Fabra a Prada

Fa 65 anys, el mestre Fabra ens deixava. Moria exiliat a Prada de Conflent, on és enterrat.

Esquela reusenca per la mort de Pompeu Fabra

Fa 44 anys —ininterrompudament des del 1969— que a la capital del Conflent durant l'agost té lloc la Universitat Catalana d'Estiu. Des del 2004 la UCE, per mostrar el lligam existent amb el gramàtic de Gràcia, encarrega a un especialista una conferència fabriana. Així que enguany ja en portaven 10 i era un bon moment per plantejar-se'n la publicació. El resultat és Pompeu Fabra. 10 aspectes de l'home i de l'obra, editat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Universitat Catalana d'Estiu i Edicions Galerada, dins de la col·lecció "Llibres de Padra".

El volum, a banda de les presentacions de Salvador Esteve, Joandomènec Ros i Martí Sales, recull aquestes conferències:

• Jordi Casassas, “La significació cívica i patriòtica de Pompeu Fabra” 
• Joan Martí i Castell, “Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans” 
• Carles Santacana, “Pompeu Fabra i l’esport” 
• Oriol Casassas, “El llenguatge de les ciències i Pompeu Fabra” 
• Joan Julià-Munné, “Pompeu Fabra i l’entorn lingüístic europeu”
• Vicent Pitarch, “La influència de Pompeu Fabra en el valencianisme”
• Gabriel Bibiloni, “Pompeu Fabra i la genuïnitat de la llengua”
• Josep Murgades, “L’activisme conferenciant de Pompeu Fabra”
• Joan Ferrer i Francesc Feliu, “Pompeu Fabra i Joan Coromines” 
• Isidor Marí, “Pompeu Fabra: cultura i nació” 
  

Un recull divers sobre diferents facetes de la vida i l'obra del nostre il·lustre filòleg. Des de Prada, Fabra continua essent actualitat. Bon Nadal a tothom.

Làser

La manipulació de diccionaris és font d'inspiració constant per als artistes contemporanis. El diccionari, com a objecte que recull les partícules elementals de què està fet el llenguatge, és modificat en un desig viu d'explorar les seves potencialitats estètiques, de comprendre'l amb detall o, fins i tot, de dessacralitzar-lo. Entre aquestes, o entre altres de possibles, trobaríem la motivació que ha conduït l'artista de Brooklyn Michael Mandiberg a perforar diccionaris amb làser formant paraules noves, necessàriament curtes per la mida de les lletres utilitzades. A més, aquestes paraules remeten al món de les noves tecnologies, la qual cosa crea un diàleg entre el diccionari de les velles paraules i la manipulació amb làser de les noves. En aquest vídeo, on ell es presenta, es refereix als books of reference (concepte que inclou els diccionaris) com a dead technology i explica que tallar-los és la reacció que li provoca el seu ús actual.

"I like taking Dictionaries and turning them into memorials. It is kind of like putting an ironic inscription on a tombstone…"

Mandiberg és autor d'un vídeo que porta per títol "How to burn the Oxford English Dictionary", un tutorial per tal de perforar amb làser els diccionaris. Aquest no és l'únic artista que utilitza el làser per tallar diccionaris: fa un temps vam mostrar el projecte Cut dictionaries de Jane Prophet. En aquell cas, però, la intenció era homenatjar Samuel Johnson. El concepte artístic de Mandiberg té un estil més destructiu, però igualment reflexiu.

Abcedari de Miquel Martí i Pol

C

camí

Cap camí és fàcil,
tots ens plantegen reptes,
tots fan preguntes.

Abcedari —i no "Abecedari", com trobem mal escrit a vegades*— és el títol d'un llibre no massa conegut de Miquel Martí i Pol, de qui avui es compleixen 10 anys del traspàs.

