Comes before

"The only place where democracy comes before work is in the dictionary."*

Ralph Nader, advocat nord-americà nascut l'any 1934.


"The only place where success comes before work is in the dictionary."**

Vidal Sassoon, perruquer londinenc nascut el 1928.

*Traïció personal: "L´únic lloc on la democràcia ve abans que la feina és al diccionari."
**Traïció personal: "L´únic lloc on l'èxit ve abans que la feina és al diccionari."

La paleta lexicogràfica de Kosuth

Després de les "Proto-investigations wittgenstenianes", Joseph Kosuth decidí reflexionar sobre la idea de l'art com a idea.

La pintura, com a forma d'art, només és pensable si hi ha colors. La llum i els colors són la base real de la pintura. Quina és la formulació teòrica més acotada dels colors? La dels diccionaris. Doncs som-hi.

Grey

Red

Green

Blue

Definicions d'un diccionari anglès i un d'alemany. La paleta lexicogràfica d'un pintor preocupat per qüestionar-se la seva condició d'artista.

Yellow

Pompeu Fabra era misogin?

"Parlant de Fabra, sabeu si era misogin?

Ja fa uns mesos vaig arreplegar aquestes perles del seu diccionari.

Quatre ‘perles’

1. Al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC, el de Fabra) dos dels exemples de ‘cervell’ són aquests: ‘El savi X és un gran cervell’. ‘És una dona sense cervell’. Ara, al Diccionari de la llengua catalana (el DIEC) hi ha aquests dos: ‘Aquella dona és un gran cervell’. ‘No té ni mica de cervell’.

2. El mateix ha passat amb ‘banya’.

(DGLC)
‘Posar banyes a algú’: enganyar-lo la seva muller mancant a la fidelitat conjugal; tenir un altre tractes il·lícits amb la seva muller.
‘Portar banyes’: es diu del marit enganyat.

(DIEC)
‘Posar banyes a algú’: la seva parella, enganyar-lo mancant a la fidelitat conjugal.
‘Portar banyes’: haver estat enganyat pel cònjuge.

3. Un exemple de ‘provocar’ al DGLC: ‘Una dona que provoca els homes’. Ara no trobareu aquest exemple al DIEC.

4. Fabra va posar com a exemple d’‘intel·ligent’: ‘És un home intel·ligent, molt intel·ligent’. I ara, al DIEC hi trobem (ai las!): ‘És una dona intel·ligent, molt intel·ligent’."

Aquest documentat comentari el feia el sempre punyent Marc de Reflexions en català a l'apunt anterior, "F de Fabra". El reprodueixo sense el seu consentiment però amb la seva tàcita aprovació (perquè li he promès un sopar a canvi d'una marmita).1

Per alguns la qüestió potser semblarà anecdòtica (o incòmoda, o...). A ells em dirigeixo citant els lexicògrafs normatius contemporanis, quan ens diuen que:

"s'ha prosseguit la labor de desideologització empresa ja en la primera edició damunt el corpus elaborat per Pompeu Fabra, és a dir, de descarregar-les (les definicions) tant com s'ha pogut i sabut de condicionaments produïts per determinades visions de la realitat que han estat o que són hegemòniques en la cultura..." o bé "S'ha mirat d'afinar encara més en el tractament igualitari de les persones, al marge del sexe..." (Introducció al DIEC2, pàg. XX).

Sense restar ni un punt de mèrit personal i científic a l'enorme tasca i sapiència d'un dels més grans dels nostres lingüistes, algun lletraferit s'atreviria a fer un judici sobre les relacions (lexicogràfiques o no) de Pompeu Fabra amb les dones?

En els comentaris de l'apunt anterior hi ha les opinions sobre el tema de Víctor Pàmies i de mi mateix.

La fotografia que il·lustra aquest article pertany a l'esplèndid catàleg fotogràfic d'aquesta web, i com és el meu costum també està reproduïda sense permís. ;-)

PD: Serà interessant llegir l'article que la filòloga Eulàlia Lledó, una de les màximes especialistes en la qüestió, va publicar fa anys a la revista Llibreria, que era la del Gremi d'Editors de Barcelona i Catalunya:

Lledó, Eulàlia: “Fabra i el sexisme” a Llibreria, 1988, núm. 122, pàg. 48

Per ara només sé que aquest article existeix. Quan pugui el buscaré i el llegiré.

