Com ho sabríem?

"Si una paraula al diccionari estigués mal escrita, com ho sabríem?"

Citació del còmic estatunidenc Steven Wright vista entre els milers de citacions del Diccitionari.

Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (II)

Continuem mostrant els sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas al llibre Sonata en tres tiempos.

LA GRAMÀTICA D'EN MATES (1468)

A N'Agustí Duran y Sanpere

Del segle aquell sexanta vuyt anyades
s'anaven a complir quan tu nasqueres,
y a nosaltres tes planes fugisseres
per un miracle semblen arribades.

D'en Mates les lliçons temps ha dictades
per apendre'l llatí, són les primeres
que uns dexebles, en gòtiques rengleres,
per en Ghèrline vegeren estampades.

Del prodigiós invent que't donà vida
fores tu a Barcelona incipient fruyt,
y a meditar la teva sòrt convida:

de l'any mil quatrecents sexanta vuyt
que proclama ben clar ton colofó
hi ha qui dupta, tenintlo per ficció!

El tractat gramatical al qual Miquel i Planas dedica aquest sonet és el Libellus pro efficiendis orationibus ut grammatice artis leges expostulant, e docto uiro Bertholomeo Mates conditus de Bartomeu Mates (Joan Gherlinc, "Ghèrline" al poema, Barcelona). Aquesta obra va datada amb l'any 1468, però avui en dia es creu que hi ha una errada al colofó de l'obra, i que és de 1488 (L'edició a Catalunya: segles XV a XVII de Manuel Llanas, Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2002, p. 59). La suposició d'aquest error, molt polèmic, ve d'antic, com mostra Miquel i Planas al darrer tercet.

Miquel i Planas ja havia publicat abans un estudi d'aquesta obra: El Incunable barcelonés de 1468 (Gramática de B. Mates) : reproducción en facsimile, acompañada de una notícia escrita, Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1930. I aquesta gramàtica també era la protagonista de la narració bibliòfila, que Miquel i Planas popularitzà, El llibreter assassí de Barcelona, d'on extrec aquestes línies (gràcies, Xavier): "Es tractava d'una Gramàtica llatina feta a ús dels estudiants catalans: un petit volum en octau d'un centenar de planes d'impressió gòtica. No era pas cap meravella de l'art tipogràfic, però era l'exemplar únic d'una edició singularíssima, que, amb el seu colofó, data sense cap mena de dubte amb les xifres de 1468, feia recular de cinc o sis anys l'època coneguda de la introducció de la impremta a Espanya.". El poema està dedicat a l'historiador i arxiver Agustí Duran i Sanpere.

El polèmic colofó d'en Mates, amb la data errònia (1468) al final

Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (I)

Nu sur dictionnaire chinois

Nu sur dictionnaire chinois (2008)

Obra de l'artista belga Benoi Lacroix feta amb tinta xinesa.

Un squelette

"Un dictionnaire sans citations est un squelette"

Voltaire

Citació de la « Lettre LXII à M. Charles Pinot Duclos » (11 d'agost de 1760), dins d'Œuvres complètes de M. de Voltaire, Voltaire, éd. Sanson et compagnie, 1792, t. 86, p. 123. Vista a Wikiquote.

Un diccionari sense citacions és un esquelet. Per això existeix el millor diccionari de citacions i frases cèlebres del nostre món, que avui, diada de Sant Jordi, arriba a les 2.000 entrades.

Bona llibrada de Sant Jordi!

Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (I)

En Galderich va parlar fa un temps del llibre Sonata en tres tiempos: tanda de sonetos catalanes y traducción castellana en prosa (1939) del bibliòfil Ramon Miquel i Planas (1874-1950). Com és habitual en els seus erudits escrits, en Galderich va fer una anàlisi completa de l'obra i del seu context. A part, va fer-me saber que el llibre contenia alguns sonets de temàtica lingüística, dels quals, gràcies a la seva gentilesa, ara en transcric i comento breument tres, en sengles tres apunts.

COMENÇA LA REVOLUCIÓ (1913)
A l'Ilustm. Dr. Joseph Miralles

Qui ataca'l Verb ataca l'esperit.
Pensant axò'ls gramàtichs reformistes
(que eren tots uns perfectes anarquistes),
"unifiquèm la ortografía!, han dit.

