"Homenatge a Pompeu Fabra" de Cesc

Publicat al Cavall Fort núm. 185 (octubre de 1970)

Amb aquesta il·lustració, Cesc (Francesc Vila i Rufas) i Cavall Fort s'adherien a la campanya Català a l'escola.

Josep Benet, la tardor de 1968, va tenir la pensada d'iniciar una reivindicació de la llengua catalana a les escoles. Òmnium Cultural, i d'altres entitats, de seguida van posar fil a l'agulla. La campanya es va fer de cara a l'oportunitat que representava la nova Llei General d'Educació del govern franquista, per tal d'incloure l'ensenyament de català als centres públics i privats de primària i secundària. La llei s'aprovaria el 1970 sense recollir aquesta demanda d'unes 2.500 entitats, però posant fi a la prohibició de l'ensenyament del català. Malgrat el seu èxit parcial, va ser un bon estímul de la consciència de país. No oblidem però que Catalunya, a finals dels seixanta, no vivia en un moment històric de gaire normalitat. Dos exemples: Joaquim Ferrer i Roca va ser processat pel Tribunal d'Ordre Públic per haver imprès cartellets d'aquesta campanya; posteriorment va ser absolt. I Carles M. Espinalt va ser detingut a causa d'un manifest a favor d'aquesta iniciativa. Definitivament, no érem un país normal. Com ara, però diferent.

Cartell de la campanya de 1968 (any del centenari de Pompeu Fabra)

Dibuix de Cesc vist al bloc patufets. Gràcies, Pisco!

Més catalão

Fa uns dies parlava de la monumental obra de William Agel de Mello i presentava un diccionari català-portuguès que malgrat ser de l'any 1975 era desconegut per molts de nosaltres. No era d'estranyar: s'havia publicat a més de vuit mil quilòmetres de Catalunya, al Brasil! En els comentaris de l'apunt van sorgir alguns dubtes que he resolt de la manera més fàcil, contactant directament amb l'autor.

En primer lloc, el nom: ¿Melo o Mello? L'autor ha utilitzat els dos cognoms en les seves obres, i a la Viquipèdia també s'alternen les dues grafies. Ara bé, tant el nom de la seva pàgina web actual com el nom que apareix en els diferents volums de les seves obres completes no deixen marge al dubte: el cognom és Mello. De pas l'autor ens va respondre que no és parent del poeta João Cabral de Melo (aquest amb una ela), que curiosament també va ser diplomàtic a Barcelona, i amb el qual havia treballat. Respecte a la Viquipèdia, a banda de l'entrada catalana, sí que existeix la seva entrada en portuguès, tot i que no està enllaçada amb l'entrada catalana, probablement per la confusió amb el cognom.

En segon lloc, l'invers: ¿existeix o no? Nosaltres sabíem de l'existència del Dicionário catalão-português, però no estàvem segurs de l'existència del seu invers, el português-catalão. Agel de Mello no només ens ha confirmat que sí existeix sinó que ha tingut l'amabilitat de fer-nos-en arribar un exemplar des de Goiânia, la ciutat brasilera on resideix. Es tracta del volum XI de les seves Obras completas, enquadernat en tapa dura verda i amb un peu d'impremta amb una única paraula: Ars. Al llibre no hi apareix ni lloc ni any d'edició, tot i que és molt més recent que el primer de 1975. Aquest nou diccionari té una característica que no acabem d'entendre, la numeració de les pàgines, que van de la 318 a la 679. Aquesta numeració no és la continuació del català-portuguès, que acabava a la 282, ni es correspon a l'onzè volum d'unes obres completes amb numeració contínua. Per altra banda, creiem que aquesta nova obra utilitza el mateix corpus de termes que la primera. L'única diferència, a simple vista, és que els lemes del diccionari de 1975 estaven en negreta mentre que en aquest nou diccionari les entrades estan completament en rodona.

Finalment, vull aprofitar que parlo de la descoberta d'aquest nou bilingüe portuguès-català per referir-me breument a una nova obra de William Agel de Mello. Als vint-i-un diccionaris bilingües que portava confegits (recordem que és l'autor de diccionaris bilingües més prolífic del món) s'hi ha d'afegir ara el monumental Dicionário geral das línguas românicas (Goiânia: Kelps, 2009). En dos volums i més de dues mil pàgines, de Mello ha creat un repertori únic dins dels món dels multilingües. O algú coneix algun multilingüe recent on no aparegui l'anglès?