1 Ell ignora que si mai localitza aquesta extraordinària marmita la meva sana intenció és fer-ne un guisat a dintre.

F de Fabra

I de família lèxica, Ferrer, figurat, Font, formació de paraules, freqüència, font bibliogràfica o de consulta...

-----

L'iconòfor d'aquesta lletra, és òbviament, el senyor forner en plena fatigant activitat, que és la de fornejar. La claror que desprèn el foc ens arriba des de la boca del forn.
L'il·lustrador, Apel·les Mestres, datà aquest iconòfor amb l'any 1888 (cantonada esquerra inferior). Com ja havia explicat, aquestes dates són les úniques referències temporals que tenim per saber l'any d'edició d'aquesta obra, que és la tercera edició del Labèrnia (1888-1892).
Dins l'entrada de 'Forn' d'aquest diccionari:

"EN LO FORN Y RENTADOR SE DIU TOT LO MAL Y BO. ref. Denota qu'en dits llochs las donas murmuran y enrahonan tot lo que saben. En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo y lo bueno."

Qui estigui interessat en refranys populars catalans que miri aquí, el fantàstic i molt seriós recull paremiològic de Víctor Pàmies i Riudor. Avui ja en porta fitxats més de 1.100! I no s'atura. O si no, el seu refranyer temàtic: de refranys nadalencs, per exemple, en trobem la quantitat de 711! Tota una gesta cultural, la seva.

Durem polsim de sal als diccionaris i escates de sirena a les teulades

Embullarem les roses d'aigua blava
a on els joncs amaguen els aucells,
Vent de la mar!

Sota de l'herba sembrarem corals
perquè les cabres es facin de porpra,
Vent de la mar!

Farem trenelles d'assutzenes i algues
als campanars de viles lluny de l'aigua,
Vent de la mar!

Als sementers hi sembrarem copinyes
i als olivars hi penjarem les xarxes,
Vent de la mar!

Durem polsim de sal als diccionaris
i escates de sirena a les teulades,
Vent de la mar!

Fragment del poema "Vent de la mar" de Cèlia Viñas Olivella, al llibre Del foc i la cendra (1953).

Escoli: embullar és entrellaçar, desordenar; les trenelles són cordes primes trenades, en aquest cas d'assutzenes, que són lliris blancs; els sementers són les terres on se sembra; les copinyes són les cloïsses, però no necessàriament les escopinyes.

L'autora nasqué a Palamós l'any 1915. El 1943 guanyà unes oposicions a càtedra per ensenyar literatura a Almeria. A l'any següent de la publicació de Del foc i la cendra, únic llibre seu de poemes en català, moriria. Diuen que la seva poesia catalana està influenciada pels poetes mallorquins.

Terme

Terme m.

Del llatí terminus (fita, terme, límit)

DIEC1 (1995) i DIEC2 (2007): Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat.

-------

GDLC (1998): Mot. / Unitat lexical usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d'evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i llur expressió.

-------

TERMCAT: Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat.

L'agència Cook del turisme mental

"El diccionario, por el lado de la virtud metafórica que cada vocablo tiene, es como una inmensa agencia Cook del turismo mental."

José Ortega y Gasset a Notas de trabajo


L'anglès Thomas Cook (1808-1892) és considerat el pioner dels empresaris que es dedicaren a organitzar excursions turístiques. Va ser l'any 1841 que va organitzar sortides turístiques en tren des de Leicester fins a Loughborough per un xíling. Una de les més importants indústries actuals naixia llavors. L'agència de viatges Thomas Cook encara existeix actualment.

Optimot

Optimot, de la Generalitat de Catalunya, agrupa diferents diccionaris i fitxes d'informació: el DIEC2, el TERMCAT, el diccionari català-castellà i viceversa d'Enciclopèdia Catalana, el Nomenclàtor oficial de toponímia major catalana, els "Criteris lingüístics" de la Secretaria de Política Lingüística, a més de fitxes pròpies. Sembla interessant, i ideal per tal de fer consultes ràpides per Internet. Diuen que està en proves, o sigui que a provar-lo.

El rei

KING, n. A male person commonly known in America as a "crowned head," although he never wears a crown and has usually no head to speak of.

A king, in times long, long gone by,
Said to his lazy jester:
"If I were you and you were I
My moments merrily would fly --
Nor care nor grief to pester."

