L'argument

"L’he estudiat sovint, però no n’he pogut desentrellar mai l’argument."

Mark Twain parlant d'un diccionari. Citació vista a Minimàlia.

Escriptori de Mark Twain. És aquí on potser buscava debades l'argument a algun diccionari.

Cent quinze anys abans

Em va sobtar llegir a Reading the Oxford English Dictionary, d'Ammon Shea, que el primer diccionari d'anglès és A Table Alphabeticall de Robert Cawdrey, publicat l'any 1604. I em va sorprendre perquè el degà dels diccionaris catalans és el Liber elegantiarum de Joan Esteve publicat a Venècia l'any 1489. O sigui, cent quinze anys abans. La comparació és un pèl tramposa, però: el diccionari anglès és monolingüe; el català, no.

Barcelona a Pompeu Fabra

El fotògraf Xavier Puigmalet ha tingut la gentilesa de respondre a la crida gazofilàctica, i en un exercici de virtuosisme artístic, ha immortalitzat per sempre més una obra de la qual havíem parlat recentment, a partir d'un comentari de Galderich: l'obra Barcelona a Pompeu Fabra.

El conjunt està format per dues peces: el títol de l'obra en lletres metàl·liques i un relleu en marbre de Josep Clarà que porta per nom La lectura (1948). Es troba ubicat als Jardins de Salvador Espriu (els Jardinets del Passeig de Gràcia), amb el c. Bonavista, aproximadament, de la ciutat comtal.

Aquesta escultura commemorativa (que trobem citada com el Monòlit de Pompeu Fabra, potser perquè es confon amb una altra escultura commemorativa existent a Badalona), té una composició com a mínim curiosa, amb un títol enorme davant d'una altra obra més discreta. El dinamisme i modernitat de les lletres metàl·liques contrasta amb el classicisme i l'estatisme del relleu en posició gairebé horitzontal.

¿Per què s'escollí aquesta obra de Clarà? A part de les connexions entre la tasca de Fabra i el concepte de la lectura hi ha una raó més directa. Clarà creà La lectura l'any 1948, i el 25 de desembre d'aquell any moria Pompeu Fabra.

L'obra de Clarà deu formar part del llegat de 800 escultures que l'artista va deixar a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de la creació d'un museu que, ara mateix, no existeix. De fet hem trobat que La lectura va estar ubicada (o és una altra amb el mateix nom) a l'interior de la Biblioteca Clarà de Sarrià (c. Doctor Carulla, 22), edifici aixecat al mateix espai on l'escultor tenia el seu taller. El taller i la casa de Clarà van ser enderrocats i el seu jardí noucentista desmantellat.

Als Jardinets de Gràcia també hi trobem altres escultures com la dedicada a Joan Maragall.

Tota aquesta sèrie de fotografies d'en Xavier Puigmalet es pot veure aquí.

Taula rodona: Pompeu Fabra i Badalona

Pompeu Fabra va viure a Badalona des que va tornar de Bilbao i fins a l'exili, de 1912 a 1939. Són molts anys i dels més productius de la seva vida intel·lectual. El 28 de gener de 1934, al Saló de l'Ajuntament de Badalona, se li ret un homenatge on se li fa entrega d'una medalla d'or i se'l nomena "fill adoptiu de la ciutat". Tot el poble badaloní va mostrar-li així el seu afecte incondicional. D'aquest homenatge en restà una important publicació, l'Àlbum de Badalona (1934), encapçalat per un autògraf del president Macià i amb escrits de Rovira i Virgili, J. V. Foix o el mateix Fabra.

Dilluns vinent els badalonins tornaran a rememorar la figura del seu fill adoptiu. La notícia a EL TOT Badalona:

L’Espai Betúlia serà la seu dilluns vinent, d’una taula rodona al voltant de la figura de Pompeu Fabra i la nostra ciutat, un acte que compta amb Valentí Soler, Joan Soler i Amigó i Francesc Munés.

