Eslògans

"Esto te pasa por no tener un Espasa"

"Vale la pena tener un Sopena"

"Abracadabra, i t'ajuda el Fabra"

"Quina riallera, amb el Xuriguera"

Vells eslògans que publicitaven diccionaris escolars.
El mot anglès slogan prové de dos mots del gaèlic escocès que significaven 'crit de guerra'.

Endraperós

En el seu viatge a través de l'espill, Alícia troba un llibre on apareix aquest clàssic text:

Aquest és un text completament invertit. No només l'ordre de les lletres és invers, sinó que la forma de cada lletra també està invertida. La clau està en emmirallar-lo. Aquí tenim una versió del poema en català. I aquí hem posat la versió en judeoalemany, la llengua dels jueus asquenasites, també coneguda com a jiddisch. Sense por d'errar direm que aquest deu ser un dels poemes traduïts a més llengües de la literatura universal.

Reprenem el fil (quin fil?). El diccionari invers de la llengua catalana és una màquina d'allò més pràctica. Consisteix en una base de dades informàtica que capgira els 67.566 lemes del DIEC1 i els torna a ordenar alfabèticament. Cadascuna de les entrades en el seu ordre correcte remet a l'edició en línia del DIEC2.

El seu autor, tot i tenir la modèstia de no aparèixer a la pàgina web, és Oriol Vilaseca. Per aquests móns virtuals hem localitzat un Oriol Vilaseca, webmaster barceloní nascut el 1974. Pensem que és ell, bàsicament basant-nos en l'any de naixement. El va crear pels volts del 2004.

Quins usos té això? Més dels que semblen. Per això totes les llengües amb cert nombre de parlants disposen tant d'una traducció del poema de l'Endraperós, com de diccionaris inversos. A més de l'interès per al lingüista, aquests diccionaris s'anomenen també diccionaris de la rima. Poetes, lletristes de cançons, confeccionadors de mots encreuats, escrabblistes i demés manipuladors verbals són usuaris d'aquests curiosos repertoris lexicogràfics.

Queda pendent fer-ne la versió actualitzada amb el DIEC2, que arriba als 69.988 lemes (encara lluny, però, dels 83.500 del GDLC).

També existeixen versions de diccionaris capgirats publicades en paper:

- MASCARÓ, J.; RAFEL, J. Diccionari català invers amb informació morfològica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.

- MASSÓ, M. L.; SUBIRATS, C.; VASSEUX, P. Diccionari invers de la llengua catalana. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: Laboraitoire d'Automatique Documentaire et Linguistique, 1985. (el de la imatge)

(Endraperós és el nom amb què el molt intel·ligent Josep M. Albaigès bateja Jabberwocky, que és tant l'animaló de la imatge com el títol del poema carrollià. Amadeu Viana, de qui desconeixem si és tan intel·ligent, el tradueix com a Xerramiquera. Les dues denominacions són defensables per múltiples i estranyes raons. Això sí, sembla clar que no hi ha altres opcions possibles.)

El futur diccionari del català, esperem...

Als qui pensen que els diccionaris són cosa del passat els diem que sí, i amb molta honra.

I als qui pensen que els diccionaris són cosa del futur, els diem que també. I ens referim a un dels diccionaris més futuristes que coneixem, el Virtual Thesaurus, una enorme caixa de mots (145.000 d'anglesos) amb una presentació en 3-D molt suggestiva. Per ara treballa en anglès (americà i britànic), holandès, francès, alemany i espanyol. Fer la prova d'una recerca terminològica i veure com s'obre el mapa conceptual davant dels teus ulls és una experiència lexicogràfica d'allò més refrescant. I si cliques els petits cercles vermells pots anar avançant entre els significats, fent camí entre sinònims... O antònims... I al costat del mot hi tens la pronúncia. I... Recomanable al cent per cent. Lexicografia del futur. Proveu-lo.

Aquí tenim un vídeo d'un programa televisiu nord-americà on en parlaren.

El Virtual Thesaurus és tota una referència de modernitat. Creat amb la tecnologia interactiva de Thinkmap, ja va per la tercera versió. Per quan el català en un diccionari així? El 2014? Jo ja signo.

L'enigma Paton III

Aquest acudit contemporani del dibuixant britànic Fran ens mostra la vigència del personatge del Dr. Johnson dins de la cultura anglòfona.

Respecte al ressò del cas, cal destacar l'article escrit per l'ínclit Màrius Serra a la secció "El runrún" de La Vanguardia del 13 de setembre. Serra ens recorda que la monumental biografia del Dr. Johnson escrita per James Bowell, Vida de Samuel Johnson, ha passat a la història com la primera obra del gènere biogràfic.

Estem en un moment crític dels nostres escudrinys. Hem escrit a l'amo del pub "Dr. Johnson" d'Ilford per aconseguir respostes però només hem obtingut silenci, el silenci de qui no vol parlar perquè sap que ha de callar, o a l'inrevés. Hem escrit comentaris als blocs més importants sobre la nostra pista del pub, com el de l'editor del Times Literary Supplement, però tampoc n'hem tret l'aigua clara. Sembla que molts prefereixen oblidar abans de plantar cara als fets.
Però no tot són males notícies. Tenim la transcripció de dos moments del judici especialment significatius:

1- Euan Macmillan, l'advocat defensor: "I am not in the position to elaborate further on the reasons for this offence, although Paton said that he will tell me at some stage."

Tot i que no ha donat les raons del seu acte, Paton ha confessat a l'advocat que les donarà en algun moment, però no davant del tribunal.

