upcycled

Obres de collageOrama (Tucson, EUA) a partir de la tradició artística dels diccionaris vells esquarterats. N'hi ha moooolts més. De fet amb qualsevol imatge es pot fer, ja que és simplement una impressió sobre el full vell original.

"This is an upcycled print from an old dictionary. We take old books about to be destroyed and upcycle them in order to give them new life. The aging, slighly-yellowed page is carefully removed, and the image is printed directly on the recycled paper. The result is a unique and absolutely beautiful print suitable for framing. These prints are definite conversation-starters and look just gorgeous while hanging on the wall.

The pages are approximately 8.5 x 11 in size, with a very slight variation. No two are exactly the same, but all will fit nicely in an 8.5 x 11 frame.

You will not get the exact page shown in the image, but you will get a print from the same book. Every piece is original."

Gramàtica catalana en línia

[post in progress]

Gramàtica de la llengua catalana (IEC): S'hi poden consultar tots els recursos lingüístics de l'Institut d'Estudis Catalans.

Gramàtica catalana de Pompeu Fabra: Facsímil de l'IEC (Barcelona, 2006 ) de la setena i darrera edició de la gramàtica fabriana, de 1933. Format pdf.



Gramàtica normativa valenciana: o GNV. De l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), es va publicar el 2006. La versió en línia es presenta en format pdf. A la interessant introducció indica que és "una contribució de l'AVL al procés de construcció d'un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l'idioma comú. Un model que dóna preferència a les fomes valencianes, però que també descriu les variants usades en la resta de l'àmbit lingüístic compartit".



Resum de gramàtica bàsica: És un recurs d'autoaprenentatge del Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona. Molt breu i esquemàtica, realitzada amb quadres explicatius. Inclou un índex des del qual s'accedeix als diferents temes.

Gramàtica de l'ésadir: L'explicació sobre fonètica, ortografia, morfologia i sintaxi del portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Gramàtica del Servei Català de la Salut: Estructurada en 28 fitxes, que inclouen exercicis i claus dels exercicis.

Gramàtica del català antic: O GCA. Projecte in progress compartit entre diversos professors de diferents universitats dels Països Catalans (Universitat d'Alacant, de València, UAB...), que estudia la sintaxi i la morfologia del català del segle XII al XVI. Segueix el model de la Gramàtica del català contemporani. En línia trobem l'explicació del projecte, i alguns esborranys.


Més:

Fonètica i fonologia:

• Gabriel Bibiloni: Guia de correcció fonètica
• Pilar Prieto, Teresa Cabré (coord.), Atles interactiu de l'entonació del català (Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Grup d'Estudis de Prosòdia, 2010)
• Pilar Prieto, Maria del Mar Vanrell (coord.), Corpus oral de l'alguerès (Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Grup d'Estudis de Prosòdia)

• Secció Filològica, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I: Fonètica (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009)
• Joan Solà, Josefina Carrera, Clàudia Pons (dir.), Els sons del català (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008)

Morfologia general:

• Secció Filològica, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II: Morfologia (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009)

Flexió verbal i conjugadors:

• Allverbs.com
• Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll (dir. M. Pilar Perea), La flexió verbal en els dialectes catalans (Castelló de la Plana, Barcelona: Fundació Germà Colón, Universitat de Barcelona). Edició electrònica amb suport cartogràfic i d'àudio i base de dades
• Conjugació, Edu365.cat Primària i ESO [Dóna els models de conjugació del Didac]
• Conjugador català del DACCO
• Conjugador l'Enciclopèdia – Diccionari, a partir d'un giny de Claudi Martínez a Google Gadgets. [Models de conjugació del GDLC]
• Diccionari valencià online [Dins de la consulta avançada hi ha l'opció Verbs en valencià]
• El con jugador [El Con Jugador conjuga 8.637 verbs agrupats en 86 paradigmes i dóna les variants dialectals acceptades normativament]
• Els verbs conjugats
• Learnverbs.com [Usuari: learn Contrasenya: verbs] [Conjugador oral de 102 verbs]
• Optimot, Generalitat de Catalunya [Conjuga seguint els models de la Gramàtica provisional de l'IEC]
• Verbix (també per l'ÉsAdir)
• Verbs catalans.com
• Viccionari: llista dels verbs catalans

Correctors en línia [no responem del grau de fiabilitat de la correcció]

• El Corrector, Universitat Pompeu Fabra
• Corrector ortogràfic, Softcatalà
• Corrector ortogràfic de valencià [no segueix la normativa vigent], Softwarevalencia.com
• Corrector ortogràfic de valencià [no segueix la normativa vigent], Llengua i tecnologia
• Corrigemoi [Corrector multilingüe que inclou l'opció del català]
• MesOutils.com, Correcteur d'orthographe, Vérificateur d'orthographe multilingue gratuit. [Corrector multilingüe que inclou l'opció del català]
• Correcteur orthographique, Translated Labs [Corrector multilingüe que inclou l'opció del català.]
• Catalan spell checker

