De la destrucció de les planxes d'edició del DGLC

"4/7-II-1939: Els fascicles del volum vuitè de la Història nacional de Catalunya d'Antoni Rovira i Virgili són cremats en un acte sacramental al carrer de Xuclà per unitats de l'exèrcit franquista, després d'haver estat requisats. Les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari general de la llengua catalana, el Fabra, són destruïts, així com l'Arquitectura romànica a Catalunya, de Josep Puig i Cadafalch."

Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (en línia)

Fa un temps havíem mencionat la destrucció de la biblioteca particular de Pompeu Fabra. Ara ens fixem en un altre aspecte igualment terrible que té a veure amb l'obra més important de Fabra i, probablement, de la lexicografia catalana del segle passat: la destrucció de les planxes d'edició del DGLC.

Les planxes d'impremta es feien buidant metall fos en motlles de cartó pedra o altres materials que portaven gravada la composició, o recobrint de metall la matriu obtinguda en motlles de galvanotípia. La imatge que adjuntem és d'una planxa d'impremta d'un diccionari anglès de l'any 1928. Pensem que les del diccionari Fabra devien assemblar-s'hi. Aquestes planxes haurien de formar part del patrimoni cultural del país, però, malauradament, només formen part, amb la seva desaparició, de la història de la barbàrie.

Pompeu Warhol

O Andy Fabra, segons com es miri. El culpable, aquí.

Premis Pompeu Fabra

El Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria de Política Lingüística, ha creat els premis Pompeu Fabra, per tal de reconèixer i premiar les persones, entitats, empreses o organitzacions que hagin contribuït a l'impuls del català.

Dins d'aquesta primera convocatòria s’atorgaran cinc premis, en les categories de comunicació i noves tecnologies, àmbit socioeconòmic, projecció i difusió de la llengua catalana, trajectòria professional, científica o cívica, i incorporació a la comunitat lingüística catalana.

El premi no té dotació econòmica i consistirà en un bust de Pompeu Fabra fet de bronze, obra de Manuel Cusachs.

El veredicte del jurat es farà públic en una cerimònia anual que es farà pels voltants del 30 de novembre, ja que va ser en aquest dia de l'any 1932 quan es va publicar la primera edició del Diccionari general de la llengua catalana de Fabra. Enguany la cerimònia se celebrarà el dia 3 de desembre, a les 19 h, a l’Auditori del Palau de la Generalitat.

Al DOGC núm. 5251 - 05/11/2008 s'ordena la creació d'aquests premis.

Aquest bust en bronze de Miquel Martí i Pol és un exemple de l'obra de Manuel Cusachs.

A Vilaweb també en parlen.

Un diccionariet afectiu

Amb el nom de Diccionariet es coneix, dins de la lexicografia vuitcentista, un recull de "Vârios térmes mällorquíns anticuâds ó que jâ no se usan, compôst per M. para enténdrer al célebre poéta llemosí Ausias Mârc." (Palma, Imprenta y llibreria de Esteva Trias, 1840). L'autor, que no consta a la portada, va ser Fra Pere Antoni Figuera.

Així que trobar-me amb el mot diccionariet com a títol d'un apunt blocaire m'ha fet una doble gràcia. En primer lloc, per l'evocació d'aquesta obra tan desconeguda, que potser ni l'autora de l'apunt coneix. En segon lloc, per la idea.

La Marieta, del bloc El meu país d'Itàlia, ha obert un nou bloc amb el nom de Diccionari afectiu de la llengua catalana. Es tracta senzillament d'enviar-li la vostra paraula preferida (o més d'una) amb la vostra definició o explicació personal. Ella s'ha inspirat en el Dizionario affettivo della lingua italiana de Matteo B. Bianchi. Ara és el torn que els blocaires també s'inspirin i li enviïn els seus mots més preciosos. Per fer-ho, entreu al Diccionari afectiu i feu efectiu l'enviament.

