Les noces de platí del canemàs (II)

Des de l'any 32, 32 edicions.
Les diferents edicions del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra:

• 1a: 1932*, de Llibreria Catalònia, 1.782 pàg. (cobertes marrons o vermelles)
• 2a: 1954, d'Antoni López Llausàs**, 1.761 pàg. (cobertes blaves)
  
• 3a: 1962, d'Antoni López Llausàs, 1.761 pàg.
• 4a: 1966, d'Antoni López Llausàs, 1760 pàg.
• 5a: 1968, d'Edhasa-López Llausàs, 1.762 pàg.
• 6a: 1974, d'Edhasa-López Llausàs, 1.768 pàg. (rev. i ampl. per Josep Miracle)
• 7a: 1977, d'Edhasa, 1.768 pàg.
• 8a: 1977, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 9a: 1978, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 10a: 1979, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 11a: 1980,d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 12a: 1980, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 13a: 1981, d'Edhasa, 1.779 pàg.
  
• 14a: 1981, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 15a: 1981, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 16a: 1982,d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 17a: 1983, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 18a: 1983, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 19a: 1984, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 20a: 1985, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 21a: 1986, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 22a: 1986, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 23a: 1988, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 24a: 1988, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 25a: 1990, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 26a: 1991, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 27a: 1991, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 28a: 1992, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 29a: 1993, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 30a: 1993, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 31a: 1994, d'Edhasa, 1.824 pàg.
• 32a: 1994, d'Edhasa, 1.824 pàg. (actualment a la venda).

* El Sr. Miquel Colomert Planagumà, de la Llibreria Catalònia, ens informa d'un detall important: la primera edició del DGLC va ser en fascicles. Ens diu que a la llibreria tenen un anunci de la revista D'ací d'allà on es venen aquests fascicles. Aquesta revista era propietat de l'editor del diccionari, Antoni López Llausàs. Després he pogut ampliar aquí aquesta pista: aquesta primera edició va ser per subscripció i en fascicles, i se'n van vendre 18.000 exemplars. També he trobat en diverses biblioteques una edició de 1931, que probablement es deu referir a aquesta edició en fascicles. Així, Colon i Soberanas (1991:278) indiquen que el peu d'impremta de 1931 devia pertànyer al primer quadern o fascicle. Eren quaderns bimensuals (quinzenals) que feien 14x20, d'unes 100 pàgines i costaven 2,50 pessetes. Se'n van fer de 20 a 25.

** El mateix Sr. Colomert ens diu que el Sr. López Llausàs va ser un dels fundadors de la Llibreria Catalònia. Abans tenia l'Editorial Catalana i aquesta passà a ser la Catalònia. Abans de la guerra era habitual que la Catalònia publiqués llibres. Així, podem considerar el Sr. López Llausàs com l'editor del DGLC des de la primera edició fins a la 6a, com a mínim.


Afegit (16/12/07):
Ens fa goig agrair a la molt correcta Anna, del bloc Lectura i decoració, que s'hagi fet ressò d'aquest article.

G de Gazophylacium

I de gal·licisme, gènere, gentilici, Gili, glossari, Griera...

-----

La ge inicia el segon volum d'aquest diccionari i Apel·les Mestres li va dedicar tres bonics iconòfors habituals dins de la fauna domèstica: el gos, el gall i el gat. Sota la signatura amb les seves inicials trobem la data, 1888.

Dins de la mateixa obra, tres dites sobre el valor de les coses:

"NO VAL LAS TRIPAS D'UN GOS. fr. Ab que's significa ser alguna cosa molt despreciable. No vale un caracol."
"PUJA MÈS LO FARCIMENT QUE'L GALL: fr. met. Ajo de Valdestillas, vale más la salsa que los caracoles."
"GAT Y CUNILL TOT ES D'UN PEL. refr. TAN BO ES EN PERE COM EN BERENGUERA, COM LO QUI LI VA DARRERA."

I amb G de gall, i de guisat de gust genial,
aquest cap de setmana, la 34a Fira Avícola de la Raça Prat.

Les noces de platí del canemàs (I)

El pròleg del Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra no és un 'pròleg', sinó un 'prefaci'. Gràcies a aquest subtil detall alguns lectors comencem a entendre que no ens trobem davant d'una obra qualsevol, sinó davant de "l'obra". Diu el tal prefaci a la pàg. VI que "L'obra que se'ns encomanava -que és la que ara surt al públic- pot realment ésser considerada com el canemàs del futur Diccionari de l'Institut." Quanta raó tenia Fabra! Sobretot en l'ús de l'adjectiu 'futur'. Hauríem d'esperar l'any 1995 per veure el Diccionari de l'Institut...

