El Gazophylacium, disponible a Internet

La vida, curta o llarga, no l'experimentem de manera segmentada. El nostre temps vital és un continu que, de manera natural, no fa pauses causades per cicles orbitals. Naixem, si tenim sort aprenem algunes coses, sempre de manera fragmentària, i passem el temps entre l'oblit i el record d'allò après. I al final, el final. Però sembla que quan cada any fineix ens entestem a contradir l'evidència. I ens plantem al darrer dia de l'any i sembla que ens faci por passar el darrer full del calendari, com si cada any fos una petita vida de les moltes que podem viure. Així és com el darrer dia de l'any aguantem la respiració i dirigim la vista enrere. I com si fos el darrer dia de la nostra vida, pensem en tot allò que ha passat, en esclats de vida i en morts tan doloroses, en encerts i en errors, i en allò que encara recordem. I, si encara tenim forces, pensarem en improbables canvis de cara a l'any següent. Perquè sabem que el darrer dia de la nostra vida no és el darrer dia de la nostra vida, i que quan el dia passarem, l'any empenyerem.

L'any d'aquest bloc acabarà amb una molt petita notícia, que no serà el tema de conversa de cap cap d'any, ni probablement del meu. Només amb vosaltres (o amb el bloc, que és el mateix des d'un altre punt de vista), vull compartir que el Gazophylacium de Joan Lacavalleria, aquell gruixut volum de 4 fulls sense numerar i 1.047 pàgines format foli que inspirà el nom d'aquest bloc, es troba, per primera volta, disponible a Internet. I això m'ha fet pensar que és un llibre que des de la seva estampació de l'any 1696 no s'havia publicat més. Un simple clic i, 314 anys després, aquí el tenim. Bon any nou!

'Bloc' amb ce de català, per primer cop en un diccionari de paper

Fa un temps, parlant del darrer llibre d'en Pla Nualart, dèiem que s'esperava una nova edició del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), referent de la lexicografia catalana aparegut per primer cop el març de 1998. Ara ja podem afirmar que és el primer diccionari en paper en què apareix referenciat el polèmic terme 'bloc', escrit amb ce de català.



Aquesta és l'entrada:

bloc²

	[de l'angl. blog, simplificació de weblog, comp. de web 'xarxa' i log, reducció de logbook 'quadern de bitàcola'?]
	m INFORM Pàgina web, generalment de caràcter personal, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Aquesta mateixa entrada ja apareixia a diccionari.cat, la versió electrònica i actualitzada del GDLC. Si el primer GDLC, de 1998, contenia unes 83.500 entrades, la seva nova edició, actualitzada, en conté 88.500. El GDLC continua informant, mitjançant la marca anteposada a l'entrada, si aquesta consta dins del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC). En el cas que ens ocupa, aquest quadrat gris apareix a la primera entrada de 'bloc' però no a la seva segona entrada, l'accepció informàtica. Això és així perquè el DIEC2, en la seva darrera edició, la de rústica en dos volums de 2009, no inclou l'accepció informàtica de 'bloc', tot i que el TERMCAT, que és un organisme terminològic creat per la Generalitat de Catalunya i l'IEC, va acceptar (i incloure en línia) la forma amb de català l'any 2005.

Dins de la controvèrsia entre escriure 'bloc' o 'blog', sembla que la balança es decanta cap a la primera opció, la que fa una adaptació gràfica del terme anglès amb l'afegit d'incloure el valor metafòric del concepte de llibreta d'anotacions. Les metàfores han estat des de sempre un dels motors de la creació lèxica en informàtica (navegar per Internet, usar el ratolí...). Albert Pla Nualart, a la seva recomanable columna del diari Ara, "un tast de català", ahir 27 de desembre, ens deia: "La metàfora treu brills inesperats de les paraules. Fa que diguin coses noves. Escriure bé vol dir tenir l'ofici que permet dominar aquests efectes". Acabem amb un pensament que Kundera expressà a Nesnesitelná lehkost bytí (1984; en català La insostenible lleugeresa del ser, Destino, 1986): "Les metàfores són cosa perillosa. Un no fa broma amb les metàfores. L'amor pot néixer d'una sola metàfora".

Exercici d'estil nadalenc

1 1 adj. [LC] Que reporta utilitat, satisfacció, benefici, avantatges. Donar un bon consell. Un bon negoci. Estar en bona posició. Aconseguir una bona col·locació. Aigües bones per a l’estómac. Remei bo contra el reuma. És bo de menjar a poc a poc. Han tingut un bon viatge. Una bona notícia. Un bon resultat. És un bon senyal. La collita ha estat bona. Tenir bona opinió d’algú. Fer bona cara a tothom. Comprar a bon preu. Desitjar a algú les bones festes, un bon dia del seu sant, un bon any. Bona sort.

