Mes del blocaire en crisi

Una flor no fa estiu, així que en deixo un parell. Ens retrobem algun dia de setembre, potser quan a casa ja tindrem una nova floreta. Bon estiu a tothom!

Flors alpines a la Viquipèdia

Donacions de juny de 2010

Diccionario valenciano-castellano de Carlos Ros
València: Benito Monfort, 1764
Regal de J. P. R.

Dicciomàrius de Màrius Serra
Barcelona: La butxaca, 2010
Regal de M. P. P.

Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions
amb equivalències en anglès, espanyol i francès
de Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume
Vic: Eumo Editorial, 2010
Donació editorial


Moltes gràcies

¿Vols donar un diccionari?

35mm from Pascal Monaco on Vimeo.

Un diccionari pintat per Miquel Barceló

Heus aquí un diccionari passat pel sedàs artístic d'en Miquel Barceló. Es pot veure a l'exposició Barceló abans de Barceló (1973-1982) al Centre d'Art Santa Mònica, fins al 26 de setembre, on s'han recollit moltes obres, algunes mai exposades, de la seva primera època.

A Barcelona hi coincideixen ara mateix dues exposicions d'en Barceló, la indicada i La solitude organisative (1983-2009) al Caixafòrum, fins al 9 de gener de 2011. Dues exposicions que es complementen cronològicament i que permeten conèixer, entre d'altres, el vessant bibliòfil de l'artista de Felanitx que tant pinta a Mallorca com a París com a Mali.

Els llibres pintats d'en Barceló (també n'hi ha de tallats i de manipulats de formes diverses) es van exposar al Metrònom de Barcelona l'any 1981. Un d'aquests llibres són unes planes grogues, que han inspirat el catàleg de la mostra actual del Santa Mònica. Allí s'exposa la col·lecció completa de llibres pintats de l'artista.


Visita virtual a Barceló abans de Barceló


Barceló parla de l'exposició La solitude organisative

Beceroles cinegètiques

Sombras y abecedario és una auca clàssica (doble foli amb 48 vinyetes) impresa a Barcelona pel successor d'Antoni Bosch (un dels principals editors d'auques barcelonins), fet que ens la situa probablement en la segona meitat del s. XIX. Utilitza la tècnica de la xilografia, està escrita en castellà i al peu del full ens indica que és una aleluya, nom que rebien les auques en aquella llengua. Presenta tres parts clarament diferenciades, però amb un nexe comú, la caça:

1. De la vinyeta 1 a la 12. Aquesta dues primeres files es dediquen a innocents jocs d'ombres fets amb les mans per tal d'imitar perfils d'animals (excepte la 1, que reprodueix "el Tio Tomás" i la 12, que reprodueix un "negro" i que fa por, la veritat). Aquests animals són, bàsicament, les preses dels caçadors, el tema de l'auca.

2. De la vinyeta 13 a la 22. Utilitzant figures satàniques i d'altres elements malèfics, com ara una serp gegantina, en aquestes dues files es pot llegir "Los cazadores". Desconeixem de quina societat esotèrica de caçadors es tracta, tot i que potser és simplement una referència general al gremi. Els versos de la vinyeta 16 diuen: "Nadie niega que su gracia / raya en infernal audacia". O la 20: "Lucifer nunca se apura / por tener cabalgadura". Afegirem que durant la segona meitat del XIX a Barcelona es publicava El Cazador: periodico quincenal destinado a defender los derechos de los cazadores y a reclamar la observancia de las leyes de caza (Barcelona: Impr. de J. Bosch y cia, 1856-189?). Probablement ens trobem amb una simple coincidència temàtica, temporal i de cognom de l'impressor.

3. De la vinyeta 23 a la 48. La part principal de l'auca és un abecedari en què les lletres són el marc vegetal d'escenes de caça dedicades a preses molt diferents: óssos, senglars, guatlles, aloses, conills, llops, llebres, perdius, hienes, lleons, megateris, cocodrils, tigres, panteres, cabres salvatges, pitons i cérvols. Els caçadors van vestits de jocfloralesques maneres, ara amb barretina, com a la vinyeta 23, ara amb barret emplomallat, com a la 32, o fins i tot amb calces shakespearianes, com a la 42. En un altre ordre de coses, l'alfabètic, trobem una anomalia en la posició de la i, que apareix entre la ela i la ela doble. La ca no hi apareix però podria haver-ho fet. Pere Labèrnia, en el Diccionario de la lengua castellana con las correspondencias catalana y latina de 1848, diu, referint-s'hi, que "esta es letra que se ha contado hasta ahora como perteneciente á nuestro abecedario".

