18 de desembre del 2007

Les noces de platí del canemàs (III)


La mateixa Llibreria Catalònia que edità el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra publicà un temps després* aquest recull d'Opinions autògrafes. Hi consten les opinions manuscrites (i alguna mecanoscrita) d'intel·lectuals influents a la Catalunya de l'època: Francesc Macià, Jaume Aguadé, Jaume Bofill, Manuel Brunet, Just Cabot, Francesc Cambó, Josep M. Capdevila, Pere Comas, Pere Coromines, P. Miquel d'Esplugues, A. Esclasans, J. Estelrich, Miquel Ferrà, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Ventura Gassol, Gaziel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, J. Ma. Junoy, J. Ma. López Picó, Manuel de Montoliu, Nicolau d'Olwer, J. Pous i Pagès, J. Puig i Ferreter, Carles Riba, A. Rovira i Virgili, J. Rubió, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Segarra, Jaume Serra Hunter, Carles Soldevila, F. Soldevila i F. Valls Taberner.

Diu el prefaci del llibret:
"Tots plegats -i podem dir que tots plegats representen Catalunya- es someten (sic) joiosos, si no a la dictadura, almenys al fet normatiu que implica un diccionari que esdevé OFICIAL per voluntat de tots."
Quaranta-dues planes plenes d'estimació i respecte per la tasca del mestre Fabra. Entre d'altres valors s'hi destaquen l'esperit científic, la claredat i precisió de les definicions, la utilitat, la necessitat... Alguns uneixen el nom de Fabra al d'Aribau, que havia publicat l'Oda a la Pàtria cent anys abans (1833): una justa manera de cloure la Renaixença.
Donem un petit tast de l'obra amb les opinions de Cambó (política), J. V. Foix (poètica), Joan Puig i Ferreter (lingüística) i Josep Maria de Segarra (literària). Hi trobem el text manuscrit, la signatura i a sota la transcripció, per si alguna lletra se'ns fa difícil (clicar per augmentar):





* En aquest llibret no consta cap data de publicació. Els elogis que porten data ens remeten a la primera meitat de l'any 1933. Probablement aquest sigui l'any de publicació d'aquest recull.

3 comentaris:

  1. Que bonica és la lletra de J.V. Foix...

    ResponElimina
  2. I quina ironia gastava...
    Miquel de Palol diu que Foix "creia en la dimensió científica de l'art". (no sé perquè dic això però la cita, de tan erudita, impressiona).

    ResponElimina
  3. Mira, aniré a Can Foix per celebrar el Nadal, en honor a aquest sentit homenatge. Jo crec en la dimensió científica del sucre. L'he vista.

    Molts erudits d'avui dia no podrien participar en un tribut a un diccionari com el que ens presentes. Bé, sí: fent un exercici d'hipocresia, perquè escriuen tal com raja i que les màquines o els lingüistes facin la seva feina.

    ResponElimina

Quelcom a dir?