Aquest canemàs en cursiva sempre l'he trobat interessant. Si no ho hagués escrit en cursiva es referiria, metafòricament, al sentit literal del terme, o sigui, a la roba, feta originalment de cànem (d'aquí el nom), sobre la qual s'hi broda amb seda o llana de colors. És una roba clara i pautada per facilitar-hi la feina posterior. I la metàfora seria ben bona, perquè el diccionari és aquest suport clar i pautat a partir del qual construïm la llengua viva.
Però, ai las!, és en cursiva. El mateix diccionari diu que, en un sentit figurat, un 'canemàs' és el 'fons sobre el qual es fan desenvolupaments'. I aquí trobem el sentit de la cursiva. Fabra volia informar-nos que calien 'desenvolupaments' a partir del DGLC. L'autor tenia ben clar que la feina no s'havia enllestit. "Apa, ja tenim un diccionari normatiu. Tots a descansar". Aquesta és la impressió que Fabra volia defugir. Allò que Fabra no podia preveure és allò que passaria uns quatre anys després de la publicació.

El DGLC s'acabà d'enllestir als tallers NAGSA el 30 de novembre de 1932. El publicà la Llibreria Catalònia de Ronda de sant Pere, 3, la mateixa Catalònia d'ara. Allò que sempre m'he preguntat és de quants colors publicaren les cobertes en aquesta primera edició. Jo conec les dues versions de la fotografia que adjunto: en marró i en vermell. Algú sap d'alguna altra?

La vela dels somnis

MONSIEUR LOYAL*: Benvinguts al món de la fantasia, a la vela** dels somnis i dels miracles... Observeu amb cura cada gest, cada moviment, cada mirada. Escolteu atentament cada petit so, cada nota, cada silenci. Totes les meravelles del món són a punt de reunir-se aquí davant vostre per oferir-vos el més gran espectacle sobre la terra. Preparats? Sou... al circ!

El blocaire Joan Ramon Graell Gabriel va iniciar fa un parell d'anys un diccionari a Internet dedicat a la seva passió, fer el pallasso. El proto-diccionari català del circ és una absoluta meravella per als aficionats a les veles virolades. L'aparença inicial és d'un diccionari a raig fet (mot, definició i punt), però inclou també alguna breu entrada biogràfica, com la de 'Bufalo Bill' o 'Philip Astley', cosa que l'acosta més a ser un diccionari enciclopèdic.

Algunes definicions les ha tretes directament del DIEC, però d'altres (p.e. 'bambú') pensem que són creació pròpia (amb alguna acrobàcia ortogràfica de tant en tant, tot s'ha de dir...). Imaginem també que es troba en procés de creació, però déu n'hi do de les entrades que ja ha publicat. Un bon recull temàtic amb poques pretensions i grans resultats, com acostuma a ser. Si voleu seguir la pista a l'autor, no com a lexicògraf, sinó com a pallasso, aquí trobareu la seva grata companyia.

*Amb el nom de 'Monsieur Loyal' es coneix a qui dirigeix l'espectacle circense (així es diu) des de la pista, el presentador de cada número. Fa referència a un artista francès de finals del XVIII, Anselm-Pierre Loyal.
** La 'vela' és la gran tenda dins de la qual té lloc l'espectacle. El Sr. Graell accepta 'carpa' com a sinònim.

Afegit de l'endemà:

Un poeta que passava ha escrit això:

LA VELA DELS SOMNIS...
ELS SOMNIS DE LA VELA...

Gazophylacium...
vela...
circ...
cric...
gat...
cat...
catalunya...
lexicografia catalana...
Gazophylacium.

DIEC2: cric=gat

Roda el món i torna al born.

(Afegeixo que un 'cric' és un gat mecànic, el de sota el cotxe)

El destí d'alguns diccionaris

"A lo largo de los años he visto libros destinados a equilibrar la pata manca de una mesa; los conocí convertidos en mesa de luz, dispuestos en forma de torre y con un paño por encima; muchos diccionarios han planchado y prensado más objetos que las oportunidades en que fueron abiertos, y no pocos libros guardan, disimulados en los estantes, cartas, dinero, secretos. Las personas también cambian el destino de los libros."

Així comença el quart capítol de La casa de papel, de l'argentí-uruguaià Carlos María Domínguez, una novel·la curta absolutament deliciosa que ens dóna solucions per a la manca d'espai per a llibres en les cases actuals. És una de les millors narracions bibliòfiles que mai he llegit.
Fa poc en parlaven al Diari d'un llibre vell.

