
"Cal dir-ho de seguida: Antoni López Llausàs ha estat l’instrument de la seva hora. I la seva hora, mal comptada, és la que va del 1920 al 1936. (...)Ho duia a la sang. Fill del “vell López”, Antoni López i Benturas, el de la Llibreria Espanyola i editor dels setmanaris La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa, i nét del no menys famós Innocent López Bernagossi, jove i coratjós, es decidí de seguir pel seu compte el camí que havien fressat el seu pare i el seu avi: fundà la Llibreria Catalònia*, creà la impremta que duia el seu nom, i amb aquests dos instruments bàsics es llençà a l’aventura de l’editorial catalana.
De seguida es va veure que Antoni López Llausàs anava per uns camins que no havien seguit ni Francesc Matheu ni Antoni López Benturas. L’estreta vinculació d’Antoni López Llausàs amb els postulats de Pompeu Fabra van donar per resolt el problema que encara anguniejava alguns esperits d’aquella hora: el de l’ortografia que calia adoptar. Antoni López Llausàs no tingué cap dubte i es convertí en un eficaç propagador de les Normes: totes les seves creacions editorials i tot el que sortí de la seva impremta aparegué amb el signe de la i llatina.
D’altra banda, el títol que posà a la nova llibreria ja denota que el seu esperit era més avançat que el del seu pare. Amb aquest esperit es llença a l’edició de llibres. Al costat de la "Biblioteca Literària" i de la "Biblioteca Catalònia", publicà l’ambiciosa Història de Catalunya, d’Antoni Rovira i Virgili, i creà els "Quaderns Blaus", fusionà amb la seva l’Editorial Catalana, fundà la "Biblioteca Univers", donà renovats impulsos al magazine D'Ací i D'Allà, oferí al gran públic el Diccionari General de la Llengua Catalana, de Pompeu Fabra, i escriví en conjunt un dels capítols més importants de la història del llibre català.
Per aquesta raó, Antoni López Llausàs, que ha estat un dels grans apòstols de l’edició catalana, ha lligat el seu nom a la història de Catalunya."
Aquest fragment pertany a l'article "Antoni López Llausàs" escrit per Josep Miracle i que s'inclou al llibre 500 anys del primer llibre imprès en català (Nadala de 1972 de la Fundació Carulla, pàg. 95). Consultable en pdf aquí.
* El 8 de maig de 1924 (nota de l'editor del bloc)
* El 8 de maig de 1924 (nota de l'editor del bloc)
Emprenedors com aquests, gent pionera, són les que fan falta.
ResponEliminaVa bé recordar la seva figura, a veure si li surten imitadors.
Important el paper de la Llibreria Catalònia. Cal recordar-ho ara que perilla la seva continuïtat per la voràgine immobiliària.
ResponEliminaI que ho digueu. Ara que tot pertany a grans empreses, l'aventura personal de muntar una llibreria com aquesta amb tan bon resultat sembla una utopia.
ResponEliminaRecords des de l'Imperial Tàrraco.
Unim el nom de Cortázar (de qui parlaves fa una estona) i l'insigna López Llausàs. Una altra cruïlla:
ResponElimina"El editor me habló, en cambio, de una profesión que era tan azarosa como un juego de dados. Se llamaba Antonio López Llausás. Me contó que era catalán (ya lo advertía su acento, puntuado por elles rotundas) y que los fragores de la Guerra Civil Española lo habían expulsado a Francia, de donde lo rescataron Victoria Ocampo y Oliverio Girondo para que fuera gerente general de la empresa que acababan de fundar: Sudamericana. La nueva editorial se abriría como un afluente de Sur, el sello de Victoria.
"Un editor no debe dejarse conmover por el éxito ni por el fracaso -me dijo aquella tarde-. Tiene que publicar sólo los libros en los que cree. Si no lo hace, más vale que se ocupe de otra cosa." Era un hombre calvo, afable, que parecía de otro siglo, aunque debía de tener poco más de cincuenta años. Semanas más tarde me llamaron de su parte para invitarme a conocer los enormes depósitos que Sudamericana tenía en la calle Humberto I de Buenos Aires. Entre las novelas rozagantes de Manuel Mujica Lainez y Salvador de Madariaga, descubrí, en un rincón del fondo, algunos tesoros.
