Carrers de Barcelona

Tal dia com demà es presenta el Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010), un recull alfabètic del carrerer de Barcelona compilat per l'arquitecte Jesús Portavella i Isidoro, expert en heràldica i onomàstica. La presentació, a càrrec del Dr. Josep Moran (director de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC), tindrà lloc a les 6 de la tarda al Mirador Maria Aurèlia Capmany de l'Ajuntament (Pl. Sant Jaume, edifici Novíssim, 9a planta).

El mateix autor ja havia publicat aquesta obra el 1996, i amb el mateix títol (Premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona dels Premis Ciutat de Barcelona 1996), la introducció de la qual es pot consultar en línia al web Nomenclàtor dels carrers, on es parla breument de l'origen dels noms, de l'ortografia adoptada, etc. L'any 1997 se'n va publicar una 2a edició corregida i augmentada, i, des de llavors, que no s'havia tornat a editar. Catorze anys després, ja tornem a tenir impresa la informació actualitzada de la llista dels carrers de Barcelona.

Dels carrers de Barcelona, i de la seva història, també en parla el blocaire Dani Cortijo al seu primer llibre, Històries de la història de Barcelona, una prolongació del seu magnífic bloc Altres Barcelones. La presentació oficial d'aquesta obra també té lloc demà, concretament, a les 7 de la tarda a la Casa del Llibre barcelonina (Pg. de Gràcia, 62).

Parets de diccionari III: Ace Hotel Portland

En la nostra estrambòtica recerca de parets de diccionari, viatgem des de les andanes de Tòquio cap als EUA, concretament a la cimentera Portland (Oregon). Allí es troba l'Ace Hotel Portland, un petit i original hotel amb la particularitat de tenir, dins de més d'una de les seves 79 habitacions, parets empaperades amb fulls de diccionaris vells, lògicament esgrogueïts. Algunes d'aquestes parets, a més, reben d'altres intervencions artístiques no menys curioses.

I: Dictionary page walls
II: Koji-en

Diccionarismes

La lectura de la primera novel·la de Marc Cerdó, Males companyies (Barcelona: Club Editor, 2010), em va ser motivada principalment i única per haver rebut el flamant primer premi Exhaurim-lo! de mans del bloc El Llibreter. El meu ha sigut un acte de fe blocaire incondicional, ja que he acabat comprant dos exemplars del llibre en qüestió. Quan portava un terç llegit del primer, el vaig portar a la feina per si podia continuar-lo durant alguna estona lliure. Error fatal, ja que allí el vaig perdre (o me'l van perdre). Aquest fet propicià que divendres passat n'adquirís un altre a la pratenca i santjordiana Llibreria Drac i que durant el cap de setmana (entre curses olotines i múrgoles vilallonguines) finalitzés una lectura en dos temps i dos exemplars.

El llibre m'ha divertit. Malgrat la interrupció, ha sigut una lectura ràpida: personatges adorables, especialment els avis del protagonista, diàlegs col·loquials frescos i un embolica que fa fort d'argument acompanyat d'una narració àgil. Per a un lector peninsular imagino que el fet que més pot sobtar és la llengua que ens presenta l'autor. La història, igual que va fer el seu autor fa uns anys, viatja de Mallorca a Barcelona. D'una banda del mar trobem una barreja de català estàndard i baleàric (sense salar; Cerdó és nascut a Pollença, on no salen articles). De l'altra banda del mar trobem una barreja de xava barceloní amb anglès. Si a això hi afegim un joc de registres diferents molt treballat, el resultat és prou amè. I original.

L'abundosa presència de mallorquinismes en aquest llibre ha provocat que hagi trobat en un parell de blocaires (Entrellum i Palumbus Columbus en un comentari a cal Llibreter) l'ús del terme diccionarisme. Per entendre el seu significat transcric una part del comentari d'en Palumbus Columbus: "Fenomen curiós, el dels diccionarismes. Si jo escric una paraula que els meus veïns diuen cada dia, posem per cas "bajoca", "càgon l'orba" o "angorfa" (i ep! no és que només tinguem dues vocals...), i el text arriba a algú que empra l'estàndard (i prou), aquell mot casolà esdevé un "diccionarisme" barroc. Bàsicament, pel fet que ell l'ha hagut de buscar al diccionari". Abans d'aquest apunt que esteu llegint, Google donava un sol resultat per a diccionarisme i set per al plural, diccionarismes, de tres fonts diferents. A banda de les dues ja indicades, el tercer ús del terme, i primer cronològicament, apareix en una secció del premiat programa Paraulofòbia de Mataró Ràdio: "Una altra de les seccions és Diccionarismes, que de la mà de l’Oriol Carreras consisteix a triar paraules poc usuals, intentar col·locar-les en mig d’una trama narrativa i posteriorment reptar els companys de programa per endevinar-ne el significat". Segur que amb els resultats de sant Google no s'acaba la història d'aquest neologisme, però m'ha fet gràcia deixar constància dels inicis del mot diccionarisme com a paraula poc usual que cal buscar al diccionari.

Per cert, el mot diccionari també apareix a Males companyies, concretament a la p. 148: "A la mujer loca, más le agrada el pandero que la toca. Aquesta perla rescatada d'un diccionari de refranys castellans em féu pensar de forma automàtica en la Mònica".

