Antoni Maria Alcover a Londres fa 100 anys

Tot i que oficialment es va cloure fa 10 dies, no voldria donar per acabat aquest Any Alcover 2012 sense fer el darrer apunt de l'any sobre aquest apòstol de la llengua i adalil del diccionari, que va néixer fa 150 anys. L'excusa serà aquesta postal, inèdita, que va escriure fa 100 anys, quan ell en tenia 50, durant una eixida a l'estranger. Heus-ne aquí la transcripció:

Londres, 19 matx, 912.

Molt senyor meu i amic: en mon poder la seua de 2 d’abril. Li enviárem el nombre del Bolletí que demanava. En quant an allò del nom dels colors, bo sería que qualcú se’n ocupás. Ara per ara no tenc medis de ferho. – La carta de vostè degué arribá els dies que l’administrador enviaría els rebuts an els suscriptors de fora de Palma. Lo millor es que pagui a ca’n Verdaguer. – En quant a la carta de 2 de matx, que m’ha remesa l’Administrador desde Mallorca, me diu aquest qu’ha arretglat lo que vostè demana. – Ben content me fará si mos envia molts de centenars de cèdules plenes de paraules. Per moltes que n’envii, no mos ne afartará. – No cont tornar a Mallorca fins día 22 de juny.

Son afectíssim

Antoni Mª Alcover; pre.

La postal mostra un embarcador del riu Tàmesi al seu pas per Londres, i va adreçada a un dels molts col·laboradors del DCVB, en Josep Maria Llebaria —nascut cap al 1870 a Falset, creiem. Porta data del 19 de maig de 1912 i es va enviar segellada amb un penic anglès a l'endemà. Antoni Maria Alcover, qui havia estat escollit primer president de la Secció Filològica de l'IEC feia un any, explica en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana que el 13 de maig de 1912 es va dirigir des de París —on hi era des del 18 d'abril— cap a Amiens, per anar a parar a Londres, on s'hi devia estar un parell de setmanes. El tema de les dates és complex. A l'Epistolari d'Antoni M. Alcover (1880-1931) a cura de Maria Pilar Perea —on recordem que aquesta postal no consta—, apareix una primera carta londinenca adreçada a Joan Riutort de l'11 de maig de 1912, i també hi consta una carta del jesuïta Strassmaier on sembla indicar que Alcover arriba en tren des de París el dimecres 15 de maig. Tot plegat, la data concreta d'arribada a Londres no és clara. La de partença, més: en un escrit del 30 de maig diu que s'embarca cap a Bèlgica a l'endemà i el 6 de juny ja tenim una carta seva des de Brussel·les. A Londres, Alcover s'hostatjà al 57 de Warwick Road (Earl's Court), davant dels jardins Philbeach, en un allotjament de la Sra E. Claremont, recomenat per Strassmaier, qui a més li explica on ha d'anar per obtenir permís per oficiar missa.

Aquesta eixida londinenca té lloc enmig d'un dels seus viatges de formació lingüística, un dels "euroviatges filològics" d'Alcover. Durant aquests viatges, a Alcover li enviaven des de Palma la correspondència que rebia, i així es podia dedicar a anar contestant les missives una a una. Ni quan viatjava descuidava els afers de Palma.

Quant al contingut de la postal, és un exemple més de la personalitat infatigable de mossèn Alcover, que feia que s'ocupés no només de les qüestions científiques de l'obra que estava portant a terme, sinó també dels afers administratius més concrets. Per una banda, es refereix al tema dels noms dels colors, responent a una pregunta sobre aquest lèxic per part d'en Llebaria. També dins de la tasca d'arreplega de mots per al DCVB, Alcover li demana l'enviament de més cèdules de paraules destinades a la famosa calaixera lexicogràfica. En el cas de Llebaria, que estic estudiant en aquests moments, sé que li enviar més de 3.000 cèdules, en dues remeses, fet que el converteix en un col·laborador prou interessant de l'obra. Al costat d'aquestes qüestions, Alcover també li parla de l'enviament del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, la primera revista de filologia dels Països Catalans, i del pagament de rebuts. Adjunto a continuació un exemple d'aquests rebuts que es pagaven pel Bolletí, concretament un pagat l'abril de 1912, un mes abans de l'enviament de la postal, a la Llibreria Álvaro Verdaguer (Rambla, 5, davant del Liceu) o com diu mossèn Alcover, "ca'n Verdaguer", que és des d'on es gestionaven els subscriptors de fora de Palma:

Ara que a Mallorca amb el pla de Bauzà s'hi viu una rebrotada ideològica contrària a la seva parla natural, no és mal moment per recordar aquells que van fer tant per la conservació del nostre patrimoni lingüístic a les Illes. Entre ells, un dels primers, Antoni Maria Alcover.

