Ningú no neix ensenyat

Un cop vaig sentir explicar a Albert Jané que quan algú li trucava per algun dubte ortogràfic, ell demanava a l'interlocutor que s'esperés, anava a buscar un diccionari i li donava la resposta. Amb aquest gest, el lingüista mostrava dues coses: el camí per aprendre i que ningú no neix ensenyat.

"Ningú no neix ensenyat" és el títol d'una vinyeta-pròleg del dibuixant Cesc (Francesc Vila, 1927-2006), del qual ja li coneixíem l'"Homenatge a Pompeu Fabra", que apareix a l'inici d'un diccionari escolar, el Diccionari didàctic elemental (Barcelona: Cruïlla, 2006).

El dibuix, en blanc i negre, mostra una escena de carrer en què cinc bafarades, en lloc d'incloure diàlegs, inclouen sengles definicions dels mots brossa, cadell, gual, rètol i xerraire: una interpretació original de la presentació d'una obra, amb un títol que no podia ser més encertat. Des de la gent del carrer que dibuixa Cesc fins als gramàtics consagrats com Albert Jané, tothom cal que tingui clar que ningú no neix ensenyat. Per ensenyar-nos, precisament, tenim els diccionaris.

El diccionari més antic del món i la substitució lingüística

Tauleta 16 (Louvre)

Són tauletes de fang amb escriptura cuneïforme, datades cap al 2.300 aC, època dels accadis, que es van descobrir a Ebla (actual Síria). S'anomenen Urra=hubullu i formen un diccionari enciclopèdic babilònic que consta de 24 toms (o sigui, tauletes) que parlen de noms de plantes, animals, pedres, estrelles, mesures de gra, de pesos i de superfícies, vehicles terrestres i marítims, professions... L'obra completa s'usava per servir de textos de pràctica per als escribes, antics redactors i copistes. Actualment té perfil d'afició al Facebook, potser obra d'algun copista del XXI.

La seva peculiaritat és que la informació es presenta en una llista bilingüe de mots sumeri-accadi, dues llengües certament poc parlades en l'actualitat. La llengua més antiga de les dues és el sumeri (aprox. 4.000 - 1.900 aC). De l'accadi, en canvi, en tenim notícia des del 2.300 aC (l'època d'aquest diccionari manual). Se sap que l'accadi va substituir el sumeri a les zones de Mesopotàmia on es parlava. El que alguns consideren el diccionari més antic del món és un primer testimoni del llarg procés de substitució lingüística que acabaria amb el sumeri. ¿Va tenir l'accadi millor fortuna? En absolut. L'arameu va ocupar amb el temps el seu territori lingüístic. De parlants d'arameu, que diuen era la llengua de Jesús, encara n'existeixen, prop de mig milió, tot i que es considera actualment una llengua en perill d'extinció.

Tauleta 13 (The Metropolitan Museum of Art)

Un segle de Filològica exposat

D'esquerra a dreta

Fem un petit tast visual de l'exposició que podem veure actualment a l'Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya: "Cent anys de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1911−2011)". La BC, creada per l'IEC, se suma, amb aquesta mostra documental, a la celebració del centenari de la secció que s'ocupa de manera científica de la llengua catalana. En el tríptic podem consultar els nombrosos documents que s'hi presenten: manuscrits, primeres edicions, fotografies... Només fins al 4 de desembre!













Sis vitrines



Un detall: a la primera vitrina, fotografia i manuscrit original d'en Pompeu Fabra



Un altre detall a la segona vitrina: Les Normes ortogràfiques de 1913 de la BC



Un darrer detall de la quarta vitrina: un DGLC de 1932 de la BC

The Age of the Dictionary

"The Age of the Dictionary" o "The definition of a hopeless task" és el setè capítol de The history of English in ten minutes, una sèrie de deu vídeos molt breus i lleugerament didàctics sobre l'anglès de l'Open University. El capítol se centra en la tasca dels primers grans lexicògrafs anglesos, els superhomes autors del Dictionary of the English Language o l'Oxford English Dictionary.

A banda de descobrir nous usos domèstics dels diccionaris, un hi troba mots fantàstics com ara pickle herring, jobbernowl, fopdoodle o snuffbumble, paraules absolutament prescindibles (i per això fascinants) per a qualsevol dels 300 milions de parlants de l'anglesa llengua, però que podrien haver format part perfectament del bagatge imprecatori d'Arxibald Haddock.

