la Siberia de la lingüística

"Escribir un diccionario debe ser como la Siberia de la lingüística."

Álvaro Ibáñez (Alvy), un dels Microsiervos.

Aquesta frase tan simpàtica ve d'aquí.

Però això també és Sibèria (en concret, el riu Vasyugan)

Foto: Вадим tLS Андрианов

CINEO 2008

La doctora Maria Teresa Cabré, de qui hem parlat recentment, és la presidenta del Comitè d'Organització del CINEO 2008, el I Congrés Internacional de Neologia en les llengües romàniques, que tindrà lloc a Barcelona, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, entre els dies 7 i 10 de maig de 2008. Aquest important congrés compta amb el patrocini de diferents organismes acadèmics i administratius, nacionals i internacionals, com l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (l'IULA, de la Pompeu Fabra), Unió Llatina, la mateixa Universitat Pompeu Fabra, la Délégation générale à la langue française et aux langues de France, la Real Academia Española, Casa Amèrica Catalunya o l'Instituto Cervantes, entre moltes altres.

S'organitza amb l'objectiu de discutir sobre el futur i la força creativa de les llengües romàniques i s'adreça a totes aquelles persones, organismes i grups de recerca interessats en la creació lèxica.

La presidència del Congrés l'han acceptat els senyors Antoni M. Badia i Margarit i Bernard Quemada.

De moment han confirmat la seva assistència: Sara Álvarez Catalá (Universidad de la República, Uruguai), Jean-Claude Boulanger (Université Laval, Canadà), Marcel Diki-Kidiri (CNRS Llacan, França), Salah Mejri (Université Paris 13, França) i Francesco Sabatini (Accademia della Crusca, Itàlia).

Es pot consultar el programa i totes les dades de la trobada a l'enllaç superior (web disponible en català, espanyol, francès, gallec, italià, portuguès i romanès, com no podia ser d'altra manera).

Es discutiran en aquest congrés qüestions neològiques properes com les de bloc/blog? Des d'aquí els animem a fer-ho.

al diccionari per tal que l'amor

La vostra carn, Madona,
quotidià misteri quasi comestible,
tan malament la m'explicaren
que no sé si millor fóra un llarg silenci.
Un silenci de mare encara verge
esgarrifada per la rella
de l'arada del part difícil;
conreada interiorment per mil enigmes,
l'amor sense inventar, sí, l'hemorràgia.
Que això és el que tinguérem; no hi ha dubte
i, si n'hi ha, cercau una paraula
al diccionari per tal que l'amor
no sigui fer-se la punyeta.
Tanmateix a vós us volen sense carn o pornogràfica.
O puta o mare,
el terme mig esglaia.
I l'amor,
un paper
que especifica obligacions
subjectes a un horari.

Fragment de "Madona, això no es fa" del llibre Madona i l'arbre (1969) de Guillem d'Efak. Aquest poemari guanyà el premi Carles Riba de poesia, el de la Nit literària de Santa Llúcia, l'any 1969, quan l'home ja havia trepitjat la lluna.

Guillem Fullana i Hada d'Efak va néixer a Guinea Equatorial l'any 1929, però als 3 anys s'establí a Manacor. Cantant, escriptor i actor, va morir a Mallorca l'any 1995. El segon Guillem d'Efak també viu en un bloc.

34 anys del naixement d'un perdulari

Avui es compleix el 34 aniversari del naixement del perdulari Joan Puigmalet. Va ser el 23 de febrer de 1974 a la barcelonina clínica Dexeus.

Fa uns dies, la seva mare Montserrat Malet Costafreda, de cal Malet l'hereu, tingué l'amabilitat de deixar-li aquesta fotografia de quan tenia uns 34 mesos. Avui és un bon dia per mostrar-la i per donar gràcies a la mare que el va infantar.

Un servidor no vol establir (mai de mais) cap paral·lelisme amb algun apunt anterior. Aquest bloc potser no existiria si el mestre Fabra no hagués nascut fa 140 anys i 3 dies, però allò segur del tot és que aquest bloc no existiria si avui fa exactament 34 anys la Montserrat no hagués posat al món aquest perdulari. O sigui que és de justícia que el bloc expressi el seu més sincer agraïment. I així li permetem.

