A EN LL. FARAUDO DE ST.-GERMAIN
Compilador del Lèxich Català Clàssich
De la nostrada parla llemosina,
d'hont davallava'l català ordinari,
tu't feres ja fa temps el pigmentari
que trascola, que filtra y que refina.
Y removent l'abandonada mina
per captar l'oblidat vocabulari,
has anat enriquint ton cedulari
ab pacient pulcritut benedictina.
Y ara que tens a mils les fitxes plenes
y en bells arxivadors classificades,
omplen l'espay els sons de les sirenes,
retumben damunt teu les canonades,
y't dius, ohint tan prop l'esclat violent:
"¿Hauré fet tanta feyna inútilment?"
Aquest sonet de temàtica lingüística d'en Miquel i Planas a Sonata en tres tiempos: tanda de sonetos catalanes y traducción castellana en prosa (1939) està dedicat a l'obra de recopilació de lèxic català medieval de l'erudit Lluís Faraudo de Saint-Germain (Barcelona, 1867-1957).
Com ja vam explicar en un altre apunt, en Faraudo va omplir setze fitxers amb més de trenta mil cèdules lèxiques, a partir de la lectura de textos medievals. Tot plegat, una feinada immensa que ell, en vida, mai va veure aprofitada. A aquesta situació fa referència en Miquel i Planas al final del seu sonet quan diu "retumben damunt teu les canonades / y't dius, ohint tan prop l'esclat violent: "¿Hauré fet tanta feyna inútilment?" ". Els "sons de les sirenes" i les "canonades" del poema fan referència a la curiosa professió d'en Faraudo, general de brigada, fet que podem comprovar en la fotografia lateral. Afortunadament "tanta feyna" no va ser feta "inútilment". Faraudo va llegar els seus cedularis a l'IEC i aquest, en un gran projecte dirigit pel lexicògraf Germà Colón, des de l'any 2001 els està publicant en línia. Potser algun dia també es publicaran en paper.
Com ja vam explicar en un altre apunt, en Faraudo va omplir setze fitxers amb més de trenta mil cèdules lèxiques, a partir de la lectura de textos medievals. Tot plegat, una feinada immensa que ell, en vida, mai va veure aprofitada. A aquesta situació fa referència en Miquel i Planas al final del seu sonet quan diu "retumben damunt teu les canonades / y't dius, ohint tan prop l'esclat violent: "¿Hauré fet tanta feyna inútilment?" ". Els "sons de les sirenes" i les "canonades" del poema fan referència a la curiosa professió d'en Faraudo, general de brigada, fet que podem comprovar en la fotografia lateral. Afortunadament "tanta feyna" no va ser feta "inútilment". Faraudo va llegar els seus cedularis a l'IEC i aquest, en un gran projecte dirigit pel lexicògraf Germà Colón, des de l'any 2001 els està publicant en línia. Potser algun dia també es publicaran en paper.
Acabem aquest apunt amb un fragment escrit per en Josep Iglésies amb motiu de la mort del militar bibliòfil, i recollit pel geògraf Enric Bertran:
Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (II)"Sabé agermanar les armes i les lletres amb profit positiu. La seva associació amb la cultura catalana que sembla estar en contradicció amb la seva carrera militar, fou iniciada ja en la seva joventut, en els dies de la seva estada a la intendència de Tarragona. Aquesta compenetració esdevingué absorbent en arribar a la maduresa i fou absoluta durant la senectut. Les seves darreres disposicions, renunciant a tots els honors en l’enterrament i fent hereves dels seus béns les institucions catalanes i, entre d’altres, l’Institut d’Estudis Catalans, constitueixen en ell que era un professional de la milícia, un extraordinari i singular determini..." (aquí, complet)
Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (I)
Per cert, el Ramon Miquel i Planas té un carrer dedicat a Barcelona: Carrer de Ramon Miquel i Planas, bibliòfil.
ResponEliminaDoncs hi anirem a trucar a la porta, reusenc. En català també existeix el mot masculí picaporta. Desconeixia l'ús de trucador.
ResponEliminaQuants bibliòfils deu haver-hi a la toponímia urbana barcelonina? No molts més...
Cercant per bibliòfil al nomenclàtor dels carrers de Barcelona només surten dos carrers. El ja citat de Ramon Miquel i Planas i el carrer de Bonsoms, dedicat a Isidre Bonsoms, el gran col·leccionista de llibres de cavalleries i de Cervantes.
ResponEliminaNo molts més, no... Merci per la informació, nou bibliòfil del futur nomenclàtor.
ResponEliminaOstres, no sabia que el Fary era bibliòfil!
ResponEliminaHem de muntar una plataforma al Facebook demanant la nomenclatura d'un carrer per al Fary bibliòfil!
Curiosa la vida d'aquest militar... què pensava quan sentia renecs contra Catalunya dintre de la caserna...?
Això ha passat mai a les casernes??? Pas que ho hagués dit mai.
ResponEliminaUns quants bibliòfils amb carrer i altres coses, potser hi ha errors, és un llistat ràpid i ja ho miraré més a poc a poc.
ResponEliminaMarià Aguiló i Fuster, a Poblenou (B).
Pau Font de Rubinat a Reus.
Alexandre Cortada a Begur.
Alexandre de Riquer a Calaf, Begur,…
Lluís Guarro a Gelida.
Antoni Rubió i Lluch a Reus, a Barcelona Jardins i carrer.
Agustí Casas i Vinyals a Sant Feliu de Guíxols.
Eusebi Güell i Bacigalupe a Sant Boi i Parc a Barcelona,…
Jaume Andreu a Manresa.
Santiago Rusiñol a Sitges, Llinars, Sant Boi, Polinyà, València,…
Josep Sala Ardiz a Sant Cugat del Vallès.
Lambert Mata a Ripoll.
Rafael Patxot i Jubert a Sant Feliu de Guíxols.
Lluís Carles Viada i Lluch a Barcelona.
Joan Oliva i Milà, una biblioteca a Vilanova.
Josep Puig i Cadafalch a Palafrugell, Sant Cugat del Vallès, …
Antoni Bergnes de las Casas a Barcelona.
Rossend Arús i Arderiu a Sant Adrià del Besós, una biblioteca a Barcelona.
Valentí Almirall a Girona, Mollet del Vallès, Manresa, Balaguer,…
Antoni Palau i Dulcet, a Montblanc i pavellons llibreters rera la UB.
Pau Bertran i Ros a Esparreguera.
Gabriel Llabrés a Palma de Mallorca.
Bernat Metge a Santa Coloma de Farners, Barcelona, Girona, …
Doncs moltes gràcies, hola. M'encanten aquestes derives que tenen alguns apunts.
ResponElimina