Aquesta és la transcripció del text:

"With English expanding in all directions, along came a new breed of men called lexicographers, who wanted to put an end to this anarchy – a word they defined as ‘what happens when people spell words slightly differently from each other’.
One of the greatest was Doctor Johnson, whose ‘Dictionary of the English Language’ which took him 9 years to write.
It was 18 inches tall and 20 inches wide – and contained 42,773 entries – meaning that even if you couldn’t read, it was still pretty useful if you wanted to reach a high shelf.
For the first time, when people were calling you ‘a pickle herring’ (a jack-pudding; a merryandrew; a zany; a buffoon), a ‘jobbernowl’ (loggerhead; blockhead) or a ‘fopdoodle’ (a fool; an insignificant wretch) – you could understand exactly what they meant – and you’d have the consolation of knowing they all used the standard spelling.
Try as he might to stop them, words kept being invented and in 1857 a new book was started which would become the Oxford English Dictionary. It took another 70 years to be finished after the first editor resigned to be an Archbishop, the second died of TB and the third was so boring that half his volunteers quit and one of the ended up in an Asylum.
It eventually appeared in 1928 and has continued to be revised ever since – proving the whole idea that you can stop people making up words is complete snuffbumble."

Fopdoodle ja s'havia reivindicat en una obra del 2007

Via "Història de l'anglès en deu minuts" a Bloc de Lletres

11

Onze prové del numeral indeclinable llatí undecim (d'unus i decem: u i deu). Entre d'altres faramalles al voltant de l'11 (i a semblança del que férem l'any passat amb el 10, en fa dos amb el 9, en fa tres anys amb el 8 i en fa quatre amb el 7), esmentarem aquestes 11:

És el primer nombre capicua, simètric o palindròmic. Tots el capicues parells en són divisibles i, especialment segons els col·leccionistes de bitllets d'autobús, porten bona sort. El mot capicua diuen que prové de la jugada de dòmino en què s'acaba podent col·locar la darrera fitxa en qualsevol dels dos extrems.



A banda de capicua, per a la matemàtica recreativa, l'11 és el primer nombre uniforme de dues xifres (en anglès repdigit, portmanteau de repeated digit), un nombre enter natural format per la repetició d'una sola xifra (el nombre de la bèstia, 666, també ho és).


Apollo 11, la primera nau que va fer arribar l'home al seu únic satèl·lit natural. Es va enlairar el 16 de juliol de 1969 i va arribar-hi el dia 20. Va tornar a la Terra el dia 24, prop de Hawaii.


En basc, eusquera o èuscar, l'11 (hamaika) és 11 i també vol dir "moltíssim". Hamaika aldiz etortzeko esan dizut! (T'ho he dit onze/un munt de vegades!). Potser té relació amb el basc amaigabe (infinit). Casualment és el primer número que supera el que podem comptar amb les mans.


Tothom sap que és tradicional celebrar els 11 anys de matrimoni. S'anomenen les noces d'acer, i és habitual regalar objectes fets d'aquest metall. En un ampli catàleg en línia trobem joies, rellotges, gerros de flors...



En anglès, l'expressió "up to eleven" o "these go to eleven" es fa servir quan una cosa excedeix el volum màxim de so. Al Shorter Oxford English Dictionary ho defineixen com "up to maximum volume". Sembla ser que el control de volum d'alguns aparells musicals clàssics arriba fins a 11.



Si naveguem amb Mozilla, Internet, Chrome, Opera..., prement F11 la finestra s'obre en mode pantalla completa. Amb un Mac just el contrari: se'ns amaguen les finestres obertes.



Diu la llegenda que el 1106 es van trobar les relíquies d'onze verges cristianes (entre elles, santa Úrsula), màrtirs d'una persecució del 304. Per error es passà de les onze a les "onze mil verges", i amb aquest nom es coneix una antiga advocació cristiana que es propagà, des de Colònia, a tot Europa. A Catalunya existí, des del segle XIII al XIX, el priorat de les Onze Mil Verges. L'error té diverses hipòtesis: que si ve de la traducció del nom llatí d'una de les verges, Undecimilla (la petita que fa onze), del mot undecimila (que té onze anys) referit a l'Úrsula...


