"Un clot en el diccionari"

English dictionary with hole (2001) d'Abelardo Morell

He cavat un clot ben profund en el diccionari

per soterrar els padrastres que se li han fet

als fulls dels calendaris marcits.

Cal deixar un cel blanc a les busques

per on lliscaran els peixos de l’alba

en el jardí de les hores netes.

Només la pell dels cants primigenis

envoltarà els adjectius necessaris

quan un dia aparegues a la mar

plena de coralls i paraules verges.

Mentrestant, cal anar esporgant els sons

i llançant-los pel trau obert als dies

per poder afinar l’alè dels ulls

que ha de reconèixer l’esguard que vindrà.

Aquest poema es publicà fa uns dies al bloc Uendos, Greixets i Maremortes, de Francesc Mompó i Valls, tot i que ara ja no s'hi pot trobar. En Mompó és ollerià i poeta, fet que ens porta a pensar que aquests catorze versos diccionaires han sortit amb probabilitat de la seva valenciana ploma.

Dictionary with hole (2011), d'Abelardo Morell

Diccionaris no verbals

Els diccionaris de llenguatge no verbal tenen un dels seus primers referents en La mimica degli antichi investigata nel gestire napoletano (1832) d'Andrea de Jorio. Aquest napolità, arqueòleg de professió, és considerat el primer etnògraf del llenguatge corporal. De Jorio observà com gestos fets amb les mans que apareixien en frescos de Pompeia i Herculà eren encara reproduïts pels carrers de Nàpols. Havien passat centenars d'anys entre els grecs que habitaren la zona i els napolitans vuitcentistes, però així com les paraules es passen de generació en generació, els gestos també. Tot i referir-se al llenguatge no verbal, el llibre era molt verbal: 380 pàgines de text amb només 19 d'il·lustracions.

 Una de les pàgines no verbals de La mimica

El dissenyador milanès Bruno Munari, anys després, va decidir actualitzar l'obra i crear un suplement no verbal del diccionari verbal italià. Així, l'any 1958 es va imprimir a Torí (per l'editorial Carpano, aficionada als vermuts), la primera edició del Supplemento al dizionario italiano, en un tiratge no venal. L'editorial Muggiani en va fer la primera edició venal el 1963, reeditada recentment per Corraini Editore, en edició multilingüe italiana-francesa-anglesa-alemanya.

L'obra continua prenent com a base la rica gestualitat amb les mans dels napolitans, que és plenament vigent en l'actualitat, com hi ha blocaires que demostren. 

Exemple del gest "corna" al Supplemento

Es nota que el llibre, a diferència de La mimica d'Andrea de Jorio, és obra d'un dissenyador. Cada gest (prop d'una cinquantena) es presenta a doble pàgina, amb una breu explicació quatrilingüe a l'esquerra i una foto en blanc i negre a plena plana a la dreta. Quant al contingut, la majoria dels gestos són coneguts pels catalans del segle XXI, fet que indica l'èxit universal de la mímica napolitana. Sembla que no només hem heretat d'ells el gust per la pizza.

Avui en dia existeixen molts d'altres diccionaris de llenguatge no verbal, alguns d'ells en línia, com The nonverbal dictionary de David B. Givens.

PS: En Parèmies ens recorda una aportació catalana, en aquest cartell del Llenguatge dels signes de Joan Amades:Amades Manifest

Premi Joan Solà 2014

PREMI INTERNACIONAL DE RECERCA EN FILOLOGIA CATALANA “JOAN SOLÀ”

TERCERA EDICIÓ (2014) - TEMA: LEXICOLOGIA, LEXICOGRAFIA I SEMÀNTICA

CONVOCATÒRIA DE LA TERCERA EDICIÓ
En el decurs de l’acte de lliurament del segon premi a la Universitat de Lleida el 21 de setembre de 2012. Data límit de lliurament d’originals: 23 d’abril de 2014.

ATORGAMENT DEL PREMI
Segona quinzena de setembre de 2014 a la Universitat de Lleida.

OBJECTIU
Guardonar un treball de recerca original de l’àrea de semàntica, lexicologia i lexicografia.

NATURALESA I EXTENSIÓ DE LA RECERCA
— El treball d’investigació, inèdit en la seva integritat, ha de ser redactat en català, amb un resum en anglès (2.000-3.000 caràcters) i presentat adequadament perquè es pugui difondre.
— L’obra no pot haver rebut prèviament per a la seva elaboració parcial o total un premi de característiques similars al que es convoca.
— Extensió màxima: 200 pàgines (no superior a 2.400 caràcters —amb espais— per pàgina).
— Se n’han de lliurar sis còpìes enquadernades i una còpia en format electrònic a les adreces següents, fent constar el nom, les adreces (postal i electrònica), el telèfon i el NIF de l’autor o autora:

Departament de Filologia Catalana i Comunicació
Facultat de Lletres
Universitat de Lleida
Plaça de Victor Siurana, 1
25003 LLEIDA
secretaria@filcat.udl.cat

PROMOTORS
Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell).
Departament de Filologia Catalana i Comunicació (UdL).