 

Bon Nadal i millor any nou

Nadala de l'Institut d'Estudis Catalans de 1968,
any del centenari del naixement de Fabra,
qui va morir precisament el dia de Nadal de 1948

S'acaba l'any Alcover 2012

Aquesta setmana se celebren tot d'actes de cloenda de l'any Alcover 2012. Amb aquesta iniciativa s'ha commemorat el 150è aniversari del naixement del lingüista Antoni Maria Alcover i Sureda, que tingué lloc a Santa Cirga (Manacor) el dia de la Candelera de 1862.  

En concret, demà i demà passat es recordarà mossèn Alcover a Palma, Barcelona i, de manera no tan directa, a Calp (Alacant): 

- Dimarts 18 de desembre a Palma: Jornada "Antoni Maria Alcover en el 150è aniversari del seu naixement". Se celebrarà al matí a la Universitat de les Illes Balears, i a la tarda a la seu de CaixaForum, organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans.

- Dimecres 19 de desembre a Barcelona: Obrirà l’acte una conferència de Maria Magdalena Gelabert, directora general de la Institució Pública Antoni M. Alcover, sobre el perfil humà d’Antoni M. Alcover. Seguidament, hi haurà la presentació de l’edició crítica de l’Aplec de rondaies mallorquines, a càrrec de Josep A. Grimalt, professor de la Universitat de les Illes Balears, i la taula rodona «La vitalitat de la tradició oral avui i la importància del llegat d’Antoni M. Alcover». L’acte es retransmetrà en directe per Internet a ww.iec.cat.

Demà, dimarts 18, també tindrà lloc, a les 13 hores a l'IES Ifac de Calp, la conferència: «Les Normes de Castelló fan 80 anys. Homenatge a Pompeu Fabra, Antoni M. Alcover i Josep Pascual i Tirado », a càrrec de Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l’IEC i delegat de l’Institut a Castelló.

Aprofitem també per recuperar un podcast del programa En guàrdia de Catalunya Ràdio. El 4 de novembre d'enguany van emetre "La disputa Alcover-Fabra", on "la filòloga Maria Pilar Perea recorda l'enfrontament entre les dues grans figures de la filologia catalana del segle XIX, mossèn Antoni Alcover, el pare de la dialectologia a Catalunya, i Pompeu Fabra, el creador de l'estàndard català i de la gramàtica i l'ortografia normativa".

12

Dotze prové del numeral indeclinable llatí duodecim (de duo i decem: dos i deu). Entre d'altres faramalles al voltant del 12 (i a semblança del que férem l'any passat amb l'11, en fa dos amb el 10, en fa tres amb el 9, en fa quatre amb el 8 i fa ja cinc anys amb el 7), esmentarem aquestes 12:

El sistema duodecimal, de base 12, diuen que es remonta a Mesopotàmia, i era molt utilitzat en societats anglosaxones. El 12, a banda de ser molt present en mesures temporals, és una xifra pràctica per comptar. Utilitzant només el polze podem comptar fins a 12 amb una sola mà, simplement passant-lo per sobre de cadascuna de les tres falanges dels altres quatre dits. 

Tant el zodíac occidental com el xinès tenen 12 signes.  En el cas xinès són 12 cicles anuals d'animals que tenen una funció adivinatòria. Els 12 animals són: la rata (o ratolí), el bou (o el búfal), el tigre, el conill (o la llebre o el gat), el drac (l'actual), la serp, el cavall, la cabra (o ovella), el mico, el gall, el gos (o el llop) i el porc (o el porc senglar). Aquest sistema xinès es basa en l'observació de l'òrbita de Júpiter, que té una durada propera als 12 anys (11,8618).