2- El Jutge Purdy: "It seems to me pre-meditated. He purchased the hammer on his own admission. Depending on what the psychiatric team say, I will inform the court what reports to order and whether we will commit this case to the crown court or not."

Pel jutge és un acte premeditat. Paton, un sense sostre, comprà el martell el mateix dia i podem dir que gairebé s'entregà després de donar-li ús a l'eina.

Aquí trobem més diàlegs de la vista.

Des de l'objectivitat que ens proporciona la distància, continuem atents als esdeveniments.

no es troba l'esperança al diccionari

no es troba l'esperança al diccionari,
sovint, però, l'enigma de la mar
despunta en les entrades inservibles
d'algun peix teleosti, el bonítol,
el moviment d'un calçapeu que marxa
per un camí carrat de tramuntanes,
serem potser a Bizanci en primavera
i estrenaran més llum les claraboies
de les nostres impremtes desolades;

Fragment del llarg poema "Com es torç una branca de saüc" del llibre Pou de Glaç (2002) de Susanna Rafart. Aquest poemari d'autora ripollenca rebé el premi Carles Riba del 2001.



Escoli: malgrat el topònim turc el poema parla de poblacions de la badia de Nàpols; els peixos teleostis tenen l'esquelet ossi; el calçapeu és la corretja que subjecta el peu al pedal d'una bici; carrat és amb la punta tallada, de la família de cairat; a la pàg. 712 del DIEC2 apareix esperança; l'esperança jo tampoc l'he trobada.

Medamné

"Calvin and Hobbes" de Bill Watterson (versió francitana)

El Calvin és un nen entremaliat de 6 anys que sempre va acompanyat del seu millor amic imaginari, el tigre de peluix Hobbes. Malgrat l'èxit de la tira còmica és un dels pocs casos en què l'autor no n'ha autoritzat una explotació comercial fora de les mateixes tires, just al revés que altres personatges del món del còmic que estan sobreexplotats.

La paraula que diu Calvin en aquesta vinyeta, potser manipulada, pertany al "francità", un parlar barreja d'occità i francès. En concret medamné seria abreviatura de Diou me damné (que Dieu me Damne en francès, o sigui que Déu em castigui).

Français

El francès és, després del castellà i del llatí, la llengua amb què més diccionaris bilingües o multilingües trobem en la lexicografia catalana fins al Fabra (1932). Anem a fer una llista cronològica d'aquesta relació amb els veïns de dalt:

• 1642: Dictionario castellano - Dictionaire françois - Dictionari català, de Pere de Lacavalleria, Barcelona: n'hi ha una altra edició de 1647 i, segons alguns autors, una prèvia de 1641. Aquest diccionari és una reedició del vocabulari plurilingüe de Noel de Berlaimont (1a ed.: Anvers, 1530, flamenc-francès; 2a ed.: Lovaina, 1551, on afegeix el castellà i el llatí.). Lacavalleria només va afegir el català a l'obra de Berlaimont. És el primer manual de conversa en català.
  
• 1718: Mèthodo per encontrar ab facilitat lo arreglament de vàrios y differents vocables segons la construcció del Univers, ab los principals termes dels arts y cièncias: sota aquest títol s'amaga un diccionari manuscrit català-francès en 92 pàgines. L'únic exemplar existent és a la important Biblioteca del Centre de Lectura de Reus. L'any 2005 la Societat Castellonenca de Cultura en féu una edició impresa, sota el títol, Una Nomenclatura catalano-francesa del 1718 (estudi de Germà Colon i Maria Pilar Perea).
  
• 1771: Promtuario trilingue (Cathalan, Castellano y Francés), de Joseph Broch, Imprenta de Pablo Campins, Barcelona: l'autor era mossèn i professor de francès, i en un deliciós pròleg del qual algun dia parlarem es declara directament imbècil (!). Els termes estan agrupats per camps temàtics i separats en tres columnes. A les pàgines d'aquest diccionari que reproduïm (clicar per ampliar) hi apareixen només diferents tipus de cavalls, un animal que al segle XVIII devia ser tremendament popular:
• 1839: Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans, de Martí, Bordas i Cortada, Imprèmpta de Joseph Torner, Barcelona: diccionari quintilingüe en dos volums. N'hi ha una altra edició de 1842, en tres volums i amb la llengua castellana en primer lloc. Justifica la inclusió del francès "habend observad las infinitas relaciòns que per sa incomparable industria tè aquest Principat ab lo vehí regne de Fransa".
  
• 1905: Diccionari Català-Francès-Castellà, d'Antoni Bulbena i Tosell, Stampa d'en Francesch Badia, Barcelona: aquest diccionari fou molt útil pels estudiosos estrangers de fa cent anys.
• 1917: Vocabulaire Français-Catalan de Blanic. Rara obra manuscrita que no va ser publicada fins l'any 2005 per Edicions Trabucaire (Canet de Rosselló). Recull 10.269 mots i altres aspectes de la llengua.
  
• 1921: Diccionari de les lléngues Francesa & Catalana / Dictionnaire Catalan - Français, d'Antoni Bulbena i Tosell, Impremta Badia, Barcelona: aquest és el primer dels diccionaris publicats abans de Fabra on trobem un vocabulari francès-català.
• 1927: Pal·las. Diccionari Català-Castellà-Francès, d'Emili Vallès, Editorial Pal·las, Barcelona.
• 1932: Diccionari Català Francès i Francès Català, d'A. de Rius Vidal, Llibreria Bonavia, Barcelona: desconeixem si és anterior o posterior al Fabra del mateix any.