El que s'ha de saber de la llengua cerdana

El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars (La Seu d'Urgell: Salòria, 2011) de Manel Figuera, Anna Montané, Agnès Figuera, Enric Quílez i Salvador Vigo.

De fa temps que els habitants de la capçalera del Segre mostren amb orgull el paisatge de les seves muntanyes (mig dels esquiadors, mig dels boletaires), els naps dels seus camps (amb peus de porc, si us plau), els formatges dels seus tupins, i els trinxats dels seus fogons. Ara, a més, poden ensenyar-nos (i ensenyar-se a ells mateixos), el seu important patrimoni lingüístic. Perquè després d'anys de treball (la recerca s'inicià als anys vuitanta...), acaba d'aparèixer una extensa obra sobre el parlar cerdà que inclou aspectes gramaticals (fonètics, morfosintàctics i sintàctics), lèxic i dites populars. Aquests tres apartats principals (amb més de 500 pàgines) són complementats amb una contextualització del dialecte, amb fragments de textos escrits, i entrevistes, i amb un breu epíleg reflexiu que porta per títol "El futur del parlar de Cerdanya".

La part més extensa de l'obra l'ocupa el diccionari cerdà, el primer en aparèixer com a llibre. És un recull alfabètic, amb categoria gramatical i definició, d'uns 3.000 mots, des de localismes genuïns a castellanismes freqüents (pronunciats en cerdà). De fet el català parlat a Cerdanya (pas "la Cerdanya", aquí) és septentrional de transició, això és, el dialecte que es troba entre el septentrional o rossellonès al nord i el central al sud. A banda de la influència d'aquests parlars, també hi trobem occitanismes, gal·licismes, castellanismes i altres mots de l'urgellenc o el pallarès. Igual que en d'altres reculls, en els exemples que acompanyen algunes entrades trobem un humor que fa ben amena la lectura: "Con va tornar de viatge va trapar la dona embrassada", "Que tu ara ets pogressista? Pro si fa conts anys naves vestit de falangista!", "Aquest govern que tenim ara és de xixel·les, xixamaixetes i tomacaldos"...

En la reflexió final sobre el futur de la parla cerdana s'indiquen elements que posen en risc la seva pervivència, especialment l'estandardització dels mitjans de comunicació i el sistema educatiu, dues realitats que tant serveixen per consolidar el català com per uniformitzar-lo. Però aquesta diagnosi no es presenta d'una manera alarmant, sinó com part d'un procés natural en la normalització lingüística: es dilueixen les parles locals però s'enforteix la llengua estàndard. Això no implica però, que s'hagin d'oblidar els trets lingüístics locals. Com més elements locals salvem, més ampliem el patrimoni lingüístic global. En aquest sentit hi tenen molt a dir les decisions, lèxiques i gramaticals, dels escriptors de cada territori. Amb eines com aquest llibre la seva feina pot ser més fàcil.

Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes, paraules d'amor senzilles i tendres

"Me sobren paraules" és la primera cançó del disc Lamparetes (Robot Innocent Companyia Discogràfica, 2011) d'Antònia Font. En la lletra, a banda de parlar de diccionaris, també diuen que d'aquí dos anys es retiren...

Les lectures predilectes de Josep Pla

"La seva mort significà la desaparició del català més important del nostre temps. Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta època que, havent-se proposat d’obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s’hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós, exclusiu. Feia molts anys, moltes dotzenes d’anys, que no s’havia produït en el nostre país un cas semblant. En el nostre temps concretament totes les empreses de caràcter col·lectiu i els homes que s’hi posaren davant tingueren un destí mancat, foren emportats avall per una catàstrofe sense precedents. De l’inenarrable, fabulós naufragi, només queda dempeus una obra i una figura: la figura i l’obra de Pompeu Fabra."

Homenots (sisena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 47

"El 18 d'agost de 1917, mossèn Antoni M. Alcover, vicari general de Mallorca, desembarcà a Ciutadella. Venia a "cercar mots", com deia ell, i exactament a fer un estudi de la flexió verbal en els pobles de l'illa. Ja feia anys que Mossèn Alcover anava a Menorca per tal de recollir del poble el llenguatge viu. [...] Mossèn Alcover era un home gras, cara-rodó, cap pelat, de gest enèrgic i contundent. Davant dels acudits i de les capvuitades dels al·lots reia sorollosament: tots els sacsons de la seva còrpora robusta entraven en moviment."