Sant Francesc Xavier

Si totes les disciplines científiques tenen un patró, la lexicografia també en deu tenir un. A la viquipèdia no he trobat aquesta important informació, així que, després d'una laboriosa recerca i una etílica inspiració, he decidit proclamar, provisionalment, sant Francesc Xavier com a patró de la lexicografia. A l'escut heràldic trobem símbols inequívocament lexicogràfics, com ara el senglar, l'arboç, el tauler d'escacs i les diademes de refinat disseny. I qui vulgui negar les evidències, endavant.

Les qüestions lexicogràfiques van interessar de seguida el jove Francesc Xavier. En aquesta imatge el trobem en el seu típic posat de concentració, escoltant les divagacions del seu mestre sant Ignasi sobre l'acumulació de neologismes anglesos dins del llatí clàssic. El barret que corona la seva testa va ser un regal de sa mare per les bones notes que treia a "Lexicografia llatina I"; a més li servia per amagar la seva incipient alopècia.

De tots és sabut que Sant Francesc Xavier tenia do de llengües. Per tal de difondre la lexicografia no va dubtar de fer les amèriques. Al principi li va costar de trobar la manera de sustentar-se econòmicament; estranyament, en aquella tèrbola època, explicar històries sobre diccionaris llatins no era cap negoci. Però de seguida, i aprofitant la força que l'àngel de la guarda lexicogràfic li proporcionava, va entendre que si llogava la seva esquena com a mitjà de transport, la seva missió a la vida quedava molt més definida.

En el seu fanatisme per difondre l'obra i miracles d'Antonio de Nebrija, Francesc Xavier arribà a viatjar a Bèlgica. Allí predicava la paraula del diccionari, instruint amb exemples de mots i entretenint els alumnes amb jocs malabars. La seva vocació era tal, que per tal de no avorrir els alumnes, va domesticar un cranc, que li portava al moment qualsevol eina que li calgués. A la imatge el veiem fent una demostració davant d'un belga absolutament encantat.

Però què seria d'un sant patró si no en tenim cap relíquia? En el cas de Francesc Xavier en disposem de diverses, massa i tot. Els seus enfervorits deixebles procediren a esquarterar-lo diligentment per tal de mantenir encesa la flama de la saviesa lexicogràfica. Un dels més afortunats li pogué tallar el braç dret per tal de conservar els anells que lluïa el nostre patró. Desconeixem si Francesc Xavier era encara viu quan tingué lloc aquesta meritòria donació del seu cos. Podia haver passar perfectament perquè era esquerrà i per tal de subsistir amb l'esquena i el braç bo ja n'hagués tingut prou.

Aquest germanívol apunt consisteix bàsicament en una excusa per felicitar el meu germanet Xavier, que només en tinc un i no tinc on triar. Les il·lustracions provenen del llibre Album histórico-Artístico de San Francisco Javier de Francisco Escalada (Hauser y Menet, Madrid, 1922). Les històries provenen de la saviesa popular i la viquipèdia.

Bucles: Tothom a participar-hi!

Microsiervos és un dels blocs més seguits d'Espanya (el que més, crec). Doncs ni a ells escapa la febre lexicogràfica. Avui (aquí) es fa ressò d'una iniciativa que està portant a terme el bloc Bucles:

"Hago la convocatoria a todos aquellos que tengan acceso a diccionarios para que me envíen la imagen escaneada de la página donde se define «diccionario» en su diccionario, junto con el nombre y la edición del diccionario."

L'autor de Bucles anirà rebent imatges i després en farà una galeria per a gaudi dels malalts de bucles i de diccionaris. S'entén que els diccionaris poden ser escrits en qualsevol llengua, així que he fet la meva col·laboració amb pàgines de dos gazofilacis barcelonins on el català és present.

La primera pàgina que li he enviat és d'un diccionari català-llatí, el Dictionarium, seu Thesaurus Catalano-Latinus, verborum ac Phrasium de Petro Torras (Officinâ Typographicâ Raphaelis Figueró, Barcinone, circa 1696):


La segona correspon a un diccionari més modern, el Novísimo Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana de D. Pedro Labernia (Espasa Hermanos, Barcelona, 1866):


Animo tothom a contribuir davant d'una iniciativa tan boja com interessant. En el seu dia anunciarem aquí el resultat de la convocatòria.

(Gràcies a puigmalet.com per donar-me l'enllaç de Microsiervos)