18 de juny del 2010

Pompeu Fabra amb dos pratencs



Aquest apunt d'avui, tot i la tristesa de la seva motivació, em fa il·lusió, ja que uneix dues de les meves passions: una, més pública, és la lexicografia catalana, especialment l'antiga; l'altra, de la qual aquí no acostumo a parlar, és el meu llogarret, El Prat de Llobregat.

El motiu és una fotografia que es troba a l'Arxiu Municipal del Prat (cedida per Joan Bruxola) i que es va publicar al llibre Memòria i compromís. Classes treballadores, sindicalisme i política al Prat de Llobregat (1917-1979) de Soledad Bengoechea i Mercè Renom (Barcelona: Columna i Ajuntament del Prat de Llobregat, 1999).

D'esquerra a dreta, hi apareixen Josep Gibert i Pascual, Pompeu Fabra i Joan Bruxola i Marcé. Josep Gibert era alcalde del Prat de Llobregat i Joan Bruxola formava part del mateix consistori com a regidor de Cultura i Finances. La imatge té una aparença de completa normalitat, però de normal no té res, ja que va ser presa en la coberta d'una presó flotant, el vaixell de vapor Uruguay, al port de Barcelona, l'any 1934.

L'ús improvisat d'un vaixell com a presó va ser causat pels Fets dels 6 d'octubre de 1934, el moviment d'insurrecció del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola. La reacció va ser immediata i des de l'endemà l'autoritat militar espanyola va intervenir la Generalitat portant a terme fortes mesures de repressió. Una d'elles va ser l'empresonament del govern català i d'altres polítics d'ERC.

Gibert i Bruxola formaven part d'un dels cent vint-i-nou ajuntaments governats per ERC que van ser dissolts, i els seus membres, processats. Unes 3.000 persones, entre regidors i sindicalistes, van ser empresonades. En el cas pratenc, com explica Josep Camps, la suspensió del consistori es va produir dues setmanes després dels Fets. L'autoritat militar se'n va fer càrrec, amb el comandant Felip Díaz Sandino al front. Dotze pratencs van ser empresonats. Se sap que pel març de 1935 tots els detinguts ja estaven alliberats. Bruxola, per exemple, va estar quatre mesos empresonat a l'Uruguay.

Al vaixell Uruguay hi van anar a parar tres pratencs: l'alcalde Gibert i els regidors Joan Bruxola i Josep Burgos (¿potser aquest darrer és qui va prendre la foto?). El 3 de desembre de 1934, Josep Gibert, alcalde destituït, explicà en una carta la seva vivència al vaixell presó (publicada al núm. 37 del butlletí pratenc d'ERC, El mosquit republicà). En aquest fragment, veiem com els ideals republicans es barregen amb la quotidianitat de la vida pagesa del Prat:
"Efectivament, és un digníssim recolliment per aquells qui com jo i tots els demés companys de causa hi som per l'amor al nostre estimat poble i per Catalunya. Quan siguem alliberats que tard o d'hora arribarà, no tindrem d'abaixar el cap davant de ningú; al contrari. Prompte farà 40 dies que sóc pres i si no fos per la temporada d'enciam que tinc a sobre encara voldria que fos més llarg el meu captivi perquè crec que res tant aglutinant existeix per enfortir l'esperit i ampliar les conviccions."

Fabra, a la coberta de l'Uruguay (1934), pàg. 561 de
Pompeu Fabra (1968) de Josep Miracle


De la història d'en Fabra en parlaré menys, ja que és més coneguda. Va ser detingut el 27 d'octubre de 1934 per ser president del Patronat de la Universitat Autònoma i va ser suspès del càrrec de director de la Càtedra Superior de Català. Primer, juntament amb tots els membres del Govern de Catalunya, el van portar al vaixell Ciudad de Cádiz. Pocs dies després els van traslladar al vaixell Uruguay, on, tot i empresonat, va prosseguir els seus estudis lingüístics i hi va donar una conferència sobre l'evolució dels mots. Hi va estar sis setmanes i un dia, fins al 8 de desembre de 1934, que va ser alliberat.

30 comentaris:

  1. i encara ara hem de fer veure que reivindicar la memòria de tots aquells que van ser víctimes de l'opressió en el nostre país ho eren perquè "alguna cosa havíen fet". I és que aquestes frases: "alguna cosa haurà fet" o "perquè s'emmerdava" han estat les avaladores de l'oblit de la nostra història. I continua :(

    ResponElimina
  2. Gazo,
    La conferència d'en Fabra dintre de l'Uruguay havia de ser sensacional! Els vigilants no devien entendre res...

    ResponElimina
  3. Clidice: Esclar que alguna cosa havien fet: coses bones, bàsicament.

    Pisco: Explica Josep Miracle: "Amb permís de les autoritats del vaixell-presó, hi donà una conferència sobre l'evolució del mots, la qual conferència no solament va ser seguida amb interès per la totalitat de polítics i d'intel·lectuals reclosos, sinó que impressionà indissimulablement els oficials del vaixell que hi assistien i els guàrdies civils que custodiaven l'auditori."

    Llàstima que ningú ho va enregistrar, certament!

    ResponElimina
  4. Història amb majúscula. Però no hi ha hagut repressió a Catalunya, no...

    Per cert, ens veiem demà a l'Ateneu, oi? Cada vegada som més colla!

