11 de març de 2011

Dictionnaire amoreux des dictionnaires



Un diccionari enamorat dels diccionaris per als enamorats dels diccionaris. S'acaba de publicar a França (Plon: març de 2011), una obra d'un lexicògraf molt reconegut, Alain Rey, que gira al voltant de diferents temes, personatges i obres relacionades amb els dicos (nom familiar francès per als diccionaris).

L'autor, el lingüista Alain Rey, també és el responsable, juntament amb la seva dona Josette Rey-Debove (que va morir el 2005), del diccionari francès Le Petit Robert, una obra tan popular que va per la seva 43a edició (2010). També signa altres importants diccionaris francesos, com ara Le Grand Robert de la langue française (6 vol.), el Dictionnaire historique de la langue française (3 vol.), el Dictionnaire culturel en langue française (amb Danièle Morvan, 4 vol.), etc.

El llibre forma part d'una col·lecció que Plon va començar el 2000 i que ja porta més de 50 títols, Dicctionnaire amoreux ..., i en el lloc de les cometes s'hi pot trobar des de la caça (el primer) al catolicisme (el darrer), passant per l'òpera, Nàpols o Alexandre Dumas. La varietat està servida. Els autors acostumen a ser reputats escriptors, com Jean-Claude Carrière (l'Índia i Mèxic) o Vargas Llosa (l'Amèrica llatina), per posar un parell de exemples.

En aquest cas no es tracta d'un diccionari de diccionaris, tot i que se'n citen molts, sinó d'un voluminós assaig (998 p.), que, alfabèticament, s'ocupa de la lexicografia, especialment de la francesa, però no exclusivament, d'una manera lúdica i engrescadora, sense prejudicis ni límits, amb entrades (i històries) tan curioses com les que porten per títol "Batman", "Masochiste" o "Woolf, Virginia". Un llibre fantàstic que és potser el diccionari menys acadèmic del seu autor, però no per això el menys seriós, ja que està ple de cultura i d'amor pel llenguatge.


Una curiositat: l'octubre de 2007 vaig publicar un apunt amb una citació d'Alain Rey que anava (i va) acompanyada del quadre El bibliotecari de Giuseppe Arcimboldo, la mateixa il·lustració que més de 3 anys després han utilitzat els de l'editorial Plon per il·lustrar aquesta obra de Rey. ¿Casualitat? Segurament.

7 comentaris:

  1. Hola!!

    És que he vist un post... que m'ha fet pensar en tu... hehehe

    http://quaderndemots.blogspot.com/2011/03/jo-tinc-un-fabra-i-tu.html

    :-))

    ResponSuprimeix
  2. Merci, Assumpta. Malgrat els anys, el Fabra manté un valor enorme a tots nivells: científic, cultural, simbòlic, familiar...

    ResponSuprimeix
  3. No és una coincidència sinó és que Alain Rey és fan del teu bloc i t'ha fet un homenatge!

    ResponSuprimeix
  4. L'altre dia a la ràdio Alain Rey va parlar de l'origen occità del seu cognom, i de com els seus avantpassats hagueren de canviar-ne la pronunciacio perquè s'estaven a França

    ResponSuprimeix
  5. Em va agradar el seu missatge. Vaig a seguir visitant aquest bloc amb freqüència. La majoria de les paraules que han compartit directament provenen de la seva pròpia experiència. Que em va inspirar a escriure la meva pròpia experiència al meu blog també.

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?