I atenció, tots els diccionaris (inclòs aquest darrer) de William Agel de Mello es poden baixar en una versió en pdf compactada, fet que prova que, a banda d'un important lexicògraf ens trobem davant d'algú que intenta posar totes les facilitats en la difusió de la seva obra. Moltes gràcies, Sr. de Mello!

Cut dictionaries

Cut dictionaries és un projecte de l'artista multimèdia Jane Prophet dedicat a Samuel Johnson. Amb l'ajuda d'un làser, l'artista retalla els fulls dels diccionaris per aconseguir noves formes que fan referència, més o menys simbòlica, a la vida i obra del lexicògraf anglès. En aquest cas la matèria prima l'ha proporcionada Oxford English Dictionaries, que ha patrocinat el projecte. Aquesta exposició es va poder veure de juny a setembre de 2009 al museu de la Dr. Johnson's House, amb motiu del Samuel Johnson Tercentenary. Un exemple de com la més moderna tecnologia es pot posar al servei del sempre fascinant art lexicogràfic.

Font: Entertainment Web

Joan Amades i la lexicografia

Avui, Sant Antoni Abat, commemorem la cloenda de l'Any Amades 2009, ja que va morir fa justament 50 anys. Per aquesta ocasió, voldria escriure breument sobre la vessant lexicogràfica del folklorista, un dels pilars fonamentals de la seva recerca.

L'autodidacta Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959) és autor d'una obra immensa: més de quatre-centes publicacions, d'entre les quals algunes de directament lexicogràfiques i d'altres amb constants aportacions lèxiques. En el cas concret de la recerca lexicogràfica, Amades es va veure marcat per la figura de Mossèn Antoni Griera, l'autor de l'Atlas Lingüístic de Catalunya i el Tresor de la Llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya, entre d'altres. A partir d'haver-lo conegut va començar la recopilació de vocabularis, amb un primer recull sobre Gandesa. Cal indicar que tant Griera com Amades han estat sovint criticats per la seva metodologia i la seva seriositat científica. Aquestes crítiques no poden obviar, com a mínim en el cas d'Amades, la importància de la seva enorme tasca de recopilació de cultura popular. Amades no devia pretendre ser un científic acadèmic i no se l'hauria de jutjar sota aquests paràmetres.

Així, al llarg de la seva trajectòria intel·lectual Amades mai abandonà l'interès pels termes populars, especialment els que tenien a veure amb vells oficis que es perdien. Tot i que la majoria de la seva obra té relació amb el lèxic, Amades té obres on l'estudi del lèxic és el tema principal. Vet aquí alguns exemples de la relació d'Amades i la lexicografia:

- "Termes dialectals de la contrada de Gandesa" a Excursions. Noticiari de la Secció Ateneu Enciclopèdic Popular. Hi publicà sis articles, entre 1917 i 1920, tot i que les dates varien depenent de les fonts. Amades va ser un dels fundadors, l'any 1906, de la secció d'esperanto d'aquest Ateneu, on també s'interessà per l'entomofília.

- Col·laboració, l'any 1923, en el Diccionari general de la llengua catalana. Sota aquest nom s'inclouen diversos projectes que l'IEC va portar a terme entre 1918 i 1932. Malgrat que la referència coincideix amb el nom del diccionari Fabra de 1932, aquesta col·laboració potser es refereix a l'obra de Griera Atlas lingüístic de Catalunya, el primer volum del qual es publicà el 1923. Informació extreta d'una cronologia de Lluís Calvo, a El món de Joan Amades (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991).

- Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca (Barcelona: 1924). Obra confegida juntament amb l'il·lustrador Emerencià Roig i Raventós. Va aparèixer al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XII. N'existeix un tiratge apart. Aquest obra neix de dos treballs separats: Contribució al vocabulari de marina catalana d'Emerencià Roig i Vocabulari de l'art de la navegació i pesca d'Amades. Les dues obres van rebre el VII Premi de Filologia de L'IEC de 1923 i es van unir de cara a ser publicades.

- Vocabulari de la pesca (Barcelona: 1926). Obra confegida també amb l'il·lustrador Emerencià Roig. Va aparèixer publicada, a despeses de la Institució Patxot, al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XIV. N'existeix un tiratge apart. Conté definicions d'un miler de termes, vint-i-tres refranys sobre la pesca i algunes cançons populars.

Il·lustració d'Emerencià Roig amb anotacions a llapis al Vocabulari de la pesca

- Astronomia i meteorologia popular (Barcelona: 1930). Es va publicar al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XVIII. Vocabulari il·lustrat de termes astronòmics i meteorològics de tradició popular. N'existeix una 2a edició a El Mèdol (Tarragona, 1993).