DOTACIÓ
10.000 euros (actualitzable quan la Comissió Permanent ho cregui oportú).

ENTITATS COL•LABORADORES, SEGONS CONVENI INSTITUCIONAL
Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, Diputació de Lleida (Institut d’Estudis Ilerdencs), Departament de Filologia Catalana i Comunicació (UdL), Consell Social de la UdL, Vicerectorat d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la UdL, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans i Òmnium Cultural.


Informació via Infozèfir

A bodes em convides

Dels múltiples usos que es poden trobar per a un diccionari, aquest és molt original. 

El 20 de març del 2010, Bethany Irene Lundell i Joshua Perry Garver es van casar a la Houmas House Plantation and Gardens de Dawson (Louisiana). Dins dels actes del dia, van exposar un diccionari a la vista dels convidats i els van demanar que encerclessin les paraules que els recordarien aquell dia especial. No he assistit mai a un casament on es demani això, però intueixo que el resultat de l'experiment serà molt diferent depenent de l'hora en què els convidats encerclin paraules. Durant les primeres hores de la cerimònia potser impera un to afectuós, però a mesura que les manetes del rellotge avancen —i els gots es van omplint i buidant—  l'obra resultant pot ser no tan amorosa, però potser més divertida.

Confiem que l'exemple s'estengui a les bodes de les nostres contrades. Com a simple aficionat a la lexicografia catalana, em permeto recomanar algunes obres adients. Per a casaments clàssics, el Fabra de 1931-32 seria l'opció perfecta, escollint-lo en tapa vermella o marró depenent de la decoració de la sala. Per a bodes entre persones de diferents nacionalitats, comptem amb molts diccionaris bilingües, que faran les delícies dels familiars de les dues bandes. Per a enllaços balears, calen sens dubte els deu volums de l'Alcover-Moll. Exigeixen una taula més llarga, però diversos convidats poden participar de l'activitat alhora, repartint-se els volums. I si es preveu que la unió no durarà gaire, directament es pot optar pel verd Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer. Per a la resta de casoris, el DIEC farà molt bé el fet. Això sí, en tapa dura, que fa més patxoca.

"Antoni M. Alcover: vida, obra i influència"

Demà comença la 30a Setmana del Llibre en Català. Dins dels actes, aquesta conversa, que tindrà lloc el dijous 13 de setembre, sobre l'autor del gran Diccionari català-valencià-balear:

Conversa: «Antoni M. Alcover: vida, obra i influència»

 L’acte serà a càrrec Maria Pilar Perea, professora de filologia catalana a la Universitat de Barcelona; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC; Joan Veny, membre de l’IEC, i Gabriel Janer Manila, escriptor i professor de la Universitat de les Illes Balears. 

Lloc: Avinguda de la Catedral (Barcelona)

Hora: 18:00 hores 

Organitza: Editorial Moll i Institut d’Estudis Catalans

 

El mateix dia 13, i sembla ser que a la mateixa hora, també es presenta Gramàtica catalana de l'A a la Z de Marta Mas i Albert Vilagrasa, una gramàtica d'ús que ordena alfabèticament els termes a buscar.

I un dia abans, el 12 de setembre a les 19:30 hores, es presenta el llibre El catanyol es cura (o Catanyol.es), d'en Pau Vidal, sobre les interferències entre el català i el castellà. La presentació anirà a càrrec de la Patrícia Gabancho i l'autor. L'obra és de la mateixa col·lecció que el Dites.cat de l'amic Víctor Pàmies.

Dedicat (i regalat) per Pompeu Fabra

"Als germans Mestre,

Josep, Amadeu i Jaume,

Record del seu oncle de Bilbao 

pf"

Tot i que els nebots famosos de la biografia fabriana són els de l'anècdota camprodonina de 1883, en aquest cas, aquest Silabari sembla dedicat als seus nebots per part de dona. L'esposa de Pompeu Fabra, cinc anys menor que ell, era Dolors Mestre i Climent (Sarrià, 1873 - Reims, 1964). El 1902 es van casar i van marxar a Bilbao, on Fabra ocupà la càtedra de Química General de l'Escola d'Enginyers Industrials fins al 1912. El Silabari català es publicà el 1904, en plena estada basca del matrimoni Fabra.

La dedicatòria presenta la mateixa lletra que aquesta altra al DGLC (1931-1932) de Joan Amades, tot i que en aquest cas en Fabra signa amb nom i cognom, i no amb inicials.

Foto de Xavier Caballé

L'exemplar del Silabari va ser adquirit per l'amic Galderich i em va ser regalat el 12 de maig de 2012 per en Fabra en persona, mentre assistia jo tranquil·lament a la visita que el Mestre (alter ego del professor egarenc de la UAB David Paloma) feia a la X Fira Modernista de Terrassa. Impossible trobar una millor ocasió: un llibre dedicat per en Fabra regalat per ell mateix.

Pompeu Fabra - David Paloma a la Masia Freixa de Terrassa. Foto de Laura González a Núvol