"The reason, Sire, that you would thrive,"
The fool said -- "if you'll hear it --
Is that of all the fools alive
Who own you for their sovereign, I've
The most forgiving spirit."

 Oogum Bem

Ambrose Bierce, The Devil's Dictionary


Avui s'anuncia que els periodistes d'El Jueves han estat condemnats a pagar multes de 3.000 € . Llàstima que el jutge no hagi tingut l'encert de condemnar-los a 2.500 €. Qui cobrarà els diners? La resposta deu ser tan obscena que no l'aconsegueixo trobar en cap notícia de les publicades fins ara.

Traïció pròpia: "Rei m. Personatge masculí, generalment conegut a Amèrica com a "cap coronat", tot i que mai porta corona i normalment no té un cap del qual es pugui parlar."

Un rei, fa molts molts anys,
li digué al seu desenfeinat bufó:
"Si jo fos tu, i tu fossis jo,
la meva vida passaria feliçment,
sense càrregues ni molèsties que em preocupessin"
"La raó, senyor, per la qual patiríeu"
digué el graciós, "-si em voleu entendre-
és que de tots els tontos vius
que us tenen per sobirà,
jo sóc qui té l'esperit més condescendent"

(La traïció del poema és del gran ràbula i millor germà, el puigmalet gran)

Lloms a la capçalera

Escric avui el més personal dels apunts que mai han aparegut aquí. He fotografiat la part més antiga dels meus diccionaris (només en falta un que és a cal metge, o sigui, a cal restaurador) i he afegit un fragment d'aquesta imatge a la capçalera del bloc. El pas del temps probablement farà que aquesta imatge es transformi en una altra, així que em fa gràcia deixar constància de l'estat actual de la qüestió. Com si d'una recepta de "Lloms a la capçalera" es tractés, passo a indicar-ne els ingredients, d'esquerra a dreta:

torra, petro	Dictionarium, seu Thesaurus Catalano-Latinus, verborum ac Phrasium	Officinâ Typographicâ Raphaelis Figueró	Barcinone	[c. 1696]
torra, petro	Dictionarium, seu Thesaurus Catalano-Latinus, verborum ac Phrasium	Officinâ Typographicâ Raphaelis Figueró	Barcinone	[c. 1701]
Torra, petro	Dictionarium, seu Thesaurus Catalano-Latinus, verborum ac Phrasium	Officinâ Petri Morera Typographi	Vici	1757
Broch, joseph	Promtuario trilingue (Cathalan, Castellano y Francés)	Imprenta de Pablo Campins	Barcelona	1771
esteve, belvitges i juglà	Diccionario catalan-castellano-latino	Oficina de Tecla Pla vídua, administrada por Vicente Verdaguer	Barcelona	1803-05
roca y cerdá, agustín antonio	Diccionario manual de la lengua catalana y castellana	Compañía de Jordi, Roca y Gaspar	Barcelona	1806
roca y cerdá, agustín antonio	Diccionario manual de la lengua catalana y castellana	Viuda de D. Agustin Roca	Barcelona	1824
(martí, bordas, cortada)	Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans (2 volums)	Imprèmpta de Joseph Torner	Barcelona	1839
labernia, pere	Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina (2 volums)	Estampa dels hereus de la V. Pla	Barcelona	1839-40
F.M.F.P. y m.m. (Fray Magín Ferrer)	Diccionario catalán-castellano	Imprenta y Librería de Pablo Riera	Barcelona	1839
J.G.Y.C.	Nou diccionari manual Catalá-Castellá	Imprenta y Librería de Joaquin Grases	Gerona	1845
saura, santiago angel	Diccionario manual, ó vocabulario completo de las lenguas Catalana-Castellana	Librería de Estévan Pujal, editor	Barcelona	1851
FERRER, P. M. FRAY MAGÍN	Diccionario catalan-castellano con una colección de 1670 refranes	Imprenta y Librería de Pablo Riera	Barcelona	18542
D. J. M.	Novísimo diccionario manual catalan-castellano	Imprenta y Librería Politécnica de Tomas Gorchs	Barcelona	1856
labernia, pere	Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina (2 volums)	Espasa Germans	Barcelona	1864-652
labernia, pedro	Novísimo Diccionario de la Lengua Castellana con la correspondencia catalana (2 volums)	Espasa Hermanos, editores	Barcelona	1866-67

Són alguns dels més vells exemples en la història personal d'una fal·lera.
(I si algú pensava en fer-me un obsequi aquest Nadal ja sap allò que no cal regalar-me.)