1 m. [RE] [LC] Festa cristiana en què se celebra el naixement de Jesucrist. Hem passat molts nadals junts.

1 1 conj. [LC] Enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l’addició d’allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius, el segon essent sovint una conseqüència del primer, o a vegades estant-hi en oposició o esdevenint-se malgrat seu. Un carrer ample i llarg. Té una col·lecció de monedes d’or i d’argent. Ha comprat un sofà i dues butaques. Hem escrit als parents i als amics. En Joan i en Pere estan tots dos malalts. N’hi ha de nous i de vells. Pregava humilment i devotament. Ella reia i plorava alhora. Plou i neva. Nosaltres treballàvem i vosaltres us ho miràveu. Jo li vaig dir que no tornaria, i ella, llavors, es va posar a plorar. Hem de castigar-lo, i el castigarem. Esperàvem que treballaria, i es va estar tot el temps jugant. Era ben forta, i es va trencar.

1 adj. [LC] Que gaudeix de felicitat. Ser un home feliç. Viure feliç. Tothom cerca d’ésser feliç. Les riqueses no fan feliç. Feliç d’ell!

1 1 m. [LC] [FIA] [HIH] Durada d’una revolució de la Terra al voltant del Sol, presa com a unitat de temps. Ha estat dos anys a Roma. Al cap de tres anys. Avui fa l’any que vas arribar d’Amèrica. Prendre un criat per un any. La Guerra dels Set Anys. Un noi de dotze anys. Quan tindràs els meus anys, la meva edat. Qui dia passa any empeny.

1 1 adj. [LC] Originat o ocorregut fa poc, aparegut de poc, que apareix per primera vegada. Una moda nova. Un règim nou. Introduir mots nous en una llengua. Els barris nous d’una ciutat.

Concretament, un exercici que l'Assumpta ens deixà en un comentari, a l'estil d'en Pere Llada (nivell fàcil). Resposta gazofilàctica:

lo que no es poch, adjectiu. Multus, a, um. Non paucus, a, um. Molts, no pochs. Hi, hae Plures, genit. ium, dat. ibus. Hi hae Complures, genit. ium, dat. ibus. Multi, ae, a. Plerique, aeque, aque. Molt ó moltissim; en lo Superlatiu. Plurimus, a, um.

gratitut. Haec Gratia, ae. Наe Grates, tum. Acciò de gracies. Gratiarum actio, (onis). Fer accions de gracies à algu. Alicui gratias agere, vel, habêre, vel, reddere, vel, referre. Donar gracies à algu , de un benefici rebut. Alicui de accepto beneficio grates habêre. Alicui, accepti beneficij grates habêre. Alicui de accepto beneficio gratias agere. Alicui, accepti beneficij gratias agere. Acceptum beneficium, alicui gratulari. De accepto beneficio, alicui gratulari. Donar moltes gracies. Summam gratias habêre. Maximas gratias habêre. Ingentes grates habêre. Gratias mirificas habêre. Gratias immortales habêre. Gratias agere verbis officiosissimis. Gratias agere verbis accuratissimis. Io vos dono les majors gracies, ques poden donar, per los molts beneficis, que jo rebo de vos.

L'ensenyança catalana, del 1920 a ara

"Ja sou de l'associació protectora de l'ensenyança catalana?" Cartell de 1920

Portada del diari Ara, 23-12-10

Lloms

A l'entrada 'Lomo' del Diccionario histórico del libro del llibreter barceloní Emili Eroles (Barcelona: Millà, 1981, p. 219), se'ns fa primer una definició bàsica del mot, "en los libros es la parte opuesta a donde se abre", i després s'afegeixen altres consideracions, com ara que "el lomo de un libro debe ser fuerte y resistente, pues del mismo depende la poca o mucha duración del ejemplar". I no li falta raó. Tots sabem de llibres, antics i moderns, en què la part on s'uneixen els fulls és massa fina o està mal cosida o enganxada, fet que provoca que el llom es vagi clivellant i alguns plecs saltin o, fins i tot, es pugui arribar a partir.

Lloms clivellats en obres de 1843, 1921 i 1974 (de dalt a baix)

Solució 1 (nefasta): Alguns propietaris de llibres, per evitar aquest fenomen, opten per fer-se reenquadernar l'exemplar amb un nou llom sòlid com una roca. És el cas d'un exemplar que ha arribat a les nostres mans del Nou diccionari de la llengua catalana de Joan Baptista Xuriguera (Barcelona: Claret, 1979). Donem fe que podríem utilitzar aquest llom per trencar nous o clavar claus; però igualment constatem que la consulta de l'obra és gairebé impossible, ja que la part interior dels fulls queda tan rígidament adherida al nou llom que el llibre simplement no s'obre prou com per poder-lo llegir sense esforç.

