25 de juny del 2008

Un any










Avui fa un any que rondo cementiris de paraules dins d'un bloc.

Vaig entrar en aquest món per una raó ben simple: el 25 de juny del 2007 vaig rebre aquest missatge d'Infozèfir: Blogger també s'apunta al català. Si el major servidor mundial de blocs s'apuntava al català, el català també s'apuntaria al Blogger. Dit i fet. El mateix dia començava aquest inescribible Gazophylacium.

Però clar, com tants d'altres, també vaig entrar a la blocosfera per una segona raó no tan simple: volia aprendre. Vull, volem, aprendre de moltes coses, de tot el que ens envolta i del que hi ha més enllà del que ens envolta. I jo estic envoltat de diccionaris. Són la meva mania. 'Mania' ve d'un mot grec que significa bogeria. Compartir aquesta mania potser era la manera de no parar boig del tot.

Fer un bloc basat només en diccionaris no és tasca fàcil. I quan t'agrada parlar bàsicament de diccionaris catalans prefabrians, la cosa es torna un pèl estrambòtica, al segle XXI. Per no ser monotemàtic vaig decidir anar omplint els calaixos també amb imatges, citacions, algunes notícies d'actualitat i moltes altres coses que un no busca i vénen soles. I així ha anat la història.

M'estalvio estadístiques que no interessen a ningú (probablement ni a mi) i em quedo amb el més important: les bones experiències i la bona gent que he conegut durant aquests 366 dies. El malparit de mon germà ja el coneixia d'abans. La resta ha estat un regal. No cal que digui noms ni que esmenti cap moment en especial. Com li agrada recordar-me a mon germà, tot sovint els comentaris superen el meu escrit. Sens dubte. Aquesta és la meva tasca filantròpica: fer que sigueu millors que jo :)

Gràcies per aquest primer any.

12 comentaris:

  1. Per molts anys padrí. I segueix amb la teva bogeria, que ens fa una mica més savis a tots. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Per fer-te més internacional escriuré aquest comentari en francès:

    Bon premier anniversaire de blog et surtout continue, continue, continue... afin que nous puissions nous changer les idées intelligemment

    ResponElimina
  3. Ningú ho diria que només tens un any de vida al bloc...

    ResponElimina
  4. Aixxx!!, quina sensibleria més llimaquera que ens gastem avui!!

    Sembla que fou ahir, i han passat anys i panys, quan vam anar amb el papa i la mama a comprar-te a aquell pis rònec del carrer Hospital de Barcelona.

    Encara recordo tot enfilant les Rambles cap amunt quan vaig sentir aquells estosecs de nadó que sortien de la capsa de sabates on el papa et duia, tot arraulit i envoltat de paperots de diari vell per no tenir fred.

    -'Mama, fes-li uns forats a la capsa de sabates perque respiri millor'- recordo que vaig dir, tot recordant la capsa amb forats de respiració i plena de pollets que la iaia comprava prop de Plaça Espanya i duiem a casa en el bus PR.

    Quins temps!!...després vas enbogir per tenir unes bambes Nike i un jersey Lacoste: apuntaves pijerio, certament, com el temps ha demostrat...però el millor moment fou quan ja en tenies 13 o 14 i la mama s'alegrà tant de que deixessis de fer 'pipes' xuclant-te el polze!:

    -'aviat començarà a parlar!!' va dir tota cofoia...'aquest nen serà lexicògraf!!'

    I ara ja ets tot un homenet, amb un blob i tot!!


    Per molts anys, Mandarino!

    ResponElimina
  5. Un any ben aprofitat. Has ajudat a treure la pols a la inacabable tradició lexicogràfica, amb humor i amb enginy.

    I amb generositat! Tinc un altre motiu per estar agraït als de can Google tot el que fan i ofereixen: sense ells tu no series ara aquí.

    Ara només ens queda aprendre d'ells i fer calers pel que compartim tan gustosament. :-)

    ResponElimina
  6. Per molts anys! Jo fa poc més d'un any que m'hi vaig posar i afededéu que n'estic ben content. Pel que aprens, pel que et desfogues, per la gent que coneixes...

    Sense aquestst trastos potser no ens hauríem vist, ni parlat, ni llegit mai, i ara goita tu, ampliant la família, hehe.

    Fer un bloc com el teu té mèrit per una raó (per mi): no és previsible.

    Apa-li. Endavant!

    (L'ensabonada és deguda als gelos que tinc per l'atencio desmesurada que doneu al nou inquilí del Diccitionari.)

    ResponElimina
  7. Marc, no et posis gelós, que això al david només li durarà fins que en fitxem un altre (o una altra). :-)

    ResponElimina
  8. Felicitats, de debò! Per l'aniversari i també per haver conegut la botiga dels pollets, un clàssic d'Hostafrancs que ens va deixar en el tombant de segle.

    Veig que the blob s'ha posat molt nostàlgic i està demostrant que t'estima. Al cap i a la fi, no t'està dient que ets la polla?

    ResponElimina
  9. Cagomtot! No sabia que el Marc tenia gelos de mi... Si ho arribo a saber ho explota una miqueta més! Au, va, Marc, no siguis així homedeDéu!

    ResponElimina

Quelcom a dir?