la lletra corresponent de l'abecedari. Els haikus, de llarga tradició a la poesia catalana, són composicions poètiques japoneses formades per tres versos blancs de cinc, set i altre cop cinc síl·labes. Martí i Pol ja havia utilitzat aquestes estructures a La nit. Onze haikús (1994) i a l'obra Haikús en temps de guerra, escrita entre 1999-2000, tot i que publicada després de l'Abcedari, el 2002. Quinze tankes, que són les parentes de cinc versos del haikus, trobem a la tercera part de L'àmbit de tots els àmbits (1980) i a El silenci. Quinze variacions (1992).

La temàtica del llibre és la solidaritat, amb poemes que parlen de la diferència, les mancances, l'acolliment, la quotidianitat, temes socials que són habituals en l'obra de Martí i Pol. En el bloc Psicolabis els podeu llegir tots vint-i-sis.
A
acull

  Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida.
* Fins i tot a la Poesia completa que Edicions 62 publicà el 2008 apareix mal escrit.

3 de novembre del 2013

Una contradicció?



El domini dictionary.com (part de reference.com) inverteix en l'efecte sorpresa de la publicitat. Pot fer-ho perquè diuen que és el diccionari d'anglès gratuït més visitat d'Internet: més de 50 milions de visites al mes; més de 3 bilions de paraules buscades a l'any; més de 2 milions de seguidors diaris de la paraula del dia. Segons les seves paraules es tracta de "the most-visited, most trusted, online dictionary". Aquest diccionari en línia, creat el 1995, va ser comprat el 3 de juliol de 2008 per InterActiveCorp (IAC), una empresa amb milers d'empleats que aglutina diferents grans dominis d'Internet, i que l'any 2012 va tenir un benefici net de 159 milions de dòlars. 

Optimot ofereix un servei de consultes gratuïtes amb enllaços a alguns dels principals diccionaris catalans en línia. A Cada dia un mot també tenim una paraula del dia presentada amb exquisida cura. Infeliços? Seria una contradicció.
Comença Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (vol. IV, p. 251): GAI, 'que dóna alegria', 'vistós', paraula més occitana que catalana, que en francès sembla ser manllevada de l'oc. ant. gai/jai 'alegre'... Ho segueixen cinc pàgines d'etimologia per tal de donar llum a l'aparent contradicció.