Tots tres explicaran quina era la relació de Pompeu Fabra amb Badalona, i és que el “pare del català” va viure durant gairebé 30 anys a la nostra ciutat, és per aquest motiu que molts dels localismes que tant ens agraden als badalonins apareixen al diccionari. Però ja se sap que ningú és profeta a casa seva i poques vegades s’ha donat a conèixer com era la vida de Pompeu Fabra a Badalona, a on anava, amb qui es relacionava, quins indrets freqüentava, etc.

De fet de les tres cases on va viure només queda una placa al carrer de la Mercè i un carrer al barri de Canyadó. Dilluns a quarts de vuit tenim l’oportunitat de saber tot això i més gràcies a aquesta taula rodona i poder ampliar tots plegats els coneixements de Fabra.

Per altra banda, és important recordar que hi ha un col•lectiu a Badalona que lluita perquè Badalona tingui una plaça Pompeu Fabra, i és que si tenim un carrer del Xarol i una plaça diplodocus, per què no podem tenir-ne una que fos Pompeu Fabra?

Taula Rodona: Pompeu Fabra i Badalona
Dilluns 26 19.30 Espai Betúlia.
Gratuït

Merci per la informació, paremiòleg!

Caps i testes

Per designar el seu august cap, els romans feien servir dos mots:

- El mot noble caput, -itis, que per metonímia també designava l’home sencer i que en català ha evolucionat cap al nostre cap.

- El mot familiar testa, ae, que a l’origen era el gerro on posar terra i que usaven al llatí tardà, amb una simpàtica metàfora, per parlar del crani i del cap. En català n’hem tret dues formes separades: test per al gerro i testa per al cap.

Així, els catalans hem invertit els caps. Allò que per als romans era noble s’ha convertit en col·loquial i allò que per a ells era familiar ha acabat tenint un registre més culte, com a la Testa de vell en bronze de Folch i Camarasa.

És curiós també trobar-se que la tercera accepció de testa, -ae del Diccionari Llatí-Català d’Enciclopèdia Catalana, p. 1491, indica “closca, conquilla”. El primer és justament un altre dels termes que en català usem com a sinònims de cap. I encara en tenim més: magí, clepsa, xolla, meló, carbassot, crisma, crani, tos, barretina, bola. No m'hi trenco més el cap.

Per acabar confessaré les dues fonts d'inspiració d'aquest apunt, que pertanyen a registres molt diferents. La qüestió llatina l'he treta de la p. 27 de Le français dans tous les sens d'Henriette Walter, un deliciós llibre d'històries lingüístiques que va guanyar el Grand Prix de l'Académie française de 1988. Però la motivació primera ha estat haver llegit, primer jo i després a l'Anna, el llibre infantil El planeta dels Caps Florits: Els lliris vermells de l'àvia Tilín de Marga Sala i Berta Noy (Ed. Empúries, 2008), amb il·lustracions de la meravellosa Pilarín Bayés. Un llibre on els caps plens de flors dels personatges tornen a ser els testae dels llatins.

Els mots de Poe

Edgar Allan Poe no només va ser un gran escriptor, sinó que també va ser un innovador en el camp lèxic. Així, els estudiosos de l'autor han recollit molts mots i expressions que, aparentment, mai abans cap altre escriptor de l'anglès havia posat sobre paper.

Per una banda, la Edgar Allan Poe Society de Baltimore ha publicat en aquest web 356 mots que no es troben referenciats abans. L'any d'aparició del mot, normalment entre 1835 i 1849, s'anticipa a les citacions literàries de l'Oxford English Dictionary o és la més antiga de les que s'hi recullen. En d'altres casos són mots que l'OED ni recull.

Per altra banda, dins del web Poestories trobem una llista de mots de Poe que presenten alguna dificultat de comprensió, fins i tot per als lectors nadius. És un vocabulari de mots, frases fetes i noms propis que arriba als 574 registres.