De la casa del mateix impressor barceloní, Antoni Bosch, en sortiren altres auques semblants, com aquest Abecedario pintoresco:



O aquestes Sombras chinescas:



Però aquesta té una particularitat diferent. El fet que hi hagi una primera part de jocs d'ombres i que després hi aparegui un abecedari semblaria indicar que és una auca didàctica adreçada a infants. Però l'aparició d'elements diabòlics i referits a la caça ens fa pensar en un públic més adult. ¿Quina era la veritable intenció d'aquesta publicació?

Avui Badalona és més fabriana

COMUNICAT ALS ADHERITS AL “MANIFEST PER UNA BADALONA FABRIANA”

Benvolguts,

Per tal de correspondre a la vostra adhesió al “Manifest per una Badalona fabriana”, ens plau poder comunicar-vos que finalment han estat assolits els principals objectius que ens havíem posat. En definitiva, doncs, sapigueu que:

1) Ahir la Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Badalona va aprovar que la Plaça porti el nom de Pompeu Fabra.

i 2) L’estació del metro, que és el final de la L-2, i que serà inaugurada el diumenge 11 de juliol, a les 11 del matí, també portarà el nom del Mestre, en la forma “Badalona-Pompeu Fabra”, tal com nosaltres proposàvem i com varen assumir l’Alcalde de Badalona i l’Autoritat Metropolitana del Transport.

Us ho fem saber per tal que tots plegats puguem compartir l’alegria d’haver col·laborat a assolir aquestes fites que honoren la memòria de Fabra tot recordant la seva vinculació amb la nostra ciutat. I us agraïm la vostra participació, que ha contribuït a fer-ho possible.

Badalona, 8 de juliol de 2010

Comissió promotora del “Manifest per una Badalona Fabriana”

Una campanya que va començar el desembre de 2008 avui veurà el seu objectiu doblement acomplert. Enhorabona a tots els implicats! Més informació al bloc de la campanya.

PD: El vídeo (gràcies, anònim!):

Empènyer la tartana amb voluntat

Mireu, mestre Pompeu,
les coses ara estan, si fa no fa, com vós les vau deixar.
No hi ha més desgavell ni gaire més acord
i el català
-això prou que ho veieu-
encara no s'ha mort
ni es morirà.
Com de costum hi ha gent que ens fa la guitza,
la gent de sempre, és clar, i, com de costum,
el llur més innocent se'ns emfasitza
per manca de costum.
Encara ens barallem. A parer meu, la gresca
vol dir vitalitat; però el que és llastimós
és que mentre els veïns ens fan la llesca nosaltres estiguem com gat i gos.
La creixença, però, ja no es detura
i, tot i el que us he dit, és evident
que d'una forma més o menys segura
cada dia us coneix molta més gent.
I això ja és un gran què. Hi ha molta feina
per fer i n'hem de parlar
i, si tots ens servim com cal de l'eina
que vós ens vau donar,
guanyarem temps i tot serà més clar.
Després vindrà el que vingui. Serà cosa
d'emprendre altra vegada els pocs sabuts camins,
d'oblidar que hem estat un poble-nosa, que deia aquell, sense veu ni confins;
cosa, també, de doblegar l'esquena
i empènyer la tartana amb voluntat
sense parar-se massa en quina mena
de gent ens fa costat.
I sobretot de no ignorar què diuen
aquells a qui no escolta mai ningú,
de desar les banderes que prescriuen
i no encomanar mort, sinó un viure més dur.

Mestre, aquest any en fa cent que vau néixer:
cent anys és un bon mos;
però encara ara, si es tracta de créixer,
ens hem de refiar, i tant!, de vós,
de l'eina que ens vau dar, que encara talla,
i de l'esforç constant, que molta gent no veu.
Per guanyar la batalla
que -bé prou que ho sabeu-
encara balla,
no hi ha, mestre Pompeu,
com aprendre, sense fer cas del preu,
la lliçó que fa un segle que ens doneu.

"Paraules al mestre Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença". Poema escrit per Miquel Martí i Pol l'any 1968, el de la commemoració del centenari de Fabra. Apareix a Obra poètica, vol. I (1948-1971), (Barcelona: Edicions 62, 1992), p. 366s. Negreta meva.

Les paraules transparents

Dedicat a una malalta de les onomatopeies

Les interjeccions (ah, eh, oh, uh...) sovint no s'han inclòs dins dels tipus de paraules, ja que s'entén que equivalen a oracions que expressen actituds, estableixen comunicació o evoquen sons o moviments. A tall d'exemple, el GDLC defineix interjecció com a "proposició implícita exclamativa, constituïda per un mot o més"; proposició, no paraula. Dins de les interjeccions, les que imiten sons, sorolls o veus són les que coneixem per onomatopeies.