Manuals i llibres d'estil

• Mireia Sopena, Enciclopèdia Catalana, llibre d'estil (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2009)
• Rudolf Ortega, Gemma Brunat (coord.), Llibre d'estil (Barcelona: COMRàdio, 2008)
• Llibre d'estil, Govern de les Illes Balears
• Llibre d'estil, Universitat Pompeu Fabra
• Llibre d'estil de la CCMA, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
• Glòria Arimon, Montserrat Pocorull, Llibre d'estil de l'Ajuntament de Mollet del Vallès
• David Ordóñez, Llibre d'estil de la revisió de la toponímia estrangera (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2010)
• Llibre d'estil per a escrits de teologia i filosofia, Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat de Filosofia de Catalunya (URL), Associació Bíblica de Catalunya, 2008
• Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (Menorca: Universitat de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca, 2006)
• Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits, 2a ed. (Palma: Universitat de les Illes Balears, Consell de Mallorca, 2009)
• Llibre d'estil v. 1.0, Vilaweb
• Manual de correcció del Diari de sessions, Parlament de Catalunya
• Manual d'estil, Ajuntament de Mataró
• Manual d'estil del Port de Barcelona, Port de Barcelona
• Manual d'estil per a la redacció de documents administratius, Ajuntament de Son Servera
• Xavier Fuentes, Manual d'estil per a les ciències de laboratori clínic
• Gemma Gimeno, Daniel Martí, El Manual dels informatius i les notícies, Xarxa de Televisions Locals, 2007
• Propostes per a un llibre d’estil que servisca de marc de referència a les editorials valencianes per a l’elaboració de materials curriculars en valencià, Associació d'Editors del País Valencià
• Laura Puigdomènech, Marina Solís, Proposta de llibre d'estil per a Andorra Televisió, 2005
• Ramon Sangles, Compendi de normes d'estil (Barcelona: SPD, 2010, 5a ed.)

I més: Ajuda lingüística (del Servei d'assessorament lingüístic i traducció de la Generalitat Valenciana), Analitzador sintàctic (CLIC), Aspectes gramaticals (Guia d'usos lingüístics de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), Capsa de llengua (de l'Escola Balear d'Administració Pública; nivell B i nivell C), Criteris lingüístics (Servei Lingüístic de la UOC), Derivats (cap. 6 de Morfologia a la Gramàtica del català contemporani), Descriptive grammar of the catalan language (Miyara, Floriach i Brunelli), Dictats en línia (gencat, amb tres nivells: intermedi, suficiència i superior), El bon català de Josep Maria Domènech i Roca, Els signes de puntuació (UPC), Enlloc.com de Carles Lindín, [2003-2006; sense actualitzar], Fitxer lingüístic (UPC), "Gramàtica catalana" (Viquipèdia), Gramática de català d'Aragó, Guia lingüística pràctica (UPC), La norma ortogràfica del valencià (AVL), Lliçons i exercicis de gramàtica, Lliçons i exercicis ortografia catalana (Es racó des PT), Recull ortogràfic (Barcanova).


Facsímils:

Ortografia:

• Un Mahonés [ps. Joan Ramis i Ramis], Principis de la lectura menorquina (Mahò: Impr. de la Vda. de Fàbregues, 1804). En línia: Harvard University, Google Books
• F. A. M. S. M., Nueva ortografia de la lengua mallorquina (Palma: Impr. de Sebastian Garcia, 1812). En línia: Harvard University, Google Books
• Ensaig de ortografía catalana (Barcelona: Impr. y Libr. de Salvador Manero, 1863). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books
• Jaime Nonell, Análisis fonològich-ortográfich de la llènga catalana antiga y moderna (Manresa: Est. Tip de Sant Josep, 1896). En línia: The Internet Archive
• Pompeu Fabra, Tractat d'ortografia catalana (Barcelona: Tip. L'Avenç, 1904). En línia: The Internet Archive
• José Nebot Pérez, Tratado de ortografía valenciana clásica (Valencia: Angel Aguilar, 1910). En línia: The Internet Archive
• Normes de ortografia valenciana (València: Ajuntament de València, 1933). En línia: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives

Fonètica i fonologia:

• Jaime Nonell, Análisis fonològich-ortográfich de la llènga catalana antiga y moderna (Manresa: Est. Tip de Sant Josep, 1896). En línia: The Internet Archive
• B. Schadel, Manual de fonètica catalana (Cöthen: Otto Schulze, 1908). En línia: The Internet Archive
• J. Arteaga Pereira, Textes catalans avec leur transcription phonétique précédes d'un aperçu sur les sons du catalan (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1915). En línia: The Internet Archive
• P. Barnils (dir.), Estudis fonètics, vol. I (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1917). En línia: The Internet Archive

Sintaxi:

• Emili Vallès (ed.), Primer Congrés Internacional de la llengua catalana (Barcelona: Impr. de J. Horta, 1908). En línia: The Internet Archive 1, 2 i 3
• Anfós Par, Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398) (Halle, Saale: Max Niemeyer, 1923). En línia: Gallica
• Sebastià Bonet, La sintaxi del català (Barcelona: Grup Promotor Santillana, 2002). En línia: Santillana

Gramàtica comparada:

• J. B. Mattes, Leçons pratiques de grammaire (Perpignan, J.-B. Alzine, 1844). En línia: Gallica
• Magí Pers i Ramona, Gramática catalana-castellana (Barcelona: Impr. Berdeguer, 1847). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Ateneu Barcelonès, Google Books
• P. Puiggarí, Grammaire catalane-française (Perpignan: J.-B. Alzine, 1852). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Universitat de Gant, Google Books
• Ignacio Alabau, Tratado teórico-práctico de la analogía que guarda el idioma frances con el catalan (Barcelona: Libr. Isidro Cerdá, 1862). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books
• R. Foulché-Delbosc, Abregé de grammaire catalane (Barcelona: L'Avenç, 1902). En línia: The Internet Archive 1, 2, 3 i 4
• Gaetano Frisoni, Grammatica, eserzici pratici e dizionario della lingua catalana (Milano: U. Hoepli, 1912). En línia: The Internet Archive