Plaça i estació de metro dedicades a Pompeu Fabra

Des d'aquesta setmana aquest logotip ja no apareix al lateral del bloc. El motiu és que Badalona ha reconegut el deute històric que tenia amb el lingüista català: la nova estació de metro de la L2 que s'inaugurarà a l'estiu (origen i final de la línia) portarà el nom definitiu de Badalona Pompeu Fabra, després d'haver-se anomenat Badalona Centre durant l'actual procés de construcció. A més, la plaça de 20.000 m² que hi ha a sobre també recordarà el fill adoptiu que hi va passar, juntament amb la família, gairebé trenta anys de la seva vida (des del retorn de Bilbao el 1912 fins a l'exili el 1939). En aquest bloc hem dedicat diversos apunts a difondre aquesta campanya, així que estem contents tant pel grup de badalonins que l'ha portada a terme com per tots els que hi hem signat a favor.

Fragment de la nota de premsa publicada al web municipal badaloní la setmana passada:

"L’Autoritat del Transport Metropolità aprova el nom de Badalona Pompeu Fabra per a la nova estació de metro de l’L2. Pompeu Fabra va desenvolupar bona part de la seva activitat com a lingüista a Badalona on va escriure el Diccionari General de la Llengua Catalana. En consonància amb aquesta denominació, l’alcalde proposarà a la Comissió de nomenclàtor municipal que la gran plaça situada sobre l’estació també porti el nom de Pompeu Fabra."

Ara també caldria que el consistori barceloní en prengués nota i s'indiqués d'alguna manera (amb una placa o un monòlit, per exemple) el lloc on hi havia la torreta, actualment desapareguda, en què va néixer un dels lingüistes catalans més importants de tots els temps: al carrer de la Mare de Déu de la Salut, a prop de la Travessera de Dalt, al barri de la Salut de Gràcia.

View Larger Map

50 anys del diccionari

Postal sense circular de l'any 1982 de la campanya commemorativa del cinquantè aniversari de la publicació del Diccionari general de la llengua catalana, organitzada pel Secretariat Permanent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, Òmnium Cultural i la Comissió d'Entitats de l'ex-vila de Gràcia. Edició d'Òmnium Cultural.

El més petit de tots

Diuen que és el diccionari d'anglès més petit del món: The smallest english dictionary in the world, tot i que potser és el més petit en totes les llengües. Fa 2,7 x 2 cm (una moneda de 2 € té un diàmetre 2,575 cm) i té 384 pàg. El va publicar David Bryce and Son, de Glasgow, cap al 1830. Està enquadernat de pell vermella i, per tal de conservar-se millor, es presenta dins d'un estoig de llauna amb una tanca a pressió i amb una anella per poder-lo utilitzar de penjoll o lligar-lo a una cadena. L'estoig té una lupa al centre per tal de poder llegir més còmodament aquesta raresa de la impremta escocesa.

Per a possibles interessats, indicarem que correspon al lot 161 de la subhasta de llibres antics de Soler y Llach del proper 27 d'abril.

Vocabulària

Sota aquest nom tan suggeridor s'amaga un projecte dels Serveis Lingüístics de la UB que pretén difondre terminologia catalana mitjançant l'ús de multicercadors temàtics, un pas més enllà del multicercador terminològic de la UB. La finalitat és difondre tant la terminologia d'elaboració pròpia de la UB (els Vocabularis bàsics per a l'alumnat, que fa prop d'una vintena d'anys que s'elaboren, per exemple) com totes (sí, totes) les obres consultables en línia en un sol clic.

Vocabulària (terminologies temàtiques) vol utilitzar el millor de cada casa: els motors de cerca personalitzats de Google i els blocs de Wordpress. A diferència de l'Optimot, que té els recursos indexats en un lloc propi, Vocabulària pretén aprofitar els motors de cerca personalitzats de Google, ja que tots els recursos terminològics que es poden integrar en aquest nou multicercador ja s'hi troben indexats. Per altra banda, el portal del lloc web s'ha creat a partir del sistema WordPress, fàcilment adaptable a les necessitats de l'usuari i actualitzable. Ara mateix el bloc només té un missatge, de 13 de març de 2009, que anuncia el naixement de la nova criatura terminològica, que ja ha complert el seu primer any de vida.

Actualment, amb la participació tant del professorat com de l'alumnat de la UB (els estudiants poden suggerir la inclusió de nous recursos), s'estan recollint el conjunt de fonts terminològiques de cada branca temàtica. Ja hi podem consultar els apartats de biologia (amb 41 obres indexades), ciències de la salut (amb 51), física i matemàtiques (aquí el multicercador sembla que encara no està operatiu) i química (amb 9). Els apartats permeten fer consultes tant a l'Optimot com al multicercador temàtic, i en el de ciències de la salut hi ha un cercador específic per al Diccionari enciclopèdic de medicina d'Enciclopèdia Catalana, en línia però sense accés pel multicercador.

Confiem que aquest ambiciós work in progress no s'aturi i la llista de repertoris lèxics temàtics (diccionaris, vocabularis, lèxics, glossaris...) en línia i des d'un sol multicercador creixi i esdevingui un referent a la xarxa, com ja ho és l'Optimot.