1 de gener del 2012

De Bona Ninon! a Bona Ninou!


No és un fet gens inusual. De fet el més normal és que passi. Un va llegint per aquests mons de déu i es topa amb mots nous que ens fan descobrir noves realitats, des de noms d'objectes que desconeixíem a conceptes que ens poden servir per entendre una mica més aquest atzar que és la vida.

A mi em va passar ahir llegint el Piscolabis librorum de Galderich. Ell anava dissertant eruditament i deliciosa sobre el Canigó de Verdaguer quan va deixar anar:
"La dedicatòria a més té un element molt interessant i és la datació en la Vigilia de Ninon, 1885. Popularment en català el dia 1 de gener se’l coneix amb el nom de Ninon i la Vigília del Ninon és el dia anterior, per la qual cosa la dedicatòria fou escrita el 31 de desembre de 1885."
Coi, "Ninon"... ¿D'on deu haver sortit això? I llavors comença aquest apunt. El primer que va passar és que vaig buscar ninon als diccionaris més usuals que es troben a la xarxa (alguns dels primers dels DCL, per entendre'ns). I res. Llavors ho vaig buscar en diccionaris més antics, com el Fabra o el Labèrnia. Diccionaris de paper. I tampoc ho vaig trobar, però vaig topar amb ninou. En concret aquesta és la primera accepció que vaig trobar, al Diccionari popular de la llengua catalana de Josep Aladern (1909):




Aladern remet també a ninoy, que és l'única forma que trobem al Labèrnia (1839), en aquest cas masculina!:
"NINOY. m. Capdany."
El ninoy desapareix amb els anys. El ninou es manté. És un mot que trobem en l'actualitat en el DIEC2 i també en el monumental DCVB, on se'ns diu que (i en aquest cas, un ninou masculí!):
"NINOU m.
1. Primer dia de l'any (Empordà, Garrotxa, La Selva, Ripollès, Gironès, Guilleries, Lluçanès, Plana de Vic, Vall d'Àneu); cast. año nuevo. Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola, Jaume I, Cròn. 433. Yo partiré aprés ninou tantost en tal guisa que yo seré ab vós per tot lo mes de giner, doc. a. 1330 (Anuari IEC, ii, 322). Lo primer dia de janer qui és appellat Ninou, Pere IV, Cròn. 379. Un cas estrany, | en lo món nou, | jorn de Ninou | se esdevench, Spill 1650."
I se'ns aclareix l'etimologia, lluny de l'opció de la contracció de "nit nova" d'Aladern:
"Etim.: del llatí anni novi, ‘de l'any nou’."
D'aquí vaig passar a buscar el Llibre dels fets de Jaume I el Conqueridor, en una edició recent (2008), de Jordi Bruguera a Proa. I dins del capítol 433 trobem la nota 146, que fa:
"Ninou: forma antiga de 'Any Nou' o 'Cap d'Any', encara usada en moltes comarques catalanes. I la més originària, Aninou, del cap. 472."
O sigui que el rei Jaume no només va registrar ninou, sinó també aninou, fet que sembla donar la raó etimològica al DCVB.

Fabra, en el DGLC, recull tant el final com l'inici de l'any (i en forma femenina):
"ninou f. Primer dia de l'any, Cap d'any."
Finalment, el DIEC2 manté el femení per dir-nos que:
"ninou 1 1 f. [LC] ant. Primer dia de l’any, Cap d’Any. 1 2 f. [AN] Present que es dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou. 2 f. [BOS] [AGA] Nadala 1."
Enmig d'aquestes anades i vingudes entre llibres, jo ja havia començat a escriure un apunt que es deia primer "Bona Ninon!". Del Ninon de l'apunt d'en Galderich, per ara, no n'he trobat cap rastre (tot i que la grafia de Verdaguer sembla inequívoca en la ena final). Hem passat per ninoy i aninou, i, malgrat estar parlant de formes antigues, la forma ninou sembla més o menys actual. Casualment avui és el primer dia de l'any, així que aprofitarem per desitjar Bona Ninou! a tothom, i com sembla que prové d'anni novi, que serveixi també per desitjar un Bon Any Nou.

