3 de juny de 2010

My friend, the dictionary














"My friend, the dictionary" és un dels números de la comèdia musical de Broadway The 25th Annual Putnam County Spelling Bee (2005), amb música i cançons de William Finn i guió de Rachel Sheinkin. És un espectacle que va gaudir d'èxit de taquilla -va estar a la cartellera fins al 2008, amb 1.136 representacions- i de crítica -nominat a sis premis Tony, en guanyà un parell: millor guió i millor actor-.

L'escena transcorre en un campionat escolar de lletreig -pràctica de llarga tradició als països anglosaxons- a la fictícia Putnam Valley Middle School, on sis estudiants, bàsicament setciències, competeixen pel premi. Una de les gràcies de l'obra és que a cada representació tres o quatre membres del públic són triats per sortir a lletrejar en directe. Un va tan tranquil al teatre i es troba convertit de cop en l'entreteniment dels veïns de butaca. ¿Us imagineu l'Óscar Dalmau desafiant-vos amb una wol·lastonita qualsevol? Doncs així de simpàtic és l'espectacle...

Aquesta cançó d'homenatge al diccionari és interpretada pel personatge de la jove Olive Ostrovsky, que no té cap dels pares a la sala durant la competició de lletreig, però els guarda una butaca de manera simbòlica. Son pare treballa fins tard i sa mare és a l'Índia fent vida monàstica en un àixram. Excuses típiques per no anar als espectacles dels fills, vaja. A l'obra de Broadway aquest paper va ser el debut de l'actriu i cantant Celia Keenan-Bolger, i li va valdre una de les nominacions als Tony. Olive Ostrovsky, a banda de cantar-nos la seva complexa situació familiar, també ens explica com va començar a relacionar-se, de molt jove, amb el seu amic el diccionari: "And I live in a house where there's an oversized dictionary, that I read as a girl on the toilet...".

Youtube està farcit de vídeos de representacions escolars, no professionals, d'aquesta obra. Entre totes, he triat aquesta de Millie Ledbetter al Belmont University Musical Theatre. No destaca per la qualitat de la gravació però sí per l'expressivitat dels actors. No m'estranyaria que d'aquí uns anys sentíssim a parlar d'aquesta noia.

3 comentaris:

  1. en un espectacle així ja et veig negant-te a abandonar la butaca i demanant bisos com un posseït ;)

    ResponSuprimeix
  2. Je, je, je... bonica la música, ami no sé si m'agradara sortir a lletrejar i molt menys si havia de ser en anglès!

    ResponSuprimeix
  3. El que és un misteri per a mi és això de les lectures de les noies al lavabo, i que fa riure tant al públic.

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?