Llom manipulat per a una lectura quasi impossible

Solució 2 (pràctica): Arran d'un comentari en un apunt de ca l'Allau, el foraviat Girbén confessa la seva afició per l'enquadernació creativa de diccionaris. Responent a la meva demanda de més informació, m'explica que, adonant-se que els lloms dels llibres de referència (com ara diccionaris) aviat es ressenten del seu ús continuat, va optar per fer fora els lloms de cartró, substituint-los per altres de pell. Li cal un retalló de pell flexible (reciclat d'uns obsolets pantalons de cuir, per exemple), que enganxa amb cola blanca directament damunt del relligat i les tapes. Proclama que el gran avantatge dels volums així reenquadernats és que perden la tendència a tancar-se i resten oberts, sense cap ajut, per la pàgina que estàs consultant. Pràctic, molt; l'únic desavantatge que li trobo és que es perd l'aspecte original de l'obra.



Dos diccionaris manipulats pel geni foraviat

Solució 3 (duplicada): Quan l'espai és una de les limitacions més importants de tota biblioteca, al costat dels diners, la solució de tenir un exemplar per guardar i un per consultar sembla una quimera. Admetent això d'entrada, per a un servidor no deixa de ser un somni disposar d'una biblioteca duplicada. Per una banda, l'exemplar original, que defensarem del perniciós ús i tancarem amb pany i forrellat, per al simple gaudi de l'objecte intel·lectual i estètic, nostre i de generacions futures. Per altra banda, el reflex utilitari d'aquesta biblioteca, format d'exemplars prèviament malmesos, o còpies facsimilars en paper o electròniques, que ens permetran infinites lectures i anotacions preservant aquella columna vertebral de la qual depèn la poca o molta durada d'un llibre: el llom.



Exemplar duplicat mitjançant còpia facsimilar

PD: Els diccionaris a can Girbén.

Terminàlia

El 23 de febrer, que és el dia de l’aniversari d’un servidor, els pagesos romans celebraven unes festes en honor del déu Tèrminus, protector dels límits dels camps i de les fronteres, públiques i privades. Eren les terminàlies. Termes, marges i fites sempre han estat motiu de disputes entre els qui conreen la terra, fins al punt d'haver de recórrer a les més altes instàncies (les divines, abans, i les jurídiques, sempre). Ara que no hi ha romans (excepte els de la città aperta) i que amb prou feines hi ha pagesos, apareix una revista que ens parla dels termes i dels seus límits; això sí, dins del camp de la terminologia.

Terminàlia és una nova revista (la primera catalana sobre terminologia), en formats paper i digital, de la també nova Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), una entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. I parlant de filials, cal dir que la SCATERM és filla de l’ACATERM, l’Associació Catalana de Terminologia, fundada el 2002.

Adreçada a tots aquells que ens agraden els mots, i saber com neixen i es transformen, estem davant d’una publicació seriosa, acadèmica, que inclou un ampli ventall d’escrits: des d’aportacions molt científiques a d’altres més divulgatives. Com va dir Maria Teresa Cabré, la seva directora, durant l’acte de presentació (el 24 de febrer del 2010; l’endemà del dia que històricament li tocava), és molt important per a qualsevol societat, i especialment en el nostre cas lingüístic, comptar amb terminologia pròpia. Potenciar la consciència terminològica d’investigadors i professionals és del tot necessari, especialment quant als àmbits científics i tècnics. Si volem una llengua de cultura, també aquí cal ser molt curosos.

De periodicitat semestral, n'han aparegut fins ara dos números, el 0 (desembre 2009) i l'1 (juliol 2010). Tots els continguts estan sota llicència creative commons i els trobem disponibles en línia des del web de l'Institut d'Estudis Catalans, així que no ens detindrem a mostrar-los (s'hi parla de diccionaris, també...). L'interessat, que passi i remeni. Confiem que, sota la protecció de Tèrminus, cada nou número arribi a bon terme. I per molts semestres!

Diccionari il·lustrat

Valeria Brancaforte, italiana resident a Barcelona, és l'autora d'aquesta fantàstica obra que porta per títol Pier Paolo Pasolini: "Ode". Creat el novembre de 2010, és un llibre d'artista únic que es podrà veure al Salone del libro usato milanès, entre el 5 i el 8 de desembre, concretament a l'estand 276.

Si apareix a cal Gazo, a banda de la seva qualitat estètica, és perquè és una obra feta a partir de les pàgines d'un diccionari, en aquest cas del Nuevo diccionario enciclopédico universal (Madrid: Club internacional del libro, 1984), una obra lexicogràfica castellana que té diversos volums.

Font de les imatges: valeriabrancaforte.blogspot.com / Gràcies, Pisco!