Alfabet de l'analfabetisme

Sembla un oxímoron, això de fer un alfabet sobre l'analfabetisme, però quan es veu el vídeo s'entén el propòsit. Deu ser un dels alfabets amb més contingut social que s'han fet, i amb molta qualitat. Forma part del Project literacy, un pla de lluita contra la incapacitat de llegir o escriure. L'analfabetisme, que afecta centenars de milions de persones, té molta relació amb la pobresa i la delinqüència, i d'aquí ve la tria dels mots. Un bell alfabet per a un món que no sempre ens abelleix.
En aquesta web se'ns explica el perquè de cada paraula i de cada imatge.

Medallons de Pompeu Fabra

L'any 1968 feia un segle del naixement de Pompeu Fabra. Aquest any Fabra se celebrà amb diversos actes, des de la publicació de la gran biografia de Josep Miracle a concursos per als infants. Expliquen Jaume Fabre i Josep M. Huertas que "des del desaparegut setmanari Tele/Estel es va donar el tret de sortida dels diferents actes amb l'article “Un centenari que no podem menystenir”. Entre els signants de la crida que seguiria a aquest article es trobava l'escultor Rafael Solanic, que presidia el Cercle Artístic Sant Lluc, des d'on, asseguren alguns, va sortir la idea de fer un medalló de Fabra, que es va encarregar a Josep Miret". Altres fonts indiquen que l'encàrrec fou fet per Òmnium Cultural a iniciativa de Lluís Carulla. El que és segur és que l'autor fou l'escultor barceloní Josep Miret i Llompart i que es distribuí a diferents entitats dels Països Catalans. Sobre la quantitat de medallons realitzats hi ha divergències, que van de 100, com s'indica a l'entrada dedicada a Miret de la Viquipèdia, a 150, com diu aquest text de la p. 88 de Pompeu Fabra, Nadala de 1998 de la Fundació Jaume I:

El medalló és de bronze i fa uns 37 cm. de diàmetre.  Una de les curiositats és que alguns van signats "Miret 1968" al marge inferior esquerre i d'altres no.  

En Joan Montané i un servidor fa uns mesos que anem cercant els medallons de Fabra que encara existeixen. El resultat el podeu trobar en aquest mapa dels medallons de Pompeu Fabra:

A data d'aquest apunt en portem 22 de localitzats, al Principat i a Prada, Eivissa i l'Alguer. Si en coneixeu algun que no tenim controlat, us agrairem que ens ho feu saber.

Plaga nueva y descomunal que amenaza al principado de Cataluña

Aquesta còpia digital de la Plaga nueva y descomunal que amenaza al principado de Cataluña de D. F. R. y R. E. ha estat possible gràcies al permís de la Biblioteca de Catalunya, que ens ha cedit les imatges. De fa temps que es pot consultar a Internet una altra còpia digital de la Universitat de Wisconsin, però era incompleta, en mancar-li els fulls 30-31. Segons Marcet i Solà, hi ha tres exemplars coneguts d'aquesta obra: el de la Biblioteca de Catalunya, el de la Biblioteca de l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona (a la Casa de l'Ardiaca) i el de la Universitat de Wisconsin, a Madison, EUA.

L'obra parla d'una plaga de diccionaris que va tenir lloc a Catalunya el 1839. Concretament, aquest any es publicaren el Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá d'una Societat de Catalans (conegut com el quintilingüe), el primer volum del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina de Pere Labèrnia i el Diccionario catalan-castellano de Magí Ferrer.

 

Els tres diccionaris protagonistes de la Plaga, de 1839

Aquest interessant pamflet de trenta-dues pàgines satiritza aquesta situació amb un diàleg entre tres advocats: Matadams (del quintilingüe), Niusalabre (del Labèrnia) i Cabirol (del Magí Ferrer). Joan Solà, tant a A l'entorn de la llengua (1977: 137-139) com al segon volum del Marcet i Solà (1998: 637) proposa, i sembla coherent, que l'autor que s'amaga darrere aquestes inicials és el mercedari barceloní Fra Magí Ferrer i Pons (1792-1862). Dues raons avalen aquesta possibilitat: que coincideix la impremta de Pau Riera i que el Magí Ferrer és el diccionari que surt més ben parat al final del debat.

Fa 77 anys, a Sant Feliu de Codines

Aquesta setmana tenen lloc a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) dos importants actes per recordar la figura del Mestre Fabra. 

El primer és una conferència sobre Fabra a càrrec de Jordi Mir, estudiós de l'obra fabriana i un dels directors de les Obres completes de Pompeu Fabra. Mir comptarà amb la col·laboració de l'historiador Borja de Riquer, que parlarà sobre els exiliats republicans. Casualment tindrà lloc, el divendres 22 de gener, en una biblioteca dedicada a un altre gramàtic, en Joan Petit i Aguilar, lingüista codinenc.

Dos dies després, el diumenge 24 a les dotze del migdia, s'inaugurarà al carrer d'Agustí Santacruz, núm. 67, una placa commemorativa dedicada a Fabra. Des d'aquesta casa, el 24 de gener de 1939, o sigui fa 77 anys, la família Fabra partí cap a l'exili cap a França. Sant Feliu de Codines és on la família Fabra passava l'estiu. Actualment l'edifici és propietat de la família Riquer.

