Deu és una xifra naturalment atractiva per als humans, molt utilitzada com a model quantificador. És la base, per exemple, del sistema
decimal. ¿Una possible raó? La tenim ben a mà.
La xifra
romana per al deu és X, que sembla dos V (cinc) junts. L'origen de V podria trobar-se en una analogia amb una mà oberta.
Els pitagòrics representaven el deu amb la
tetraktys, una figura triangular de deu punts que indicava la perfecció. Ens ensenya que 10 és la suma d'1+2+3+4 (els punts de dalt a baix). Era un triangle sagrat usat, per exemple, en el jurament pitagòric.
Per als anglesos, el
number 10 és un tresor. Al 10 de Downing Street es troba la seu del govern britànic, la casa del primer ministre i primer Lord del Tresor (actualment és la mateixa persona). Al 9 de Downing Street hi ha l'oficina del secretari del Parlament per al Tresor i a l'11 resideix el segon Lord del Tresor.
Deu són les làmines amb taques de tinta del
test del psicòleg suís Hermann Rorschach, un sistema per a descriure trets emocionals de la personalitat que va publicar el 1921, un any abans de morir, amb només 37 anys. En la imatge, la darrera làmina, la X.
En una escala de 0 a 10, Bo Derek obtingué el màxim, des que així ho decidí Blake Edwards a
10 (1979), la pel·lícula més coneguda de l'actriu, que no del director. Aquí va arribar amb el títol
10, la mujer perfecta, fet que encara contribuí més al mite de la dona 10.
Enguany hi ha un esdeveniment que ha trasbalsat la xarxa blocaire i que gira al voltant del 10: el
top ten dels refranys catalans del nostre Bo Derek de la paremiologia, en Víctor
Parèmies. Avui precisament se sabrà el
number one del
top ten.
El deu per cent de la collita, o
delme, és l'impost, en productes conreats pel pagès, que es destinava a mantenir l'església (persones i edificis). Al
Deuteronomi apareix la seva primera formulació legal, adreçada als jueus.
No només el judaisme i el cristianisme tenen un decàleg de manaments a complir. L'any 1992 el Computer Ethics Institute va revelar els deu
manaments de l'ètica computacional, de l'estil "no escorniflaràs en els fitxers d'altres usuaris" (el tercer manament) o "no usaràs o copiaràs programes pels quals no has pagat" (el sisè). ¿Algú paga pel programa de publicació del seu bloc?
I, finalment, la referència lexicogràfica, en forma d'un grapat de diccionaris de fa 10x10 anys:
Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana editat per Salvat (el de la imatge; sense data, però es considera que és de cap al 1910);
Perpinyanenques d'Albert Saisset (inclou una llista de mots rossellonesos amb l'equivalent en català central);
Vocabulari català-castellà: pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya de Salvador Genís;
Vocabularis tècnic-industrials de Rafel Pons;
Flora pornogràfica francesa [Manuscrit] : suplement a l'argot francès d'Antoni Bulbena (sense data, es considera que es va escriure entre 1891 i 1910);
Novíssima ortografia catalana ; Vocabulari ortogràfic segons les normes de l'Institut d'Estudis Catalans i les obres i treballs dels millors filòlegs ... d'Antoni Rovira i Virgili (sense data, es considera de cap al 1910)...
Nota: casualment aquest apunt és del dia 10 del 10 del 10, a les 10:10.
Entrades