Gramàtiques generals i estudis gramaticals:

• Joseph Pau Ballot y Torres, Gramática y apología de la llengua catalana (Barcelona: Est. de Joan Francisco Piferrer, [1814]). En línia: The Internet Archive
• Joan Petit, Gramàtica catalana predispositiva per la més fàcil inteligència de la española y llatina, disposada en forma de pregunta y resposta, per un pare que desidja enseñar a sos fills el modo de pronunciar en escrit lo idioma català conforme vuy se parla (1823). Manuscrit en línia a BC
• Juan José Amengual, Gramatica de la lengua mallorquina (Palma: Impr. Real, 1835). En línia: Universitat de Michigan, Google Books
• Pablo Estorch, Gramática de la lengua catalana (Barcelona: Impr. Herederos Vda. Pla, 1857). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Bayerische Staatsbibliothek
• Julio Soler, Gramatica de la lengua menorquina (Mahón: Impr. de Jua Fábregues y Pascual, 1858). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Harvard University, Google Books
• Antonio de Bofarull, Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana (Barcelona: Librería de El Plus Ultra, 1864). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Biblioteca Nacional de Baviera, Google Books; Universitat de Harvard, Google Books; Bayerische Staatsbibliothek
• A. de Bofarull, A. Blanch, Gramática de la lengua catalana (Barcelona: Espasa Hermanos, 1867). En línia: Oxford University, Google Books; Biblioteca Pública de Lió, Google Books; The Internet Archive
• Juan José Amengual, Gramática de la lengua mallorquina, 2a ed. corr. y aum. (Palma: Impr. de P. J. Gelabert, 1872). En línia: The Internet Archive
• Manuel Milá y Fontanals, Estudios sobre historia, lengua y literatura de Cataluña (Barcelona: Libr. de Álvaro Verdaguer, 1890). En línia: The Internet Archive
• José Nebot, Apuntes para una gramática valenciana popular (Valencia: Impr. Ripollés, 1894). En línia: Biblioteca Valenciana Digital
• Pompeu Fabra, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (Barcelona: Tip. l'Avenç, 1898). En línia: The Internet Archive 1 i 2
• Marián Grandía, Gramática etimológica catalana (Sarrià: Esc. Tip. y Llibreria Salesiana, 1901). En línia: The Internet Archive
• Josep Poal, Gramática catalana. Grafia elemental (1901). Lluisvives
• Antoni M. Alcover, Questions de llengua y literatura catalana (Palma: Estampa de ca n'Amengual y Muntaner, 1903). En línia: The Internet Archive
• Pompeu Fabra, Qüestions de gramàtica catalana (Barcelona: L'Avenç, 1911). En línia: The Internet Archive
• Lluis Fullana Mira, Compèndi de la gramática valenciana (Valencia: Libr. de la Vda. de Ramón Ortega, 1921). En línia: Biblioteca Valenciana Digital
• Pompeu Fabra, Gramàtica catalana (1933) IEC
• W. Irving Crowley, A Modern Catalan Grammar (New York: G. E. Strechert & Co, 1936). En línia: Hathi Trust

Aquest post in progress neix arran de la invitació de la blocaire de L'espiell a fer una trobada amb estudiants de català al CNL d'El Prat de Llobregat, el 29 de març de 2011, com a complement a l'apunt Diccionaris Catalans en Línia (DCL). La gramàtica no és el contingut principal d'aquest bloc, així que no s'hi trobarà, en principi, el mateix grau d'exhaustivitat a què s'aspira en l'apunt lexicogràfic.

Darrera actualització: abril de 2011

Pius ten Hacken

Un amable (com tots) lector del bloc em fa arribar la següent informació sobre uns seminaris de lexicografia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF:

Us recordem que, dins del programa de mobilitat del professorat, el Dr. Pius ten Hacken, de la University of Wales-Swansea, impartirà uns seminaris de lexicografia al voltant dels temes següents: The nature of words and the mental lexicon. Dictionaries as descriptions and as tools. The nature of terms in relation to language and communication. Standardization of words and terms in dictionaries and termbases. Les sessions tindran lloc a l'aula 52.429 els dies 29 i 30 de març de 14.30 a 17.00 h i el 31 de març i l'1 d'abril de 14.30 a 16.00 h. Totes les sessions són obertes a membres de la UPF i la sessió del dia 31 de març és oberta al públic en general.

La conferència oberta al públic del dijous 31 serà "The nature of words and the mental lexicon", a l'aula 52.429 del Campus de la Comunicació - Poblenou (Roc Boronat, 134) de Barcelona, a les 14:30 h.

Si voleu saber més coses sobre aquest poliglot lingüista holandès que durant la seva etapa escolar inventava sistemes morfològics i fonològics per a llengües imaginàries, ho podeu trobar a les confessions "How I became a linguist".

¿Com és possible que passis gust de llegir un diccionari?

Glenn Ford llegint un diccionari. Anys 40. Font

No és ben bé una pregunta. És més aviat una interrogació retòrica que formula en veu alta Emili Manzano, autoconfés lector de diccionaris, a L'hora del lector, rodejat d'altres lectors de diccionaris: en Màrius Serra i en Jordi Fortuny, que entrecreuen mots catalans i castellans a La Vanguardia i n'Andreu Rossinyol, corrector. Naturalment no parlen de qualsevol diccionari, sinó d'obres que es poden llegir com si fossin una bona novel·la; allò que s'anomenen diccionaris d'autor: el María Moliner, el Coromines i l'Alcover-Moll, posem per cas.