No deixa de ser estrany que trobem plaques d'homenatge a Fabra on visqué a Badalona, on visqué i morí a Prada, ara a Sant Feliu de Codines, però encara no en trobem cap on va néixer. Aprofitem novament per tornar a demanar que l'Ajuntament de Barcelona col·loqui una placa commemorativa en record del lloc on va néixer Pompeu Fabra.

I Jornada Joan Solà

Avui és el cinquè aniversari de la mort de Joan Solà. Tot i l'enyor amb què se'l recorda, és agradable poder-lo recordar en un sentit actiu, de feina per la llengua. Un bon homenatge és justament aquest: dedicar-li una Jornada a la seva Universitat. El proper 13 de novembre tindrà lloc a la Facultat de Filologia de la UB la I Jornada Joan Solà, amb intervencions sobre aspectes que ell ha treballat. Hi intervindran els professors Sebastià Bonet, Ernest Rusinés, Ares Llop, Neus Nogué, Lluís Payrató, Jordi Ginebra, Manuel Pérez Saldanya i Gemma Rigau. Aquí podeu consultar el programa sencer. 

"Cal, doncs, plantejar la situació de manera clara i radical: no podem acceptar de viure més temps amb l'estigma de ser una col.lectivitat mal encaixada en l'espai polític que ens ha tocat; de ser uns individus disminuïts respecte dels que se senten plenament i orgullosament espanyols; de tenir una llengua que ens produeix la sensació i la inquietud que no és ben bé una llengua, que és, com a molt, una cosa d'anar per casa, una cosa que no mereix el màxim respecte de tothom, una cosa que en realitat tampoc no ens fa cap falta per viure ni tan sols al territori on és patrimonial." 

Joan Solà, del discurs "La paraula" al Parlament de Catalunya (1/7/2009)

Us deixo amb una petita entrevista que li feren el 2009 en els jardins de la seva Universitat:

Entrevista a Joan Solà from Clack on Vimeo.

Raymond de Lacvivier

No és un nom conegut, potser perquè ocupà diversos anys de la seva vida fent un diccionari que mai arribà a veure la llum. La seva història es repeteix en totes les llengües i en tots els indrets: projectes que ocupen molt de temps de qui hi participa, però que, per diferents motius, no arriben al seu final. 

Entre 1911 i 1921, Lacvivier (1852-1930) estigué al davant d'un grup de catalans de la científica Societat d'Estudis Catalans amb la idea d'elaborar el primer diccionari del català rossellonès. Tenia com a col·laboradors Jean Amade, l'abat Enric Granier-Mailly, l'impressor Joaquim Comet, Lluís Pastre o Pau Berga. Quan la Societat desaparegué, aquesta comissió també, i amb ella la seva feina, que potser aprofità algun estudiós posterior, o potser no.

Al costat d'aquest capítol inacabat de la lexicografia nord-catalana, Lacvivier també formà part de l'equip de Mossèn Griera en la seva recerca dialectològica, fou membre corresponent de l'IEC entre 1906 i 1930 —correspondència estudiada pel professor de Prada Ausiàs Vera Grau— i fou difusor de les normes ortogràfiques fabrianes de l'IEC. Fruit d'aquesta tasca és la publicació de Les règles orthographiques de la langue catalane (Perpignan: Imprimerie Catalane de J. Comet, 1913).

Com a exemple de la seva dedicació, reproduïm l'ardorós article "Pour le dictionnaire catalan" que Jean Amade escrigué parlant del projecte de Lacvivier del primer diccionari de rossellonès i que tan amablement ens ha descobert el paremiòleg de capçalera. Aparegué a la Revue Catalane, que era el mitjà de difusió de la Societat d'Estudis Catalans (núm. 58, 15/10/2011, p. 333-334). A l'article es diu que el diccionari sortiria a la llum el 1912, però no va poder ser: 

 

  

Més penes passareu

"Com més diccionaris tingueu a casa, més penes passareu"

Rudolf Ortega

La citació pertany a un article que es titula "Es busca un heroi de la llengua", és de Rudolf Ortega, i s'ha publicat a la secció "Brou de llengua" del diari El País el primer de setembre del 2015. Amb motiu de l'ús dels mots 'registre' i 'registrar' en una accepció diferent de les normatives, Ortega viatja per diferents diccionaris catalans a la recerca de clarícies lèxiques. El recorregut no és ni fàcil ni prou aclaridor, i ens deixa amb una doble sensació. En primer lloc, la sort que tenim de disposar de tants diccionaris de qualitat. La segona, la desgràcia de no tenir-ne un d'ús que sigui com el Diccionario de uso del español, més conegut com el María Moliner. El que sí tenim es la joia del Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat. El que ens caldria és un diccionari d'aquest estil per a tots el mots. Si pot ser, amb exemples igual de divertits. I posats a demanar, amb una presentació semblant a la del Cobuild, acrònim de "Collins Birmingham University International Language Database".