El 1889 comença la segona època de la revista de cultura
L'Avenç, dirigida per Jaume
Massó i Torrents
—qui n'havia estat fundador el 1881, quan tenia 18 anys, amb el nom de L'Avens. Poc després, el
1890,
L'Avenç inicia una
campanya
lingüística
, per tal de "posar el llenguatge escrit d'acord amb
el llenguatge parlat". Hi participen activament el mateix Massó, Eudald Canibell, Joaquim Casas Carbó i, sobretot, Pompeu Fabra. El primer llibre de Fabra,
Ensayo de gramática del catalán moderno, el publica també l'Avenç, el 1891. Durant aquesta campanya apareixen diversos articles lingüístics a
L'Avenç, i a d'altres publicacions, i s'organitza un cicle de quatre conferències
—novembre i desembre de 1891: "Com
és que L'Avenç s'ha llançat a la reforma lingüística" per Massó; "Quin ha de ser el modern català literari" per Casas Carbó i "Conjugació del verb
català. —Present de subjuntiu" i "Afixos pronominals i teoria de l'apòstrof" pel mestre Fabra. Aquestes conferències tenen lloc al Centre Excursionista de Catalunya.
No descobrim res si afirmem que l'excursionisme català, amb grups vuitcentistes com el Centre Excursionista de Catalunya, van contribuir de manera decisiva al redreçament cultural del país. I la normalizació lingüística no en quedà pas al marge. La col·laboració del CEC en la campanya lingüística de l'Avenç n'és una dada, però també cal recordar que als locals del CEC, i sota el seu patrocini, es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans i es participà en l'organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el 1906. Però no pensem pas que la relació entre excursionisme i llengua és cosa del passat. Actualment, per exemple, encara té lloc la renovació de la
flama de la llengua catalana, un acte de reivindicació de la llengua que és alhora un homenatge a Pompeu Fabra.
L'espeleologia catalana té més de cent anys, com moltes disciplines d'esports de muntanya del país. El CEC també va ser un dels
pioners en l'exploració d'avencs, aquestes cavitats naturals més o menys verticals a les quals s'accedeix per una boca o pou. Tenint en compte els forts lligams que trobem entre excursionisme i llengua, no és d'estranyar que l'espeleologia també hi tingui connexions. Un dels exemples més curiosos d'aquesta sana relació és l'existència de l'avenc Pompeu Fabra. L
’avenc Pompeu Fabra (UTM X: 409741, Y: 4579499), té 104 metres de profunditat i es troba situat al massís de l'Ordal, dins del terme de Vallirana. Les imatges ens mostren una cavitat d'una gran bellesa, tot i que a vegades el descens pot ser
complicat per la presència de gasos.
 |
| Indicatiu de la boca d'entrada a l'avenc, de l'Espeleobloc |
Més informació i imatges de l'avenc Pompeu Fabra en la
galeria fotogràfica de Fèlix Alabart i als apunts "
Avenc Pompeu Fabra (Garraf, Vallirana)" de l'
Espeleoblog de la SIS, "
Avencs Pomar i Pompeu Fabra" d'
Espeleobloc, "
L'avenc Pompeu Fabra" d'
Imatges que parlen o "
Avenc Pompeu Fabra" del bloc del SIES del Centre Cultural L'Avenç, un apunt que directament connecta l'
avenç amb l'
avenc.
Quant al lèxic de l'espeleologia, en tenim diferents fonts. A banda d'obres lexicogràfiques més generals, com el diccionari Alcover-Moll, algunes són:
- De l'any 1981, existeix un Vocabulari de geologia d'Inglés i Rosell, publicat per la Institució Catalana d'Història Natural, en el qual trobem alguns termes relacionats amb l'espeleologia.
- L'Escola Catalana d'Espeleologia va publicar l'any 1983 un Vocabulari bàsic de tecnologia i material de I'exploració subterrània.
- Dins dels números 10-11 de la revista Endins (1985) trobem un "Glossari de terminologia espeleològica i càrstica" de Miquel Trias, de l'Speleo Club Mallorca. Aquest, per sort, el trobem en línia.
- Laura Ordóñez és l'autora d'una tesina titulada Vocabulari català d'espeleologia amb equivalències franceses,de l'any 1991 a la Universitat de Perpinyà.
- Dins del Diccionari de geologia d'Oriol Riba, publicat per Enciclopèdia Catalana
l'any 1997, amb equivalències en tres llengües (anglès,
francès i castellà), també trobaríem termes d'espeleologia.
- Al recent i monumental Diccionari general de l'esport, trobem un full de lèxic espeleològic, que podem llegir reproduït a l'Espeleobloc.
Trobareu més referències a l'apunt "Vocabulari espeleològic" d'
Espeleobloc. I sobre la toponímia del Garraf, tenim en línia l'article "
Toponímia de les cavitats del massís Garraf-Ordal" d'Aymamí i Pallarès-Personat, on s'inclou, a l'Ordal, l'avenc Pompeu Fabra.
Li agraeixo la informació sobre l'existència de l'avenc fabrià al Xavier dels llibres vells.
Entrades