Per acabar, una recomanació per als interessats en la traducció: Poe, Baudelaire i Riba.


(Avui fa 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe. Aquest apunt respon a la crida feta pel bloc Hespèria a escriure sobre Poe en tal dia com avui. Ens hem assabentat de la proposta ebrenca gràcies a en Víctor Pàmies, que havia estat informat per en Jesús M. Tibau, que havia estat informat per... Matrix té aquestes coses. La il·lustració va signada per un tal Chris i l'he trobada aquí.)

Infinit Brossa

Avui, 19 de gener, en fa 90 del naixement d'un artista que amb el seu talent, creativitat i enginy ha inspirat molts d'altres creadors. Parlem d'en Joan Brossa. Dins de l'infinit jardí brossià que molts vam fer que esclatés a Internet el passat 30 de desembre, em va sobtar trobar una altra referència a Fabra, a part de la meva. Però hi és! I molt més brossiana, per cert.

Es tracta de l'homenatge a Joan Brossa de l'Helena del bloc El punt volat de la ela geminada, homenatge que es pot trobar a la lletra E de l'abloccedari. Està fet amb paper de seda reciclat sobre paper cartró blanc i negre i té la mida, en paraules de l'autora, d'una pastilla de sabó.

L'obra reprodueix fidelment un fragment de l'entrada que el DGLC de Fabra dedica al mot infinit. En la primera edició del diccionari Fabra (1932), infinit apareix a la p. 999. En aquest cas es tracta d'una edició posterior, ja que aquest mot hi apareix a la p. 697. En concret, es tracta d'una edició de 1983 (la 17a o la 18a). És de ressaltar l'aparició del símbol tan brossià de l'antifaç/infinit, encarnació del teatre i de la disfressa.

Rambla de Barcelona (Portaferrissa / carrer del Carme), Premi FAD-Sebastià Gasch, 1991



El Premi Max de Teatre el dissenyà Brossa: una poma amb antifaç

De Joan Amades a Víctor Pàmies

Avui es compleixen 50 anys de la mort del barceloní Joan Amades i Gelats (1890-1959), potser el màxim difusor de la cultura popular catalana. Gran esperantista (fundador de la Federació Esperantista Catalana), és conegut bàsicament pels seus reculls de folklorisme, entre els quals destaca el Costumari català, publicat als anys cinquanta. Aquest Costumari, en cinc volums, és l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Amades hi dedicà trenta-cinc anys, gairebé res.

Aprofitant l'efemèride l'Associació Cultural Joan Amades impulsa la celebració de l'Any Amades per tal de fer-ne difusió de l'obra. El primer acte d'aquest Any tindrà lloc avui mateix, a les 18:30 h, al Casal d'Avis " Joan Amades" de Sant Quintí de Mediona, amb la presència de la professora Ramona Violant, dels historiadors M. Teresa Sadurní i Joan Serra, els quals glossaran uns apunts biogràfics sobre el folklorista. També es presentarà un curt filmat per Raül Comtel, a Sant Quintí i amb actors del municipi, sobre una rondalla d'Amades.

Pensar en Amades, ara al segle XXI, és també pensar en els continuadors de la seva obra. Els mitjans de difusió de la cultura són uns altres i, sortosament, hi ha qui utilitza les noves eines tecnològiques per transmetre coneixements populars dels quals tots bevem. Són molts els qui es dediquen exemplarment a aquesta tasca. Particularment per a mi i per a d'altres lectors d'aquest bloc, pensar en Amades és pensar en gent com en Víctor Pàmies, que ha dedicat i està dedicant tants i tan bons esforços en la difusió de refranys, dites, frases fetes, proverbis i altres mostres de la nostra cultura popular. Gent com el Víctor porten molts anys d'Amades a les esquenes. Un corpus de 250.000 refranys com el que mou el Víctor no és pas qüestió d'un sol any.

També en parlen: Kapdigital, Raons que rimen, Diari d'un llibre vell i Vilaweb, entre d'altres.