L'altre tema més tractat del programa, igual d'interessant, és el de corregir textos. Per això hi conviden un dels correctors més il·lustres de les nostres lletres, n'Andreu Rossinyol, qui, a banda de confessar que odia corregir, resol amb una senzilla metàfora quin és el paper del seu ofici: el de la llevadora. Si tota obra té un moment de concepció i de gestació i l'edició n'és el part, el corrector és simplement un tècnic que hi intervé. La metàfora, de ser senzilla, passa a ser brillant quan se'ns presenta l'apunt etimològic: edere (d'on ve edició) és tant treure a la llum un llibre, publicar-lo, com donar a llum un infant, engendrar-lo.

I parlant de correctors que ens il·lustren, aprofitem per recomanar la lectura del bloc de la correctora Silvia Senz, De editione, un nou espai en llengua catalana sobre l'edició de textos i el món del llibre, que se suma al seu ja clàssic Addenda & Corrigenda. Per cert, avís als interessats en tipografia, correcció i edició de textos: la Silvia va anunciar fa uns dies que té la paradeta oberta.

PS: Les recomanacions bibliòfiles de la luxosa propina blocaire de L'hora del lector.

El naixement d'una paraula

via Microsiervos

Quan vaig acabar de veure el vídeo The birth of a word vaig pensar que Deb Roy era la reencarnació de Jean Piaget. Piaget, igual que d'altres investigadors abans, va estudiar el desenvolupament psicològic infantil a partir de l'anàlisi dels seus propis fills. A finals dels anys 20 i principis dels 30, observà i experimentà amb Jacqueline, Lucienne i Laurent, des del naixement de cadascun i fins als dos anys, bàsicament. D'aquest treball de camp casolà en sortirien tres llibres claus per a la psicologia moderna.

Deb Roy fa el mateix, però amb mitjans i implicacions diferents. Roy, i el seu equip, transformen una casa familiar d'Arlington en un laboratori: instal·len càmeres de vídeo (11) i micròfons (14) a cada habitació i enregistren 90.000 hores de vídeo i 140.000 d'àudio (200 terabytes d'informació) per entendre com el fill de Roy aprèn el llenguatge. Això durà tres anys, a partir del 2005, any del naixement, i permet afirmar que el fill de Deb Roy i Rupal Patel (del qual no ens diuen el nom) és ja un dels humans més filmats de la història.

El vídeo té moments fantàstics, com els quaranta segons en què es resumeix mig any per passar de ga-ga a water. Som espectadors, senzillament, del naixement d'una paraula. Però també fa pensar molt en els límits de la intimitat i en les possibilitats de control social que aquests experiments anuncien, si enlloc d'una casa privada, s'enregistrés (i analitzés) un lloc públic, des d'un carrer a una ciutat sencera...

Lectura recomanada: Primeres paraules. Com aprenen a parlar els nostres fills de Mireia Llinàs (Barcelona: Empúries, 2006).

Per acabar, uns mots d'agraïment a en Ramon Solsona, qui es referí a aquest bloc als instants finals del seu espai "La paraula del dia" a RAC1 del divendres 18 de març.

Mentre hi residia va publicar el Diccionari General de la Llengua Catalana

Nou homenatge a Pompeu Fabra. A Badalona, després de l'estació de metro (línia 2: Badalona Pompeu Fabra), la plaça i l'exposició que li han dedicat recentment, continuen els actes en record del seu fill adoptiu (des de 1934). En aquesta ocasió, ha estat una placa al seu domicili del carrer de la Mercè, 34, la que va ser la seva darrera casa abans de l'exili del gener de 1939, havent de passar dificultats materials de tota mena.



El 1912, tornant de Bilbao (i Begoña, on passà deu anys), la família Fabra es traslladà a Badalona, bàsicament per dos motius. Primer, volien un ambient mariner proper a Barcelona, ja que a la filla mitjana, Teresa, li convenia per motius de salut. Segon, perquè Fabra, després de viure a Begoña, s'havia acostumat a la vida lluny del bullici de les urbs. Hi van viure més de 25 anys, en tres cases diferents. La del carrer de la Mercè és l'única de les tres que resta dempeus. A Badalona, Fabra va escriure probablement la part més important de la seva obra, inclòs el Diccionari General de la Llengua Catalana, publicat el 1932.

Confiem que aviat podrem anunciar que a Barcelona també han fet els deures.

Imatges del CNL de Badalona i Sant Adrià
Merci per la informació, cavaller bibliòfil

Dictionnaire amoreux des dictionnaires

Un diccionari enamorat dels diccionaris per als enamorats dels diccionaris. S'acaba de publicar a França (Plon: març de 2011), una obra d'un lexicògraf molt reconegut, Alain Rey, que gira al voltant de diferents temes, personatges i obres relacionades amb els dicos (nom familiar francès per als diccionaris).

L'autor, el lingüista Alain Rey, també és el responsable, juntament amb la seva dona Josette Rey-Debove (que va morir el 2005), del diccionari francès Le Petit Robert, una obra tan popular que va per la seva 43a edició (2010). També signa altres importants diccionaris francesos, com ara Le Grand Robert de la langue française (6 vol.), el Dictionnaire historique de la langue française (3 vol.), el Dictionnaire culturel en langue française (amb Danièle Morvan, 4 vol.), etc.