- Recull de termes del llenguatge vulgar barceloní (1930). Sense publicar.

- Vells oficis que es perden (1931). Conté lèxics dels oficis de baster, teixidor a mà, boter, corder, passamaner, calcinaire i llussador (?). Aquest treball va ser premiat en els Jocs Florals de les festes de la Mare de Déu de la Candela de Valls. Sense publicar. A la Biblioteca del Centre Excursionista de Lleida es un conserva un text manuscrit d'Amades, amb el títol Vells oficis que's perden, amb data de 1930.

- Vocabulari dels pastors (Barcelona: Impremta de la Casa de Caritat, 1932). Amb il·lustracions d'Alfred Vivancos. Es va publicar al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XIX (p. 64-271). L'any 1932 Amades rebé el Premi de Filologia de l'IEC pel treball Llenguatge dels pastors, que s'acabaria publicant com a vocabulari. N'existeix un tiratge apart. Recull cançons i refranys sobre el tema.

El mot cabanya al Vocabulari dels pastors (p. 104-105)

- Vocabulari dels vells oficis del transport i llurs derivats (Barcelona: 1934). Va aparèixer al Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XXII (p. 59-239). Il·lustrat, recull uns 2.500 termes.

- Diccionari d'endevinalles (Barcelona: La Neotípia, 1934). Malgrat el nom de diccionari, no és un recull lèxic, sinó de més de quatre-centes endevinalles. És una obra il·lustrada que pertany a la Biblioteca de tradicions populars (vol. 18). Reeditada el 2000 per Edicions el Mèdol.

- Col·laboracions al Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana. Hi publicà sis articles entre 1934 i 1936.

- Col·laboracions al Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana. L'any 1934 hi publicà vint-i-sis articles.

- Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música sonadors (Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, 1936). Obra redactada conjuntament amb Francesc Pujol. És una obra il.lustrada i que recull notació musical. És el volum primer, dedicat a la dansa. Aquest material, actualment perdut en gran part, el va recollir per encàrrec de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. El segon volum inèdit, porta per títol Els entremesos; el tercer volum, també inèdit, porta per títol Els instruments populars de música. En línia a Google llibres.

- Vocabulari del boter (1938). Es quedà, probablement per la guerra, en estat de proves d'impremta. Sense publicar.

- Vocabulari de l'esparter (1939). Sense publicar.

- Glossaris d'oficis tradicionals (1940). Amb els lèxics del serraller, fuster, barretaire, carboner, bosquerol, moliner, comediant i sabater. Sense publicar.

- Glossaris d'oficis tradicionals (1942). Amb els lèxics del guixaire, mestre de cases, esparter, paperaire i forner. Sense publicar.

- Glosario del grabador de indianas (1943). Sense publicar.

- Glosario del alfarero (1946). Sense publicar.

- "Termes sense significat" al Volumen de homenaje a Fritz Krüger, vol. I (Mendoza: Universidad Nacional de Cuyo, 1952).

- "El gest a Catalunya" als Anales del Instituto de Lingüística de la Universidad Nacional de Cuyo, vol. VI (Mendoza: Universidad Nacional de Cuyo, 1956). 60 pàgines amb fotografies que formen un diccionari del llenguatge no verbal català.

- "Vocabulari d'indústries tradicionals" als Anales del Instituto de Lingüística de la Universidad Nacional de Cuyo, vol. VIII, p. 305-352 (Mendoza: Universidad Nacional de Cuyo, 1962). 47 pàgines que recullen el lèxic del guixaire i del barretaire.


La gran majoria dels termes recollits per Amades ho són directament de la gent, sentits de viva veu. A banda del caràcter lexicològic de les entrades, en aquestes obres Amades hi recull també aclariments sobre usos i costums dels usuaris dels mots, fet que omple de més contingut els seus reculls. Usos i costums que a l'època d'Amades ell mateix es lamentava que estaven desapareixent. A hores d'ara, de ben segur, molt del fer i saber popular que reflecteix a les seves obres s'ha perdut sense remei. Un altre aspecte és que Amades aprofita la publicació d'aquests reculls lèxics temàtics per afegir-hi, a mode d'apèndix, recopilacions de refranys o proverbis relacionats amb el tema tractat. Això ho hem pogut comprovar en els seus vocabularis de la pesca i dels pastors, concretament.

El vídeo és d'en Víctor Pàmies; el mosaic, d'en Xavier Caballé

Més: De Joan Amades a Víctor Pàmies

Al principi era el verb, i el substantiu, i els adjectius...