____________

PS:

En Robotet

Els Puig, que saben viure feliçment,
formen una parella prou corrent.
Fins que reben la gran notícia:
que la Sra. Puig ha de ser mare,
i el Sr. Puig, ves quina cosa, pare!
Però aquell fill no sembla del tot net:
no té un aspecte humà,
i és que és un robotet!
No és tendrissó ni calentó,
i en lloc de pell sembla exhibir
un tel de planxa de llautó.
Del cap li surten fils i tubs pel voraviu.
Només jeu sense dir ni piu,
no acaba de ser mort ni viu.

Tan sols remena l'esquelet
quan el connecten amb un fil
en un endoll de la paret.

El Sr. Puig brama al doctor:
- Què coi li heu fet al meu menut?
No és pas d'ossos i carn,
que és d'alumini rebatut!-

El metge fa tot dolçament:
- El que ara us haig de dir
us pot semblar un engany,
però no sou el pare
d'aquest infant estrany.
De fet, encara no en sabem el gènere definitori,
però creiem que n'és el pare
un microones giratori.-

Així el viure dels Puig s'embruta
d'un mal humor molt cridaner.
Ella odia el marit
i ell la muller.
El Sr. Puig no li perdona
aquell sacríleg operar:
fer-s'ho a casa mateix
amb un vil estri de cuinar!

Tot i així en Robotet es va fent gran
que quasi no ho creuries.

Llàstima que sovint el prenen
per un cubell d'escombraries.

"En Robotet", al llibre La trista mort del noi ostra de Tim Burton. Trad. de Miquel Desclot (Angle Editorial,2007). A l'original, "Robot Boy", els Puig són els Smith.



PS-2:

CANT ESPIRITUAL

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creu-
re en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.

Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo
a creure en tu i crec que crec en tu quan no crec en ningú.

Però després em desperto, o penso que em desperto,
i m'arvegonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo
contra tu que no ets ningú. I parlo mai de tu com si fossis
algú.

Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
Quan estic més despert i quan més adormit? No seré
tot un son i, despert i adormit, somni la vida? Desperta-
ré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el mi-
llor de mi si no és això: sinò dient-te que no crec en tu.
Quina forma d'amor més estranya i més dura! Quin mal
em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest en-
gany d'una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No
em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i
sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.

París, 14 de maig el 1950 (De Laberint)

Avui ha mort Josep Palau i Fabre (1917-2008). Aquí recita aquest poema, i d'altres, ell mateix.

140 anys del naixement de Pompeu Fabra i Poch

Avui es compleix el 140 aniversari del naixement del lexicògraf Pompeu Fabra i Poch. Va ser el 20 de febrer de 1868 al barri de Gràcia barceloní.

Fa un temps, el Sr. Miquel Colomer Planagumà, de la Llibreria Catalònia, tingué l'amabilitat d'enviar-me aquest cartell modern que evoca l'edició, per part d'ells, del Diccionari General de la Llengua Catalana, l'any 1932. Avui és un bon dia per mostrar-lo.

El Diari d'un llibre vell s'ha fet ressò de la data abans que un servidor (imperdonable... jo, clar), les biblioteques de la Diputació de Barcelona ho recullen com a efemèride, però a la Universitat Pompeu Fabra, a hores d'hora, no els fa ni fred ni calor, o jo no sé trobar la informació, que tot pot ser.

Resum d'ortografia catalana i vocabulari ortogràfic

En el nostre afany per recuperar obres menors de la lexicografia catalana, avui li toca el torn al:

Resum d'ortografia catalana i vocabulari ortogràfic, Joan Gelabert i Crosa, Dalmau Carles, Pla S.A. editors, Girona, 1931, 47 pàg.

Aquest llibret, amb un disseny que ens remet a l'escola de la república, és un intent més de popularitzar les obres fonamentals quant a normalització lingüística que havia publicat l'Institut d'Estudis Catalans. En concret, el vocabulari ortogràfic d'aquest llibre s'inspira en la segona edició del Diccionari Ortogràfic de Fabra (de 1927). Diem "s'inspira" perquè en fa una enorme selecció de les entrades. De les 47 pàgines del resum, de la 23 a la 47 es dediquen al vocabulari, mentre que el vocabulari de Fabra ocupa més de 300 pàg. La comparació és ridícula. La raó és que aquest llibret va adreçat als alumnes del primer grau de Gramàtica Catalana, i l'altre llibre era una obra adreçada a tothom.