Methodo-1718

La Llibreria Antiquària Catedral de Josep del Rio i Teresa Mercadé es va fundar a Tarragona l'any 1979. Pocs anys després d'obrir (en tot cas abans de 1985), anà a parar al seu fons un exemplar de diccionari manuscrit que resultaria ser una obra única en la lexicografia catalana. Fa uns dies el citava entremig d'altres diccionaris; ara m'hi referiré en particular.

Va ser la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus qui, atenta a la troballa, decidí comprar l'exemplar. I allà es troba:

Methodo per encontrar ab facilitát lo arreglament de varios, y differents vocables segons la construcció del Univérs ab los principals termes dels arts, y ciencias, 1718.

Aquest manuscrit anònim, de 185 pàgines, acompanya un diccionari del mateix desconegut autor titulat Diccionario de las dos lenguas espanyola, y francesa. Aquesta obra és una adaptació feta tretze anys després del Dicionario [sic] nuevo (1705), espanyol-francès, de Francisco Sobrino. En molts aspectes l'autor copià l'obra de Sobrino; en d'altres, la modificà lleument. El diccionari imprès de Sobrino, només en la seva primera edició, té, al final del seu segon volum, una nomenclatura titulada "Methode facile pour appendre la Langue Espagnole; par l'arrangement des mots selon la construction de l'Univers, avec les principaux termes des Arts & des Sicences". Aquesta nomenclatura serví de model a l'anònim autor dels nostre Methodo. Cal dir que Sobrino ja havia plagiat (o 's'havia inspirat') de l'Indiculus universalis del jesuïta Pomey (Lyon, 1677). On s'havia inspirat Pomey ho desconeixem, però "la cadena del saber" no deu acabar probablement aquí.

Es tracta d'una nomenclatura. Això vol dir que és un vocabulari temàtic i, en aquest cas, comparat entre el català oriental i el francès. Té vint capítols. No hi ha capítol 14 però hi ha dos capítols 18 que ens equilibren l'oblit. Són: 1: "de les parts del mon", 2: "del Foch", 3: "de la Terra", 4: "de la Aygua", 5: "del Cos humà", 6: "de l'Ànima", 7: Las malas accions que produeixan los Vicis, y las Pacions desenfrenadas", 8: "dels Vestits", 9: "de las viandas", 10: "de una Ciutat y de sas divisions", 11: "de una Casa y de ses divisions", 12: "de un Templa y de sas divisions", 13: " Audiencia de la Justicia"; 15: "de la Cort de un Príncep", 16: "de la Atrasana" (es refereix a vocabulari referit a armes i guerres), 17: "de la Academia de las Ciencias", 18: "dels Arts", 18a: "del Camp y ses partidas", 19: "dels Jochs y de ses diferencias" i 20: "dels Noms de Fonts".

El darrer dels capítols citats es refereix a noms de pila i l'autor anònim no el copià sinó que va ser enterament original. Tan original que hi trobem els noms catalans Adelelmo, Beda, Capracio, Farriol, Gall, Hynyigo, Januario, Liberata, Mamet, Macarí, Maxencio, Nerio, Prisca, Proto, Rudecindo, Turibio, Trifon o Vital, per posar alguns exemples. Antropònims curiosos, com a totes les èpoques.

La influència del castellà és molt forta, tant per l'ús 'inspirador' del llibre de Sobrino com pel moment històric quan apareix. Precisament aquest context sociopolític porta els estudiosos a pensar que potser l'autor era un botifler (que ve de 'botinflat', de galtes grosses) que volia facilitar als seus coetanis el coneixement del francès, la prestigiosa llengua materna del nou rei Felip V, monarca a Espanya de 1700 a 1746. Però això és entrar en les intencions i no en trauríem l'aigua clara.

Qui féu pública l'existència d'aquesta obra lexicogràfica va ser el Dr. Josep Murgades en el Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Tolosa de Llenguadoc del 12 al 17 de setembre de 1985. Les actes d'aquest col·loqui les publicà Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 1988. Al segon volum d'aquestes actes hi trobem la ponència "Notícia d'un diccionari manuscrit català-francès de 1718".

