9 de juny de 2009

Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes


Fa poc en parlàvem ja que acaba de treure un nou llibre i el van entrevistar a L'hora del lector. Ara acabem de saber (gràcies, Xavier) que en aquests moments està rebent una distinció molt important: el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940), a banda d'expert lexicògraf, és el lingüista viu més important del nostre país. La seva tasca és un exemple constant de dedicació i estimació per la nostra llengua, ja sigui amb les obres més rigorosament acadèmiques o amb les més divulgatives. Creu de Sant Jordi de l'any 2005 i recentment investit amb l'honoris causa per la Universitat de Lleida, amb aquest nou guardó se li fa un altre reconeixement del tot merescut. El darrer filòleg que va rebre aquest premi va ser n'Antoni Badia i Margarit l'any 2003.

Joan Solà prenent notes al costat d'en Joan Coromines

Algunes de les seves obres: Estudis de sintaxi catalana (1972-1973), A l'entorn de la llengua (1977), Del català incorrecte al català correcte (1977), "Ser" i "estar" en el català d'avui (1981), Sintaxi generativa catalana (1986, amb Sebastià Bonet), Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), L'obra de Pompeu Fabra (1987), Bibliografia lingüística catalana del segle XIX (1989, amb Pere Marcet), Lingüística i Normativa (1990), La llengua, una convenció dialèctica (1993), Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica (1995, amb Albert Rico), Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (1998, amb Pere Marcet), Gramàtica del català contemporani (2002, amb Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez-Saldanya), Pompeu Fabra, Obres completes (2005-, edició a cura de Joan Solà i Jordi Mir), Plantem cara (2009), etc.

13 comentaris:

  1. Des del desconeixement més absolut, intueixo que és un premi del tot merescut. Cosa que em fa feliç i també a tu!

    ResponSuprimeix
  2. A part de la més profunda admiració intel·lectual, el Dr. Solà em presentà durant el darrer Col·loqui Fabra de Tarragona quan vaig comunicar-hi un senzill treball sobre el també senzill Diccionari ortogràfic abreujat d'en Fabra, cosa que mai oblidaré (en parlà ell mateix a l'AVUI del 10/01/09).

    Me n'alegro moltíssim, la veritat.

    ResponSuprimeix
  3. Joan, aquest article de l'Avui no l'havies publicat!
    Ens amagues informacions?

    T'has rentat la mà dreta després d'haver-li donat a en Joan Solà...?

    ResponSuprimeix
  4. Tens raó, Galderich: no l'havia publicat. De fet el publicà l'AVUI. :P

    ResponSuprimeix
  5. En Solà havia estat l'enfant terrible de la lingüística durant molt de temps.

    Les seves teories no sempre eren ben vistes per les autoritats lingüístiques.

    Els reconeixements que rep ara arriben tard, però arriben. I ben merescut que ho té.

    Vaig tenir el plaer de ser alumne seu i potser allà va néixer la llavor del meu entusiasme per la paremiologia.

    I gràcies als seus apunts puc seguir aquest magnífic blog amb una mica de base. :-)

    ResponSuprimeix
  6. Fa anys que admiro en Joan Solà, no només per la seva tasca sinó pel seu caràcter, allò que diu i com ho diu. Estic contenta per ell i per la nostra cultura, que bona falta ens fa :)

    ResponSuprimeix
  7. Víctor: En Solà és un dels causants de les aficions lingüístiques de molta gent. Jo, sense estar-hi matriculat, hi anava d'oient. Em sembla que no està permès, això. :)

    Marc: Sens dubte. Demà els arriba a la Llibreria Drac d'El Prat.

    Clidice: Benvinguda. Casualment fa uns dies vaig descobrir el teu bloc (via el del Galderich, crec). Tens tota la raó del món. És un home de cultura amb la generositat de voler compartir-la amb tothom. Això és molt.

    ResponSuprimeix
  8. A La malla:

    Un Solà que no ha pogut evitar l'emoció en escoltar la seva antiga alumna ha dit que "no hi ha gratificació més alta que veure una alumna [Laura Borràs] que manté aquest record tan viu i exacte. Veig que he ajudat els meus alumnes a ser persones, a ser investigadors, a pensar per si mateixos, no a saber sintaxi, perquè això no té importància".

    ResponSuprimeix
  9. Un home generós que amb el seu tarannà recull la generositat dels altres. Que estrany, una bona notícia, amb els temps que corren!

    Per cert, què ocupa més espai a la portada de l'Avui?
    - La no-notícia del finançament inexistent.
    - La notícia que cada any es repeteix sobre la selectivitat.
    - El Premi d'Honor a un col·laborador del diari.

    Ara pensava quin espai li dedicarien a la Coixet si li donessin un Oscar o a en Nadal si hagués tornat a guanyar a París.

    ResponSuprimeix
  10. Els últims pensaments són impurs... T'hauràs de confessar, anima pecattora!

    Millor seria, què hagués passat si Chiquiliquatre hagués guanyat l'Eurovisión de l'any passat!

    ResponSuprimeix
  11. Defensem la nostra cultura, fem-la gran i lliure (sí, també dels politiquejos).

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?