3 d’abril de 2009

Fabra segons Queipo de Llano

"Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas"
Queipo de Llano


Carola Fabra, filla del mestre, explica que sentia diàriament això per la ràdio, a les nou en punt, a Pompeu Fabra, el meu pare (records personals de Carola Fabra, recollits per Rosa Maria Piñol), La campana, 1991.

El general franquista Gonzalo Queipo de Llano va ser un innovador, a Espanya, en l'ús de la ràdio com a mitjà de guerra psicològica.
"Queipo de Llano va representar el terror amb les seves despietades consignes des de la ràdio, en les quals anticipava l'assassinat de milers de persones, assenyalava les víctimes, i animava els assassins. Aquestes xerrades eren molt celebrades i seguides amb gran interès en la zona revoltada, i el seu text publicat a l'endemà obligatòriament per tots els diaris, encara que finalment al febrer de 1938 i seguint instruccions del comandament polític de Salamanca van ser suspeses, ja que el seu to no convenia a la imatge que del nou règim es pretenia donar a les potències democràtiques amb vista a un eventual reconeixement per part d'aquestes." (de la Viquipèdia)
La biblioteca de Fabra va ser cremada al mig del carrer i ell va morir a l'exili. En part, Queipo de Llano va aconseguir allò que pretenia, tot i que la mateixa història que va arrossegar Fabra i el català Rambles avall, posaria després cada personatge en el lloc que li correspon.

4 comentaris:

  1. Bé, això no és del tot cert. Com que la dictadura encara no s'ha acabat del tot (la gàbia continua intacta), pots anar per les Espanyes i veure carrers i avingudes dedicats a aquest terrorista pertot arreu.

    Proveu-ho. Busqueu al Google imatges i referències de "calle Queipo de Llano".

    ResponSuprimeix
  2. Valent imbècil criminal, el Queipo de Llano. Perquè el mateix Exèrcit li acabés censurant el programet... He llegit la seva biografia a la wikipedia i està plena de perles. Però m'ha cridat l'atenció unes de les seves últimes paraules:

    "Yo ya no soy castellano, soy sevillano. Enterradme en Sevilla."

    "Yo sólo pienso en que siga viviendo la patria para que yo pueda cobrar. Es muy triste esto ¿verdad? Pues así me han hecho los españoles. Loco, toda mi vida, por mi ideal, que fue ver grande a mi patria.."


    Un patriota... mentre la pàtria li rigués les gràcies, clar. N'hi ha molts, d'aquests.

    ResponSuprimeix
  3. El problema són les conseqüències de les xerrades d'un individuo que finalment fins i tot el mateix Franco va veure que era més impresentable del que una dictadura pot "presentar".
    El mal, però, ja estava fet. Només cal veure el que passà amb en Fabra i la seva biblioteca.

    ResponSuprimeix
  4. Quin porc fastigós en queipo de llano!!! (en minúsuclas, com correspon)

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?