Eslògans

"Esto te pasa por no tener un Espasa"

"Vale la pena tener un Sopena"

"Abracadabra, i t'ajuda el Fabra"

"Quina riallera, amb el Xuriguera"

Vells eslògans que publicitaven diccionaris escolars.
El mot anglès slogan prové de dos mots del gaèlic escocès que significaven 'crit de guerra'.

Endraperós

En el seu viatge a través de l'espill, Alícia troba un llibre on apareix aquest clàssic text:

Aquest és un text completament invertit. No només l'ordre de les lletres és invers, sinó que la forma de cada lletra també està invertida. La clau està en emmirallar-lo. Aquí tenim una versió del poema en català. I aquí hem posat la versió en judeoalemany, la llengua dels jueus asquenasites, també coneguda com a jiddisch. Sense por d'errar direm que aquest deu ser un dels poemes traduïts a més llengües de la literatura universal.

Reprenem el fil (quin fil?). El diccionari invers de la llengua catalana és una màquina d'allò més pràctica. Consisteix en una base de dades informàtica que capgira els 67.566 lemes del DIEC1 i els torna a ordenar alfabèticament. Cadascuna de les entrades en el seu ordre correcte remet a l'edició en línia del DIEC2.

El seu autor, tot i tenir la modèstia de no aparèixer a la pàgina web, és Oriol Vilaseca. Per aquests móns virtuals hem localitzat un Oriol Vilaseca, webmaster barceloní nascut el 1974. Pensem que és ell, bàsicament basant-nos en l'any de naixement. El va crear pels volts del 2004.

Quins usos té això? Més dels que semblen. Per això totes les llengües amb cert nombre de parlants disposen tant d'una traducció del poema de l'Endraperós, com de diccionaris inversos. A més de l'interès per al lingüista, aquests diccionaris s'anomenen també diccionaris de la rima. Poetes, lletristes de cançons, confeccionadors de mots encreuats, escrabblistes i demés manipuladors verbals són usuaris d'aquests curiosos repertoris lexicogràfics.

Queda pendent fer-ne la versió actualitzada amb el DIEC2, que arriba als 69.988 lemes (encara lluny, però, dels 83.500 del GDLC).

També existeixen versions de diccionaris capgirats publicades en paper:

- MASCARÓ, J.; RAFEL, J. Diccionari català invers amb informació morfològica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.

- MASSÓ, M. L.; SUBIRATS, C.; VASSEUX, P. Diccionari invers de la llengua catalana. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: Laboraitoire d'Automatique Documentaire et Linguistique, 1985. (el de la imatge)

(Endraperós és el nom amb què el molt intel·ligent Josep M. Albaigès bateja Jabberwocky, que és tant l'animaló de la imatge com el títol del poema carrollià. Amadeu Viana, de qui desconeixem si és tan intel·ligent, el tradueix com a Xerramiquera. Les dues denominacions són defensables per múltiples i estranyes raons. Això sí, sembla clar que no hi ha altres opcions possibles.)

El futur diccionari del català, esperem...

Als qui pensen que els diccionaris són cosa del passat els diem que sí, i amb molta honra.

I als qui pensen que els diccionaris són cosa del futur, els diem que també. I ens referim a un dels diccionaris més futuristes que coneixem, el Virtual Thesaurus, una enorme caixa de mots (145.000 d'anglesos) amb una presentació en 3-D molt suggestiva. Per ara treballa en anglès (americà i britànic), holandès, francès, alemany i espanyol. Fer la prova d'una recerca terminològica i veure com s'obre el mapa conceptual davant dels teus ulls és una experiència lexicogràfica d'allò més refrescant. I si cliques els petits cercles vermells pots anar avançant entre els significats, fent camí entre sinònims... O antònims... I al costat del mot hi tens la pronúncia. I... Recomanable al cent per cent. Lexicografia del futur. Proveu-lo.

Aquí tenim un vídeo d'un programa televisiu nord-americà on en parlaren.

El Virtual Thesaurus és tota una referència de modernitat. Creat amb la tecnologia interactiva de Thinkmap, ja va per la tercera versió. Per quan el català en un diccionari així? El 2014? Jo ja signo.

L'enigma Paton III

Aquest acudit contemporani del dibuixant britànic Fran ens mostra la vigència del personatge del Dr. Johnson dins de la cultura anglòfona.

