Joan Triadú, escriptor i gran crític literari, ens ha deixat avui.
En una entrevista que li féu Carles Riera a Llengua Nacional, opinava així sobre els diccionaris catalans (cal tenir en compte que l'entrevista és antiga, ja que el "diccionari d'ara de l'Institut" és el DIEC1, que va aparèixer l'any 1995):
"Jo faig servir sobretot el Diccionari Fabra, la segona edició, o sigui el Fabra d'en Riba, i el de l'Enciclopèdia. Jo no m'he entretingut a fer un repàs d'aquest diccionari d'ara de l'Institut, però, pel que he llegit en comentaris en revistes, en publicacions... hi ha una quantitat d'errades massa gran per a tenir-hi confiança, perquè van anar massa de pressa a fer-lo. Crec que no és ben bé el Diccionari de l'Institut. També vaig veure, i ho vaig dir en una enquesta que em van fer, que quan una paraula era anglesa o francesa, si no la posaven en cursiva, hi escrivien angl. o fr.; en canvi, quan era castellana, no ho indicaven. Això ho vaig dir i no m'ho van desmentir, i també crec que és un error. Jo quan necessito arribar a fons d'una paraula o d'una expressió me'n vaig a l'Alcover-Moll. Encara que porti aquest nom tan desgraciat de Diccionari català-valencià-balear, a mesura que hem anat assimilant les formes mallorquines i valencianes, en la literatura, en els escrits i en les publicacions periòdiques, i encara altres formes de la Catalunya Nord i de comarques del Principat, ara veiem –més que llavors– que es necessitava aquest diccionari, perquè l'Alcover-Moll enregistra tots aquests mots. Calia consignar aquests mots i veure fins a quin punt podien fer el seu camí. Per tant, continuo creient que el millor diccionari que tenim és l'Alcover-Moll, i que el diccionari de l'Institut s'hauria de tornar a fer –com em penso que ja estan fent– amb més calma i amb molt de compte. Perquè un diccionari, si no és segur, més val que no existeixi."
"El Fabra d'en Riba" (1954)
PD (01/10/10): La capella ardent resta oberta al públic de 13.00 a 20.00 hores al Palau de la Generalitat.
Entrades
Dia de grans pèrdues: En Triadú i en Jaume Vallcorba i Rocosa.
ResponEliminaDoncs sí. Dos noms importants de la nostra llengua. En Vallcorba, pare de l'editor, fa un parell de dies, pel que trobo a Internet.
ResponEliminaUn apunt ràpid per les circumstàncies però molt encertat.
ResponEliminaTota una reflexió sobre el diccionari i els diccionaris, recordo la polèmica que hi va haver en el seu moment, en sortiria fins i tot avui un bon debat, el que no sé és si hi hauria interès en participar-hi.
ResponEliminaPisco: un apunt ràpid de fer, però interessant en la reflexió d'en Triadú, precisament sobre la rapidesa en fer certes coses.
ResponEliminaJúlia: N'han sortit llibres i tot, d'aquest tema. És una citació poc contemporània però que representa una opinió força corrent al seu moment. Després d'un DIEC2 millorat el mateix Triadú potser era d'un altre parer. O potser continuava amb el Fabra d'en Riba...
El tema tenia la seva polèmica, efectivament. Recordo un escrit una mica poètic no sé si de Bru de Sala explicant com 'abandonava' el Fabra per assumir el Diccionari nou, en aquell cas de l'Enciclopèdia. I com alguns escriptors, no sé si fins i tot Espriu, recordaven que 'l'únic normatiu' era el Fabra.
ResponEliminaNo puc opinar en profunditat perquè no me'ls he llegit sencers, he, he. Encara que sóc força diccionariòfila. Diuen molt més del que sembla aquests llibrots. Vaja, ho diuen 'tot'.
M'adhereixo completament a les teves darreres frases, Júlia. Saps com tocar-me la fibra :)
ResponEliminaRecentment, en Pla Nualart ha reactivat la polèmica.
No abia que havia mort en TRIADÚ !!! Doncs és una gran pèrdua, no només per ser EL gran crític i un pedagog molt brillant sinó també per ser un dels lluitadors més ferms que hem tingut (defensor del país i de la cultura allà on ha calgut)
ResponEliminaJo m'he limitat al tema diccionarier, Mireia, que és la tònica d'aquest bloc, però tens raó que en Triadú forma part de l'avantguarda cultural de tota una època.
ResponEliminauna gran pèrdua. Tasca nostra és que la seva feina no caigui en l'oblit
ResponEliminaÉs llei de vida, però a banda del cas particular, sembla que tota una època es vagi difuminant en el temps. Per als escriptors com tu encara deu ser més evident.
ResponEliminaUna gran pèrdua, sens dubte. També cal lamentar la mort de Jaume Vallcorba i Rocosa (col·laborador del DIEC i d'altres diccionaris com el Diccionari visual de la construcció), el proppassat dia 28.
ResponEliminaNo em sembla que sigui el moment oportú per a la polèmica: és natural que la generació de Triadú se sentís còmoda amb el Diccionari Fabra (2a ed.) i amb el de l'Enciclopèdia i que es mirés amb recel el DIEC (per a ells massa lax després de la ferrenya disciplina aramoniana en temps de franquisme). La queixa d'ara de Pla Nualart va potser en l'altre sentit.
Sigui com sigui, Joan Triadú era membre de l'IEC (però no de la seva SF) quan es va fer el DIEC (vg. DIEC1, p. XLIV). Veient les seves paraules no em sé estar de pensar que després de llegir les crítiques de la premsa (que deixen entreveure que encara no havia fullejat el DIEC i que semblava que no tenia intenció de fer-ho) algú altre en el seu lloc s'hauria almenys expressat amb més reserva i hauria volgut fullejar el diccionari per intentar fer-se'n una opinió pròpia i, com a membre de l'IEC, hauria fet arribar les seves propostes o crítiques, si fos el cas, als col·legues de la Secció Filològica.
Tanmateix, aquesta anècdota no ha de desmerèixer gens la figura que ha estat Triadú i que mereix tot el nostre reconeixement i respecte.
D'acord, excepte en l'ús del mot "anècdota". Les crítiques al DIEC1 no van ser simples anècdotes. Potser passa amb qualsevol obra "oficial", que tendim a mirar-nos amb més exigència (i està bé que així sigui), però la polèmica va ser molt viva en el seu moment i aquesta opinió d'en Triadú en va ser un exemple més.
ResponEliminaAquest apunt, apressat, no reflecteix la immensa personalitat d'en Triadú. Només un aspecte molt concret, i sobre el qual probablement devia canviar de parer amb els anys. Altres blocaires, com la Júlia Costa o en Joan Josep Isern n'han pogut transmetre visions més personals i aprofundides, per sort.
Tens raó que el mot "anècdota" no és el més indicat, potser hi escauria més el mot "episodi" o simplement "fet", que és més neutre o asèptic.
ResponEliminaEn tot cas, no era pas la meva intenció deixar en anècdota les crítiques al DIEC ni qualificar d'anecdòtica la posició de Triadú, un destacat membre de l'IEC, que presidí una de les seves seccions, envers el DIEC.
Com bé saps, hi ha tot un anecdotari a l'hemeroteca, sobre aquest tema.
ResponEliminaTornant a la raó de l'apunt, la capella ardent resta oberta avui al públic de 13.00 a 20.00 hores al Palau de la Generalitat.