En centenares de paquetes se acumulaban, abandonados por los lectores, libros que pocos años después serían clásicos: Bestiario , la primera colección de cuentos de Julio Cortázar; Adán Buenosayres , la caudalosa novela de Leopoldo Marechal; La vida breve, de Juan Carlos Onetti, y esa joya llamada Nadie encendía las lámparas . Me fui de allí con un ejemplar de cada uno de aquellos títulos y nunca me separé de ninguno: me han seguido como un talismán a todas partes, aun en los exilios menos hospitalarios. "Un editor a veces pierde y a veces gana -me dijo López Llausás en el depósito, mientras señalaba las altas columnas de despojos-. Pero nunca sabe si pierde cuando gana o si gana cuando pierde."
El catalán recién llegado en 1939 tardó un par de años en convertir su editorial en un negocio redondo. Como no podía conquistar a Jorge Luis Borges como autor de Sudamericana, llevó a su editorial dos de las novelas que Borges había traducido para Sur: Las palmeras salvajes , de William Faulkner, y Orlando , de Virginia Woolf. Sus primeros grandes éxitos fueron, casi siempre, libros de otras partes: Cuán verde era mi valle , de Richard Llewellyn; El bosque que llora , de Vicki Baum; La luna se ha puesto , de John Steinbeck; Llegaron las lluvias , de Louis Bromfield; Una hoja en la tormenta , de Lin Yutang, y el invencible precursor de los manuales de autoayuda: Cómo ganar amigos e influir sobre las personas , de Dale Carnegie, que apareció en 1940, cuatro años después de su lanzamiento en inglés. Mientras fortalecía su catálogo con títulos seguros, López Llausás se obstinaba también en cobijar a la desventurada literatura latinoamericana. En 1948 se arriesgó a publicar Adán Buenosayres contra la recomendación de todos sus asesores, que detestaban las inclinaciones peronistas del autor. La novela fue recibida con un silencio de muerte, que sólo Julio Cortázar se atrevió a romper. Un año antes se había aventurado con Felisberto Hernández y seguiría haciéndolo con Cortázar, con Onetti o con autores que eran sus amigos del alma, como Eduardo Mallea y Salvador de Madariaga."
El text és Tomás Eloy Martínez: "Los sueños de un profeta" (publicat a La Nación de Bs. As.)
insigna? insígnia? insigne?
ResponEliminaDeu ser insigne, potser.
ResponEliminaAixò que expliques i que fa tan de goig de llegir és, si no m'erro, l'origen d'EDHASA. Crec.
五金百貨大賣場 五金工具 電動工具 吸塵器 diy 營造公司 豪宅設計 別墅設計 建築設計 舊屋翻新 農舍 住宅設計 綠建築 蓋房子 自地自建 品牌行銷 CIS 設計公司 廣告設計 平面設計 桃園當鋪15 北區當鋪 新娘秘書 月子餐 滷味 月子餐外送 月子餐食譜 結婚金飾 鑽石婚戒 塑膠袋 塑膠袋批發 塑膠袋工廠 塑膠袋 塑膠袋批發 飛梭雷射
ResponElimina辦公室 辦公室出租 律師 seo 關鍵字 關鍵字行銷 關鍵字 關鍵字行銷 汽車美容 food processing mixers frying machine patty machine vegetable machine 工廠風水 命理風水 居家風水 風水 風水地理 風水擺設 勘輿 陽宅 陽宅風水 辦公室風水 印刷服務 近視 眼科 泰國 近視雷射 眼科 印度 西班牙 京都 東京 法國 美國 英國 埃及 義大利 2歐洲 casino gaming machine gaming machine manufacturer slot game machine slot machine cabinet slot machine manufacturer 婚紗照 婚紗攝影 婚禮 結婚 禮服 seo
ResponElimina電波拉皮 飛梭雷射 淨膚雷射 植髮 微晶瓷 5雷射溶脂 雷射溶脂 醫學美容診所 外遇 徵信 徵信社 Biodegradable plastic Disposable plastic cups Disposable plastic cups Disposable products ECO products PLA Plastic Drinking Cups polylactic acid 包通 馬桶不通 清水溝 通水管 通馬桶 水管不通 包通 抽水肥 洗水塔 馬桶 馬桶不通 清水溝 通水管 通馬桶 抽化糞池 木工裝潢 居家裝潢 房屋裝潢室內裝潢 > 室內裝潢設計 裝潢 裝潢工程 裝潢施工 裝潢設計 舊屋翻新 室內設計 室內設計公司 室內裝潢設計 裝潢設計 水餃
ResponElimina