Respecte al ressò del cas, cal destacar l'article escrit per l'ínclit Màrius Serra a la secció "El runrún" de La Vanguardia del 13 de setembre. Serra ens recorda que la monumental biografia del Dr. Johnson escrita per James Bowell, Vida de Samuel Johnson, ha passat a la història com la primera obra del gènere biogràfic.

Estem en un moment crític dels nostres escudrinys. Hem escrit a l'amo del pub "Dr. Johnson" d'Ilford per aconseguir respostes però només hem obtingut silenci, el silenci de qui no vol parlar perquè sap que ha de callar, o a l'inrevés. Hem escrit comentaris als blocs més importants sobre la nostra pista del pub, com el de l'editor del Times Literary Supplement, però tampoc n'hem tret l'aigua clara. Sembla que molts prefereixen oblidar abans de plantar cara als fets.
Però no tot són males notícies. Tenim la transcripció de dos moments del judici especialment significatius:

1- Euan Macmillan, l'advocat defensor: "I am not in the position to elaborate further on the reasons for this offence, although Paton said that he will tell me at some stage."

Tot i que no ha donat les raons del seu acte, Paton ha confessat a l'advocat que les donarà en algun moment, però no davant del tribunal.

2- El Jutge Purdy: "It seems to me pre-meditated. He purchased the hammer on his own admission. Depending on what the psychiatric team say, I will inform the court what reports to order and whether we will commit this case to the crown court or not."

Pel jutge és un acte premeditat. Paton, un sense sostre, comprà el martell el mateix dia i podem dir que gairebé s'entregà després de donar-li ús a l'eina.

Aquí trobem més diàlegs de la vista.

Des de l'objectivitat que ens proporciona la distància, continuem atents als esdeveniments.

no es troba l'esperança al diccionari

no es troba l'esperança al diccionari,
sovint, però, l'enigma de la mar
despunta en les entrades inservibles
d'algun peix teleosti, el bonítol,
el moviment d'un calçapeu que marxa
per un camí carrat de tramuntanes,
serem potser a Bizanci en primavera
i estrenaran més llum les claraboies
de les nostres impremtes desolades;

Fragment del llarg poema "Com es torç una branca de saüc" del llibre Pou de Glaç (2002) de Susanna Rafart. Aquest poemari d'autora ripollenca rebé el premi Carles Riba del 2001.



Escoli: malgrat el topònim turc el poema parla de poblacions de la badia de Nàpols; els peixos teleostis tenen l'esquelet ossi; el calçapeu és la corretja que subjecta el peu al pedal d'una bici; carrat és amb la punta tallada, de la família de cairat; a la pàg. 712 del DIEC2 apareix esperança; l'esperança jo tampoc l'he trobada.

Medamné

"Calvin and Hobbes" de Bill Watterson (versió francitana)

El Calvin és un nen entremaliat de 6 anys que sempre va acompanyat del seu millor amic imaginari, el tigre de peluix Hobbes. Malgrat l'èxit de la tira còmica és un dels pocs casos en què l'autor no n'ha autoritzat una explotació comercial fora de les mateixes tires, just al revés que altres personatges del món del còmic que estan sobreexplotats.

La paraula que diu Calvin en aquesta vinyeta, potser manipulada, pertany al "francità", un parlar barreja d'occità i francès. En concret medamné seria abreviatura de Diou me damné (que Dieu me Damne en francès, o sigui que Déu em castigui).

Français

El francès és, després del castellà i del llatí, la llengua amb què més diccionaris bilingües o multilingües trobem en la lexicografia catalana fins al Fabra (1932). Anem a fer una llista cronològica d'aquesta relació amb els veïns de dalt:

• 1642: Dictionario castellano - Dictionaire françois - Dictionari català, de Pere de Lacavalleria, Barcelona: n'hi ha una altra edició de 1647 i, segons alguns autors, una prèvia de 1641. Aquest diccionari és una reedició del vocabulari plurilingüe de Noel de Berlaimont (1a ed.: Anvers, 1530, flamenc-francès; 2a ed.: Lovaina, 1551, on afegeix el castellà i el llatí.). Lacavalleria només va afegir el català a l'obra de Berlaimont. És el primer manual de conversa en català.
  