Un part de diccionaris

Per al Josep

Aquesta imatge prové de la biblioteca digital d'Hipàtia, un espai web de la Universitat Autònoma de Barcelona. El nom de l'enllaç indica que són diccionaris. Si més no, és curiosa i em serveix com a regalet virtual per als estupends del Pla de Sant Tirs.

Ammon Shea (II)

Fa un temps vaig parlar d'Ammon Shea i vaig escriure que buscaria el seu llibre i me'l llegiria. Escrit i fet. Vaig comprar a ebay l'edició anglesa de Reading the OED i durant les vacances de Nadal m'hi vaig posar. Confesso que ha estat una lectura gazofilàctica absolutament apassionant.

Cobertes de l'edició americana (esquerra) i anglesa (dreta)

D'entrada explicaré que l'Ammon és col·leccionista de diccionaris. Com jo mateix, però en un grau molt superior. Si jo comptabilitzo actualment seixanta-set diccionaris prefabrians, la seva col·lecció ronda el miler d'exemplars. Col·leccionar diccionaris d'anglès és bastant més fàcil, em temo, però hi ha una altra qüestió. Els meus seixanta-set ocupen més de tres metres de prestatgeries. ¿Sou capaços d'imaginar l'espai que deuen ocupar un miler de diccionaris? Doncs això no és tot, ni molt menys. Resulta que l'Ammon és amic de Madeline Kripke i ha estat a casa seva. En el seu elegant loft de Manhattan, Madeline té uns vint mil diccionaris. Ni amb vint mil signes d'exclamació puc expressar el grau d'estupefacció que em va dominar mentre llegia això.

Anem a la proesa. Primer de tot, cal dir que l'Oxford English Dictionary (OED) no és el primer diccionari que l'Ammon llegeix sencer. Fa uns deu anys va llegir el Webster's New International (1934) i des de llavors són la seva lectura predilecta.

Unes quantes xifres. L'OED que va llegir és la 2a edició en 20 volums publicada el 1989. Són 21.730 pàgines (la Gran Enciclopèdia Catalana en té unes 12.500, compareu...) que engloben 59 milions de paraules (la GEC té unes 220.000 accepcions) i amb un pes total de més de 62 kilos.


Ammon va decidir llegir-lo en paper, malgrat que també n'existeix una versió digital.

"The computer can only reproduce the information in a book, and never the joyful experience of reading it" (p. 58).

A casa seva hi tenia set diferents còpies de l'OED, però va voler llegir-lo fora de casa. Així, la major part de la lectura va tenir lloc al soterrani de la biblioteca del Hunter College.

"I feel as though I am eating the alphabet. Twenty six courses of letters, each with its own different flavor" (p. 83).

En el seu llibre Ammon fa una tria d'algunes de les paraules que més gràcia li han fet. Entre totes elles, en tria una: disghibelline ("To distinguish, as a Guelph from a Ghibelline"), un verb amb una etimologia que ens remet als gibel·lins, una facció enfrontada als güelfs pel poder polític i religiós a la Itàlia dels segles XII i XIII.

Però no tot va ser igual de fascinant. A part de freqüents maldecaps, alguna nàusea i el dolor d'esquena, Ammon va aconseguir també un tic al seu ull esquerre, que el va conduir a haver de portar ulleres, una certa inarticulació verbal produïda per tenir massa mots dins la testa i un color citrí (entre groguenc i verdós) a la pell produït per passar-se tantes hores en un soterrani sense finestres. I el més interessant de tot, de nit va acabar somiant paraules.