El dia 2 de gener de 2010 va ser especial en la vida professional de Donald A. Williams. Aquell dissabte li tocava jurar el càrrec de jutge del comtat d'Ulster, a Kingston, Nova York. Tradicionalment aquesta cerimònia inclou posar la mà esquerra sobre la coberta d'un llibre just en el moment de pronunciar el jurament. A l'estat de Nova York aquest llibre acostuma a ser la Bíblia, tot i que no és pas obligatori. De fet és (o potser era) habitual que qui jura el càrrec es porti la bíblia familiar, la de casa. Resulta que Donald A. Williams no la va portar i aquell dia el llibre dels llibres del jutjat es va extraviar, fet que obligà els oficials a buscar alguna altra obra d'un valor transcendental similar. El dissabte 2 de gener de 2010 Donald A. Williams jurà el seu càrrec de jutge amb la mà sobre un diccionari.

Fotografia de William J. Kemble (d'aquí)

En la imatge veiem el moment del jurament amb la mà esquerra de Donald A. Williams sobre un diccionari. El meu coneixement de la moderna lexicografia anglesa no em permet aportar la referència exacta, però aspecte de diccionari té. I tant.



"Judge sworn in with hand on dictionary" dins les Odd News de la United Press International.

(Tant la notícia com el títol de l'apunt els dec a una amable lectora del bloc)

Alguns facsímils de la lexicografia catalana

Dedicat a un lector anònim i a un amant dels facsímils

Ai, els facsímils... Quan s'ha tingut a les mans una edició original, res resulta més decebedor que aquestes còpies que habitualment manquen de color, olor i tacte: gairebé res quan es tracta d'un llibre! Ara bé, tant per als col·leccionistes compulsius com per als estudiosos no necessàriament bibliòfils, representen una solució pràctica per tal de gaudir del contingut de l'obra desitjada (malgrat sigui en una forma no sempre desitjable). Jo mateix, que practico un col·leccionisme limitat cronològicament i amb alguns exemplars de certa raresa, em veig obligat a buscar i adquirir còpies facsimilars. I us asseguro que algunes d'elles, cruel paradoxa, costen tant de trobar com els mateixos originals. Però mai costen tant per a la butxaca. I a vegades fins i tot inclouen estudis sobre l'obra que paguen la pena (la pena de l'edició, s'entén).

Començarem indicant que facsímil és, segons la lacònica definició del diccionari de l'IEC del 2009 (1a edició en rústica, 2a del DIEC i 3a del DIEC2), la "reproducció fidel d'un escrit, d'un dibuix, etc.". Per sort el GDLC ens proporciona més clarícies quan ens informa que prové del llatí fac simile 'fes-ho d'una manera semblant'. En aquest cas, i veient el resultat d'algunes d'aquestes reproduccions semblants, la nota etimològica és d'allò més pertinent. El mateix GDLC també hi afegeix la subaccepció edició facsímil: "reproducció integral d'un document, o d'un llibre manuscrit o imprès, per tal de facilitar-ne l'estudi als erudits". Crec que molts discreparíem de la finalitat del final de la definició, però tot i així, com a mínim, hi apareix el concepte de llibre, i no l'escadusser escrit d'abans. Afegiré, per acabar aquest recorregut de definicions, l'inici de l'entrada que li dedica Emili Eroles al Diccionario histórico del libro (negreta meva): "Imitación o reproducción perfecta de un escrito o impreso". La perfecció és inabastable, Sr. Eroles; i quan parlem de reproduccions que sovint tenen un fi principalment comercial, encara més.

L'origen d'aquesta recopilació d'edicions facsimilars de diccionaris catalans antics (apa, quin sintagma nominal...) es troba, com en d'altres ocasions però aquest cop més, en un comentari a un apunt de fa uns dies, Facsímil del Gazophylacium, on ens alegràvem de l'anunci de l'aparició, més de 300 anys després, de la primera reproducció d'un dels principals diccionaris de la llengua catalana. El comentari era anònim però aquí en faig públic reconeixement. I tot seguit, ordenats cronològicament per l'any de l'original, alguns facsímils (en el sentit més ampli possible) de la lexicografia catalana antiga:

