26 de novembre del 2009

Presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics en xarxa


El proper dilluns 30 de novembre tindrà lloc una jornada acadèmica de presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics. Aquesta obra fa temps que està disponible en xarxa, aquí ja n'havíem parlat, però ara se'n fa la presentació oficial a la Sala de Professors de l'edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la UB. El Centre de Documentació Ramon Llull ho organitza i aquest n'és el programa:

- “Banca dati e dizionario storico: l’esempio del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini”. Prof. Pietro Beltrami, director de l’Opera del Vocabolario Italiano (18′30 h).

- Presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics en xarxa, primera concreció del projecte de Diccionari del Català Antic. Amb la intervenció de la prof. M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Científica de la Universitat de Barcelona; del prof. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i del prof. Joaquim Rafel, director del Diccionari del Català Antic (19′30 h).

- “Los corpus. La hora del filólogo”. Prof. José Antonio Pascual, sotsdirector de la Real Academia de la Lengua Española (20′15 h).

Via Bloc de Lletres

La imatge de l'apunt prové de la Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.


PS 30/11/09: Als comentaris trobareu més informació i enllaços d'altres projectes lexicogràfics relacionats amb el català antic.

9 comentaris:

  1. Una bona eina sens dubte. Ens n'hauries de fer una demostració pràctica de les seves virtuts. :-)

    ResponElimina
  2. una bona notícia, no cal dir. Dels tres links de l'altre post només em funciona l'últim, imagino que els altres dos devien conduir al mateix?

    ResponElimina
  3. Joan,
    Això anirà molt bé per a llegir segons quins textos i trobar el significat de la paraula. Bona notícia!

    ResponElimina
  4. Segur que és una eina boníssima, tot i que jo m'he enlluernat amb la miniatura!!

    ResponElimina
  5. Parèmies: no ho descarto, properament.

    Clidice: Són projectes llargs però tenen un pes específic dins d'una cultura. Tens raó amb això dels enllaços: els diccionaris, com les persones, de tant en tant canvien d'adreça.

    Galderich: Hi ha algun diccionari de paper publicat (com el de 62), però és clarament insuficient.

    Belart: Són polítics barcelonins. Igual d'il·luminats que ara.

    ResponElimina
  6. Jo, com en Víctor, et demanaria una demostració de com funciona aquest diccionari.
    No m'he acabat d'aclarir entre la consulta de lemes i la consulta de formes ;-P

    ResponElimina
  7. Benvolguts Parèmies i Pere Llada, més que mostrar-ho jo, serà més pràctic si ho practiqueu vosaltres mateixos. Busqueu les formes d'aquests dos fragments al DTAC. Els dos pertanyen al Liber Elegantiarum de Joan Esteve, el primer diccionari publicat de català, al XV:

    "Així el marit com a la muller com a tots que li venien al encontre feya besar les bragues".

    "Lo marit desarreçà e gira's de l'altre costat".

    Veureu com s'entenen molt millor.

    ResponElimina
  8. El DTCA és una eina excepcional per a l'estudi de la llengua antiga, tant per les fonts que conté com pel tractament informatitzat de les dades que contenen. De moment és un recurs a mig camí d'un corpus lematitzat (totes les variants morfològiques i gràfiques d'un mateix mot reunides sota el lema comú) i etiquetat (tots els lemes duen anotació de la seva categoria gramatical) i un diccionari pròpiament dit. Per exemple, en un moment podeu extraure una llista completa de les conjuncions que es poden trobar en les obres contingudes en el corpus i accedir a les concordances.
    No és, doncs, un diccionari de definicions, a diferència del Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint Germain, dirigit per Germà Colón, del qual ja ens ha parlat aquest meravellós bloc.
    Tampoc és com el Glossari de glossaris, dirigit també per Germà Colón, que reuneix el lèxic medieval anotat en els glossaris dels volums de l'esplèndida col·lecció d'Els Nostres Clàssics de la benemèrita editorial Barcino.
    Com a corpus de llengua medieval no té l'amplitud del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), però aquest darrer no està lematitzat i no és de consulta pública. Esperem que un dia no gaire llunyà aquest corpus també estigui lematitzat i etiquetat i sigui de consulta pública.

    ResponElimina
  9. Això no és un comentari, benvolgut anònim. És una interessantíssima informació que supera de llarg el contingut de l'apunt. Gràcies i més gràcies.

    Avui provaré d'anar a la presentació.

    ResponElimina

Quelcom a dir?