"I did not wear glasses when I began reading the OED. Over the course of the past year my eyesight has deteriorated significantly, and the only benefit I can see in this is that it makes my physical decline in other areas seem minor in comparison." (p. 212)

Després d'un any de lectura, a les 2:17 pm del 18 de juliol del 2007, Amon Shea conclou el seu propòsit. A la sensació d'incredulitat inicial se li ajuntà un nou desig que pensa fer realitat:

"There is really only one book I can think of that I have an enormous and palpable desire to read, and it is the one I just finished. I'm aware some people might think that the only thing more odd than reading the OED is to read it twice, and if this is so then I will be quite happily odd.
I've decided I will start reading again, and I'll start at A. But this time I'll be reading with no deadline". (p. 220)

Ammon Shea (I)

El vocabulari republicà

El Vocabulario castellano-catalán de Miguel Dalmau (Casa Editorial Maucci, Barcelona, c. 1933) és una obra bilingüe de 128 p. (10x15,5) que inclou lèxic general agrupat temàticament (estil nomenclatura) en apartats que porten noms com ara "Fuego y combustible", "El cuerpo humano", "El alma humana", "La ciudad y el teatro", etc.



L'obra no té cap escrit introductori, o sigui que no sabem quina va ser la intenció concreta del seu autor en confegir-la. Tampoc va datada, però en la contraportada apareixen altres obres de Maucci publicades entre 1931 i el desembre de 1932. Per això pensem que és una obra de circa 1933. Un altre fet, que no passa gens desapercebut, ens remet directament a la dècada dels 30: la presència de la bandera civil republicana (Segona República Espanyola, 1931-1939), sense escut, en la coberta. La bandera actual d'Espanya és la que van adoptar els nacionals durant la Guerra Civil en oposició a aquesta.

L'autor es deia Miguel Dalmau

--> Ciria i va publicar algun altre llibre en la mateixa editorial, com ara Moisés (1951)*. No n'hem sabut esbrinar res més. L'editorial Maucci va ser fundada per l'italià Emanuele Maucci Battistini (1850-1937) a Barcelona l'any 1892 i es va especialitzar en edicions en castellà, de baix cost, poca qualitat, preu popular (el vocabulari que comentem es va vendre inicialment a una pesseta) i gran tiratge. És ben interessant l'article que li dedica Manuel Llanas, on s'exemplifica la penosa situació del traductor literari de l'època.
A la contraportada apareixen anunciats altres vocabularis de la mateixa editorial ("Español-Inglés", "Español-Alemán", "Español-Francés" i "Español-Italiano"), però, en canvi, aquest que presentem no utilitza el terme español sinò castellano, com si la llengua de Cervantes canviés de nom quan se la relaciona amb llengües que tenen o no tenen estat. De fet, l'article 4 de la Constitució espanyola i republicana de 1931 diu que "El castellano es el idioma oficial de la República".

Aquesta obra ha passat completament desapercebuda dins de la bibliografia lexicogràfica catalana, o això ens sembla.


* Veure els comentaris de l'apunt per precisar l'autoria.

NOT: M'encanta

M'encanta que, gairebé dues setmanes després, encara hi hagi qui caigui en la innocentada que vaig perpetrar el 28 de desembre del 2008.

M'encanta que hi hagi caigut la gent d'Infoedicat, un butlletí informatiu electrònic sobre el món del llibre, l’edició i la traducció literària en català, allotjat a Grups de Google. Si no el coneixíeu us recomano a tots els lletraferits que el seguiu (aquí s'explica com).

M'encanta la nota que la Sílvia, administradora d'Infoedicat, ha dedicat a l'assumpte: "Hi vaig caure de quatre potes: la notícia distribuïda ahir a l'Infoedicat NOT: L'IEC acceptarà bloc amb ce de català <http://groups.google.com/group/infoedicat/t/2c806996c8f7211d> era una (magnífica) innocentada del Joan "Puigentremaliadet" (*blog*Gazophylacium). Silvia Senz Administradora de l'Infoedicat ".

I allò que més m'encanta és el renom de "Puigentremaliadet" que em dedica. Només per tal de fer-li honor escric ara, encantat de la vida, aquest apunt.