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 13-14

"Jo estic agraït a l'autor del Diccionari. Conec, fins on un profà de la filologia pot conèixer aquestes coses, els volums d'aquesta obra. M'han fet molta companyia. Hi he passat hores i hores, en aquests últims anys, de la meva vida. Hi he après moltes coses. Hi he trobat una gran quantitat de coneixements, molta amenitat -cosa importantíssima en els temps que correm i en les circumstàncies en què ens trobem- i ni una ombra de pedanteria. La lectura del Diccionari és pura delícia. L'obra de Moll és gustosa, plena, literalment saturada d'essències d'aquest país, d'una varietat prodigiosa, d'un popularisme elegant, d'un bon sentit científic -és un sentit que demana una moderació arriscada- admirable, d'un gust saborosíssim. Aquest Diccionari i, és clar, el de Joan Coromines són les meves lectures predilectes. És una lectura que em va bé per al cos i per a l'esperit. No m'ensopeix ni m'exalta. Em manté l'esperit despert, sensorialment i intel·lectualment despert. El contacte amb el parlar d'un poble a través dels segles és la cosa més gustosa, la més lliure, la més fascinadora i la més obsessionant que es pot donar en el terreny de les sensacions i de l'esperit. La història d'una llengua és una lliçó d'humilitat permanent- i una font d'il·lusions inexhaurible."

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 41-42

"Jo tinc l'impressió que és l'home que treballa més d'aquest país- que treballa d'una manera segura, compassada i llarga. El lector que hagi passat els ulls per aquesta notícia, que tingui un coneixement, per petit que sigui, del diccionari, que conegui, encara que només sigui de referències, el que ha escrit i elaborat, potser es preguntarà, com jo mateix m'he preguntat moltes vegades: ¿és compatible la vida humana amb tot el que Coromines vol abraçar? Si arriba cap sense defalliments físics, deixarà una obra immensa, utilíssima, formidable. Que Déu conservi la salut i la vida a aquest català de primeríssima categoria, tan important!"

Homenots (vuitena sèrie), Barcelona: Selecta, 1962, p. 163

Avui fa 30 anys de la mort d'en Josep Pla, el 23 d'abril de 1981 a Llofriu.
Bona diada de Sant Jordi!

Torna la nova cançó!

Un dels moments estel·lars de la primera presentació del primer llibre del primer paremiòleg del país: Víctor Pàmies & family interpreten "Raons que rimen".

El so no és perfecte; només per això (i sense cap afany de voler comparar res), us la deixo cantada per un tal Joan Manuel Serrat:

En Parèmies i alguns dels seus groupies, després del concert

català, idioma oficial

Abecedari de la campanya per a l'ús oficial del català del Congrés de cultura catalana. Aquesta fou una de les cinc campanyes del Congrés, un dels elements centrals de la qual fou el Manifest per a l'ús oficial del català als Països Catalans, que el 1976 recollí 399.422 signatures.



L'abecedari mostra només 24 de les 26 lletres d'un abecedari estàndard actual, mancant la ca i la ve doble. Així és possible aquesta disposició de 6x4. De les 24 lletres apareix el nom, però n'hi ha 6 amb el nom però sense la lletra majúscula: la a, la e i la ela (amnistia, estat d'autonomia, llibertat) i la ce, la i la o (català, idioma oficial).

La publicació original del cartell fou a càrrec de la Tip. Empòrium l'any 1976 i també s'edità en format postal (PAGSA, col·lecció Perla). L'autor de l'abecedari fou l'apassionat dels còmics Pasqual Giner (no va signat), tot i que, a primera vista, segur que a més d'un (jo inclòs) ens recorda l'estil el·líptic dels poemes visuals d'un altre artista català:



Elegia al Che (1978)

A més, el cartell d'en Giner (i molta de la campanya visual del Congrés, com es pot veure amb el manifest i amb el logo oficial), juga amb dos colors típicament brossians, que són els de la novel·la d'Stendhal i els de l'homenatge blocaire a Brossa del 2008.


Logo de l'homenatge blocaire

Reialment

Dedicat

Reincidencia. s. f. Repetició de una matèxa culpa ó defecte. Reincidencia. Iterata culpae admissio, patratio. Récidive. Recidiva.
Reincidir. v. n. Tornar á cáurer en algun erròr, falta ó delicte. Reincidir. In errorem aut culpam iterum incidere. Récidiver, rechoir, retomber. Ricadere, ricascare.

(Societat de catalans. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, Barcelona: Joseph Torner, 1839).


Reyección. f. La acción de desechar. Rejectable.
Reyectar. a. Desechar. Rejectar.
Reyezuelo. Calificativo desdeñoso del empleado que abusa de sus facultades y obra á su capricho. Reyetó.

(Labèrnia, Pere. Novísimo diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana, Barcelona: Espasa Hermanos, 1867)


Reinflament. m. tumor, inflamació.
Reinflat, da. adj. orgullós, superbiós, presumit.