L'hendecasíl·lab, o vers d'onze síl·labes mètriques, és un vers clàssic del sonet. Diuen que va néixer d'algun poeta sicilià i després passà a la resta d'Itàlia (és el vers de la Divina comèdia de Dante, el Cançoner de Petrarca...). També s'utilitza en teatre: Shakespeare va escriure Romeu i Julieta en versos hendecasíl·labs.


L'Onze de setembre té lloc "la festa de Catalunya" (article 8.3 de l'estatut), recordant la resistència de Barcelona després de 14 mesos de setge, amb la batalla de l'11 de setembre de 1714 contra els borbons. La diada de 1976, a Sant Boi de Llobregat (lloc on visqué i morí Rafael de Casanova), va ser-ne la primera celebració legal després de la guerra civil.


I, finalment, la referència lexicogràfica, en forma d'un parell de diccionaris publicats el 1911: el Diccionari catalá-castellá y castellá-catalá de Joseph Pujal y Serra és tristament famós perquè es considera un pillatge lexicogràfic del famós diccionari vuitcentista de Saura: "L'edició de 1911. Diguem també que l'obra de Saura fou objecte àdhuc d'un acte de pirateria. El 1911, el catedràtic Josep Pujal i Serra, sens dubte descendent de l'editor del vocabulari des de 1851, el feu estampar a nom seu." (Colon & Soberanas, p. 165). Més important, aparegut també el 1911, és el primer volum (català-alemany) del bilingüe Langenscheidts Taschen-Wörterbücher Katalanisch-Deutsch del Dr. Eberhard Vogel.


^{Nota: casualment aquest apunt és del dia 11 de l'11 de l'11, a les 11:11.}

Un petit vocabulari nazi-català

El llibre que de sempre he trobat més important de l'obra de Montserrat Roig —i no ho he pas llegit tot— és un que va escriure per encàrrec de Josep Benet, però que ella mateixa explicava que va canviar-li la vida: Els catalans als camps nazis (Barcelona: 62, 1977). Al final de l'obra hi ha un petit vocabulari que ocupa tres pàgines (de la 531 a la 533), on es recull lèxic nazi. La recent lectura de Jo confesso de Cabré em va fer tornar a pensar en aquestes pàgines, ja que Cabré també utilitza algun d'aquests mots alemanys dins de la seva novel·la. No és un lèxic fàcil de llegir: els navegants queden avisats.

El vocabulari conté només 75 paraules. Per algú que desconegui el llibre de la Montserrat Roig o la història que explica —fet improbable avui en dia—, aquestes 75 paraules serveixen per mostrar de manera crua i sintètica allò que s'hi pot llegir. Només hi ha sis paraules que no siguin alemanyes: cinc de franceses i una de catalana. La paraula catalana és "organitzar". I diu d'ella: "En l'argot del camp, robar". L'altra referència que fa al català aquest vocabulari és que als Poschacher —presoners joves de Mauthausen que treballaven en una pedrera de l'empresari austríac Poschacher—, els anomenaven, per homofonia, els "butxaques".

I tota la resta és lèxic alemany. Hi trobem ordres (heraus!: fora!), objectes (Kartoffelschälmesser: ganivet de pelar patates), oficis (Kohlenfahrer: literalment, carboner d'un vaixell, però allí era l'encarregat del forn crematori), tipus de presoners (NN o Nacht und Nebel: literalment, nit i boira. Es referia als presoners destinats a morir sense deixar rastre i prové d'una referència wagneriana a l'Or del Rin), noms d'instal·lacions (Effektenkammer: magatzem de la roba i objectes personals dels deportats)... Hi trobem la barbàrie.

Montserrat Roig, al final del pròleg d'aquesta obra, descriu així els deportats: "I vaig pensar que els ex-deportats m'havien semblat, sobretot, uns homes que no acceptaven la hipocresia de les paraules, que havien arribat al fons del pou de la comèdia humana". Fa gairebé vint anys vaig visitar Dachau, el primer camp de concentració nazi (1933-1945). A l'entrada, a la porta metàl·lica, s'hi pot llegir un eslògan que també seria present en la majoria dels altres camps de la mort: "Arbeit macht frei". Vol dir que el treball fa lliure. El recinte de l'horror era presidit per una mentida, una cínica mostra de la hipocresia de les paraules.



Les tres pàgines del vocabulari



20 Anys sense Montserrat Roig

Dardada

dardada

f.
1 Tret de dard.
2 Ferida de dard.

