Tot i que aquests esborranys ja havien aparegut abans a cal Gazo, avui, que se celebra la Diada Estellés, sembla un bon moment per tornar a recordar l'homenatge que el poeta de Burjassot va fer al diccionari Fabra, "la bíblia del català!". Aquest poema brutal apareix al Primer llibre de les odes (1972), al tercer volum de les seva grandiosa Obra Completa: Manual de Conformitats (1977) i, alguns fragments, a Antologia Price-Congrés (Barcelona: Congrés de Cultura Catalana, 1977):Sabíeu, al principi, el mot,brut encara de fang, de llot,
de convivència terral.
Del mot vindria la central
força oculta que tot ho pot!
El mot, tan sols. Estupefacte,
un silenci voltava l’acte
del descobriment decisiu.
Dins un mot, quanta gent que hi viu!
L’oíeu, i tenia tacte.
Nucli cabdal i originari,
cabdell recòndit i primari,
coneixíeu el so i el pes,
com encara el volum. I més:
el seu amarg destinatari.
Hi ha el foc del mot, unes rupestres
ratlles, o nocions terrestres,
que determinen, al contacte,
el fet primordial d’un pacte
dur com uns ferros de finestres.
La paraula, l’eina mortal,
rigorosament temporal,
intemporal se’ns esdevé!
Si cada cosa el seu mot té,
el mot ens és fonamental.
Posa en marxa els pobles, els posa
en ordre de combat o alosa,
els empeny amb fonda energia!
Punt incert de la nit i el dia,
sempre entre la sang i la rosa!
La paraula, o allò que mou
un poble fondament, l’enrenou
d’una part de la humanitat
que proclama la dignitat
de viure, no subjecta a sou!
Des del fons de la rebel·lia
essencial, on inicia,
brusca, la fosca ascensió,
un signe de redempció
en ell es recolza i refia.
Un propòsit de senzillesa
així empentava, ardent, l’empresa
de net i fúlgid averany.
Vós sabíeu el dia i l’any
i treballàveu sense pressa.
Tenim la collita a l’andana!
Així el mot determina i mana,
oh fang, oh cànter, oh coloma,
goig proclamat de l’idioma
que ens delimita i agermana!
Vertiginoses com espigues,
ens retornaven veus antigues
que eren reducte i fonament,
aixecant l’antic testament
brancut de poderoses bigues!
Vós enramàveu, com ho fa
el camperol, el mot que haurà
de fructificar febrilment.
Secrets incògnits de sement,
oh bíblia del català!
amb motiu del dia del seu naixement
Entrades
Els Simpsons, ara segur que el pròxim homenatge ha de ser sobre els Simpson! :-)
ResponEliminaQuina troballa, bandidu!!
Ja l'esperem, cronista!
ResponEliminaÉs curiós que tots dos hàgim triat un poema del mateix volum de l'obra Completa, un poema, el que has transcrit, que aquell mateix dia de què parlo al post que jo li he dedicat, al ser el primer de tots dels que hi ha al llibre, vaig llegir i em va fer adonar de seguida que no només hi havia erotisme en la poesia d'Estellés.
ResponEliminaTan sols amb la primera estrofa, o en versos com ara: “coneixeu el so i el pes, / com encara el volum. I més: el seu amarg destinatari.”, o “si cada cosa, el seu mot té, / el mot ens és fonamental”, vaig copsar la força i la dignitat d'aquell poeta, per mi completament desconegut.
És curiós que tots dos hàgim triat un poema del mateix volum de l'obra Completa, un poema, el que has transcrit, que aquell mateix dia de què parlo al post que jo li he dedicat, al ser el primer de tots dels que hi ha al llibre, vaig llegir i em va fer adonar de seguida que no només hi havia erotisme en la poesia d'Estellés.
ResponEliminaTan sols amb la primera estrofa, o en versos com ara: “coneixeu el so i el pes, / com encara el volum. I més: el seu amarg destinatari.”, o “si cada cosa, el seu mot té, / el mot ens és fonamental”, vaig copsar la força i la dignitat d'aquell poeta, per mi completament desconegut.
L'erotisme és important, però no només d'això s'alimenta el poeta ni els amargs destinataris dels mots.
ResponEliminaAmb aquests petits homenatges que fem sempre aprenem coses. És la gràcia que tenen.
L'erotisme és important, però no només d'això s'alimenta el poeta ni els amargs destinataris dels mots.
ResponEliminaAmb aquests petits homenatges que fem sempre aprenem coses. És la gràcia que tenen.
Hi ha algun poeta català contemporani que no estigui relacionat amb en Pompeu o que no li hagi dedicat cap poema?
ResponEliminaQuan un homenatge a Pompeu Fabra?
Totes les ciències i les arts van a parar a la lexicografia. De sempre.
ResponEliminaTu fes-me el favor de vigilar la plaça Lesseps, company!
Galedreich: Jo, encantat de participar-hi en un homenatge al mestre..., però donem-nos una treva, eh? ;)
ResponEliminaFins que el Parèmies no doni dia i hora aquí no es mou res :D
ResponEliminaAl Pàmies li falta ferro, liti, birres i llibre vell.
ResponEliminaAra m'he de posar amb el top ten. Però ja en parlarem, que tenim deures! ;-)