21 d’octubre del 2013

Lèxic català digital


El dimecres 23 d'octubre, a l'Espai Vilaweb (c. Ferlandina, 43 de Barcelona; a 2/4 de 7) es presenta una obra recentment publicada per Barcanova:  Digital.cat. El lèxic català de l’era digital, de Joan Carles Villalonga i Xavier Breil. A banda dels autors, hi intervindran el nou director del TERMCAT, Jordi Bover, i Vicent Partal, director de Vilaweb i autor del pròleg.





Aquest diccionari inclou més de 2.500 termes del món digital (ordinadors, telèfons, xarxes socials, comerç electrònic, videojocs...), alguns dels quals provenen de la feina que durant anys ja ve realitzant el TERMCAT en aquest sentit. En concret, dels següents repertoris lèxics que trobem en línia:

També inclou equivalències lèxiques en castellà i anglès i vocabularis visuals classificats per temes. Per tenir-ne uma millor idea, aquí podeu veure tres fulls de l'obra:




Aquest diccionari ve a actualitzar altres obres semblants que s'han anat publicant els darrers anys. Els neologismes tenen un terreny molt fecund en les noves tecnologies, potser perquè la novetat mai dura massa i aquest tipus de lèxic deixa de ser nou en pocs anys. Malgrat aquesta circumstància, la galàxia digital en què ens trobem fa que aquestes obres sempre despertin un merescut interès. Només cal veure la coberta d'aquest diccionari de 1978 per veure com passen els anys en aquests àmbits:

1978













14 d’octubre del 2013

La pèl-roja



Aquest acudit francès, bastant simple, continua la tradició de l'estereotip del sexe femení amb cabells rossos. Només la lexicogràficament elogiosa resposta ens ha empès a portar-lo aquí (cap afany d'imitar els mestres). Per si algú no l'enganxa, aquí blonde és "rossa", rousse vol dir "pèl-roja" i brune, "morena".

9 d’octubre del 2013

Fabra per Dunyach, el 1938



Aquest bust fabrià realitzat el 1938 és obra de l'escultor barceloní Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i es troba exposat a la Sala Pompeu Fabra del Palau Marc de Barcelona. El to classicista  i el realisme que transmet fa que se'l situï en l'etapa tardana de l'escultura noucentista.

El 20 de febrer de 1938 Fabra complia 70 anys. Amb aquest motiu, se li reté un homenatge important a la Universitat de Barcelona, amb la presència del president Companys, el govern català i moltes altres autoritats. Però estaven en guerra, i un mes després, el 17 de març, es va salvar d'un bombardeig que va destrossar el despatx on treballava a l'Institut d'Estudis Catalans. Des de l'agost del 38, Fabra s'instal·la amb la família a Sant Feliu de Codines i es desplaça sovint a Barcelona, en un trajecte on trobava morts a les cunetes i l'aturaven sovint per demanar-li la documentació. El gener de l'any següent marxava cap a l'exili nord-català. Com d'altres intel·lectuals i compatriotes, en poc temps passà de rebre honors a patir penalitats.

Imatges cedides amablement pel paremiòleg de capçalera.

23 de setembre del 2013

Número 1 a Amazon


La lexicografia catalana s'adapta a les noves tecnologies amb resultats sorprenents, com mostra el que va tenir lloc fa deu dies, durant la Diada: la versió per a Kindle del Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana va ocupar la primera posició en vendes de la botiga Kindle Amazon de l’Estat espanyol, durant els dies 11 i 12 de setembre. Aquest diccionari s’activa en els dispositius i aplicacions Kindle i permet fer consultes directes mentre l’usuari llegeix un llibre electrònic en català. La versió per a Kindle es pot descarregar a la botiga Amazon per 9,49€. En línia, la mateixa obra es pot consultar al web diccionari.cat. Amb 88.500 entrades, estem parlant d'una obra més extensa que el DIEC2, i que inclou totes les entrades d'aquest.



Actualment, la versió per a Kindle del GDLC és l'obra més venuda a diferents classificacions de la botiga Amazon espanyola: el diccionari més venut als llibres de consulta dels Kindle, el llibre electrònic en català més venut per a Kindle, i el diccionari més venut a l'apartat d'idiomes estrangers. Aquesta darrera classificació inclou també llibres en paper d'editorials com ara McGraw-Hill, Cambridge, Larousse, Oxford...




Part de la informació prové del Blog d'Enciclopèdia.cat

11 de setembre del 2013

manifestació - vot - llibertat



Barcelona: Pòrtic, 1977


MANIFESTACIÓ
Sortida d'una munió de gent plegats pels carrers o altres llocs d'una ciutat 
per protestar o per demanar, sobre un fet o una reivindicació. Demostració popular.
 

VOT
Voluntat de cadascú d'aprovar o rebutjar una proposició, etcètera. 
S'aplica directament en una elecció, assemblea, etcètera.


LLIBERTAT
Estat dels ciutadans, els drets dels quals són protegits 
per una comunitat civil organitzada.


Avui aquest bloc fa via cap a Es desclou la tenebra... 