• Diccionari de rims de Jaume March (1371): Editat a Barcelona: IEC, 1921, edició d'A. Griera. En línia, facsímils de les edicions modernes, a l'Aula Màrius Torres i a Internet Archive.
• Torcimany de Lluís d'Averçó (s. XIV): Edició de Josep Maria Casas Homs (Barcelona: CSIC, 1956) vol. II, p. 21-293. En línia, facsímils de les edicions modernes, a Aula Màrius Torres.
• Comprehensorium, vel vocabularius ex aliis collecto, de Joan Filopó (València: [Lambertus Palmart], 1475). Facsímil digital a Cervantes Virtual.
• Liber Elegantiarum de Joan Esteve (Venècia: Paganinus de Paganinis, 1489): Facsímil a Inculca: Castelló de la Plana, 1988. En línia al DTCA (no facsimilar), a l'Ateneu de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya a Memòria Digital de Catalunya.
• Vocabolari per aprendre lo Catalan alamany y lo Alamany catalan (Perpinyà: Rosembach, 1502): Facsímil 1 a Barcelona: IEC, 1916, edició de Pere Barnils. Facsímil 2 a Frankfurt am Main: Domus Editoria Europaea, 1991. Facsímil 3 a Barcelona: Biblioteca de Catalunya i Institut Ramon Llull, 2002. En línia a Internet Archive.
• Sinonima variatonu[m] sententiaru[m] eleganti stilo constructa / ex italico sermone in valentinum p[er] Hieronimu[m] Amiguetu[m] dertusense redacta ; continet liber iste sex partes de Jeroni Amiguet (Valentiae: Cristofferu[m] Koffman, 1502). En línia a Universitat de València.
  
• Diccionario latín-catalán y catalán-latín d'Elio Antonio de Nebrija i Gabriel Busa (Barcelona: Carles Amorós, 1507): Facsímil a Barcelona: Puvill Libros, 1987. En línia a la Biblioteca de Catalunya.
• Les obres de mossen Ausias March : ab una declaratio en los marges de alguns vocables scurs (Barcelona: Carles Amorós, 1543): Facsímil a València: Direcció general del Llibre i la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, 2009. En línia a Joan Lluís Vives i a la Biblioteca Valenciana Digital.
• Les obres del valeros y extrenu cavaller vigil y elegantissim poeta Ausias March: Novament revistes y estampades ab gran cura y diligencia: Posades totes les declarasions dels vocables scurs molt largament en la taula. (Barcelona: Carles Amorós, 1545). En línia a Biblioteca de Catalunya [hi manca la "Taula y alfabet de vocables scurs"] i a Biblioteca Valenciana Digital [la "Taula y alfabet de vocables scurs" comprèn les p. 6-8 del facsímil].
• Pedacio Dioscorides Anazarbeo, Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortiferos, de Dioscòrides, trad. Andrés de Laguna (Anvers: Iuan Latio, 1555). Facsímil digital a la Biblioteca Complutense.
• Las obras del poeta mosen Ausias March,corregidas de los errores q[ue] tenian. Sale con ellas el vocabulario de los vocablos en ellas contenidos de Joan de Resa (Valladolid: Sebastia[n] Martinez, 1555). En línia a Biblioteca de Catalunya [El "Vocabulario para las obras del poeta Ausias March compuesto por Ioan de Resa" va del f. 218v al f. 276r.], a Miguel de Cervantes i a Google Books.
• Chronica, o commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Iacme ... / feyta e scrita per aquell en sa llengua natural, e treyta del Archiu del molt Magnifich Rational de la insigne ciutat de Valencia hon staua custodida ; Has affixit la interpretacio y exposicio de les dictions obscures (València: En casa de la biuda de Ioan Mey Flandro, 1557). En línia a Biblioteca de Catalunya [La "Taula de les paraules difícils que·s troben en la chronica de l'invictíssim Rey en Jacme, axí Llemosines com Arabiques, com Franceses, e declaració de aquelles" comprèn els fols. XIVr-XVv del facsímil] i a Biblioteca de la Universitat de València [La taula esmentada comprèn les pàgs. 26-29 del facsímil].
• Lexicon latino catalanum, seu Dictionarium Aelij Antonij Nebrissensis / ipsius auctoris opera primum concinnatum ; idem ex Catalano in latinu sermonem versum ; Onomasticon etiam propriorum nominum ... ; Accessit etiam eiusdem auctoris Medicum Dictionarium (Barcinone: ex officina Claudii Bornatii, 1560). En línia a la Biblioteca de la Universitat de València.
• Les obres del valerós cavaller i elegantíssim poeta Ausias March (Barcelona: Claudi Bornat, 1560). Al final amb una «Taula i alfabet dels vocables scurs». Facsímil digital de la Biblioteca de Catalunya a Google Books.
• Vocabulario del humanista, de Lorenzo Palmireno (València: Petri a Huete, 1569). Facsímil: Valencia : F. Doménech, 1978. Facsímil digital a la Biblioteca de la Universitat de València.
• Iesus Thesaurus puerilis d'Onofre Pou (Barcelona: Apud Joannem Paulum Menescal, 1580): Facsímil a València: París-València, 1979. En línia (ed. 1600) a Google.
• El vocabulari hexalingüe del Llibre dels secrets de l'agricultura de Fra Miquel Agustí (Barcelona: Esteve Liberós, 1617). Reproducció digital a Lluisvives. L'edició a 1722 a Internetarchive i a Cervantesvirtual.
  