El llibre forma part d'una col·lecció que Plon va començar el 2000 i que ja porta més de 50 títols, Dicctionnaire amoreux ..., i en el lloc de les cometes s'hi pot trobar des de la caça (el primer) al catolicisme (el darrer), passant per l'òpera, Nàpols o Alexandre Dumas. La varietat està servida. Els autors acostumen a ser reputats escriptors, com Jean-Claude Carrière (l'Índia i Mèxic) o Vargas Llosa (l'Amèrica llatina), per posar un parell de exemples.

En aquest cas no es tracta d'un diccionari de diccionaris, tot i que se'n citen molts, sinó d'un voluminós assaig (998 p.), que, alfabèticament, s'ocupa de la lexicografia, especialment de la francesa, però no exclusivament, d'una manera lúdica i engrescadora, sense prejudicis ni límits, amb entrades (i històries) tan curioses com les que porten per títol "Batman", "Masochiste" o "Woolf, Virginia". Un llibre fantàstic que és potser el diccionari menys acadèmic del seu autor, però no per això el menys seriós, ja que està ple de cultura i d'amor pel llenguatge.


Una curiositat: l'octubre de 2007 vaig publicar un apunt amb una citació d'Alain Rey que anava (i va) acompanyada del quadre El bibliotecari de Giuseppe Arcimboldo, la mateixa il·lustració que més de 3 anys després han utilitzat els de l'editorial Plon per il·lustrar aquesta obra de Rey. ¿Casualitat? Segurament.

Gazopixacium

GDLC (1a ed., coberta vermella, pixelat)


Píxel. m. [TC] [IN] [FIA] Unitat mínima d’informació en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic. [DIEC2]

Píxel. [acrònim transformat dels mots anglesos picture element] m FOTOG/TELECOM/TV Cadascuna de les mínimes fraccions en què resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electrònic. [Diccionari.cat]

Pixelar. Fer perdre nitidesa a una imatge, o a part d'una imatge, engrandint els píxels que la componen fins a fer-los distingibles a la vista. Nota: És habitual pixelar imatges a la televisió i a la premsa, sovint amb l'objectiu de protegir la identitat de les persones que hi apareixen. Una imatge també es pot pixelar fortuïtament, sovint a causa d'una disminució defectuosa de la resolució. [termcat]

Píxel invisible. n m Imatge en format GIF, de la mida d'un píxel, inserida en una pàgina web o en un correu electrònic en HTML de manera no visible per a l'usuari, que permet de recollir informació sobre les característiques i les condicions de la connexió. Nota: Un píxel invisible s'activa quan baixa una pàgina. Aleshores, adreça una ordre al servidor perquè registri l'accés a la pàgina des d'una adreça IP i transmeti la informació a un altre servidor a distància, que pot explotar aquesta informació posteriorment. Entre les dades que es poden recuperar per mitjà d'un píxel invisible destaquen l'adreça IP, el nom d'amfitrió i el nom de la versió del sistema d'explotació i el navegador utilitzats. És un mètode usat generalment per entitats certificadores i agències de màrqueting. [termcat]

Nota: Avui és el dia del Pix. Seguiment (Zona Neutral Pix) a Riell Bulevard.

Diccionaris Catalans en Línia (DCL)

[post in progress]

Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans: Abans conegut com a DIEC, actualment va per una 2a edició, amb reimpressió del març del 2009, o sigui que parlem del DIEC2. Té 69.988 articles i és un diccionari institucional, acadèmic (l'IEC és la nostra acadèmia de la llengua) i per a tots els catalanoparlants. L'edició en línia té cerca bàsica (la pàgina principal) i cerca avançada (on podem cercar dins dels exemples o per llengua d'origen, entre altres filtres). La cerca no distingeix majúscules, accents ni dièresis. Instruccions.

Gran diccionari de la llengua catalana: És la versió en línia i actualitzada del Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC) d'Enciclopèdia Catalana. Amb 88.500 entrades, és més extens que el DIEC2. De fet, totes les entrades que també són al DIEC2 apareixen indicades amb una marca. A més, a la dreta de cada article sencer, es pot consultar la conjugació, els sinònims o la traducció de la paraula buscada (a l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià).

Cercaterm: És el servei de consultes terminològiques del TERMCAT. Inclou més de 230.000 fitxes terminològiques (neologismes normalitzats, lèxics d'especialitat, etc.). Tot i no ser un diccionari, s'hi poden fer cerques semblants, tant bàsiques com avançades. En la cerca, si en lloc d'una lletra, escrivim un interrogant, aquest substitueix una lletra qualsevol. I si escrivim un asterisc, aquest substitueix un o més caràcters. Si un no resol el dubte, pot enviar consultes lingüístiques, previ registre, al servei d'atenció personalitzada.


Neoloteca: És un recull dels neologismes tècnics i científics normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, amb definició i equivalències en altres llengües. Té cerca bàsica i avançada. I


Optimot: És un diccionari de diccionaris (inclou, entre d'altres, el DIEC2, el català-castellà i castellà-català d'Enciclopèdia Catalana, lèxics del TERMCAT, etc...). Té cerca bàsica i avançada. En la cerca, si en lloc d'una lletra, escrivim un asterisc, aquest substitueix un o més caràcters. Si un no resol el dubte, pot enviar consultes lingüístiques, donant-se prèviament d'alta, a l'atenció personalitzada. Instruccions.

