12 de març del 2008

Lo diccionari lleidatà-català

Voltant per la catosfera, afedeneu que un troba molts recursos lexicogràfics en català. Alguns tenen una àmplia difusió. Altres, no tanta. Un d'aquests darrers és Lo diccionari lleidatà-català. Devem a l'amiga Neus Foix l'haver-nos recordat la seva existència, i davant la seva natural insistència en què aquí se'n parli (perquè és lleidatana, filòloga i eventual lectora gazofilàctica), ens pleguem gentilment als seus desitjos.

Comencem per referir-nos als tres autors, que queden molt ben protegits darrere la icona corresponent: © Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit.

Així sabem, a més, que la història degué començar el 1998. La última actualització, si aquesta informació és correcta, és del 2005.

A més d'aquest trio (i molts col·laboradors), lo diccionari també té patrocinadors. En aquest cas són, curiosament, els del grup musical Tremendos. És dins la web d'aquest grup on està ubicat lo diccionari. No s'ha de ser cap bevedor compulsiu per veure que aquests Tremendos tenen flaca per la cervesa argentina:




L'obra, en general, és magnífica. Desconeixem si són lingüistes, però la seva tasca de recopilació i de publicació és un exemple a seguir per tots els parlants de totes les llengües. Els mots estan en perill d'extinció, i només amb aquestes iniciatives, alguns d'ells es salvaran.

Els autors, amb sentit comú, admeten la unitat de la llengua. En cap moment posen en qüestió que el lleidatà no pertanyi al català. El seu criteri ha estat fer repertori dels mots que s'usen per les terres de Ponent que no s'accepten normativament al català estàndard. Geogràficament, han recollit el nord-occidental bàsic (dit popularment lleidatà) de la zona del Segrià, la Noguera, les Garrigues, l'Urgell, el Pla d'Urgell i la Segarra.

Les entrades no tenen informació morfològica. D'alguns mots expliquen el significat i d'altres donen un sinònim propi del català estàndard. De tant en tant, ens ajuden amb algun exemple, sovint molt graciós ("Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell anlaire").

Com a curiositat, aquí tenim una versió antiga de lo mateix diccionari.

Des de la mateixa web dels Tremendos s'accedeix a apartats de dites lleidatanes, conjugació verbal en lleidatà i cançons populars. Tremenda la seva aportació al mapa lingüístic nord-occidental!

Com diuen ells: Sutgerències, paraules, comentaris a: lodiccionari@tremendos.net


Amb molt de sentit de l'humor, també ens mostren lo importants que són. De raó, no els en sobra.


PD (16/10/09): "Hi ha una versió actualitzada (amb moltes aportacions recents), al blog de l'Espai Internet de TV3 http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=10787" (dels comentaris).


10 de març del 2008

Vint dòlars

"No pots senzillament inventar-te les paraules. Has de passar per mi. Et costarà vint dòlars posar la teva paraula al diccionari. Deu per la paraula i deu més per inventar una paraula sense preguntar res a l'home que escriu el diccionari."

(Autor desconegut; traïció pròpia)

8 de març del 2008

El GesTerm

Fa uns dies el TERMCAT va anunciar l'aparició d'una eina lliure per a la creació de vocabularis terminològics des de casa: el GesTerm.

Segons la descripció del TERMCAT, és un gestor de terminologia descarregable que facilita les principals tasques associades al treball terminològic: creació de fitxes terminològiques i de diccionaris que les continguin, manteniment de la informació associada a les fitxes i als diccionaris, cerques avançades i generació de llistats imprimibles.

Aprofito algunes de les informacions que Víctor Pàmies donava al Raons que rimen sobre aquesta eina:

"El programa funciona amb una llicència GNU/GPL, han alliberat el codi font i estan oberts a aportacions de la comunitat per millorar-lo.

Té un pes relativament petit, per ser una aplicació completa (12 Mb) i funciona tant en plataformes Windows com Linux. Treballa amb la versió JDK 5.0 i següents de la màquina virtual Java. De moment el programa està limitat a l'ús d'un sol diccionari i encara hi ha alguns menús que no acaben de funcionar prou bé. Caldrà, doncs estar atents a noves versions millorades.

L'entorn és senzill. La possibilitat d'idiomes, suficient i els camps que cal omplir per a cada fitxa els necessaris i imprescindibles. Potser s'agrairia una descàrrega una mica més "transparent", per poder trobar després amb facilitat on emmagatzema els diccionaris... i que permetés la gestió simultània de més d'un diccionari.

Cal dir també que compta amb una ajuda en línia que ens pot treure de més d'un cul de sac i que les bases de dades auxiliars tenen entrats uns quants registres generals força útils. Inconvenients? Només treballa amb el format .term d'aquest gestor o del GdT del Termcat, cosa que ens limita a només poder-lo utilitzar amb aquest gestor.

Més informació

- Cultura21.cat - El Termcat crea un gestor per elaborar diccionaris des de casa
-
Diari per a Tècnics Lingüístics (DTL) - El Termcat ofereix l'eina GesTerm
- Directe.cat - El Termcat presenta una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
-
El Faristol - Bloc personal de Jordi Mas - El Termcat publica una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
-
Gencat - Actualitat - Gestor de terminologia: GesTerm
-
LaFarga.cat - El Termcat presenta una eina lliure per a la creació de diccionaris terminològics
- Noticiesdot.cat - El TermCat presenta un gestor de terminologia: GesTerm"


Fins aquí l'anàlisi i la recerca del Víctor. Ja que ho havia fet ell, i tan bé, ho compartim, que això de duplicar la feina no és sensat ni necessari. Acabem amb una captura de pantalla de l'aplicació:


6 de març del 2008

Thesaurus

Dibuix de Fran

El mot 'thesaurus' és habitual en anglès. No es pot dir el mateix del seu parent català 'tesaurus', que, segons el TERMCAT, és una llista alfabètica de mots utilitzats per a classificar la documentació. I segons el DIEC2, el mateix. Els tesaurus i els gazofilacis no són germans de llengua, però sí ho són d'esperit: els primers ens vénen del grec i els segons del persa, però els dos es refereixen al tresor de les paraules.