    Clídice, prepara't una bona presentació, que obres el debat! :-)

    ResponElimina
  5. comorrrrrr? mandeeeee??? locualooooooo???? y yo con estos pelos! ni jarta ratafia! ^^

    ResponElimina
  6. Parèmies: Demà portaré galetes, però amb la tropa que som...

    Clidice: ¿Però no ho sabies? Et toquen deu minuts de parlament inaugural. Ah, i les dones van amb vestit llarg. Els homes amb bermudes i camisa hawaiana.

    ResponElimina
  7. Que sí, que sí. Que els nous s'han de presentar! Que tots ho hem fet, eh!

    Ja toca vermudes, Puigmalet? A veure si desviarem l'atenció de la tertúlia cap a d'altres temes més mundanals...

    ResponElimina
  8. no s'hi val riure-se'n d'una pobra anciana :( gent de mala fe! jo sóc jo i puntu, que vind d'oient :P

    ResponElimina
  9. A la d'estiu, bermudes, de sempre. Igual que a la d'hivern toca gavardina, barret i bastó.

    Quan es presenti la Clidice li anirem llençant floretes des del fons de la sala...

    ResponElimina
  10. Jo només li puc llençar el 50% de floretes i aplaudiments, que he convidat la Roser Caño d'Antaviana i també se'n mereix. :-)

    Puigmalet, hem de feminitzar l'Ateneuesfera. A cada Ateneuesfera una convidada, a veure si arribem a la paritat!

    ResponElimina
  11. I no oblidéssim n'Allau, que també porta dies preparant el seu parlament.

    ResponElimina
  12. Puigmalet, passa't pel Danzarama i recluta fèmines per a l'Ateneuesfera, que segueixen estan en molta minoria!

    ResponElimina
  13. Calleu poca soltes, que teniu la Clídice acollonida i ja m'ha vingut a demanar àrnica.

    Portaré la camisa hawaiana (de Kauai concretament). Les bermudes us les estalvio.

    ResponElimina
  14. Ens hi passem Parèmies? Vinga, busca coartada familiar... El Pisco i el Caballé hi van convidats de gogo.

    Allau: Esperem veure el Magnum, com a mínim.

    ResponElimina
  15. Quina sort que teniu de veure un autèntic baixllobregatí en la vestimenta tradicional de la zona, això és, en bermudes! :D M'encantaria veure-t'hi, Gazo, francament!

    Allò del "divideix i venceràs" no ho havien arribat a entendre, oi, quan van decidir de ficar-los tots al vaixell? Captiveri + enciam + pipa de la pau --> cultura.

    Que vagi bé per l'Ateneu!

    ResponElimina
  16. Burg, quan vulguis t'hi convidem! Però el que està formós de veritat amb bermudes és el Xavier Caballé, que el Puigmalet sempre porta les mitges al garró.

    ResponElimina
  17. Deixeu-vos de discursos i sigueu més pràctics: abans d'entrar a l'Ateneu han de passar per la Llibreria Canuda i comprar un regal personalitzat segons la temàtica de cada un dels blocs.

    ResponElimina
  18. a la llibreria Canuda vénen gossos de color verd? :O

    ResponElimina
  19. "El perro verde", un bon vi...

    Burg: Tu vens a l'Ateneu i naltros venim uns dies a la Balearis Minor a xerrar anglès i menorquí. Encara farem plans...

    Xavier: La Clidice i l'Allau ja ho saben que sense llibres de regal no s'hi entra al palau Savassona.

    ResponElimina
  20. Clidice, gairebé...

    Pàmies... bermudes? Em penso que has d'avançar la visita a l'oculista...

    ResponElimina
  21. uiiiiidequèèèèèeèè Xavier, tot i que em quedo amb el Rueda d'en Puig :P diga'm alcohòlica :)

    ResponElimina
  22. Ai, ai, Parèmies i Gazo... No em feu caure verticalment en el vici de les reunions blogaires (o blocaires!).

    Gràcies per la invitació, però em temo que seré a Ciutadella parlant un barrejam de llengües germanicoromàniques entre gin amb llimonada i gin amb llimonada (festes de Sant Joan!).

    Ara, no descarto venir-hi algun dia d'amagatotis. :D

    ResponElimina
  23. Per cert, hi esteu convidats! Que voleu venir a Minor a fer una de les vostres trobades?

    ResponElimina
  24. Això seria el súmmum, Burg. Millor ni pensar-hi...

    ResponElimina
  25. D'amagatotis, res, que hi ha un detector de blogaires a la porta de l'Ateneu, infal·lible. I si no m'ho xiva la Manoli. :-)

    Menorca... Ja no recordo els anys que fa que vaig ser-hi! Tu munta-hi alguna cosa i hi venim d'magatotis, també, a fer gins amb llimonada o a beure Estrella Damm! :-)

    ResponElimina
  26. Veus el que deia, Burg... Aquí la gent s'hi apunta ràpid. Ara que fa caloreta, poder banyar-se en les aigües de la Minor... En fi.

    ResponElimina
  27. Ehem... Aviso que només em queden 10 dies de Minor. Ja ens n'estem acomiadant. Per tant, si voleu venir feu-ho ja! Dimecres és la revetlla. Què, sí?

    Parèmies, em disfressaré de portera o del que calgui per tal d'infiltrar-m'hi!

    Au, idò, hasta después!

    ResponElimina
  28. Perquè només queden tres dies per a la revetlla, que si no... Moltes gràcies per l'oferiment!!

    ResponElimina

Quelcom a dir?