• 1718: Mèthodo per encontrar ab facilitat lo arreglament de vàrios y differents vocables segons la construcció del Univers, ab los principals termes dels arts y cièncias: sota aquest títol s'amaga un diccionari manuscrit català-francès en 92 pàgines. L'únic exemplar existent és a la important Biblioteca del Centre de Lectura de Reus. L'any 2005 la Societat Castellonenca de Cultura en féu una edició impresa, sota el títol, Una Nomenclatura catalano-francesa del 1718 (estudi de Germà Colon i Maria Pilar Perea).
  
• 1771: Promtuario trilingue (Cathalan, Castellano y Francés), de Joseph Broch, Imprenta de Pablo Campins, Barcelona: l'autor era mossèn i professor de francès, i en un deliciós pròleg del qual algun dia parlarem es declara directament imbècil (!). Els termes estan agrupats per camps temàtics i separats en tres columnes. A les pàgines d'aquest diccionari que reproduïm (clicar per ampliar) hi apareixen només diferents tipus de cavalls, un animal que al segle XVIII devia ser tremendament popular:
• 1839: Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans, de Martí, Bordas i Cortada, Imprèmpta de Joseph Torner, Barcelona: diccionari quintilingüe en dos volums. N'hi ha una altra edició de 1842, en tres volums i amb la llengua castellana en primer lloc. Justifica la inclusió del francès "habend observad las infinitas relaciòns que per sa incomparable industria tè aquest Principat ab lo vehí regne de Fransa".
  
• 1905: Diccionari Català-Francès-Castellà, d'Antoni Bulbena i Tosell, Stampa d'en Francesch Badia, Barcelona: aquest diccionari fou molt útil pels estudiosos estrangers de fa cent anys.
• 1917: Vocabulaire Français-Catalan de Blanic. Rara obra manuscrita que no va ser publicada fins l'any 2005 per Edicions Trabucaire (Canet de Rosselló). Recull 10.269 mots i altres aspectes de la llengua.
  
• 1921: Diccionari de les lléngues Francesa & Catalana / Dictionnaire Catalan - Français, d'Antoni Bulbena i Tosell, Impremta Badia, Barcelona: aquest és el primer dels diccionaris publicats abans de Fabra on trobem un vocabulari francès-català.
• 1927: Pal·las. Diccionari Català-Castellà-Francès, d'Emili Vallès, Editorial Pal·las, Barcelona.
• 1932: Diccionari Català Francès i Francès Català, d'A. de Rius Vidal, Llibreria Bonavia, Barcelona: desconeixem si és anterior o posterior al Fabra del mateix any.
  

B de biblioteca

I de Balari, barbarisme, Bellvitges, bibliofília, bibliografia, Broch, Busa...

-------

Amb la segona lletra de l'abecedari d'Apel·les Mestres ho tenim més fàcil: veiem un bover amb barretina davant d'una bassa on els bous deuen beure.

Mefistofèlic Bierce

"DICTIONARY, n. A malevolent literary device for cramping the growth of a language and making it hard and inelastic. This dictionary, however, is a most useful work."*

Ambrose Bierce, The devil's dictionary

El misantrop Bierce va néixer un dia de sant Joan de l'any 1842 a Meigs County (Ohio) i en teoria deu haver mort, però no se'n té constància. L'any 1913 va creuar la frontera mexicana amb dos mil dòlars en or i el seu rastre es va esfumar... Deliciosa és la lectura del seu satíric diccionari. Aquest meravellós llibre es pot trobar fàcilment en castellà. En català no existeix.

*Traïció personal:
DICCIONARI s. Un malvolent artefacte literari per entorpir el desenvolupament d'una llengua i tornar-la difícil i encarcarada. Tanmateix, aquest diccionari és d'allò més útil.