Abcedari porta per subtítol "Una joia solidària", ja que es va publicar amb motiu de l'Any Internacional del Voluntariat. La idea inicial, sembla que de l'Incavol, va ser que el llibre fos obsequiat a les entitats catalanes de voluntariat —més d'un miler—, d'aquí que la seva difusió hagi estat limitada tenint en compte que es tracta d'una obra del 2001, quan la popularitat del poeta ja era enorme. Tot i això també s'ha pogut —i es deu poder— adquirir en algunes llibreries.

Es tracta d'un llibre de format petit (10x10 cm), amb tapes de seda, que es presenta dins d'un estoig quadrat (16x16 cm), com si d'una joia es tractés. La capsa-estoig és folrada de roba blava i porta la reproducció de la signatura del poeta. Aquesta inusual presentació es deu a un projecte gràfic d'Aura Comunicació-Joaquín Monclús per a Perspectiva Editorial Cultural. Darrere d'aquesta publicació hi ha en Ramon Besora, amic personal del poeta, president de l'Associació d'Amics de Martí i Pol i director d'Aura Comunicació. Amb aquest embolcall, aquesta obra s'acosta a les edicions de bibliòfil, tot i que pel tiratge i el resultat final no estem segurs de considerar-la així. Martí i Pol té molta obra seva en edicions de bibliòfil, com per exemple el Llibre dels sis sentits amb gravats de Miró, Estimada Marta / Cinc esgrafiats a la mateixa paret  amb aiguaforts de Miquel Plana o Amb música de Bach il·lustrat per Hernández Pijoan.

Abcedari s'estructura en vint-i-sis haikus —sense accent—, cadascun referit a una paraula que comença per la lletra corresponent de l'abecedari. Els haikus, de llarga tradició a la poesia catalana, són composicions poètiques japoneses formades per tres versos blancs de cinc, set i altre cop cinc síl·labes. Martí i Pol ja havia utilitzat aquestes estructures a La nit. Onze haikús (1994) i a l'obra Haikús en temps de guerra, escrita entre 1999-2000, tot i que publicada després de l'Abcedari, el 2002. Quinze tankes, que són les parentes de cinc versos del haikus, trobem a la tercera part de L'àmbit de tots els àmbits (1980) i a El silenci. Quinze variacions (1992).

La temàtica del llibre és la solidaritat, amb poemes que parlen de la diferència, les mancances, l'acolliment, la quotidianitat, temes socials que són habituals en l'obra de Martí i Pol. En el bloc Psicolabis els podeu llegir tots vint-i-sis.

A

acull

  Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida.

* Fins i tot a la Poesia completa que Edicions 62 publicà el 2008 apareix mal escrit.

Una contradicció?

El domini dictionary.com (part de reference.com) inverteix en l'efecte sorpresa de la publicitat. Pot fer-ho perquè diuen que és el diccionari d'anglès gratuït més visitat d'Internet: més de 50 milions de visites al mes; més de 3 bilions de paraules buscades a l'any; més de 2 milions de seguidors diaris de la paraula del dia. Segons les seves paraules es tracta de "the most-visited, most trusted, online dictionary". Aquest diccionari en línia, creat el 1995, va ser comprat el 3 de juliol de 2008 per InterActiveCorp (IAC), una empresa amb milers d'empleats que aglutina diferents grans dominis d'Internet, i que l'any 2012 va tenir un benefici net de 159 milions de dòlars. 

Optimot ofereix un servei de consultes gratuïtes amb enllaços a alguns dels principals diccionaris catalans en línia. A Cada dia un mot també tenim una paraula del dia presentada amb exquisida cura. Infeliços? Seria una contradicció.

Comença Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (vol. IV, p. 251): GAI, 'que dóna alegria', 'vistós', paraula més occitana que catalana, que en francès sembla ser manllevada de l'oc. ant. gai/jai 'alegre'... Ho segueixen cinc pàgines d'etimologia per tal de donar llum a l'aparent contradicció. 

Això és una pipa

Darrera pipa de Pompeu Fabra

La pipa del Mestre Fabra! La seva companya de treball, de passeig i de conversa! Vaig agafar-la, la vaig omplir del seu tabac i la vaig encendre.