• Fons verborum et phrasium d'Antoni Font (Barcelona, Sebastian Matevad, 1637): Còpia en CD-Rom a Madrid: Fundación Histórica Tavera, 2001. Facsímil digital a Google Books.
• Diccionario castellano: Dictionnaire françois: Diccionari català de Pere Lacavalleria (Barcelona: Lacavalleria, 1642): Facsímil digital a Google Books.
• Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus de Pere Torra (Barcelona: A. Lacavalleria, 1653): Facsímil digital a Google Books.
• Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, de Pere Torra (Barcelona: Antoni Lacavalleria, 1670). Facsímil digital de la Biblioteca de Catalunya a Memòria Digital de Catalunya.
• Gazophylacium catalano-latinus, dictiones phrasibus illustratas ordine literario comprehendens, Ioanne Lacavalleria (Barcelona: apud Antonium Lacavalleria, 1696). Facsímil digital de la biblioteca de l'Abadia de Montserrat a Google Books.
• Methodo per encontrar ab facilitát lo arreglament de varios, y differents vocables segons la construcció del Univérs ab los principals termes dels arts, y ciencias (és una nomenclatura catalano-francesa de 1718): Facsímil a Castelló: Societat castellonenca de cultura, 2005 (edició i estudi de Germà Colón i Maria Pilar Perea).
• Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus de Pere Torra (Barcelona: Piferrer, 1726): Facsímil digital a Google Books.
• Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus de Pere Torra (Vic: Pere Morera, 1757): Facsímil digital a Google Books.
• Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (València: Benito Monfort, 1764): Facsímil a València: París-València, 1979. Còpia en CD-Rom a Madrid: Fundación Histórica Tavera, 2001. Facsímil digital a Google Books. En línia, del mateix autor, el Breve diccionario valenciano-castellano de 1739: Biblioteca Valenciana Digital.
  
• Promptuario trilingüe de Josep Broch (Barcelona: Pablo Campins, 1771). Facsímil digital a Lluísvives i a Google Books.
  
• "Diccionario de las voces catalanas mas dificiles o antiquadas para inteligencia de los instrumentos vulgares de la presente coleccion" dins de las Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d'Antoni de Campmany (Madrid: Antonio Sancha, 1789, vol. II). Facsímil digital a Internetarchive.
• Diccionario manual de la lengua catalana i castellana d'Agustí Antoni Roca (Barcelona: Jordi, Roca i Gaspar, 1806). Facsímil digital a Googlebooks de la 1a ed. i de la 2a (1824).
• Nueva ortografía de la Lengua Mallorquina explicada en español para su mas facil inteligencia de F. A. M. S. M. (Palma: Sebastian García, 1812). [Conté el vocabulari "Significacio y esplicacio d'alguns termes españols mallorquinisáds", comprèn les p. 13-32.]. En línia a The Internet Archive.
• Gramática y apología de la llengua cathalana de Pau Ballot (Barcelona: Joan Francisco Piferrer, 1814): Facsímil 1, de la segona edició, a Barcelona: Alta Fulla, 1987, amb pròleg de Mila Segarra. Facsímil 2 al CD de la Fundación Histórica Tavera (2001). Facsímil 3 a Sevilla: Extramuros, 2008. En línia, a la Biblioteca de Catalunya i a Cervantesvirtual.
• Breve vocabulario valenciano-castellano de Just Pastor (Valencia: José Gimeno, 1827). Facsímil digital a Google Books i a Biblioteca Valenciana Digital.
• Compendio de gramatica castellana, seguido de un prontuario de las voces más usuales en catalán de Jayme Costa (Barcelona: Viuda de D. Agustín Roca, 1827). En línia a The Internet Archive.
• Diccionario castellano-catalán de Magí Ferrer (Reus: Imprenta de Pablo Riera, 1836). Facsímil digital a Google Books (1a ed.) i (2a ed. de 1847).
• Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina de Pere Labèrnia (Barcelona: Hereus de la V. Pla, 1839-1840). Facsímil digital a Google Books (1r vol. / 2n vol). 2a edició de 1864-1865: vol. 1 / vol. 2.
  