(La foto ni és meva ni li acabo de trobar el què)

"Un bloc deliciós"

Malgrat jo opini el mateix, no són aquestes les meves paraules.
El nostre bloc (que també és el vostre, o sigui dels cinc o sis que el seguiu) ha estat vivament elogiat per l'enigmàtic Màrius Serra dins de l'espai "Lecturàlia" al matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas. Aquí en teniu l'enllaç. Cal buscar el "Lecturàlia" del 6 del 9, i dins dels 27 minuts de la gravació heu d'anar a partir del minut 23 (la resta de l'arxiu també és interessant, però no té el discret encant de la lexicografia). Dos minuts de glòria per al Gazophylacium. Encara lluny dels quinze de què parlava Andy Warhol, però ens hi acostem.
L'ínclit Serra ha tingut l'encert de destacar especialment el nostre acurat seguiment de l'enigma Paton, del qual properament seguirem informant.
A la web de Catalunya Ràdio també trobem un extracte de la recomanació, al final del dia 6 del 9.
Com deia un savi (o era mon germà?), la modèstia a part, que és on millor està.

A d'Apel·les

I d'abecedari, Abella, accepció, Aguiló, Alcover, alfabet, antònim, article...

-------

Els diccionaris poden ser també obres de bibliofília, o acostar-s'hi en algun aspecte. La tercera edició del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia n'és un exemple. Les caplletres que inicien cada grup alfabètic són obra del dibuixant Apel·les Mestres.


Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936) és un dels artistes modernistes (o premodernistes) que més es relacionà amb la bibliofília. Poeta, dramaturg i, sobretot, dibuixant, cuidava tots els detalls per tal de convertir un llibre en obra d'art: el material i qualitat del paper, el color, els marges, les filigranes, les caplletres... En aquest aspecte fou un autèntic innovador, a Catalunya. També va fer múltiples col·laboracions en la premsa del moment, p.e., fou l'autor de la capçalera de la revista satírica "L'Esquella de la Torratxa". Mestres va morir a Barcelona la matinada del 19 de juliol de 1936, just quan començaven a sentir-se trets. Com podem imaginar, la seva mort va passar totalment inadvertida a la premsa.

A part del seu reconegut mèrit artístic, aquestes caplletres modernistes tenen la particularitat de contenir elements que comencen per la lletra dibuixada.
A més, els dos volums d'aquesta tercera edició no porten data de publicació, però gràcies a les dates en algunes d'aquestes il·lustracions, se situa aquesta obra entre els anys 1888-1892.

Reprenent allò que dèiem, quins elements que comencen per A trobem en aquesta primera il·lustració? Possibilitats: Aus (o aucells), un arpó, l'aire... El personatge se m'escapa: un arponer, un armenter? Díficil inici.

L'enigma Paton II

Més fets: Mark Paton és d'Ilford, a l'est de Londres. La sala del museu on va passar tot és la número 12 i en el moment dels fets Paton estava sol. Quan la policia el va agafar, va dir: 'I turned myself in, didn't I?'* El jutge Quentin Purdy pensa que és un acte premeditat.

Més consternació: El fet ha cridat l'atenció de l'editor del Times Literary Supplement, la bíblia de molts lletraferits. Sir Peter Stothard analitza aquí amb extensió les possibles raons d'aquest acte.

Després de laboriosos escudrinys, però encara envoltat de provisionalitat, m'atreveixo a aventurar el principi de la meva primera hipòtesi: A Ilford, poble natal de Paton (i també d'Iron Maiden), en concret al pintoresc carrer de Longwood Gardens, barri de Barkingside, trobem un dels més antics pubs del poble. S'anomena... The Doctor Johnson. Just el nom de la víctima. A qui se li acut posar el nom d'un lexicògraf a un pub? Què va succeir-li a Paton entre pinta i pinta? La investigació serà lenta, però en traurem l'entrellat.

Aquí i aquí ens parlen d'aquest local de begudes, on podem prendre'ns una Foster's per 1'90 lliures. Una mica cara. Diuen que el menjar està millor de preu.

* "Em vaig entregar jo mateix, no?" (traïció de l'anglès a càrrec de Rosa Maria Oliveros Arasa, a qui expressem públic agraïment)

El diccionari SÈVIT

L'isomorfisme és la relació existent entre dues estructures lingüístiques que presenten el mateix tipus de relacions combinatòries. Seria la relació que trobem si ens fixem en les vocals dels mots porta i roca, per exemple.

El diccionari isomòrfic del santcugatenc (?) Pere Porta i Roca compila les paraules segons la seqüència de vocals: baconada, capolada, caponada, calorada, canonada, cabotada, casolana i xalocada; o bé, bolló, condó, borró, colló i bombo.