El llibre Gramàtica catalana. Primer grau, del mateix autor, té el mateix disseny que el que presentem, però amb tons vermells; el de segon grau ja canvià. De l'obra que mostrem avui hi ha una reedició de 1932.



L'autor d'aquest llibret escolar és Joan Gelabert i Crosa, de qui sabem, gràcies a la GEC, que va néixer a Palamós l'any 1897 i va morir al poblet de Molinos (Pallars Jussà) l'any 1979.

Molinos és una caseria (o masada, que en diu el Marc) del municipi de La Torre de Cabdella, a la Vall Fosca lleidatana. Hem trobat dues dades demogràfiques diferents: 35 habitants (1981) i 21 (no sabem quan). L'Hotel Vall Fosca de Molinos és el seu màxim (únic?) servei turístic actual. Als anys 20 del segle passat va gaudir de més renom per la central hidroelèctrica que s'hi instal·là. Existeix un altre Molinos, també petit, que pertany a Petrel, Monòvar (Alacant).

El Sr. Gelabert va ser mestre d'ensenyament primari i poeta, com a mínim. Altres obres seves són: Gramàtica catalana. Primer grau (1932), Gramàtica catalana. Segon Grau (1934), Aritmètica. Primer grau (1936), Poemes de vida senzilla (1977) i Els pronoms febles (1979). També és l'autor del text d'alguna partitura musical. El llibre del pronoms febles l'ha anat reeditant Teide (4a edició de 1994). Per altra banda, l'editorial Garsineu va publicar el 2006 la seva Obra poètica, amb pròleg de Ramon Miró i Baldrich.

Finalment, constatem l'existència d'una obra biogràfica sobre l'autor, Joan Gelabert: gramàtic, poeta, educador, de Llorenç Sánchez i Vilanova, publicada a Lleida l'any 1988.

Premi Arte y Pico

L'inefable paremiòleg de capçalera m'ha concedit un premi. És el primer premi que li donen al Gazophylacium i n'estic content, tot i que encara no m'ha quedat clar el tema pecuniari. Aquest detall se li ha escapat al Víctor. A l'espera d'arreglar aquesta qüestió, li dono la més sincera enhorabona per haver-lo guanyat ell i per tenir el bon gust de triar-me a mi.

El premi va néixer a un bloc uruguaià i es diu Arte y pico. És un premi al foment artístic i la creativitat, sembla ser. Sobra dir que no en sóc mereixedor, però el Marc és amic meu. Aquí als blocs passa com al Planeta.

El premi funciona una mica com un mem. Te'l donen, ho fas públic, has d'escollir 5 premiats més i has d'incloure les bases del premi. I prou. Fàcil.

Doncs bé, jo concedeixo el premi a aquests 5 esperits creatius, i recreatius i tot (essent conscient que alguns d'ells potser no continuaran aquest cadena de generositat perquè són massa modestos per exhibir guardons):

- Els reflexos de l'Old Ravioli: literatura pura i dura, com el tabac de mastegar andorrà.
- L'au rapinyaire del Toni: far espiritual (no pas meu, eh! ;-) ) i estupend crític.
- El reusenc de Té la mà maria (no sé com es diu!): creativitat sense fronteres.
- L'Anna lectora, decoradora i traductora: l'art de defugir errades i errates .
- El Xavier biblioaprenent: art en els llibres, el meu art preferit.

El donaria a uns quants més del meu blogroll (bloc-rotlle?), però avui han tocat aquests, apa.

I com és un premi a la creativitat i el disseny, he estat molt curós amb els colors d'aquest apunt.

Aquí estan les bases:

El premi "Arte y Pico"
Aquest premi ha estat creat per Eseya. Les regles del premi són les següents:

• Has de triar 5 blogs que consideris que siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aport a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
• Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.
• Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.
• Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
• Exhibir aquestes regles.