Jo li he enviat feixiner, amb aquesta explicació:

"A casa els pares tenen llar de foc, un fet extraordinari en la vida metropolitana actual. Quantes hores no hi passava la iaia de casa sempre en el mateix racó i sempre en la mateixa cadira... El foc reuneix la família, cou alguns aliments i escalfa els cossos. I també crema troncs. Per això, normalment cap a les darreries de setembre, mons pares es fan portar dos o tres mil quilos de llenya. Arriba el camió a primera hora del matí, descarrega davant de l'entrada del pàrquing i aquí comença la meva feina (amb el meu germà, de tant en tant, com enguany): fer el feixiner. El feixiner és la construcció que aplega els troncs col·locats d'una manera més o menys harmònica. Això és, en el nostre cas, aixecar tres parets de troncs (la quarta és paret de la casa) on cada fila té un sentit diferent de les adjacents, i on es manté també un cert equilibri en les mides dels troncs de cada fila. Arquitectura d'estar per casa i per fruir de la casa."

Gats lexicogràfics

Fa temps ja havia inclòs aquí una tira còmica d'aquest gat. Ara, la meva professora de francès de l'EOI, Mercedes Vilaplana, sabedora dels meus vicis blocaires, m'ha subministrat aquesta nova dosi de Le chat, llegible clicant-hi a sobre. En aquest cas es tracta de la narració d'una vetllada romàntica (amb trempera felina inclosa), de dos gats la mar de diccionaristes. Gràcies, Mercedes! Je l'aime beaucoup, ce chat.

El Diccionari ortogràfic abreujat de Fabra: edicions

Aquest és sens dubte el diccionari més petit de tots els que va fer Fabra. Però també és un dels més populars. La repercussió pedagògica d'aquest Diccionari Ortogràfic Abreujat té una prova irrefutable: la quantitat d’edicions i reimpressions d’aquesta obra, des de 1926 i fins a 1988. Malgrat la senzillesa del seu contingut és una de les obres de Fabra més reeditades.

Sé que és un llibret que es troba encara en moltes cases i que alguns de vosaltres coneixeu. He seguit el rastre de les diferents edicions i aquest és el resultat de la meva recerca. Si em podeu donar alguna altra informació al respecte, us estaré molt agraït.

1926:

a: 1a edició (no ho indica), 62 pàg., coberta de color lila, 1,50 ptes.

b: Indica 2a edició a la portada, 61 pàg., coberta verda, 1,50 ptes. Amb les mateixes característiques, també amb coberta taronja on indica Nova edició; amb coberta marró sense preu; i amb coberta marró en tapa dura, 1,75 ptes.

c: Indica 2a edició a la portada, 62 pàg. (aquest exemplar consultat no tenia cobertes).

d: Indica 3a edició tant a la coberta com a la portada, 62 pàg., coberta lila, 1,50 ptes.

1932?:

a: Indica Nova edició a la coberta i 2a edició (any 1926) a la portada, 61 pàg., coberta blava, 1,50 ptes. Inclou al final un llistat de publicacions de l’editorial Barcino amb data de juny de 1931, fet que ens porta a pensar que aquesta edició serà d’una època molt propera a la d’aquest llistat.

b: De tapa dura, no indica Nova edició a la coberta, de color morat. A la portada, 2a edició (any 1926), 61 pàg. Inclou al final un llistat de publicacions de l’editorial Barcino amb data de juny de 1931.

c: Cobertes verdes, no duu indicació d'edició ni any a la coberta (ni del càrrec a l'IEC de Fabra), a la pàgina de títol indica "2.ª edició" i peu d'impremta de 1926, duu a la contracoberta i al dors de la contracoberta sengles llistes de publicacions de l'editorial, la més recent de les quals és El Ramaiana (1932) [descripció a partir de l'exemplar d'un lector; veure comentaris].

1935:

- Indica 3a edició a la coberta i Nova edició a la portada, 60 pàg., coberta vermella o verda, 1’50 ptes; igual, però amb coberta verda, 1,95 ptes.

1937:

a- Indica 3a edició a la coberta, 60 pàg., coberta vermella, preu 1,50 ptes.

b- Indica 3a edició a la coberta, 60 pàg., més una llista de mots a esmenar a partir de la pàg. 60, coberta verda.

1946:

- Indica que és una reedició impresa en els tallers propis de la Biblioteca catalana de B. Costa-Amic de l’agost de 1946, “Col·lecció La nostra llengua”, volum I, Mèxic, 61 pàg.