A l'imprescindible llibre Verbàlia (p. 349), Màrius Serra ens explica el procés manual (!) d'elaboració d'aquest diccionari per part del seu esforçat autor. Porta i Roca havia batejat el seu diccionari com a Diccionari SÈVIT de la llengua catalana. El neologisme SÈVIT és un acrònim que fa referència a la Seva Estructura Vocàlica I Tonicitat (la dels mots, vol dir). Una hercúlia empresa que va començar quan encara no existia el DIEC1.

Aquest meritós esforç té, de ja fa temps, el no tan meritós ajut de les màquines informàtiques. Amb el Cercaterm del TERMCAT, en un moment, puc ampliar una de les llistes precedents amb els mots batonada, panorama, talonada i xatonada.
El diccionari SÈVIT no ha estat publicat, per ara, i no sabem si l'autor l'ha enllestit. Devem a l'ínclit Màrius Serra el coneixement públic de la seva peculiar existència.

On bended knees

"Another word comes on bended knees to the lexicographer, pleading for admittance to the dictionary" de Hans Stengel.

Un altre mot de genolls davant el lexicògraf, suplicant ser admès al diccionari.
El dibuixant americà Hans Stengel (1894-1928) va triomfar als anys vint als ambients del Greenwich Village novaiorquès. Als 34 anys, mentre els seus amics estaven fent una festa a l'habitació del costat, es va suïcidar penjant-se amb el cinturó al lavabo de casa seva.

L'enigma Paton

La comunitat lexicogràfica internacional està consternada.

Dimarts, 7 d'agost de 2007. National Portrait Gallery, Londres. Mark Paton està visitant tranquil·lament el museu. Va recorrent les sales. Són gairebé les sis de la tarda, hora que el museu tanca les portes. La megafonia avisa que els visitants han d'anar abandonant el recinte. Mark Paton arriba a la sala de la planta superior on pengen els retrats pintats per Sir Joshua Reynolds, primer president de la Royal Academy. Troba a Laurence Sterne, l'autor de Tristam Shandy, l'actor David Garrick i tot d'altres personatges públics de mitjan segle xviii, entre ells, Samuel Johnson.
Samuel Johnson, o simplement Dr. Johnson, és considerat un dels millors crítics de la literatura anglesa. Els especialistes es debaten entre ell o el Dr. Marlowe com a autors de l'obra completa de William Shakespeare, que com tothom sap no escriví pas Shakespeare. Entre les moltes i importants obres que Johnson sí escriví, trobem, en un lloc d'honor, A dictionary of the English Language (1747-1755). La tríada sagrada de la lexicografia anglesa la composen, per ordre cronològic, Johnson, Webster i Murray. Fou només un parell d'anys després de finir el seu diccionari que el seu amic, el retratista Reynolds, l'immortalitza en una tela de 128x102 cm. Johnson fou un personatge popular en el seu temps i el seu país. A la National Portrait Gallery trobem 36 retrats seus, dels quals 26 són obra de Reynolds.

Aquest és el quadre que Mark Paton contempla ara mateix. Paton porta una bossa amb ell, l'obre, n'extreu un martell i comença a colpejar el centre de l'obra, la panxa del lexicògraf Johnson. Trenca el vidre protector (és una obra valorada en uns 2,5 milions d'euros) i pot fer quatre cops de martell abans que el redueixin, sense oferir resistència. El forat més gran és de 6,5x4,5 cm. L'arma resta penjant a la tela. La restauració han calculat que costarà uns 15.000 euros.

El senyor Paton té 44 anys i és britànic. Totes les informacions indiquen que no té feina, i alguns fins i tot que és un sense sostre. El seu advocat defensor, Euan MacMillan, va intentar treure importància al fet durant el judici, afirmant que Paton no tenia res contra el pintor o el lexicògraf ("He has nothing against Sir Joshua Reynolds or Samuel Johnson, the subject of the painting"). El jutge del districte Quentin Purdy no ho té tan clar i ha demanat una avaluació psiquiàtrica abans de dictar sentència.

No se sap, per ara, si l'atac fou per atzar o premeditat, però analitzant-ne els detalls cadascú pot extreure les seves conclusions. Que és, si fa no fa, el que farà el jutge Purdy. D'altres ja han llençat el crit al cel. Mals temps per a la lexicografia.

(Gràcies per la informació, germanet Puigmalet)