(Aladern, Joseph. Diccionari popular de la llengua catalana, Barcelona: Bartomeu Baxarías, 1909)


Tindre un rei al cos. fr. Ésser superbiós, no volguerse subgectar, afectar superioritat. Llevar, tener, traer al rey en el cuerpo.

(Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Salvat y comp., 1910 circa)


Reialment. (ant. escrit també realment). adv. D'una manera reial; cast. realmente. E axí reyalment, ab la dita corona al cap..., muntà-se'n en la cambra, Muntaner Cròn., c. 298. Lurs senyors tenen viandes realment e maravellosa aparellades, Metge Somni iii. Realment has dit: egregie dixisti, Esteve Eleg.

(Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Diccionari català-valencià-balear, Palma: Moll, 1926-1962).

Vocabulario castellano-catalán de Miguel Dalmau
Casa Editorial Maucci, Barcelona, c. 1933

El llegat, l’estela i l’obrador de Joan Solà

Setmana en memòria de Joan Solà
«El llegat, l’estela i l’obrador de Joan Solà» (1940-2010)
Lleida i Bell-lloc d’Urgell, 11-16 abril 2011

‘El llegat’
Dilluns 11 abril
(17.30h)
Universitat de Lleida (Campus de Rectorat / Saló Víctor Siurana)
Inauguració pel Rector de la Universitat de Lleida, Joan Viñas.
Presentació de la Setmana per Joan Julià-Muné (UdL).
Gemma Rigau (UAB, IEC): "El llegat de Joan Solà".

‘L’estela’
Dimecres 13 abril
(19h)
Universitat de Lleida (Campus de Rectorat / Saló Víctor Siurana)
Presentació de l'obra guanyadora del I Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà: “La morfologia verbal del català nord-occidental: descripció i anàlisi dels segments velar i palatal”.
A càrrec de Maria-Rosa Lloret (UB), Laia Querol (autora) i Lluís Pagès (editor).

‘L’obrador’
Divendres 15 abril
(11h)
Universitat de Lleida (Campus de Rectorat / Saló Víctor Siurana)
Conferència-col·loqui sobre les últimes obres de i amb Joan Solà: “Joan Solà: 10 textos d'homenatge”; “Obres completes de Pompeu Fabra: Les converses filològiques (vol. VII)”; “L'última lliçó”; “Ortotipografia” (nova edició).
A càrrec de Jordi Mir, coeditor, amb Joan Solà, de les OC de Pompeu Fabra; Miquel Pueyo (UdL/exSPL) i Joan Julià-Muné (UdL).

Divendres 15 abril
(20h)
Bell-lloc d’Urgell (Sala Multifuncional)
Cloenda de la Setmana Cultural amb una doble xerrada:
Imma Creus, "Joan Solà: l'home, el mestre i el lingüista";
Jordi Mir, "L'experiència de treballar amb Joan Solà i les seves últimes publicacions".

Dissabte 16 abril
(12h)
Bell-lloc d’Urgell (Biblioteca Municipal)
Acte de nomenament de la nova biblioteca com a Biblioteca Pública 'Joan Solà'.
(17.30h)
Bell-lloc d’Urgell (Sala Cultural)
Lliurament dels premis de la VII convocatòria de Narrativa Breu 'Joan Solà'.

Informació via Infozèfir

PD 11/4/11:

Abecedari de superherois

Veig aquest abecedari de Fabian Gonzalez (ABC Superheroes, s'anomena) penjat a Microsiervos. Algunes lletres són evidents, però, com a mínim per a mi, la gran majoria resulten críptiques. I és que un va créixer entre els Tintin que li regalaven i el Roberto Alcázar y Pedrín i El guerrero del antifaz del pare. Coses que passen.

Celebració

El TERMCAT es complau a convidar-vos a la celebració del seu 25è aniversari

Obriran l’acte Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Rosa Colomer, directora del TERMCAT.



A continuació, Joan Rebagliato, terminòleg del TERMCAT, presentarà l’obra El diccionari terminològic, que difon els criteris metodològics del Centre per a l’elaboració de diccionaris.

La celebració es clourà amb una conferència a l’entorn de la neologia, a càrrec de Màrius Serra, amb la col·laboració de Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret, d’Els Amics de les Arts.

Data: 6 d’abril, a les 19 h

Lloc: auditori del CaixaForum Barcelona (av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8)

La capacitat de la sala és limitada; és imprescindible que confirmeu l’assistència amb aquest formulari

Al final de l’acte s’oferirà una copa de cava per gentilesa de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rosell i Domènech (INCAVI)

Més: 25 raons per celebrar-ho.

PD 11/4/11: