16 de juny de 2009

El dia d'en Bloom

16 de juny. Avui és el dia d'en Bloom (Bloomsday), una d'aquelles celebracions que omplen d'orgull els irlandesos i de saludable enveja els amants dels llibres. Quants personatges literaris gaudeixen d'una diada en què multitud de lectors juguen a traspassar la barrera entre ficció i realitat? Per als profans, aclarirem que James Joyce fa transcórrer la història d'Ulisses en un sol dia, que és el 16 de juny de 1904. Si a això li afegim que en Leopold Bloom (Odisseu) n'és el protagonista, que el llibre ha tingut una certa fortuna arreu del món i que els lletraferits ho celebren revivint el periple d'en Leopold per Dublín, tot queda molt més clar. A més, lluny d'esgotar-se, aquesta celebració es reinventa amb el pas dels dies, que ja n'han passat un grapat des de la publicació, l'any 1922 a París, per la Shakespeare & Co de la Sylvia Beach. Amb aquest esperit, Allau ens informà de la següent iniciativa del bloc El lamento de Portnoy: els blocaires que hi participen pengen avui al matí un apunt buit sota el nom de Bloomsday, o com a màxim, amb els mots work in progress. Quan acabi aquest 16 de juny de 2009, o a l'endemà, ompliran l'apunt amb la narració d'allò esdevingut durant les darreres vint-i-quatre hores. Ni més ni menys.

Cadascú per on l'enfila, a mi m'ha encuriosit saber quina era la presència dels diccionaris a l'Ulisses. Així, d'entre els 29.022 mots diferents de la novel·la, apareix dictionary, i ho fa en quatre ocasions. Cito en català de la traducció de Joaquim Mallafrè (Leteradura, 1981):

1. Al capítol 13:

"Sovint se'ls mirava somniadorament quan era allí per una feina molt concreta i es palpava els braços que eren blancs i suaus com els d'ella amb les mànigues arregussades i pensava en aquells temps perquè havia trobat al Diccionari de la Pronunciació, de Walker, que pertanyia a l'avi Giltrap què volia dir això dels dies alcionis." (p. 368)

El Walker's critical pronouncing dictionary, and expositor of the english language és una obra d'en John Walker que mostra l'accentuació, ortografia i pronunciació dels mots anglesos, publicada per primer cop el 1791 i amb múltiples reedicions vuitcentistes tant a Londres com a Nova York. Els dies alcionis (halcyon days) expressen un ideal de prosperitat, alegria i tranquil·litat.

2. Al capítol 15:

"FLORRY: (Assentint) Atàxia locomotriu.
ZOE: (Alegrement) Oh, el meu diccionari.
LYNCH: Tres verges prudents." (p. 500)

Zoe Higgins és una jove puta anglesa. Juntament amb les altres prostitutes Bella Cohen, Florry Talbot i Kitty Ricketts es dediquen, en aquest capítol, a entretenir Bloom, Stephen i Lynch. L'atàxia és un transtorn caracteritzat per la manca o l'alteració de coordinació dels moviments.


3. Al capítol 15:

"BLOOM: [...] Temps era temps era així. Fragilitat, tens nom de matrimoni.
LA NIMFA: (Amb els dits a les orelles) I paraules. No són al meu diccionari.
BLOOM: Les entenies?
ELS TEIXOS: Grsss." (p. 516)

Les nimfes són genis femenins, mitològiques divinitats de la natura. La nimfa de l'Ulisses té "la cabellera esbandida, lleugerament coberta de colors artístics de te torrat".



4. Al capítol 17:

"[...] i uns prestatges per seccions, de roure fumat, contenint l'Enciclopèdia Britànica i el Diccionari del Nou Segle, armes encreuades medievals i orientals, gong de taula, llum d'alabastre, pàmpol de bol, aparell receptor telefònic automàtic d'ebonita amb guia adjacent, [...]" (p. 657)

Publicat per primera vegada de 1889 a 1891, The century dictionary and cyclopedia va ser un dels diccionaris enciclopèdics més importants i ben considerats de la llengua anglesa. En edicions posteriors rebé el nom de New century dictionary. De l'any 1904 hem localitzat un Webster's New Century Dictionary i un Donohue's Standard New Century Dictionary of the English Language. El moment temporal (pas del segle XVIII al XIX) va fer que la denominació new century fos ben habitual, fet que no ens ajuda a limitar amb prou concreció aquesta referència lexicogràfica.


(La il·lustració superior pertany a un capítol de The Simpsons dedicat a Irlanda,
i on es fa referència al dia d'en Bloom)

7 comentaris:

  1. Interessant, sempre m'ha agradat cercar dins els llibres qüestions "col·laterals", gràcies :)

    ResponSuprimeix
  2. Molt bo, Joan: en aquesta xarxa d'hipervincles m'has fet sentir com una "wandering rock" més.

    Feliç Bloomsday a tothom!

    ResponSuprimeix
  3. Brutal entrada.

    Però desenganya't, que tu mateix expliques les raons de l'èxit: a Irlanda, els diccionaris van acompanyats de nimfes i els escriu el bo d'en Johnnie Walker.

    És que no hi ha color, tio.

    ResponSuprimeix
  4. Direm que bon article, que l'afalac debilita i jo no et vull cap mal, hehe.

    ResponSuprimeix
  5. Bon apunt! I una lectura atenta a la recerca de diccionaris ;)!

    ResponSuprimeix
  6. Clidice: Les qüestions col·laterals són les millors. En els detalls hi ha el dimoni, que diuen. O era déu?

    Allau: Estem a l'expectativa. Avalanche in progress.

    Galderich:

    Ury: El Joanet Ballarí, una nimfa, un diccionari... On s'ha de signar?

    Marc: Jo tampoc et vull mal al cap, tampoc.

    Ma-poc: Vols dir que és una lectura atenta? :)

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?