L'única possibilitat de consulta d'aquesta rara obra, excepte anar a veure l'original, ens la proporcionà la Societat Castellonenca de Cultura, la qual l'edità sota el títol Una Nomenclatura catalano-francesa del 1718 (estudi de Germà Colón Domènech i Maria Pilar Perea), Col·lecció llibres rars i curiosos, núm. XXIX, Castelló de la Plana, 2005. Aquesta obra presenta una magnífica anàlisi lingüística detallada de l'obra. Agraeixo a la presidenta de la Societat cultural Elena Sánchez i al Sr. Olucha, del Museu de la Diputació de Castelló la tramesa d'aquest interessant estudi.

Per acabar, les imatges. Si observeu la primera d'elles (augmentarà si hi cliqueu) descobrireu amb precisió l'any de creació del món: el 4052 aC (amb permís de les múltiples i incomprensibles reformes de calendaris). L'autor del diccionari ho expressa amb més elegància: "Justament ha cinch mil set cents setanta anys fins al present de 1718". I que al present de 2007 encara hi hagi qui creu en sopes de gasos que exploten... I per als malpensats, direm que la segona de les imatges no està al revés; és així com penja al Museu de l'Almodí de Xàtiva, en reconeixement al calorós tracte que Felip V els dispensà ara fa justament tres segles.

E d'etimologia

I d'entrada, enciclopèdia, Esteve, estrangerisme, exemple...

-----

L'iconòfor principal és ben clar: l'ermità o eremita que llegeix a prop de l'ermita. A la part inferior el contempla una sargantana.

Bloc o blog o altre mot

L'autoritat lexicogràfica es va pronunciar fa temps, però o molta gent ho desconeix o ho vol desconèixer. Malgrat que el DIEC2 encara no recull l'accepció, el TERMCAT sí que ha posat fil a l'agulla en aquesta controvèrsia.

Aquí presentem el document oficial del TERMCAT on s'explica amb arguments científics la qüestió de si escriure bloc o blog o algun altre mot:

Terme “bloc”

Extracte de l’acta del Consell Supervisor núm. 405 (10 de març de 2005)

weblog / blog
(Reconsideració dels termes diari interactiu i diari interactiu personal, aprovats pel Consell Supervisor en l'acta 341.)

2 bloc m
es bitácora
es blog
fr blogue
fr carnet Web
en blog
en weblog

Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Terme relacionat:

2 blocaire m i f
es bitacorero
es bloguero
fr blogueur
fr carnetier
en blogger
en weblogger

Persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquest tipus de pàgines web.

Criteris aplicats:

Es reconsideren les formes diari interactiu i diari interactiu personal, aprovades pel Consell Supervisor en l’acta 341 com a alternatives a l’anglès weblog, i s’aprova (en substitució de les anteriors) la forma bloc, amb el terme relacionat blocaire, pels motius següents:

• s’ha constatat que les denominacions diari interactiu i diari interactiu personal, aprovades inicialment pel Consell Supervisor, pràcticament no tenen ús;
• la majoria d’usuaris consideren que són denominacions semànticament poc reeixides: creuen, d'una banda, que l’adjectiu interactiu és poc adequat, ja que no tots els blocs són interactius, i, d’altra banda, que la distinció feta entre diari interactiu i diari interactiu personal és artificiosa (si bé és cert que es podria fer, l’ús no la fa necessària i no es fa, de fet, en cap de les llengües estudiades);
• s’argumenta, igualment, que diari interactiu i diari interactiu personal són denominacions massa llargues que no permeten la creació de derivats (cal tenir present que la forma anglesa blog és molt prolífica pel que fa a la formació de derivats i ha donat lloc a formes com ara blogger, bloggish, blogable, blogosphere, blogroll, moblog, metablog, etc.);
• pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), és una adaptació gràfica de la denominació anglesa (a partir de la realització fonètica del terme en català) i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme: el concepte es refereix, de fet, a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes on es fan anotacions regularment;
• és, per tant, una denominació semànticament motivada;
• ha estat creada espontàniament en català i es difon des d’alguns mitjans de comunicació electrònics des de fa un cert temps;
• té l’avantatge, com el terme anglès, que és una denominació sintètica que permet fàcilment la creació de derivats;
• si bé la majoria dels experts en informàtica es mostren més aviat favorables a l’adopció del manlleu (blog), els usuaris més vinculats al món dels blocs han mostrat la seva preferència per l’adaptació bloc i han confirmat que aquesta denominació té bona acollida entre els blocaires;
• pel que fa a blocaire, és una forma que ja té ús;
• es prefereix blocaire, en comptes de bloquer -a, perquè el sufix -aire aporta un matís de popularitat que pot adequar-se millor als contextos informals en què sovint s’utilitza el terme.
Es desestima l’adopció del manlleu blog (reducció de weblog, compost creat a partir dels substantius web + log, aquest darrer reducció de logbook ‘quadern de navegació o de bitàcola’), tot i que té un cert ús i és una forma que s’adequa sense problema al sistema fonicogràfic del català (com buldog, demagog, gog, pedagog, psicogog, etc.), perquè s’ha preferit donar prioritat a una denominació catalana creada espontàniament i amb suport entre els usuaris.
Per motius similars s’ha descartat també l’alternativa bitàcola, que, com l’anglès logbook (que ha donat lloc a weblog i a blog), juga amb la idea d’aquest tipus de pàgines com a indrets per navegar.
L’alternativa quadern, que també s’ha tingut en compte, s’ha desestimat perquè no té cap ús.
Pel que fa a les formes dip i dipaire, procedents de la lexicalització de la sigla DIP (de diari interactiu personal), s’han bandejat, malgrat que també es tracta de creacions espontànies, perquè no tenen gaire difusió.
El Consell Supervisor ha descartat, de moment, d’aprovar una forma verbal en català anàloga al verb anglès to blog. Segons la recerca feta i els especialistes consultats, verbs com ara blogar o bloguejar s’utilitzen gairebé sempre en contextos argòtics, mentre que formalment se sol parlar de fer un bloc, redactar un bloc, visitar un bloc, navegar per un bloc, etc., segons el sentit i el context.