• Diccionario catalán-castellano de Magí Ferrer (Barcelona: Imprenta de Pablo Riera, 1839). Facsímil digital a Google Books (1a ed.) i (2a ed. de 1854).
• Ensayo de un diccionario valenciano-castellano de Luis Lamarca (València: Orga, 1839): Facsímil a València: París-València. En línia a Biblioteca Valenciana Digital.
• Diccionari mallorquí-castellà de Pere Antoni Figuera (Palma: Imprenta y llibreria de Esteva Trias, 1840): Facsímil a València: París-Valencia, 1991. En línia a Google.
• Diccionariet de Vârios térmes mällorquins anticuâds ó que jâ no se usan, compôst per M. para enténdrer al célebre poéta llemosí Ausías Mârc de Pere Antoni Figuera (Palma: Imprenta y llibreria de Esteva Trias, 1840): Facsímil a València: París-Valencia, 1992.
• Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín de Joan Josep Amengual (Palma: Joan Colomar, 1841-1878): Facsímil a Palma: Prensa Universitaria, 1998.
• Leçons pratiques de grammaire de J. Mattes (Perpignan: J.-B. Alzine, 1844) [Conté una secció "Mots catalans-français" (p. 150-191)]. En línia a Gallica.
• Diccionario catalán-castellano de D. y M. (Barcelona: Agencia Médica Catalana, 1847). Facsímil digital a Google Books (1a ed.) i (3a ed. de 1861).
• Diccionario mallorquin y castellano, Ms. 1275 de l'Abadia de Montserrat (primera meitat s. XIX). Facsímil digital a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
• Diccionario manual, ó vocabulario completo de las lenguas catalana-castellana de Jaume Àngel Saura i Mascaró (Barcelona: Estévan Pujal, 1851). Facsímil digital a Google Books (1a ed.), (3a ed. de 1862). També 3a ed. de 1859 a la Bayerische Staatsbibliothek i 5a ed. 1870 a Internet Archive.
• Diccionario manual […] castellana-catalana, Santiago Ángel Saura (3a ed. 1862 a la Bayersiche Staatsbibliothek)
• Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig (València: J. Ferrer de Horga, 1851): Facsímil a València: París-València, 1979 [ed. 1851] i 1987 [3a ed. de 1887]). En línia: 1a ed. a Google; 2a ed. a Internet Archive; 3a ed. a la Joan Lluís Vives].
• Elements de poética catalana i diccionari de sa rima de Pau Estorch (Gerona: Grases, 1852). Facsímil digital a Google Books.
• Diccionario manual, ó vocabulario completo de las lenguas castellana-catalana de Jaume Àngel Saura i Mascaró (Barcelona: Estévan Pujal, 1852). Facsímil digital a Google Books (ed. de 1853), (2a ed. de 1854) i (3a ed. de 1862).
• Novísimo diccionario manual catalán-castellano de D.J.M. (Barcelona: Tomás Gorchs, 1856). Facsímil digital a Google Books.
• Ausias March, Obras de aquest poeta publicadas tenint al devant las edicions de 1543, 1545, 1555 y 1560, per Francesch Pelayo Briz […] acompanyadas […] del vocabulari que, pera aclarir lo original, publicà Joan de Ressa (Barcelona: Llibr. de E. Ferrando Roca, 1864). Facsímil digital de la Biblioteca de catalunya a Google Books.
• Vocabulario mallorquin castellano con esclusion de las palabras que son iguales ó casi iguales en español y las derivadas que mediante las reglas que se espresan es sumamente facil su formacion [manuscrit, 62 f.] (Madrid, 1º de enero 1881). Facsímil digital de la Jagiellońska Biblioteka Cyfrowa.
• Novissim diccionari manual de las llenguas catalana-castellana de Jaume Àngel Saura (Barcelona: Pujal, 1883). En línia a The Internet Archive.
• Barbrismes y vulgarismes que malmeten la llengua catalana posats en ordre y esmenats d'Antoni Careta y Vidal (Barcelona: Estampa de Víctor Berdós y Feliu, 1886). En línia a la Biblioteca de Catalunya.
• Diccionario general valenciano-castellano de Joaquim Martí i Gadea (València: Imprenta de José Canales Romá, 1891): Facsímil a València: París-València, 1992.
• Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí d'Antoni Febrer i Cardona (diversos manuscrits del XIX): Edició a partir dels manuscrits conservats a Barcelona: IEC, 2005.
• Diccionario mallorquín y castellano (manuscrit sense datar del XIX). Facsímil digital a Joan Lluís Vives.
• Diccionari de barbrismes introduhits en la llengua catalana d'Antoni Careta y Vidal (Barcelona, Vila nova i la Geltrú: 1901). En línia a The Internet Archive.
• Vocabulario valenciano-castellano en secciones de Joaquim Martí i Gadea (València: 1909): Facsímil a València: París-València, 2005. En línia a la Biblioteca Valenciana Digital.
• Diccionari de la Llengua Catalana, ab la correspondencia castellana, 3 vols. Barcelona, Salvat, [ca 1909-1910]. Facsímil digital a Internet Archive: vol. 1, vol. 2 i vol. 3.
• Grammatica, esercizi pratici e dizionario della lingua catalana de Gaetano Frisoni (Milano: U. Hoepli, 1912). En línia a The Internet Archive.
• Diccionari Aguiló de Marià Aguiló (Barcelona: IEC i Palau de la Diputació, 1914-1934): Facsímil a Barcelona: Alta Fulla, 1988-1989.
• Vocabulari monosilábich valenciá-castellá de Joaquim Martí i Gadea (València: 1915): Facsímil a València: París-València, 1991. En línia a la Biblioteca Valenciana Digital.
  