Diccionari català-valencià-balear d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll: Es coneix com a Alcover-Moll o DCVB. Publicat primer en 10 volums entre 1926 i 1962, és de la mallorquina Editorial Moll, però la versió en línia va ser en col·laboració amb l'IEC, i amb financiació de Catalunya, Balears i Andorra. És l'obra més ambiciosa del nostre domini lingüístic, un diccionari total (de llengua literària i dialectal, escrita i oral, antiga i moderna), tot i que no hi és tot. Té cerca bàsica.
Diccionari de dubtes del català oral: O DDCOR, és un diccionari sonor, de l’estàndard oral de la llengua catalana. Conté més de 2.600 entrades i la seva pronúncia en les principals varietats del català: el català central, el mallorquí i el rossellonès (bloc oriental), i el català nord-occidental i el valencià (bloc occidental). Cada entrada inclou l’exemple de la pronunciació recomanada en cadascuna d’aquestes varietats i també la norma ortoèpica, a més d’altres remarques.


Diccionaris.cat: El web de Larousse amb diferents diccionaris VOX: el Manual de la llengua catalana, el de sinònims i antònims, el català-castellà i viceversa, el català-anglès i viceversa i el català-francès i viceversa. Fent doble clic damunt de qualsevol paraula d'un article s'accedeix al seu article, característica ben pràctica.


Diccionari invers de la llengua catalana: El DIEC capgirat, amb tots els mots ordenats alfabèticament, però a la inversa. No permet fer cerques, sinó consultes com en un diccionari clàssic. A l'apartat d'utilitats inclou un cercador d'anagrames. Recomanat per a rimaires (poetes i altres artistes) i crucigramistes.

Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain: En xarxa gràcies a l'IEC, i en construcció. Obra creada a partir del buidatge de molts textos catalans antics. Es pot cercar tant per l'entrada com pel contingut.

Diccionari de textos catalans antics: Conegut com a DTCA, és la primera concreció del projectat Diccionari del Català Antic (DCA), una obra de la UB, la Fundació Lluí­s Carulla, la Fundació Noguera, l'IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya. S'hi han buidat textos catalans de l'Edat Mitjana i del Renaixement. Permet cerques per lemes i formes, sobre tot el corpus introduït o en el subcorpus que ens interessi.


Glossari de glossaris: Diccionari que recull el lèxic dels índexs dels volums de la col·lecció "Els nostres clàssics" de l'Editorial Barcino. Acaba essent un repertori lèxic de la llengua antiga. Té cerca simple i avançada (per variant, obra on es localitza o traducció moderna).


Corpus textual informatitzat de la llengua catalana: Es coneix com a CTILC. És un recurs de l'IEC que recull 3.399 textos catalans d'entre 1832 i 1988, literaris (40%) i no literaris (60%), amb un corpus de més de 52 milions de mots, normatius i no. S'hi treballà des de 1985 fins a 1997. A partir del CTILC es creà el Diccionari de freqüències i s'està creant el Diccionari del Català Contemporani. Al CTILC tenim consulta per lemes i per formes i amb diferents filtratges (autors, obres, tipologies i cronologies). Instruccions.


Diccionari del Català Contemporani: o DCC. També es coneix per Diccionari descriptiu de la llengua catalana (o DDLC). Iniciat el 1985 a partir del material del CTILC. És d'accés públic, però per consultar-lo cal emplenar una sol·licitud d'accés. Instruccions (al lateral esquerra, com a Guia d'utilització).

Multicerca: o MLTC. Al web d'Eines de Llengua (des de 1998). Multicercador de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) amb una gran base de dades de repertoris lexicogràfics i d'altres recursos. Hi ha possibilitat de cerca en el mateix lloc web o bé mitjançant enllaços. Es manté actualitzat.


Base de dades de transcripcions: o BaDaTran. Diccionari de pronunciació de la UPF que dóna la transcripció fonètica dels mots segons el Diccionari ortogràfic i de pronunciació (Enciclopèdia, 1990), el Diccionari essencial castellà-català/català/castellà (Diàfora, 1982), el Diccionari valencià de pronunciació (Bromera, 2001) i el Diccionari manual castellano-catalán/català-castellà VOX (Biblograf, 1987). Bon complement (tot i que no cobreix les Balears, la Franja, la Catalunya del Nord o l'Alguer) a la transcripció fonètica que dóna l'Alcover-Moll.

Diccionari Normatiu Valencià: l’obra de referència lexicogràfica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en línia des del 2014. Conté més de noranta mil entrades, i incorpora, a més, tota una sèrie d’informacions complementàries, com ara la transcripció fonètica, la conjugació dels verbs o diverses marques d’ús per a orientar el lector sobre la correcta utilització dels mots segons els diferents àmbits lingüístics.


Nou Glossari General Lul·lià: El diccionari que recull el lèxic català de Ramon Llull, a partir de 54 obres del prolífic autor. Inclou prop de 20.000 entrades. És la versió digital del Glossari General Lul·lià del també mallorquí Miquel Colom (Palma: Editorial Moll, 1982-1985), publicat en paper en cinc volums.




Diccionari de sinònims d'Albert Jané: publicat en paper per primer cop el 1972, es tracta de la 3a edició, actualitzada, d'aquesta obra, no. Es consulta des de la web de l'IEC.

