A La tête en friche (Mis tardes con Margueritte), de Jean Becker, se'ns explica una senzilla i improbable història d'amor entre Germain (Gérard Depardieu) i Margueritte (Gisèle Casadesus). Plena de bons sentiments, aquesta relació ens atrapa i ens commou per diferents motius, entre els quals n'hi ha un de molt especial: un diccionari Petit Robert. "Amb un diccionari es viatja de paraula en paraula", diu Margueritte. I afegeix: "Jo ja no tinc edat per viatjar". Potser sí que per a alguns viatges ja no té edat: la Margueritte personatge té a la cinta la mateixa edat que l'actriu Casadesus a la vida real: 95 anys. Però per a d'altres viatges, els que propicia la lectura, no hi ha edat. Ni per a un Germain mig analfabet ni per a una Margueritte que perd la vista. El diccionari de Margueritte té un paper central en la seva relació, símbol d'amor/aprenentatge, però, com comprendreu, no penso entrar en detalls de l'argument.
El Petit Robert, amb prop de 3.000 pàgines, té de petit només el nom. De mans de Paul Robert i Alain Rey (el seu redactor més antic), va aparèixer per primer cop el 1967, una època en què hi havia pocs diccionaris francesos en un sol volum. Aquesta, juntament amb un treball lexicogràfic rigorós, devia ser una de les claus del seu èxit inicial. I com se'ns diu al prefaci, "il n'est pas indifférent que ce dictionnaire soit sortie à la veille de 1968". Actualment conté uns 60.000 mots amb unes 300.000 accepcions, acompanyats de molts exemples (citacions literàries, sovint), sinònims, antònims, pronunciacions difícils i etimologies, aspectes que l'han convertit en una obra molt apreciada pel públic. Sense la pols acumulada dels vuitcentistes Larousse o Littré (del qual es considera el relleu), amb aquests pocs anys ha agafat un enorme prestigi i popularitat dins de la lexicografia francesa actual. Per alguna cosa deu ser.
El Petit Robert, amb prop de 3.000 pàgines, té de petit només el nom. De mans de Paul Robert i Alain Rey (el seu redactor més antic), va aparèixer per primer cop el 1967, una època en què hi havia pocs diccionaris francesos en un sol volum. Aquesta, juntament amb un treball lexicogràfic rigorós, devia ser una de les claus del seu èxit inicial. I com se'ns diu al prefaci, "il n'est pas indifférent que ce dictionnaire soit sortie à la veille de 1968". Actualment conté uns 60.000 mots amb unes 300.000 accepcions, acompanyats de molts exemples (citacions literàries, sovint), sinònims, antònims, pronunciacions difícils i etimologies, aspectes que l'han convertit en una obra molt apreciada pel públic. Sense la pols acumulada dels vuitcentistes Larousse o Littré (del qual es considera el relleu), amb aquests pocs anys ha agafat un enorme prestigi i popularitat dins de la lexicografia francesa actual. Per alguna cosa deu ser.
Germain amb el diccionari de Margueritte a les mans
Entrades
Gazo, i la peli? Fa l'efecte que és tan improbable com ensucrada, oi?
ResponEliminaI, per cert, ha augmentat la població pratenca?
No jutjo, que després seré jutjat :P. A mi m'agradà, però potser estic en un moment sensible de ma vida. Aquest estiu fins i tot vaig llegir-me una novel·la romàntica: Contra el vent del nord ...
ResponEliminaLa població, estable. Qüestió d'hores, em temo.
T'entenc, em temo que és d'aquelles pel·lícules trampa a les que estarem disposats a perdonar tots els excessos.
ResponEliminaSeguirem atents a la demografia (diuen que tot nadó arriba amb un diccionari sota el braç).
Gazo,
ResponEliminaFins i tot vaig anar a veure la pel·lícula. És una faula però no s'ha de patir pel sucre, està ben diluit, crec.
Bona referència sobre el diccionari que és un dels eixos vertebradors de la pel·lícula i que jo em pensava, ignorant de mi en filologia!, que era un diccionari normal...
Per il·lustració d'en Galde
ResponEliminahttp://fr.wikipedia.org/wiki/Robert_des_noms_propres
Allau,
ResponEliminaPotser són les hores de la nit però no hi veig la il·lustració sobre l'apunt... Algún doble sentit?
No, no, perdona Gazo, parlava d'il·lustració en el sentit del segle XVIII. Pura informació.
ResponEliminaEspès que estaves, Galde. Els teus superpunts acabaran amb tu...
ResponEliminaMerci per la referència, Allau.
Sí, sí, però només posa una varietat de tomàquet, el Petit Robert! :)
ResponEliminaai, quins nervis! assistir a un creixement demogràfic gairebé en directe! :) una hora ben curta!
ResponEliminaActualment, no, Carme. És el primer que vaig buscar en arribar a casa. L'edició actual recull fins i tot el Tomate de Marmande!
ResponEliminaT'avanço una primícia però no ho diguis a ningú, Clidice: serà dijous...
tic, tac, tic, tac, tic, tac...
ResponEliminaJa sabria jo que hi trobaria una efemèride relacionada: el 16 de setembre de 1905, Pompeu Fabra escrivia l'article "«Les tres preteses lleis d'escursament, de distinció i d'eufonia" al diari "El Poble Catalá". I també un 16 de setembre, més proper, l'any 2005, es va aprovar definitivament el domini .CAT
ResponEliminaClar que, des del punt fosc, el 16 de setembre de 1716 es van publicar els decrets de nova planta :(
Quan sigui més gran l'hauràs d'informar d'això, Xavier. Segur que et llegirà!
ResponEliminaEnhorabona! I una abraçada ben grossa!
ResponEliminaI gràcies per la informació actualitzada de les tomaqueres!
"Contra el vent del nord"... COmença molt bé, però va perdent a mesura que el llegeixes, tot i la remuntada tan inevitable com momentània.
ResponElimina