1988:

- Indica que és reimpressió de l’edició de 1926 (no diu de quina d’elles, però és de la 2a edició de 1926), 61 pàg., coberta rosa. Publicat per l’editorial Barcino i la Fundació Jaume I, té el copyright de 1984 de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Allunyar-se de Fabra

Fa uns mesos vam dir que s'estava coent un Diec3 molt diferent a partir d'unes declaracions del Sr. Salvador Giner, president de l'IEC, a una televisió de la Catalunya-Nord. Ara, i també arran d'una entrevista al mateix estudiós, la notícia surt publicada al 3cat.24. Reproduïm la part de la notícia que parla d'aquest futur Diec3:

L'Institut d'Estudis Catalans s'allunya del patró de Pompeu Fabra i estudia un nou model de diccionari més flexible

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) s'està plantejant abandonar el patró de Pompeu Fabra i fer un nou model de diccionari. Així ho ha anunciat en una entrevista a Europa Press el president de l'IEC, Salvador Giner, que també ha explicat que el nou diccionari serà més flexible, amb connexions entre paraules, però continuarà vetllant per conservar la integritat de la llengua.

Aquest nou volum serà "tan útil" com l'actual diccionari normatiu de català però amb "connexions" entre paraules perquè en consultar la definició d'una entrada també s'obtinguin els seus antònims i sinònims, per exemple. Segons Giner, hi ha una "inquietud mundial" sobre aquesta qüestió i el diccionari britànic de referència (Oxford), el nord-americà (Webster) i el de l'Académie Française "van" cap a aquesta nova tendència, en la qual la lingüística estructural permet "interconnexions sintàctiques i semàntiques molt diferents" que enriqueixen les consultes al diccionari.

Fins ara, l'IEC ha refet diverses vegades el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) sobre la base del que va fer Fabra, però tot i que l'ombra d'aquest lingüista, que va establir la normativa moderna de la llengua, és "allargada i potent", l'IEC es planteja desprendre-se'n i fer un diccionari "més flexible" en què, per exemple, es reconeguin com a vàlides les formes "si us plau" i "sisplau".

Però Giner, sociòleg de professió, té clar que la llengua catalana "està sotmesa a una allau de barbarismes extraordinari, no té la protecció del danès o l'holandès", de manera que es mirarà amb lupa a quins termes dóna cabuda aquest futur diccionari a fi de conservar la integritat de la llengua.

(...)

(informació facilitada pel Sr. Pàmies i Riudor)

PS : un empedreït lector d'El Periódico, el Sr. Cortès i Minguet, ens fa saber que aquest rotatiu també ha tractat la qüestió: El IEC proyecta un diccionario del catalán "absolutamente nuevo".

N de neologisme

I de Nebrija, neologia, nom, nomenclàtor, nomenclatura...

-----

Aquesta ena ve acompanyada per dos iconòfors monosíl·labics d'Apel·les Mestres: un niu i la neu.

Segons aquesta tercera edició del Labèrnia (1888-1892), la neu és un "Vapor que's glassa en l'atmósfera y cau en borrallóns menuts y esponjosos". Una definició gens allunyada de la del Diec2 (2007): "Precipitació de petits cristalls de glaç hexagonals, agrupats en estructures arborescents, provinents de la congelació del vapor d’aigua atmosfèric, que cauen sobre la terra en forma de flocs o borrallons blancs." La idea que és vapor glaçat que cau en forma de borrallons és idèntica en ambdues entrades.

Molt abans, Joan Lacavalleria recullia al Gazophylacium (1696) la següent expressió: "Lo que es blanch com la neu, lo que es blanch com una tofa de neu.". Els lexicògrafs actuals del Diec2 escriuen: "tofa de neu Massa esponjosa de neu. Blanc com una tofa de neu.". Un exemple, conservat més de 300 anys després, que mostra dues coses: que el llegat de Lacavalleria encara respira i que la llengua ha sabut mantenir intactes, com la neu verge, certes locucions que li són pròpies.

Tofa va ser el mot número 343 enviat pels lletraferits de Rodamots. I els blocs, aquestes cubs visuals de realitat virtual, tampoc s'escapen del món de la Tofa, el qual té un demiürg un pèl llenguallarg:

Marbre a Fabra

Placa commemorativa que es troba a la plaça de la Vila de Prada, a l'entrada del carrer dels Marxants, on visqué i morí Pompeu Fabra i des d'on s'albira el Canigó. La idea d'aquesta làpida va sorgir l'any 1958 de Manuel Serra i Moret, i es va articular gràcies al Grup Rossellonès d'Estudis Catalans. Va ser gravada per l'escultor Miquel Paredes i Fonollà.
Durant la inauguració de la placa (el diumenge 7 de juliol de 1963) van parlar el novel·lista perpinyanenc Jordi Carbonell i Tries i el poeta ceretà Edmund Brazès. Aquest va ser un dels diferents actes d'homenatge a Fabra que van tenir lloc a les viles de Perpinyà i de Prada de Conflent durant aquell cap de setmana. L'any 1963 es commemorava també el cinquantenari de la publicació de les Normes ortogràfiques de l'IEC.