Y tothom confiat els ha seguit
quan, practicant transformacions may vistes
en l'idioma, donant-se per puristes,
han fet que s'escrigués com may s'ha escrit.

Tot ho ha anat acceptant la gent formal;
la d'esglesia tampoch hi ha vist cap mal;
y aquells malvats s'han pogut dir després:

"Tenint la Llengua axí "sabotejada",
la Gran Revolució ja es començada;
ara "capgirarèm" tot lo demès!"

Aquest primer sonet fa referència a la promulgació l'any 1913 de les Normes ortogràfiques per part de l'Institut d'Estudis Catalans. Com es pot observar tant en l'ortografia com en el to del poema, Miquel i Planas va ser un dels més bel·ligerants antinormistes, juntament amb Francesc Carreras i Candi, Jaume Collell, Josep Franquesa i Gomis, Francesc Matheu, Apel·les Mestres, etc. De fet, Miquel i Planas pronuncià dues conferències l'estiu de 1918 (els dies 21 i 25 de juny) a l'Ateneu Barcelonès sobre aquesta qüestió, que després es publicaren: Contra la reforma lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (revista Catalana, núm. 13 (núm. extraordinari), Barcelona, Ilustració catalana, 30 de juny de 1918). La publicació setmanal Catalana havia nascut l'abril de 1918 amb l'objectiu de combatre la reforma lingüística fabriana. En Francesc Matheu n'era el fundador i director, i la revista es va publicar fins l'any 1926. Al Diari d'un llibre vell, en Xavier Caballé explica una sucosa anècdota antinormista sobre en Matheu que també trobo recollida en un article de Lluís Permanyer, a La Vanguardia, d'uns anys abans: "El poeta floralista Francesc Matheu era tan adicto al artículo neutro “lo” y tan reacio a que fuera suprimido, que con todo merecimiento se ganó el calificativo regocijante de “Mateu-lo”. Lo tenía bien merecido.".

Aquest sonet està dedicat a un Joseph Miralles que pensem és Josep Miralles i Sbert, religiós mallorquí que es decantà pel bàndol franquista, malgrat ser defensor de l'ús del català.

Guardes vuitcentistes

Les guardes són els papers que serveixen per a unir les tapes i les tripes dels llibres. A part de la seva utilitat per a preservar l'estructura de l'obra, sovint ens trobem que aquestes guardes presenten un marcat valor estètic, que fa encara més interessant l'exemplar de la nostra biblioteca. En el cas concret dels llibres vuitcentistes, era habitual el tipus de guarda que aquí us mostro. Crec que la tècnica emprada és la del paper d'aigües, o sigui que, sobre una superfície d'aigua es deixen caure unes gotetes de pintura a l'oli, es remenen fins aconseguir el dibuix que ens interessa i després es posa un full de paper sobre aquesta superfície. Es retira el full, es deixa assecar i ja ho tenim.
Concretament aquestes guardes pertanyen a un Labèrnia (1839), a un Magí Ferrer (1854) i a dos diccionaris d'en Saura (1853 i 1870).

PD (20/04/09): Al web Endpapers, on guarden imatges de guardes, n'han penjat algunes d'aquestes.

Sandvitx, escàner, geisha, màiling, sèrum, xampú, amateur, xatejar, míting, western, xador, pijama, tippex, quetxup, quefir, wok, bloc...

Sabem que estan entre nosaltres i que són multitud. I alhora intuïm que són diferents en molts aspectes: pel lloc d'on vénen, pel motiu pel qual vénen o els fem venir, per la forma que adopten, per l'ús que en fem, per les sensacions que ens provoquen... Tots aquests dubtes són aclarits d'una manera rigorosa, clara i realment amena en l'obra Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística, del professor Xavier Rull (Tarragona: URV, 2008).

L'autor, l'obra i la serra de Miramar (Foto El Punt)

En Rull també entra en el debat bloc/blog (concretament a la pàgina 190), però el llibre és tan interessant per tants aspectes diferents que no desvetllaré els arguments que aporta en aquest simple cas concret. No us el deixeu perdre: potser estem davant del llibre més cool de la llengua catalana.

Més: A El Punt, La crítica de Joan Abril, A "La paraula del dia" de Ramon Solsona.