Desembre, el vell que fa arrugar la pell, és el 12è mes dels calendaris julià i gregorià, tot i que el seu nom prové del llatí decem (deu), ja que era el 10è mes del calendari romà. Avui, dia 12 del 12è mes, és el Dia de la Independència a Kènia (s'independitzà del Regne Unit el 1963) i el dia de la Verge de Guadalupe a Mèxic (felicitats, Lupes).

12 són les funcionals tecles F dels teclats dels ordinadors des dels quals esteu llegint aquest apunt. En català s'anomenen "tecles de funció" i se situen habitualment a la fila superior del teclat entre l'escapament i la impressió de pantalla. Es van crear quan encara no existien els ratolins per tal de simplificar certes operacions i serveixen per a funcions diferents depenent del programari i maquinari de què disposem.

12 són els homes sense pietat (12 angry men) de l'obra de Reginald Rose que portà a les pantalles Sidney Lumet el 1957, William Friedkin el 1997, i que després s'ha representat sovint en format teatral. Rose s'inspirà en un jurat en el qual va participar ell mateix per narrar les deliberacions dels dotze responsables de jutjar un presumpte criminal. Una obra que mostra els mecanismes psicològics de la pressió grupal quan cal mullar-se en públic.

12 són els grans de raïm que prenem a corre-cuita amb les 12 campanades que clouen el darrer dia del 12è mes de l'any. Un costum que es diu que començà l'any 1909 quan uns pagesos del sud del País Valencià, que tenien excedent de producció, van regalar raïm dient que portaria bona sort per a l'any vinent. Una explicació econòmica per a un fet actualment cultural.

12 són els apostols de Jesucrist com 12 eren les tribus d'Israel, que provenen dels 12 fills de Jacob. Jacob també va tenir una única filla, Dina (דִּינָה בת-יַעֲקֹב Dînāh bat Yahăqōb), que no esdevingué cap de cap d'aquestes tribus.

Els Olímpics són els 12 grans déus de l'Olimp grec: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Ares, Hermes, Afrodita i Hefest. En grec, s'anomenaven els Dodekatheon (Δωδεκάθεον) o dotze déus. A la mitologia romana també en són 12, que s'anomenen els Dii consentes (els qui estan amb Déu). Són sis déus (Júpiter, Mart, Neptú, Apol·lo, Mercuri i Vulcà) i sis deesses (Juno, Vesta, Minerva, Ceres, Venus i Diana).

El duodè, la part primera i més curta de l'intestí prim, en forma de C, rep el seu nom del llatí duodenum digitorum, en referència als dotze dits que deien els antics anatomistes que feia, o sigui el gruix de dotze dits de la mà.

 

Els ous es podrien vendre de deu en deu o de quatorze en quatorze, però els humans, com a mínim els d'aquests encontorns, els comptem, venem i comprem per dotzenes o mitges dotzenes. No a tot el món és així, però sembla que a EUA, Canadà i Europa, sí. Al Japó es venen de 10 en 10 o de 5 en 5, per exemple. ¿Serà el costum de la dotzena d'ous una herència dels derrotats defensors del sistema duodecimal?

Amb el nom de les XII taules (Leges duodecim tabularum o, simplement, les Duodecim) es coneixen unes antigues lleis essencials en la constitució de la república romana, creades a mitjan s. V aC per acabar amb les rivalitats entre patricis i plebeus. Van ser el primer i únic codi de lleis romà fins al s. VI dC, quan arribà el Corpus Juris Civilis de Justinià. Entre moltes altres normes, incloïen la pena de mort per als autors de poemes satírics. Aquestes duodecim, base del dret romà, van durar un bon mil·lenni. La censura encara dura més.

Anem als diccionaris. Aproximadament el 1912 (Palau 72.977 així ho diu) es publicà el darrer dels tres volums del Diccionari de la llengua catalana ab la correspodencia castellana de l'editorial Salvat (1910-1912), hereu dels Labèrnia, el gran diccionari de la Renaixença. Fou una obra enciclopèdica i il·lustrada, molt bellament editada, i que es vengué també en fascicles. També són de 1912 l'Enciclopèdia moderna catalana de Josep Fiter, la Gramàtica de la lengua catalana de Fabra que inclou un vocabulari bilingüe catala-castellà i la curiosa Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi de Gaetano Frisoni, publicada a Milà per Ulrico Hoepli.

^{Nota: casualment aquest apunt és del dia 12 del 12 del 12, a les 12.12h.}