4 de març del 2008

Un diccionari no és mai complet

"Un diccionari no és mai complet, perquè un idioma, com tot ésser viu, canvia amb el temps."
Just Cabot

Citació de Just Cabot (Barcelona, 1898-París, 1961), escriptor i periodista català, director de la revista Mirador. Just Cabot també utilitzava el diccionari per traduir i, als anys 30, va ser el primer traductor al català de Le rouge et le noir d'Stendhal.

Prové del llibre de Just Cabot Indignacions i provocacions (capítol "Una convenció necessària"). L'estupend Marc ha tingut l'estupend encert de penjar-la a l'estupend diccitionari.

2 de març del 2008

Philistine

Khalil Rabal és un artista palestí nascut a Jerusalem l'any 1961. En aquesta ciutat es dedica a ensenyar el seu ofici i a potenciar l'art contemporani. Essent un dels artistes palestins més importants, la seva obra també es cotitza bé. Un exemple de la seva producció es va subhastar a Sotheby's l'octubre passat:

Porta per títol Philistine i és de l'any 1997. I sí, és un diccionari (un Oxford Desk Dictionary and Thesaurus, concretament) manipulat amb una clara intenció artística (i fins i tot, crematística). L'artista ha clavat tot de claus a la part del text, amb unes ressonàncies religioses evidents. Les imatges no tenen prou definició com per saber a quin mot correspon l'únic requadre que l'artista ha salvat de la tatxonada general. Potser el mot del títol? Un enigma lexicogràfic que per ara queda irresolt.

El preu de sortida va ser d'entre 24-30.000$. Un dels diccionaris més cars amb què per ara he topat. Tenint en compte que un filisteu també es algú "
que sols té en compte els interessos materials", el títol està molt ben posat. Crec que es va vendre, però jo no en vaig ser el comprador. El dia que Antoni Tàpies pinti amb gargalls i excrements diversos un Fabra, la meva decisió, òbviament, s'haurà de meditar més.

PS: El ràbula i insigne col·laborador d'aquest bloc puigmalet.com ha trobat aquesta altra imatge, on, ampliant-la, sí que s'intueix, sobretot pels mots que encapçalen les pàgines, que la definició no tapada és la de 'philistine'. Ara bé, ni a mi ni a ningú escaparà que aquesta imatge NO és la del diccionari subhastat a Sotheby's. Però sembla lògic que si té el mateix títol l'autor s'autoplagiés. De fet en aquest altre diccionari els claus no estan tan clavats, fet que deu tenir una misteriosa explicació, probablement plena de ressonàncies místiques. Es veu que la idea de l'obra és tan bona que hi ha més d'un diccionari tatxonat de claus pel món:


29 de febrer del 2008

I d'iconòfor
















I d'idiolecte, IEC, il·lustració, índex, introducció, Isidor de Sevilla...
-----

Aquesta vocal és acompanyada per un iconòfor d'Apel·les Mestres fàcil de descobrir: una parella d'indiots (Meleagris gallopavo, també dits galls dindis o titots) amb pollets i la indiotera que els cuida.

El diccionari d'on prové la imatge recull també "INDIOTAYRA" i "INDIOTERA ó PAVERA. f. Qui guarda gallsdindis ó pagos, ó pavos segóns algúns."

El Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana de Salvat (1931, tercer volum, p. 966) recull, a més de les formes anteriors normalitzades ('indiotaire' i 'indioter,-a'), un mot nou: "INDIOTADA. f. Bajanada.". L'Alcover-Moll també recull 'indiotada', però amb dos sentits: el primer, una multitud d'indiots; el segon, un mallorquinisme, es refereix a una feta o dita pròpia d'indiots, de persones beneitotes o eixelebrades. L'exemple: Hala, no facis indiotades! Per si algú fa l'analogia, direm que el mot 'idiota' no té res a veure, ja que prové del grec, mentre que 'indiot' i els seus derivats vénen de gall d'Índia. El sufix -ot és per formar masculins a partir de formes femenines, com de 'bruixa' fem 'bruixot'.

Tornant a Mallorca, a part de les indiotades, també tenen refranys amb indiots (alerta, Víctor):

- Per Nadal, s'indiot; i per a Pasqua, es xot.
- S'indiot de Biniforani, sense plomes s'estufava: es diu referint-se als qui es vanaglorien de mèrits que no tenen.

Ja posats direm que 'més vermell que un indiot' vol dir molt encès de color i 'més estufat que un indiot' vol dir molt vanitós.

De tot això, Fabra, al 1932, només conserva les formes 'indiot' i 'indiotaire'. El DIEC2, al 2007, separa els sexes: 'gall dindi' és el genèric, 'indiot' n'és el mascle i 'indiota' n'és la femella, també dita 'polla díndia'.

Per cert, a aquest animaló a casa (on en criàvem) sempre li hem dit 'andiot'. L'Alcover-Moll recull aquesta pronúncia com a vulgar: Fonètica: indiɔ́t (pir-or., or., occ.); indiɔ̞́t (val., bal.); en la pronúncia vulgar, əndiɔ́t (pir-or., or.); andiɔ́t (occ., val.), əndiɔ̞́t (bal.).