Joan Alavedra, Personatges inoblidables i altres records (1968)

Aquest home gris tenia, però, una cosa que el redimia de la més trista sort de l'anonimat: una pipa. Sort de la pipa! No anéssiu pas a creure que Pompeu Fabra no es tragués mai la pipa d'entre dents, ni que fos l'únic home de la Catalunya del seu temps que fumés amb pipa. Per començar, bé caldrà dir que Pompeu Fabra no fumava mai pel carrer. Però aquella pipa que no tenia res d'anormal ni per les dimensions ni per la forma, i que només sortia de la butxaca del Mestre quan l'home tenia ganes de fumar —i això no era pas a cada moment—, va contribuir a enrobustir i a eixamplar la fama del seu propietari. Recordo molt bé que quan el fotògraf Casas li demanà permís per a fotografiar-lo a ell tot sol en el meu despatx de corrector, al moment just d'anar a disparar, "Espereu!", va cridar el Mestre; i agafant la pipa que havia deixat damunt la meva taula i reprenent la posa indicada pel fotògraf, aclarí: "És que sense la pipa, els qui mirin la fotografia no es creuran que sigui jo." 

Josep Miracle: Pompeu Fabra (Barcelona: Aymà, 1968), p. 9

Gravat d'Isidre Miserachs

Caricatura de Jaume Passarell

Actualment, la darrera pipa gramatical del Mestre Fabra la conserva Montserrat Moner, vídua de l'escriptor Joan Alavedra. Fabra i Alavedra van compartir onze anys d'exili a Prada de Conflent. Aquest fet s'explica a El dia revolt. Literatura catalana de l'exili de Julià Guillamon (Barcelona: Empúries, 2008, p. 46).

Així apareix la darrera pipa de Fabra a El dia revolt (Ramiro Elena Photography)

Rosa Colomer, in memoriam

Fa uns anys vam tenir la sort que la directora del TERMCAT, Rosa Colomer i Artigas, ens convidés al Centre que dirigia des del 2002 i que ens ensenyés amb detall el seu funcionament. Sovint amb el somriure a la cara, era una persona que contagiava l'entusiasme i el respecte que sentia per la professió. Ahir ens assabentàvem de la seva mort als 47 anys. A banda de dirigir durant una dècada el centre català de terminologia, també va ser secretària de l'Associació Europea de Terminologia. Rosa Colomer va contribuir a la normalització de molts neologismes i va impulsar la realització de molts diccionaris i vocabularis especialitzats de fàcil accessibilitat en línia. A ella li devem una part de la difusió (nacional i internacional) de la terminologia catalana. Al desembre del 2011 l'entrevistaven a Terminàlia, revista de la Societat Catalana de Terminologia (llegir l'entrevista).

"La fruita d’or, llunyana.

—Deixa enrere el record
de la perduda tarda.
Deixa enrere la veu
de la muntanya.
Navega fora port,
a l’esperança.

Calma, illa, veler,
la fruita d’or."

Salvador Espriu

 La cerimònia de comiat tindrà lloc avui dijous 24 d’octubre a les 16.30 al Tanatori Ronda de Dalt.

Lèxic català digital

El dimecres 23 d'octubre, a l'Espai Vilaweb (c. Ferlandina, 43 de Barcelona; a 2/4 de 7) es presenta una obra recentment publicada per Barcanova:  Digital.cat. El lèxic català de l’era digital, de Joan Carles Villalonga i Xavier Breil. A banda dels autors, hi intervindran el nou director del TERMCAT, Jordi Bover, i Vicent Partal, director de Vilaweb i autor del pròleg.

