Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (III)

A EN LL. FARAUDO DE ST.-GERMAIN

Compilador del Lèxich Català Clàssich

De la nostrada parla llemosina,
d'hont davallava'l català ordinari,
tu't feres ja fa temps el pigmentari
que trascola, que filtra y que refina.

Y removent l'abandonada mina
per captar l'oblidat vocabulari,
has anat enriquint ton cedulari
ab pacient pulcritut benedictina.

Y ara que tens a mils les fitxes plenes
y en bells arxivadors classificades,
omplen l'espay els sons de les sirenes,

retumben damunt teu les canonades,
y't dius, ohint tan prop l'esclat violent:
"¿Hauré fet tanta feyna inútilment?"

Aquest sonet de temàtica lingüística d'en Miquel i Planas a Sonata en tres tiempos: tanda de sonetos catalanes y traducción castellana en prosa (1939) està dedicat a l'obra de recopilació de lèxic català medieval de l'erudit Lluís Faraudo de Saint-Germain (Barcelona, 1867-1957).

Com ja vam explicar en un altre apunt, en Faraudo va omplir setze fitxers amb més de trenta mil cèdules lèxiques, a partir de la lectura de textos medievals. Tot plegat, una feinada immensa que ell, en vida, mai va veure aprofitada. A aquesta situació fa referència en Miquel i Planas al final del seu sonet quan diu "retumben damunt teu les canonades / y't dius, ohint tan prop l'esclat violent: "¿Hauré fet tanta feyna inútilment?" ". Els "sons de les sirenes" i les "canonades" del poema fan referència a la curiosa professió d'en Faraudo, general de brigada, fet que podem comprovar en la fotografia lateral. Afortunadament "tanta feyna" no va ser feta "inútilment". Faraudo va llegar els seus cedularis a l'IEC i aquest, en un gran projecte dirigit pel lexicògraf Germà Colón, des de l'any 2001 els està publicant en línia. Potser algun dia també es publicaran en paper.

Acabem aquest apunt amb un fragment escrit per en Josep Iglésies amb motiu de la mort del militar bibliòfil, i recollit pel geògraf Enric Bertran:

"Sabé agermanar les armes i les lletres amb profit positiu. La seva associació amb la cultura catalana que sembla estar en contradicció amb la seva carrera militar, fou iniciada ja en la seva joventut, en els dies de la seva estada a la intendència de Tarragona. Aquesta compenetració esdevingué absorbent en arribar a la maduresa i fou absoluta durant la senectut. Les seves darreres disposicions, renunciant a tots els honors en l’enterrament i fent hereves dels seus béns les institucions catalanes i, entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans, constitueixen en ell que era un professional de la milícia, un extraordinari i singular determini..." (aquí, complet)

Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (II)
Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (I)