• Vocabulaire Français-Catalan de Jean Blanic (manuscrit de 1917): Facsímil a Canet de Rosselló: Trabucaire, 2005.
• Diccionari ortogràfic de Pompeu Fabra (Barcelona: IEC i Palau de la Diputació, 1917): Facsímil de la 2a ed. (1923) al vol. 4 de les Obres completes de Fabra (Barcelona: Proa (i altres), 2008).
• Diccionari ortogràfic abreujat de Pompeu Fabra (Barcelona: Barcino, 1926): Facsímil al vol. 4 de les Obres completes de Fabra (Barcelona: Proa (i altres), 2008).
• Vocabulari ortogràfic valencià de Carles Salvador (València: L'Estel, [1932]): En línia a la Universitat Jaume I.
  
• Diccionari General de la llengua catalana de Pompeu Fabra (Barcelona: Catalònia, 1932): Facsímil al vol. 5 de les Obres completes de Fabra (Barcelona: Proa (i altres), 2007).

Gouhl

Porta per títol Gouhl i és una obra de Dean Holbrook que es pot comprar (o podia, depèn del moment de lectura d'això) per Internet, a Fineartamerica.com. A partir d'un collage amb fulls de diccionari, l'artista ha dibuixat el perfil d'un monstre. Tot i utilitzar un diccionari, sembla que l'autor ha sofert un desplaçament de hac en el títol de l'obra: un ghoul és un dimoni necròfag que s'alimenta de carn humana, sovint de tombes profanades; la ghouleh és la seva parella femenina. S'ha d'agrair a Lovecraft, especialment, la popularització d'aquestes simpàtiques criatures mitològiques, tot i que en aquest cas el mot té origen àrab i apareix per primer cop a Les mil i una nits. A partir d'allí té una llarga trajectòria per la literatura de terror i fantasia: Byron, Poe, Lovecraft, Niven, Rowling..., així com en pel·lícules i videojocs encara més actuals.

L'abraçada del llibre de la imatge inferior, en canvi, no es considera un clàssic del terror, sinó de blocs i webs lletraferits. A mi, en canvi, em crea més angúnia que el ghoul lexicogràfic. Cada vegada que la veig el meu inconscient pensa en Paulo Coelho. No cal afegir res més.

El sentit sentimental

"Cada terra comunica a les més substancials paraules dels seus homes un sentit sentimental que no hi ha diccionari ni gramàtica que l'ensenyi"

Joan Maragall i Gorina

Citació de l'Elogi de la paraula, un discurs pronunciat per Maragall el 15 d'octubre de 1903 amb motiu de la seva elecció com a president de l'Ateneu Barcelonès. En aquest elogi defensa la "teoria de les paraules vives" (davant de les vanes o retòriques) i exalta les llengües populars. Maragall va escriure dos elogis més, un altre dedicat a la poesia, i un tercer al poble, els dos de l'any 1907.

La imatge és del mateix any que la citació, 1903, i és una fotografia del retratista de la burgesia barcelonina Pau Audouard.