Aquest diccionari inclou més de 2.500 termes del món digital (ordinadors, telèfons, xarxes socials, comerç electrònic, videojocs...), alguns dels quals provenen de la feina que durant anys ja ve realitzant el TERMCAT en aquest sentit. En concret, dels següents repertoris lèxics que trobem en línia:

• Terminologia i fraseologia dels productes informàtic
• Terminologia dels videojocs 
• Terminologia bàsica de les xarxes socials 
• La telefonia al dia

També inclou equivalències lèxiques en castellà i anglès i vocabularis visuals classificats per temes. Per tenir-ne uma millor idea, aquí podeu veure tres fulls de l'obra:

DIGITAL. CAT. El lèxic català de l'era digital from Editorial Barcanova

Aquest diccionari ve a actualitzar altres obres semblants que s'han anat publicant els darrers anys. Els neologismes tenen un terreny molt fecund en les noves tecnologies, potser perquè la novetat mai dura massa i aquest tipus de lèxic deixa de ser nou en pocs anys. Malgrat aquesta circumstància, la galàxia digital en què ens trobem fa que aquestes obres sempre despertin un merescut interès. Només cal veure la coberta d'aquest diccionari de 1978 per veure com passen els anys en aquests àmbits:

1978

La pèl-roja

Aquest acudit francès, bastant simple, continua la tradició de l'estereotip del sexe femení amb cabells rossos. Només la lexicogràficament elogiosa resposta ens ha empès a portar-lo aquí (cap afany d'imitar els mestres). Per si algú no l'enganxa, aquí blonde és "rossa", rousse vol dir "pèl-roja" i brune, "morena".

Fabra per Dunyach, el 1938

Aquest bust fabrià realitzat el 1938 és obra de l'escultor barceloní Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i es troba exposat a la Sala Pompeu Fabra del Palau Marc de Barcelona. El to classicista  i el realisme que transmet fa que se'l situï en l'etapa tardana de l'escultura noucentista.

El 20 de febrer de 1938 Fabra complia 70 anys. Amb aquest motiu, se li reté un homenatge important a la Universitat de Barcelona, amb la presència del president Companys, el govern català i moltes altres autoritats. Però estaven en guerra, i un mes després, el 17 de març, es va salvar d'un bombardeig que va destrossar el despatx on treballava a l'Institut d'Estudis Catalans. Des de l'agost del 38, Fabra s'instal·la amb la família a Sant Feliu de Codines i es desplaça sovint a Barcelona, en un trajecte on trobava morts a les cunetes i l'aturaven sovint per demanar-li la documentació. El gener de l'any següent marxava cap a l'exili nord-català. Com d'altres intel·lectuals i compatriotes, en poc temps passà de rebre honors a patir penalitats.

Imatges cedides amablement pel paremiòleg de capçalera.

Número 1 a Amazon

La lexicografia catalana s'adapta a les noves tecnologies amb resultats sorprenents, com mostra el que va tenir lloc fa deu dies, durant la Diada: la versió per a Kindle del Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana va ocupar la primera posició en vendes de la botiga Kindle Amazon de l’Estat espanyol, durant els dies 11 i 12 de setembre. Aquest diccionari s’activa en els dispositius i aplicacions Kindle i permet fer consultes directes mentre l’usuari llegeix un llibre electrònic en català. La versió per a Kindle es pot descarregar a la botiga Amazon per 9,49€. En línia, la mateixa obra es pot consultar al web diccionari.cat. Amb 88.500 entrades, estem parlant d'una obra més extensa que el DIEC2, i que inclou totes les entrades d'aquest.

Actualment, la versió per a Kindle del GDLC és l'obra més venuda a diferents classificacions de la botiga Amazon espanyola: el diccionari més venut als llibres de consulta dels Kindle, el llibre electrònic en català més venut per a Kindle, i el diccionari més venut a l'apartat d'idiomes estrangers. Aquesta darrera classificació inclou també llibres en paper d'editorials com ara McGraw-Hill, Cambridge, Larousse, Oxford...

Part de la informació prové del Blog d'Enciclopèdia.cat

manifestació - vot - llibertat

Barcelona: Pòrtic, 1977

MANIFESTACIÓ

Sortida d'una munió de gent plegats pels carrers o altres llocs d'una ciutat 

per protestar o per demanar, sobre un fet o una reivindicació. Demostració popular.

 

VOT

Voluntat de cadascú d'aprovar o rebutjar una proposició, etcètera. 

S'aplica directament en una elecció, assemblea, etcètera.