Irreverent

Aquest Joan Badoc és un irreverent... Bé, això ja ho sabíem, però ara ha fet un pas més enllà i s'ha atrevit amb el DGLC, o sigui, amb el Diccionari.
Aquest ús que ha fet de la seva coberta m'ha fet pensar en allò que deia en Joan Solà sobre el Fabra: la mitificació del diccionari. I la mitificació, en una societat lliure, ha d'anar acompanyada de la desmitificació, de la sana irreverència. Quan la portada d'un llibre és objecte d'aquest tipus de manipulacions és perquè es reconeix com a un element integrant de l'imaginari cultural. I això està bé.
Continuarem aprenent del mite del DGLC i continuarem rient per les butxaques amb la Base de Badades. Que duri!

Per cert, encara n'hi ha de més irreverents amb en Fabra. (Gentilesa de The Blob, òbviament).

Diccionari de pediatria

ESCARLATINA: Malaltia infectocontagiosa causada per un bacteri, “Streptococ pyogenes”, productor de toxina estreptocòccica, i caracteritzada per febre alta d’inici sobtat, mal de coll, cefalea, erupció cutània, dolor abdominal, i en ocasions vòmits.
L’erupció cutània és característica. Té aspecte de “paper de vidre”, rugós i vermell, i apareix generalment de 12 a 48 hores després de que hagi començat la febre. Apareix primer al coll i al tronc, i després s’estén a extremitats i zona genital. Si no es tracta, passats uns 7 a 21 dies, l’erupció cutània deixa pas a un procés descamatiu de la pell que també és característic.

L'Anna ha agafat l'escarlatina, una malaltia fins fa poc gairebé eradicada, causada pel magnífic estreptococ betahemolític. A la pell, especialment a les galtes, unes taques vermelloses (el nom prové del color escarlata) i una setmana d'aïllament a casa. Fins aquí tot normal. La meva sorpresa va ser quan, en intentar informar-me sobre el tema, vaig anar a petar a Enciclopedia.cat. En el seu article sobre l'escarlatina indiquen que "Convé que el nen estigui aïllat de 4 a 6 setmanes." Aquesta informació m'alarmà i vaig acabar trucant a Sanitat Respon, on em van reafirmar en la setmaneta que ja ens havia dit el metge. Els tractaments de moltes malalties han canviat en poc temps i les enciclopèdies haurien de fer l'esforç de mantenir-se al dia en aquestes qüestions. Només d'imaginar un mes sencer de criatura de 2 anys tancada a casa gairebé m'agafa a mi, l'escarlatina.

Però no tot han sigut descobertes alarmants. En el meu afany d'investigació mèdica vaig trobar un diccionari de termes pediàtrics dins de la web de l'Hospital de Nens de Barcelona.


Si voleu saber què és la menarquia, què patiu si teniu pediculosi (afecció que The Blob pateix de sempre en les parts) o quines característiques tenen les migranyes en els nens, entre moltes altres explicacions útils, aquesta és la vostra obra. Per si fos poc, "En el cas que alguna de les paraules que busqueu no hi estigués, només cal que ens l'envieu i l´Hospital l´afegirà al diccionari el més aviat possible". Tot un detall. D'aquest diccionari és la definició d'escarlatina que encapçala aquest apunt.

"Cinc preguntes, cinc respostes"

El blocaire santboià Josep Maria Comas em va fer una vídeoentrevista que es pot veure a Finestres de Sant Boi i a BaixLlobregatBlocs. I ara també aquí.

Al llarg de 19 minuts, durant els quals no sé mai cap on mirar, tractem diferents qüestions relatives a la blocosfera. Només ressaltaré que a partir del minut 8:40 parlo del Díccítíonarí (l'única paraula tetratònica que mai s'ha trobat) i del seu gran demiürg. Ah, i també exhibeixo el Gazo de veritat.