 

Diccionari de sinònims Franquesa: amb el contingut actualitzat del Diccionari de sinònims Franquesa que es publicà en paper el 1998. No només dona llistes de mots, sinó que conté definicions, exemples i altre informació complementària (antònims, termes analògics, categoria gramatical, marques d’ús). Conté 75.000 sinònims.




Més: Diccionari català Eixample (en fase de proves, amb citacions d'autors catalans), Diccionari de alguerés, Diccionari de dubtes de pronunciació per a locutors de les Illes Balears (Gabriel Bibiloni), Diccionari de sinònims i antònims del valencià, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (Acadèmia Valenciana de la llengua), Diccionari personalitzat per als verificadors ortogràfics (UB), Diccionari pràctic i complementari (Sebastià Oliveras), Diccionari Regex (o d'expressions regulars, de Lou Hevly), Diccionari Regex del Dacco, Diccionari Triat (la Safor), Diccionaris Valencia (Generalitat Valenciana) Dídac (Enciclopèdia catalana, escolar), Eixamplèdia (gestor de diccionaris), Enciclopèdia Catalana, Gran diccionari interactiu altempordanès (o GDIAE), Lèxic de Palà de Torroella, Lèxic Obert Flexionat de Català (o LOFC), Lexicool (Sebastian Abbo), Lleidatà, Lo traductor (Delta de l'Ebre), Lo vistaire (català d'Andorra i l'Alt Urgell), Menut diccionari La Ginebrosa (català d'Aragó), Mot a mot (per mingoforever), OpenThesaurus-ca (codi obert), Paraulari (Bartomeu Homar), Petit glossari mallorquí (Roser Amills), Sac de paraules (comarques centrals dels PPCC), Viccionari (universal, lliure i gratuït).


I més: Base de badades (el petit diccionari ludicofestiu de la llengua catalana, per elbokabulari), Desdefinicions (al bloc Tens un racó dalt del món, de Jesús M. Tibau), Diccionari afectiu de la llengua catalana (les nostres paraules preferides), Diccionari catalús (Francesc Puigcarbó), Diccionari poc útil (Toni Soler), Diccitionari (diccionari de citacions i frases cèlebres), Disseccionari (l'anatomia del mot, per Allau), El miccionari (mots nuls per pixar-se de riure. O no), The Alternative Catalan Dictionary (i en pdf).

Bilingües i traductors: afrikaans (Google traductor), albanès (Google traductor), alemany (Enciclopèdia Catalana) alemany (Multilingüe d'Enciclopèdia Catalana), alemany (Lucy), alemany (Google traductor), alemany (UdL), anglès (Enciclopèdia Catalana), anglès (Multilingüe d'Enciclopèdia Catalana), anglès (diccionaris.net), anglès (Logos), anglès (Opentrad), anglès (Lucy), anglès (Apertium), anglès (Google traductor), anglès (DACCO), àrab (edu365 infantil), àrab (Google traductor), aranès (aranes.org), aranès (edu365 infantil), aranès (Lucy), aranès (Apertium), armeni (Google traductor), àzeri (Google traductor), basc (UAB), basc (Google traductor), bielorús (Google traductor), búlgar (Google traductor), castellà (Enciclopèdia Catalana), castellà (Multilingüe d'Enciclopèdia Catalana), castellà (Sishitra), castellà (Generalitat Valenciana), castellà (LexPress), castellà (Internostrum), castellà (Cervantes), castellà (Aulex), castellà (Apertium), castellà (Logos), castellà (Opentrad), castellà (Lucy), castellà (Google traductor), castellà (Optimot), coreà (korcat), coreà (Google traductor), Crioll d'Haití (Google traductor), croat (Google traductor), danès (Google traductor), eslovac (Google traductor), eslovè (Google traductor), esperanto (Alòs-Carbonell), esperanto (Opentrad), esperanto (Apertium), estonià (Google traductor), fang (de Lorenzo Bacale), finès (Google traductor), finès (Kimberli Mäkäräinen), francès (Enciclopèdia Catalana), francès (Multilingüe d'Enciclopèdia Catalana), francès (Opentrad), francès (Lucy), francès (Apertium), francès (Google traductor), francès (eudict), gallec (Google traductor), gallec (UAB), gal·lès (racocatalà), gal·lès (Google traductor), georgià (Google traductor), grec (d'Antoni Góngora), grec (vamvakos), grec (Google traductor), hebreu (Google traductor), hindi (Google traductor), hongarès (Google traductor), indonesi (Google traductor), irlandès (Google traductor), islandès (Macià Riutort), islandès (Google traductor), italià (Enciclopèdia Catalana), italià (Apertium), italià (Google traductor), japonès (Google traductor), jiddisch (Google traductor), letó (Google traductor), lituà (Google traductor), llatí (Google traductor), macedònic (Google traductor), malai (Google traductor), maltès (Google traductor), neerlandès (Google traductor), noruec (Google traductor), occità (Opentrad), occità (Apertium), occità (traductor automàtic gencat), occità (Idali Vera), persa (Google traductor), polonès (Google traductor), portuguès (Opentrad), portuguès (Apertium), portuguès (Google traductor), romanès (Apertium), romanès (Google traductor), rus (Google traductor), serbi (Google traductor), suec (Google traductor), swahili (Google traductor), tagal (Google traductor), tai (Google traductor), turc (Google traductor), txec (Google traductor), ucraïnès (Google traductor), urdú (edu365 infantil), urdú (Google traductor), vietnamita (Google traductor), xinès (edu365), xinès (Google traductor), xinès (xina.cat), xinès (ub).