En llengua catalana el primer recull prou complet d'onomatopeies que trobem és el que Manel Riera-Eures i Margarida Sanjaume van publicar el 2002: Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva: les paraules transparents de la llengua catalana (Barcelona: Edicions 62, 2002). Aquell llibre de coberta de color de rosa és la base de l'obra de la qual parlem avui, dels mateixos autors, però ara de coberta negra: Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions amb equivalències en anglès, espanyol i francès (Vic: Eumo Editorial, 2010).



Els autors, que són assessors lingüístics, ell a la Televisió de Catalunya i ella al Parlament, han posat al dia l'obra anterior aconseguint un repertori de 1.046 entrades que inclouen definicions, exemples, variants formals i polisèmiques, notes addicionals i, una de les parts més interessants i que no trobàvem abans, equivalències en anglès, espanyol i francès. És aquesta darrera part la que ens mostra l'arbitrarietat de la qüestió. En general, les onomatopeies no són universals, sinó que són pròpies de cada parla. Com deia fa vint anys l'ínclit Màrius Serra en un article a l'AVUI, les onomatopeies "estan molt més mediatitzades pels criteris dels seus receptors humans del que sembla". Per exemple, l'entrada 288 (p. 76), el so del vent quan xiula:



Explica Maria Josep Cuenca al pròleg que el problema central d'aquest diccionari és que es defineixen mots que, segons molts lingüistes, no tenen significat. Hi ha qui interpreta que les interjeccions només tenen un valor pragmàtic i contextual, no pròpiament semàntic (d'aquí el valor dels exemples que aporta aquesta obra). Potser ve d'aquí que al subtítol del primer diccionari que esmentàvem es parli de les onomatopeies com a paraules transparents: com a gots transparents sense líquid (significat) que s'omplen d'ell en cada ús.

Les interjeccions també es caracteritzen pel seu caràcter canviant, oral i col·loquial, i la seva presència en productes literaris que no s'han considerat fins fa poc com a tals, com ara els còmics (o els comentaris dels blocs, he, he, he). Tot plegat ha provocat que les interjeccions siguin sovint l'ovella negra de la morfologia, poc tractades per la gramàtica.

Avui fa justament un parell d'anys (això de les onomatopeies deu ser estacional) vaig dedicar un apunt a les onomatopeies que imiten el so caní, apunt que va ser degudament replicat per Diari d'un llibre vell amb el so felí. Quants als lladrucs, jo recollia bau, bau i bup, bup. Aquest diccionari no inclou el bau, bau però hi afegeix llap-llap, al costat d'altres referits a d'altres sons canins: arf, aú, hu, uh, uuu... Quant als miols, en Caballé recollia el català mèu. En aquest obra el trobem acompanyat de les variants mau, miau, miu i nyau, juntament amb d'altres sons felins: garramau, garrameu, garramiu, garranyau, garranyeu, garranyiu, marramau, marrameu, marranyau, marranyeu i marranyiu. Només amb aquests exemples es veu que la feina dels autors de selecció i sistematització ha estat intensa, en un terreny no precisament fàcil.

Una placa on nasqué Pompeu Fabra

El 20 de febrer de 1868, Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia: en una torreta, actualment desapareguda, del carrer de la Mare de Déu de la Salut, prop de la Travessera de Dalt amb Sant Josep de la Muntanya. Era la casa de sons pares, Josep Fabra i Roca, alcalde de Gràcia en dues ocasions, i Carolina Poch i Martí.

View Larger Map

Dos fets i una consideració:

1. El 15 de juliol de 2009 vaig escriure un apunt sota el títol "Un monument precari i una placa inexistent", que acabava així:

"aprofito aquest mitjà que és Internet per demanar públicament que es col·loqui una placa en el lloc on nasqué Pompeu Fabra. Estic segur que molts dels barcelonins (i la majoria dels catalans) estaran d'acord amb aquest senzill gest."

2. El 23 d'abril de 2010 va aparèixer a L'independent de Gràcia la notícia "El monòlit a Fabra ja té lloc a Lesseps", on es fa referència a la nova ubicació del monòlit que s'havia retirat per les obres de reforma de la plaça (imatge inferior). Responsables del districte de Gràcia es reuniren amb associacions de veïns de la zona, el Club Excursionista de Gràcia i el Taller d'Història. I, com un petit afegit, també s'inclou la següent informació:

"aquesta reunió també va servir per decidir que s'instal·larà una placa commemorativa al barri de la Salut per recordar el lloc on va néixer Fabra (a l'avinguda Mare de Déu de la Salut)."

3. :)



Monòlit a Pompeu Fabra de la pl. Lesseps de Barcelona