LLIBERTAT

Estat dels ciutadans, els drets dels quals són protegits 

per una comunitat civil organitzada.

Avui aquest bloc fa via cap a Es desclou la tenebra... 

De l'Avenç a l'avenc

A en Girbén, abismat blocaire 

El 1889 comença la segona època de la revista de cultura L'Avenç, dirigida per Jaume Massó i Torrents —qui n'havia estat fundador el 1881, quan tenia 18 anys, amb el nom de L'Avens. Poc després, el 1890, L'Avenç inicia una campanya lingüística, per tal de "posar el llenguatge escrit d'acord amb el llenguatge parlat". Hi participen activament el mateix Massó, Eudald Canibell, Joaquim Casas Carbó i, sobretot, Pompeu Fabra. El primer llibre de Fabra, Ensayo de gramática del catalán moderno, el publica també l'Avenç, el 1891. Durant aquesta campanya apareixen diversos articles lingüístics a L'Avenç, i a d'altres publicacions, i s'organitza un cicle de quatre conferències —novembre i desembre de 1891: "Com és que L'Avenç s'ha llançat a la reforma lingüística" per Massó; "Quin ha de ser el modern català literari" per Casas Carbó i "Conjugació del verb català. —Present de subjuntiu" i "Afixos pronominals i teoria de l'apòstrof" pel mestre Fabra. Aquestes conferències tenen lloc al Centre Excursionista de Catalunya.

No descobrim res si afirmem que l'excursionisme català, amb grups vuitcentistes com el Centre Excursionista de Catalunya, van contribuir de manera decisiva al redreçament cultural del país. I la normalizació lingüística no en quedà pas al marge. La col·laboració del CEC en la campanya lingüística de l'Avenç n'és una dada, però també cal recordar que als locals del CEC, i sota el seu patrocini, es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans i es participà en l'organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el 1906. Però no pensem pas que la relació entre excursionisme i llengua és cosa del passat. Actualment, per exemple, encara té lloc la renovació de la flama de la llengua catalana, un acte de reivindicació de la llengua que és alhora un homenatge a Pompeu Fabra. 
 
L'espeleologia catalana té més de cent anys, com moltes disciplines d'esports de muntanya del país. El CEC també va ser un dels pioners en l'exploració d'avencs, aquestes cavitats naturals més o menys verticals a les quals s'accedeix per una boca o pou. Tenint en compte els forts lligams que trobem entre excursionisme i llengua, no és d'estranyar que l'espeleologia també hi tingui connexions. Un dels exemples més curiosos d'aquesta sana relació és l'existència de l'avenc Pompeu Fabra. L’avenc Pompeu Fabra (UTM X: 409741, Y: 4579499), té 104 metres de profunditat i es troba situat al massís de l'Ordal, dins del terme de Vallirana. Les imatges ens mostren una cavitat d'una gran bellesa, tot i que a vegades el descens pot ser complicat per la presència de gasos.

Indicatiu de la boca d'entrada a l'avenc, de l'Espeleobloc

Topogràfic de l'interior de l'avenc, de l'Espeleobloc

Interior de l'avenc. Imatge del bloc de la SIS

Interior de l'avenc. Imatge del bloc de la SIS

Més informació i imatges de l'avenc Pompeu Fabra en la galeria fotogràfica de Fèlix Alabart i als apunts "Avenc Pompeu Fabra (Garraf, Vallirana)" de l'Espeleoblog de la SIS, "Avencs Pomar i Pompeu Fabra" d'Espeleobloc, "L'avenc Pompeu Fabra" d'Imatges que parlen o "Avenc Pompeu Fabra" del bloc del SIES del Centre Cultural L'Avenç, un apunt que directament connecta l'avenç amb l'avenc.

