La subtil invasió dels imperis orientals

De fa uns dies (setmanes?) que el Gazophylacium està essent subtilment envaït per comentaris que provenen d'imperis orientals. Fins i tot d'aquestes invasions se'n pot treure coneixement. El gentil Xavier em va fer veure que podia esbrinar de quina llengua es tractava mitjançant l'opció "Detecta l'idioma" del traductor de Google. Així he après que són comentaris escrits en una llengua que Google detecta com a xinès, una de les llengües més populars del món i que fins i tot parlen milers de conciutadans nostres tot i que la majoria n'ignorem les més elementals beceroles.

El xinès és una llengua sinotibetana, l'estàndard oficial de la qual rep el nom de mandarí, que és parlat per la desorbitant xifra d'uns 873 milions de persones. Així, vora una cinquena part de la població mundial parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants natius del món. Unes dades que ens acosten a la magnitud real de l'enemic a què s'enfronta el Gazo. En conseqüència, vaig a aplicar allò tan poc honrós de "Si no pots amb l'enemic, uneix-t'hi":

Amb 50.000 entrades, el Diccionari català-xinès / xinès-català de l'Enciclopèdia Catalana és probablement el diccionari de xinès més conegut per les nostres contrades. El seus autors són Minkang Zhou, Jing Le, Esther Carrillo (i d'altres) i es va publicar per primera vegada l'any 1999. Diuen els autors que "una de les majors dificultats que ens hem trobat a l'hora de confeccionar aquest diccionari ha estat trobar unes equivalències que responen, en molts casos, a realitats diferents o, fins i tot, inexistents en alguna de les dues cultures".


El núm. 3 de la col·lecció "Llengua, immigració i ensenyament del català" editada pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya correspon a El xinès (estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès) (en línia) i va ser coordinat per Lluïsa Gràcia i Solé, del Grup de Lèxic i Gramàtica de la Universitat de Girona. Aquest llibre té bàsicament dues parts: una de qüestions gramaticals i una de vocabulari català-xinès / xinès-català, que ocupa de les p. 79 a 126.


I per acabar, algun altre recurs en línia:

Diccionari xinès català en línia: Del web Xina.cat. Conté més de 4.000 paraules i expressions útils. Es pot fer la cerca en xinès, pronunciació pinyin (la transcripció fonètica en alfabet llatí) o català.

Diccionari català xinès: D'Edu 365.cat. És un diccionari infantil il·lustrat dividit per apartats temàtics: el parc i les joguines, l'escola, la cambra de bany... Inclou locucions en català de Montserrat Torres i en xinès de Yufen Tai.

Guia de conversa xinès-català: De la Universitat de Barcelona. Els autors són Rosa Bonafont i Suo Zhen. Creada específicament per a un públic universitar, amb apartats com: transports públics, servei de fotocòpies... Inclou arxius de so amb les equivalències catalanes. També existeix en paper, publicada per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, l'any 2008.