PS: La Mercè, lectora molt ocasional del bloc, em fa veure allò que tenia davant dels ulls: Verdaguer escriu realment Ninou. La qüestió es resol, simplement, veient que Verdaguer escrivia igual les enes que les us! Tot i que com que les escrivia igual, mai sabrem amb absoluta certesa què va escriure, dic jo... :-)

22 comentaris:

  1. Doncs aprofitem aquest primer comentari del primer dia de l'any nou per tornar a dir el que ja et vaig dir en l'últim comentari de l'últim dia de l'any passat.
    Reiteratiu, si tu vols però que no sigui per nosaltres que aquest 2012 no sigui un Bon Any Nou. Així que, començant per avui, BONA NINOU!!

    ResponElimina
  2. Doncs aprofitem aquesta resposta al primer comentari del primer dia de l'any nou per tornar a dir el que ja et vaig dir en l'última resposta del comentari de l'últim dia de l'any passat: El mateix et desitjo, enigmàtic Pere Llada!

    ResponElimina
  3. Molt interessant! doncs això bon ninou o bona ninou!

    ResponElimina
  4. Seguint Fabra i el DIEC2: Bona Ninou, elfreelang!

    ResponElimina
  5. A casa meva (vull dir, a la meva família) sempre hem anomenat el dia d'avui com ninou :) Aquest matí tot llegint l'entrada del Pisco, m'ha sobtat veure això de "ninon"... però gràcies a tu n'hem tret l'aigua clara! :)

    ResponElimina
  6. Un usari de Ninou! L'entrellat l'ha descobert més la Mercè que jo al final, hehe.

    ResponElimina
  7. I ara em descobreixes que "capdany" ve del segle XIX. I jo que pensava que era una badada! Bona nidotze!

    ResponElimina
  8. Allau, quan vaig veure 'capdany' vaig pensar en vós, òbviament. Un antecessor del disseccionari, sens dubte.

    ResponElimina
  9. Pisco, vós sou el culpable d'aquest enreNOU! Al final, però, l'important és que hem après una mica de la grafologia verdagueriana...

    ResponElimina
  10. A partir de 1960, Armand Obiols es dirigeix a Mercè Rodoreda en les cartes que li escriu amb un "Ninons"... Bon 2012!

    ResponElimina
  11. Deu ser algun tipus d'apel·latiu afectiu, com un hipocorístic, imagino. Ninon s'usa de nom.

    Estic llegint uns Poemes francesos deliciosos, Mariàngela.

    ResponElimina
  12. Caram, bona ninou doncs. Llegit a poc a poc, que si no és tot just grafia.

    ResponElimina
  13. Bona Ninou! Ja sé que ja és una mica tard per desitjar-ho, però no m'he pogut estar d'utilitzar el aquesta nova troballa. Que tenguis un molt Feliç Any Nou!

    ResponElimina
  14. Uau! Quin post tan interessant! Malauradament la forma ninou o les seves variants crec que estan pràcticament en extinció. Almenys jo, amatent sempre als mots i a la llengua, no l'he sentida mai en forma oral viva.

    De totes maneres, feliç ninou!

    ResponElimina
  15. Bon consell, Joan. La blocosa massa sovint comporta massa presses, a mi el primer.

    ResponElimina
  16. Benvinguda, Ventafocs! El dia que algú estudiï els pseudònims blocaires, que tot arribarà, tu apareixeràs a l'estudi. Bona ninou!

    ResponElimina
  17. Jo tampoc ho havia sentit mai, porquet, però un dels comentaristes, en Xavier Caballé, és una prova vivent de la vitalitat d'un mot que és certament antic. Bona Ninou!

    ResponElimina
  18. Bon Ninou, Puigmalet.
    Confirmo que el mot és viu en els parlant d'edat de les Guilleries i de Collsacabra (enquestes del primer decenni d'aqueta centúria).

    ResponElimina
  19. Fantàstic, Jordi! Entenc que ho usen en masculí. Als diccionaris hi ha vacilació en el gènere. Merci!

    ResponElimina

Quelcom a dir?