Quant al lèxic de l'espeleologia, en tenim diferents fonts. A banda d'obres lexicogràfiques més generals, com el diccionari Alcover-Moll, algunes són:

• De l'any 1981, existeix un Vocabulari de geologia d'Inglés i Rosell, publicat per la Institució Catalana d'Història Natural, en el qual trobem alguns termes relacionats amb l'espeleologia.
• L'Escola Catalana d'Espeleologia va publicar l'any 1983 un Vocabulari bàsic de tecnologia i material de I'exploració subterrània.
• Dins dels números 10-11 de la revista Endins (1985) trobem un "Glossari de terminologia espeleològica i càrstica" de Miquel Trias, de l'Speleo Club Mallorca. Aquest, per sort, el trobem en línia.
• Laura Ordóñez és l'autora d'una tesina titulada Vocabulari català d'espeleologia amb equivalències franceses,de l'any 1991 a la Universitat de Perpinyà.
• Dins del Diccionari de geologia d'Oriol Riba, publicat per Enciclopèdia Catalana l'any 1997, amb equivalències en tres llengües (anglès, francès i castellà), també trobaríem termes d'espeleologia.
• Al recent i monumental Diccionari general de l'esport, trobem un full de lèxic espeleològic, que podem llegir reproduït a l'Espeleobloc.

Trobareu més referències a l'apunt "Vocabulari espeleològic" d'Espeleobloc. I sobre la toponímia del Garraf, tenim en línia l'article "Toponímia de les cavitats del massís Garraf-Ordal" d'Aymamí i Pallarès-Personat, on s'inclou, a l'Ordal, l'avenc Pompeu Fabra.

Li agraeixo la informació sobre l'existència de l'avenc fabrià al Xavier dels llibres vells.

Multiplicació de dubtes

"Un diccionari amb moltes accepcions no és sinó un mitjà de multiplicar els dubtes"

 

Citació vista al twitter de @Pompeu_Fabra, on se'ns diu que prové del Diccionari de la mala llet (ed. Laertes) de Víctor Alba. Víctor Alba fou el pseudònim de l'escriptor Pere Pagès i Elias (1916-2003), autor de diversos diccionaris satírics, irònics o com es vulguin llegir: Diccionari de la mala llet (1997), Diccionari de les cabronades (2000), Diccionari de les ximpleries (2001) i Diccionari d'anònims amb nom (2002). El de la mala llet, crec que el més reeditat, existeix amb cobertes de diversos colors, i l'Ateneu Barcelonès va fer l'enregistrament sonor de la presentació del 1997.

 

 

 

Més i més Fabra

Demà és un dia important per a la lexicografia catalana. A les set del vespre tindrà lloc a l'IEC un acte amb Pompeu Fabra com a protagonista, i per molts motius.

En primer lloc, es presentarà el novè i últim volum de les Obres completes de Pompeu Fabra, un projecte editorial dirigit per Jordi Mir i Joan Solà (mort l’any 2010), i que va començar l'any 2002. Aquest  darrer volum inclou textos i materials de Fabra trobats en diferents publicacions, una cronologia general de la seva vida i obra i una bibliografia sobre la seva obra i figura.

Segon, es farà l'acte oficial de la donació del Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir a l’IEC. Aquest Fons està format per 1.535 registres d’obra impresa, inventariat, catalogat, i ordenat a l’Arxiu de l’IEC. Tot al voltant del Mestre.

Tercer, s’inaugurarà l’Espai Fabra a l’IEC, amb l’objectiu de facilitar la difusió i la investigació de la persona i l’obra de Pompeu Fabra. S'hi exposaran material bibliogràfic, manuscrits, fotografies i objectes relacionats amb Fabra i altres membres de l’IEC que hi van tenir relació.

Quart, es presentarà un nou portal a Internet sobre l’obra de Fabra, que inclourà informació sobre el fons documental relatiu a Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans i on es podran consultar, per primera vegada a la Xarxa, les fitxes manuscrites del Diccionari general de la llengua catalana.

En l’acte intervindran el president de l’IEC, Salvador Giner; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el president de la Secció Filològica, Isidor Marí; el curador del novè volum de les Obres completes, Josep Murgades, i el director de l’obra i donador del Fons Fabra, Jordi Mir.

 Per assistir-hi

Notícia a l'IEC

 Imatge de Fabra d'aquí