Llengua de signes catalana (LSC): Mira què dic (CEE Les Aigües de Mataró), Sématos.eu (el videodiccionari de LSC), Wikisign LSC (El Diccionari Lliure de Llengua de Signes Catalana).


Temàtics: administratiu (uji), agricultura (uib), agrònoms (uji), alimentació (ésadir), anys 70 (la web sense nom), arqueologia (termcat), arquitectura (uji), arquitectura tècnica (upc), arxivística (ub), arts gràfiques i edició (gencat), astronomia (astrogea), atletisme (termcat), baies (Macià Riutort), béns d'equipament (gencat), biblioteconomia (ub), bioètica (Realiter), biogràfic de dones (gencat, consell de Mallorca i xarxa Vives), borsa (fllorens), càncer (ICO), canvi climàtic (Realiter), cardiologia (gencat), casteller (termcat), casteller (Castellers de Lleida), cavall (Gabriel Bibiloni), ciència del sòl (IEC multilingüe), ciències ambientals (IEC), cinema (Xavier Ripoll), circ (Joan Ramon Graell), citacions (Eixamplèdia), comerç electrònic (termcat), comerç electrònic (Realiter), comunitats europees (termcat), construcció (visual; gencat), construcció (gencat), construcció (upc), cuina (egormand), degustador de vi (urv), dermatologia (gencat), dret administratiu (termcat), dret civil (ub), dret mercantil (ub), dret penal (ub), dret penal i penitenciari (gencat), dret processal (ub), dret (eines de llengua), economia (uji), educació (termcat), escacs (termcat), escacs (Xavier Deulonder), esgrima (termcat), espècies marines (masmar), esport (termcat), esports d'aventura (termcat), esports d'hivern (termcat), esports nàutics (termcat), esports olímpics (termcat), fàrmacs (termcat), festes de Santa Tecla (termcat), fires i congressos (termcat), física (uji), forestal (uab), funció pública (gencat), fustes exòtiques (termcat), futbol (termcat), gastronomia del Pròxim Orient (termcat), gastronomia japonesa (termcat), genoma humà (Realiter), geografia física (termcat), geologia (IEC), gestió de la qualitat (termcat), gestió de la recerca i innovació (gencat), grans magatzems (Govern d'Andorra i termcat) grip aviària (Realiter), homeopatia (termcat), indústria (termcat), indústria (gencat), indústria bàsica i productes metàl·lics (gencat), indústria de la pell (gencat), indústries manufactureres: instruments musicals, jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia i material esportiu (gencat), infermeria (termcat), informàtica (softcatalà), instrumentació electrònica (upc), insults (Toni Ibañez), Internet (upc), Internet (Realiter), jocs i joguines (termcat), jurídic (IEC), laboral (pilevo), loteria (ésadir), manga (ésadir), maquinària i material elèctrics (gencat), màrqueting econòmic (Realiter), material d'oficina (Realiter) mecànica i termodinàmica (upc), medicina (uji), medicina (Enciclopèdia catalana), mercats financers (termcat), meteorològic (Eduard Fontserè), metrologia (tut), mobles (gencat), motociclisme (termcat), moda i parament de casa (ésadir), música (ésadir), musical sonor (Cristina Fuertes), Nadal (ésadir), negociació col·lectiva (termcat), notarial (termcat), ocells (Jordi Cerdeira), oftalmologia (termcat), òptica i optometria (upc), paisatge (observatori del), papallones (Dolsa & Albarrán), paremiologia (Víctor Pàmies), pasta, paper i cartó (gencat), patinatge artístic sobre gel (termcat), pedagogia (ub), pediàtric (Hospital de nens de Barcelona), planificació estratègica (termcat), plantes (termcat), plantes medicinals (ecoaldea), plats a la carta (termcat), pornografia, postal (fsegues), prevenció de riscos laborals (upf), procediments culinaris (termcat), productes informàtics (termcat), projectes d'enginyeria (upc), psiquiatria (termcat), ramaderia (uib), recursos humans (usc), renda (termcat), renda (ésadir), restauració arquitectònica (upc), rugbi (termcat), salut (gencat), Sanfermines (ésadir), sanejament (gencat), seguretat viària (termcat), serveis socials (termcat), sida (termcat), sinologia (termcat), surf de neu (termcat), suro (gencat), teatre (Ripollet), telecomunicacions (gencat), telecomunicacions (upc), tecnologies de la informació i la comunicació (Xavier Rosell), tèxtil i confecció (gencat), transport turístic (termcat), universitari (upf), videojocs (termcat), visita papal (ésadir), viure a Catalunya (gencat), Xina (upf), xocolata (chuculati), zoologia (Francesc Murgadas).


Facsímils: Recopilació de facsímils digitals de la lexicografia catalana, bàsicament prefabrians.


Aquest post in progress neix arran de la invitació de la blocaire de L'espiell a fer una trobada amb estudiants de català al CNL d'El Prat de Llobregat, el 29 de març de 2011. Si havia de parlar de diccionaris, vaig considerar més pràctic fer-ho d'obres que es troben a l'abast de tothom, com les d'aquest apunt. A mesura que he anat preparant-lo m'he anat adonant que —el futur ho dirà— aquest pot acabar convertint-se en un dels apunts més consultats del bloc, així que li posarem un enllaç a la capçalera, per si de cas. Tot i la quantitat d'informació lexicogràfica que trobem en línia cal deixar clar que no hi ha res com el tacte del paper.

Darrera actualització: abril de 2019