Una obra mestra de la literatura

"Un chef-d'oeuvre de la literature n'est jamais qu'un dictionnaire en desordre"

Jean Cocteau

Citació present a 1000 mots d'esprit: les meillures citations de Confucius à Woody Allen de Claude Gagnière i facilitada pel bokabulari, tot un especialista en la literatura del desordre.

Traïció de l'autor: Una obra mestra de la literatura no és més que un diccionari desordenat.

ABC3D

Si l'alfabet és la mare dels ous lexicogràfics, aquest llibre és una mare de luxe. Perquè del tot luxós és ABC3D, una versió sorprenent de l'alfabet a cura de Marion Bataille, editada per Kókinos. Com podeu veure al vídeo es tracta d'un llibre desplegable tridimensional (allò que els anglesos anomenen pop-up book, un exemple clar de gasiveria sil·làbica).

Aquest any ja hem fet salat per demanar aquest llibre als Reis (tot i que ja han portat tres diccionaris prefabrians a cal Gazophylacium i estem més que satisfets), però l'afegim a la llista de desitjos d'aquest any nou.

Els de boing boing diuen que aquest és el millor llibre desplegable tridimensional del món, però no sé si coneixen un altre títol que la mateixa editorial va publicar el 2006: l'Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll en versió de Robert Sabuda, una absoluta joia que es pot trobar en català.

(També en parla El blog de Libros y bitios)

Un Fabra en tres volums

L'altre dia, un lector anomenat Joan es va posar en contacte amb mi per tal de fer-me saber que tenia un Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1a edició de 1932) enquadernat en tres volums. I aviam si n'hi podia donar alguna altra informació...

El Fabra, com es coneix popularment, es va publicar primer en fascicles, per subscripció, des de l'any 1931 i amb un preu de 2,50 ptes cadascun. Se'n van fer de 20 a 25 fascicles. I tot seguit va sortir l'edició relligada, que és l'única que jo he pogut mai tocar.

Intrigat per aquests fascicles, els havia buscat per biblioteques, sempre amb resultat negatiu. També havia preguntat a alguns importants fabristes contemporanis (algun d'ells, també col·leccionista) i mai tampoc me n'havien sabut dir res.

Aquest Fabra en tres volums té exactament les mateixes característiques (quantitat de pàgines, tipografia, mida del paper...) que l'edició en un sol volum de la primera edició de la Llibreria Catalònia.

Potser aquesta fotografia (la de l'esquerra) que amablement m'ha enviat en Joan és la primera prova documental de l'existència del Fabra en fascicles. ¿Quin altre, sinó, pot ser el motiu pel qual algú es fa enquadernar així una obra que sempre s'ha trobat en un sol volum?

La primera paraula que volia buscar

"Y luego estrenaría el diccionario que le regalara Delchef, en cuya solapa interior había escrito una palabra que significaba esperanza. La primera palabra que Bird quería buscar en el diccionario de aquel pequeño país balcánico era perseverancia."

Últimes frases de la novel·la Una cuestión personal de Kenzaburo Oe, tal i com apareixen citades al llibre Quiet de Màrius Serra (Empúries, Barcelona, 2008, p. 126). Malgrat que Oe va obtenir el premi Nobel de Literatura de 1994, Serra cita el llibre en castellà i jo no l'he sabut trobar traduït al català. Confio que hagi estat només la meva ineficàcia.

Avui estrenem any i he volgut fer un paral·lelisme amb el fet de buscar la primera paraula en un diccionari nou. Cadascú se sap la pròpia qüestió personal, però crec que el mot iniciàtic de la citació Oe-Serra, perseverància, s'adiu bastant bé a la meva i a la de molts de nosaltres. Perseverància per tal de continuar rere tot allò que cadascú projecta en el seu futur, amb més o menys traça.

Aprofito també per recomanar-vos sincerament la lectura del llibre Quiet, que parla del nen Lluís Serra Pablo i de la seva circumstància al llarg de set anys. Una narració amb dosis perfectament equilibrades de reflexió, diversió i emoció. Literatura com la vida mateixa.