____

El bloc de notes que il·lustra aquest apunt (o article) és el que utilitzà Josep Pla per escriure el Quadern gris. Fa honor al títol.

Fins i tot en Klingon

Albanès: fjalor. Alemany: Wörterbuch n. Anglès: dictionary. Àrab: قاموس ,معجم. Àzeri: lüghɘt. Basc: hiztegi Bundeli: pagpurulungan. Bosni: rječnik. Bretó: geriadur. Búlgar: речник m. Castellà: diccionario m. Danès: ordbog. Ekspreso: diksionario. Eslovac: slovník m. Eslovè: slovar m. Esperanto: vortaro. Estonià: sõnaraamat. Feroès: orðabók. Finès: sanakirja. Francès: dictionnaire m. Frisó: wurdboek. Fula: saggitorde. Gallec: diccionario m. Gal·lès: geiriadur. Grec: λεξικό n. Hausa: kamus. Hawaià: puke wehewehe ‘ōlelo. Hebreu: מילון (milon). Hindi: शब्दकोश, कोश. Hongarès: szótár. Islandès: orðabók. Igbo: nkowaokwu. Indonesi: kamus. Interlingua: dictionario. Irlandès: foclóir m. Italià: dizionario m. Japonès: 辞書,字書 (じしょ, jisho); 辞典,字典 (じてん, jiten). Kannada: ನಿಘಂಟು, ಅರ್ಥಕೋಶ.

Kazakh: сөздик. Kirguís: сөздүк. Klingon: mu'ghom. Coreà: 사전. Kurd: ferheng, khebernivis, loghet. Llatí: dictionarium n. Letó: vārdnīca f. Lituà: žodynas m. Luxemburguès: Wierderbuch n, Dixionär m. Maltès: dizzjunarju. Holandès: woordenboek n. Noruec: ordbok. Persa: کتب لغت. Polonès: słownik m. Portuguès: dicionário m. Romanès: dicţionar n. Rus: словарь m. Sànscrit: निघण्टु. Somalí: qaamuus, abwan-ka. Swahili: kamusi. Suec: ordbok. Tàtar: süzlek. Tai: พจนานุกรม. Tibetà: ཚིག་མཛོད་. Turc: sözlük. Txec: slovník m. Urdú: لغت. Uzbek: луғат. Vietnamita: tự điển. Volapük: vödabuk, vödasbuk. Xhosa: idikshinari. Xinès: 字典, 词典. Zulú: isichazimazwi.

Aquesta llista de traduccions del mot diccionari en diverses llengües la trobem al Viccionari, que és el projecte de diccionari lliure i universal wiki, o sigui, de la Viquipèdia. Tant llengües com traduccions tenen el seu enllaç cap al Viccionari.