14 de juny del 2013

De l'Avenç a l'avenc


A en Girbén, abismat blocaire 

El 1889 comença la segona època de la revista de cultura L'Avenç, dirigida per Jaume Massó i Torrents —qui n'havia estat fundador el 1881, quan tenia 18 anys, amb el nom de L'Avens. Poc després, el 1890, L'Avenç inicia una campanya lingüística, per tal de "posar el llenguatge escrit d'acord amb el llenguatge parlat". Hi participen activament el mateix Massó, Eudald Canibell, Joaquim Casas Carbó i, sobretot, Pompeu Fabra. El primer llibre de Fabra, Ensayo de gramática del catalán moderno, el publica també l'Avenç, el 1891. Durant aquesta campanya apareixen diversos articles lingüístics a L'Avenç, i a d'altres publicacions, i s'organitza un cicle de quatre conferències novembre i desembre de 1891: "Com és que L'Avenç s'ha llançat a la reforma lingüística" per Massó; "Quin ha de ser el modern català literari" per Casas Carbó i "Conjugació del verb català. —Present de subjuntiu" i "Afixos pronominals i teoria de l'apòstrof" pel mestre Fabra. Aquestes conferències tenen lloc al Centre Excursionista de Catalunya.

No descobrim res si afirmem que l'excursionisme català, amb grups vuitcentistes com el Centre Excursionista de Catalunya, van contribuir de manera decisiva al redreçament cultural del país. I la normalizació lingüística no en quedà pas al marge. La col·laboració del CEC en la campanya lingüística de l'Avenç n'és una dada, però també cal recordar que als locals del CEC, i sota el seu patrocini, es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans i es participà en l'organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el 1906. Però no pensem pas que la relació entre excursionisme i llengua és cosa del passat. Actualment, per exemple, encara té lloc la renovació de la flama de la llengua catalana, un acte de reivindicació de la llengua que és alhora un homenatge a Pompeu Fabra. 
 
L'espeleologia catalana té més de cent anys, com moltes disciplines d'esports de muntanya del país. El CEC també va ser un dels pioners en l'exploració d'avencs, aquestes cavitats naturals més o menys verticals a les quals s'accedeix per una boca o pou. Tenint en compte els forts lligams que trobem entre excursionisme i llengua, no és d'estranyar que l'espeleologia també hi tingui connexions. Un dels exemples més curiosos d'aquesta sana relació és l'existència de l'avenc Pompeu Fabra. L’avenc Pompeu Fabra (UTM X: 409741, Y: 4579499), té 104 metres de profunditat i es troba situat al massís de l'Ordal, dins del terme de Vallirana. Les imatges ens mostren una cavitat d'una gran bellesa, tot i que a vegades el descens pot ser complicat per la presència de gasos.
Indicatiu de la boca d'entrada a l'avenc, de l'Espeleobloc

Topogràfic de l'interior de l'avenc, de l'Espeleobloc


Interior de l'avenc. Imatge del bloc de la SIS

Interior de l'avenc. Imatge del bloc de la SIS

Més informació i imatges de l'avenc Pompeu Fabra en la galeria fotogràfica de Fèlix Alabart i als apunts "Avenc Pompeu Fabra (Garraf, Vallirana)" de l'Espeleoblog de la SIS, "Avencs Pomar i Pompeu Fabra" d'Espeleobloc, "L'avenc Pompeu Fabra" d'Imatges que parlen o "Avenc Pompeu Fabra" del bloc del SIES del Centre Cultural L'Avenç, un apunt que directament connecta l'avenç amb l'avenc.

Quant al lèxic de l'espeleologia, en tenim diferents fonts. A banda d'obres lexicogràfiques més generals, com el diccionari Alcover-Moll, algunes són:
  • De l'any 1981, existeix un Vocabulari de geologia d'Inglés i Rosell, publicat per la Institució Catalana d'Història Natural, en el qual trobem alguns termes relacionats amb l'espeleologia.
  • L'Escola Catalana d'Espeleologia va publicar l'any 1983 un Vocabulari bàsic de tecnologia i material de I'exploració subterrània.
  • Dins dels números 10-11 de la revista Endins (1985) trobem un "Glossari de terminologia espeleològica i càrstica" de Miquel Trias, de l'Speleo Club Mallorca. Aquest, per sort, el trobem en línia.
  • Laura Ordóñez és l'autora d'una tesina titulada Vocabulari català d'espeleologia amb equivalències franceses,de l'any 1991 a la Universitat de Perpinyà.
  • Dins del Diccionari de geologia d'Oriol Riba, publicat per Enciclopèdia Catalana l'any 1997, amb equivalències en tres llengües (anglès, francès i castellà), també trobaríem termes d'espeleologia.
  • Al recent i monumental Diccionari general de l'esport, trobem un full de lèxic espeleològic, que podem llegir reproduït a l'Espeleobloc.

Trobareu més referències a l'apunt "Vocabulari espeleològic" d'Espeleobloc. I sobre la toponímia del Garraf, tenim en línia l'article "Toponímia de les cavitats del massís Garraf-Ordal" d'Aymamí i Pallarès-Personat, on s'inclou, a l'Ordal, l'avenc Pompeu Fabra.

Li agraeixo la informació sobre l'existència de l'avenc fabrià al Xavier dels llibres vells.

4 de juny del 2013

Multiplicació de dubtes

"Un diccionari amb moltes accepcions no és sinó un mitjà de multiplicar els dubtes"
 
Citació vista al twitter de @Pompeu_Fabra, on se'ns diu que prové del Diccionari de la mala llet (ed. Laertes) de Víctor Alba. Víctor Alba fou el pseudònim de l'escriptor Pere Pagès i Elias (1916-2003), autor de diversos diccionaris satírics, irònics o com es vulguin llegir: Diccionari de la mala llet (1997), Diccionari de les cabronades (2000), Diccionari de les ximpleries (2001) i Diccionari d'anònims amb nom (2002). El de la mala llet, crec que el més reeditat, existeix amb cobertes de diversos colors, i l'Ateneu Barcelonès va fer l'enregistrament sonor de la presentació del 1997.