En Josep Maria Comas és també un dels impulsors de la Xarxa Santboiana. Aquesta agrupació geogràfica de blocaires és una referència del tot consolidada a la blocosfera catalana. Tot un model a seguir des de l'incipient Pratencs.cat que en Francesc Gelabert ha creat amb tant d'encert (i amb un logo d'allò més ullprenedor).

Ammon Shea (I)

Ammon Shea és un home famòs per haver comès la gosadia de llegir tot un diccionari (i quin un!) de cap a peus.

Reprodueixo (amb el seu amable permís) l'article que els Bibliotecaris de Lletres de la UB li han dedicat recentment:

"... Ammon Shea, que es va dedicar durant tot un any a llegir l'Oxford English Dictionary del principi al final.

Explica l’experiència a Reading the OED: One man, One Year, 21,730 pages (Perigee, 2008). Un llibre amb assaigs curts sobre paraules concretes del diccionari arranjats per les lletres de l’alfabet.

L’edició que es va llegir és la segona de 1989, en 20 volums, la mateixa que tenim nosaltres a la Biblioteca.

L’autor afirma en una entrevista al BBC News Magazine que sempre li ha agradat llegir diccionaris i que aquests “són més interessants del que la gent es pensa. També crec que tot allò que es pot trobar en un bon llibre ho pots trobar en un bon diccionari, exceptuant la trama”.

Es veu que l’afició li va començar als 10 anys i aquest ja és el tercer diccionari que es llegeix; els anteriors han estat el Merriam Webster’s Second International i el Webster’s Third International.

Algú s’anima a llegir l’Alcover-Moll de dalt a baix? Són només 10 volums…"

Fins aquí l'article que he reproduït. Més endavant hi tornaré amb reflexions pròpies (després de buscar el seu llibre i llegir-lo), que aquest Amon Shea és l'home més gazofilàctic que s'ha localitzat darrerament i mereix més atenció...

Més informació:

- "Se pasa un año entero leyendo el diccionario" d'Anna Solana, a La Vanguardia.

- "Elogio del diccionario" de Llàtzer Moix, a La Vanguardia.

Presentació de les Obres completes de Pompeu Fabra

Les Obres Completes de Pompeu Fabra ja estan enllestides.

I aquest proper dimarts, dia 4 de novembre de 2008, a les set de la tarda, a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) en tindrà lloc la presentació, que comptarà amb la presència del M. Hble. Sr. José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya.

Són 9 volums publicats sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà, dos grans especialistes en Fabra. El primer volum va aparèixer el maig del 2005 i ara es conclou aquesta important tasca editorial (coedició d'Enciclopèdia Catalana-Proa, Edicions 62, Editorial Moll i Editorial 3 i 4; amb la participació de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear) .

Aquestes Obres Completes inclouen les tres primeres gramàtiques de 1891, 1898 i 1912; les cinc gramàtiques publicades entre 1918 i 1946 i diversos cursos orals; la gramàtica francesa de 1919 i l'anglesa de 1924, juntament amb una sèrie d'articles tècnics publicats entre 1897 i 1926; les Converses filològiques; discursos i articles de tema sociolingüístic (1915-1948) i pròlegs a diverses obres; la Gramàtica Catalana de l'IEC (1918-1933) i la gramàtica pòstuma; les Normes ortogràfiques (1913), el Diccionari ortogràfic (1917-1937) i els manuals de Barcino; els fragments conservats del Diccionari de la llengua literària i el Diccionari general de la llengua catalana de 1932; i l'epistolari, la biografia i la bibliografia de Fabra, així com els índex generals.

"Fabra no fou únicament un científic brillant, sinó també un escriptor conscient de la dimensió social dels usos lingüístics i de la necessitat de disposar d’una llengua codificada i apta per als diversos estils i funcions, d’un instrument vàlid per a la recuperació cívica i cultural, després de segles de decadència. Per tant, ni Catalunya ni la resta dels territoris on també és parlada la llengua de Fabra no poden desatendre la urgència d’atorgar una atenció molt especial a la seva obra, en la qual hi ha una certa quantitat de treballs que no s’ha tornat a publicar."

Paraules del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, durant la presentació del primer volum de les Obres completes de Fabra, l'any 2005