El dardo en la palabra es va publicar el 1997 i va tenir una popularitat i difusió enorme. El dardo en la academia encara no ha sortit de la impremta, però avui he rebut aquesta notificació del proper llançament de l'obra, juntament amb un extracte en primícia, i he pensat que era interessant donar-li difusió. Dos volums de crítica sociolingüística valenta:

El dardo en la Academia Esencia y vigencia de las academias de la lengua española VV. AA. Silvia Senz y Montserrat Alberte (eds.) Prólogo de Màrius Serra Editorial melusina

El dardo en la Academia es una obra en colaboración, compuesta por 13 artículos de 16 autores, y dirigida y editada por Silvia Senz y Montserrat Alberte, a su vez coautoras del volumen. Como proyecto editorial, El dardo en la Academia se propone el triple objetivo de dilucidar qué factores han contribuido a sustentar el extraordinario ascendiente social de la Real Academia Española, de analizar, a partir de ellos, su idiosincrasia institucional, y de plantear, finalmente, la necesidad de su existencia. Como obra de divulgación lingüística y sociolingüística, con un afán decididamente crítico y abarcador, tiene además la ambición de contribuir a contrarrestar las ideas lingüísticas, la visión social y cultural y la acción sobre el lenguaje que tanto la Real Academia Española como sus academias asociadas promueven, poniendo al alcance de todo lector interesado una minuciosa disección de la anatomía y el alma académicas. Avance público Extracto del libro

Doncs rosega un diccionari

La rata

-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.

De Josep Carner, del llibre Museu zoològic (Barcelona: Nauta, 1963), on es recullen 24 retrats d'animals. El títol presenta la variant "Els animals s'expliquen com bonament poden". El poema "La rata" és el darrer d'ells, i ens mostra un diàleg entre una rata —probablement de biblioteca— i un nebot ratolí. L'edició original porta 24 dibuixos a color de Josep Granyer, convertits en gravats al taller de Jaume Pla. La rata de la il·lustració superior, però, s'anomena Firmin, és obra de Fernando Krahn i és realment saberuda.

Pompeu Fabra, filòlec

Un homenatge sempre és un homenatge, encara que es faci amb més bona fe que no bon resultat. Fidels a l'errare humanum est, al poble de Sant Quirze del Vallès (Occidental), limítrof amb Terrassa, van batejar un carrer amb el nom de Pompeu Fabra, però l'encarregat de fer-ne la placa no devia tenir cap diccionari a mà —fet que sempre pot comportar funestes conseqüències—, i va escriure la dedicació professional del filòleg amb prefabriana grafia. La imatge potser és antiga i en l'actualitat desconeixem si ja s'ha esmenat la paradoxa.

Una altra possibilitat fóra que l'autor del rètol viari tingués a mà algun diccionari prefabrià —fet que excusaria per la seva originalitat aquest singular error. Algunes de les formes catalanes que trobo, fullejant prefabrians a l'atzar, són:

• "Filólog" (Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italià d'Una societat de catalans, 1839).
• "Filólogo" (forma catalana igual a la castellana, en el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina de Pere Labèrnia, 1839 o en el Diccionario manual ó vocabulario completo mallorquin-castellano d'Unos amigos, 1859).
• "Filòlog" (Diccionario valenciano-castellano de Jose Escrig, 1851).
• "Filóloc" (Diccionario catalan-castellano y vice versa de D. y M., 1854 o en el Diccionario manual catalan-castellano de D.J. M., 1856).
• "Filòloch" (Diccionari popular de la llengua catalana de Joseph Aladern, 1909).
• "Filòlech" (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, circa 1910).
• "Filólech" (Enciclopedia moderna catalana de Joseph Fiter, 1913).
• "Filòlec" (Vocabulari ortogràfic valencià-castellà de Lluís Fullana, 1921).

Tot un panorama ortogràfic d'aquest cas de sufixació, acompanyat, evidentment, de vacil·lacions en l'accentuació. Uns anys abans de la promulgació de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, al Vocabulari esperanto-català (1908) de Pujulà i Vallès, trobem la forma que és normativa actualment: filòleg.

PD 2/11/11: La imatge és actual. Més detalls al comentari de Quadern de mots en aquest apunt.

(La imatge me l'ha enviada un blocaire terrassenc, qui no en recorda l'origen precís, però potser d'una piulada)