Fora, metàfora!

D'aquest "bloc de treball" valencià

 Avui he entrat a Google Translate, he teclejat "I've opened a blog in internet" i ho he passat al català. Després "He abierto un bloc en internet" i el mateix. En els dos casos m'ha donat com a resposta "He obert un bloc a internet". Però avui, aquest matí, l'IEC ha acceptat el mot blog amb ge de garrofa, dins de les esmenes del DIEC2 amb data de 27 de febrer de 2013. Els de Google potser encara no ho saben, però sembla ser que els catalans avui hem perdut una metàfora.

Qui sí ho sap és el Termcat. El Consell Supervisor, en l'acta núm. 405 de 10 de març de 2005, acceptava els mots bloc i blocaire, amb una motivació semàntica que sempre m'ha seduït. Diu l'extracte de l'acta d'aquell llunyà 2005:

"la nova solució adoptada (bloc), és una adaptació gràfica de la denominació anglesa (a partir de la realització fonètica del terme en català) i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme: el concepte es refereix, de fet, a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes on es fan anotacions regularment."

En aquella acta també deien que la majoria dels experts en informàtica preferien blog, tot i que "els usuaris més vinculats al món dels blocs han mostrat la seva preferència per l’adaptació bloc i han confirmat que aquesta denominació té bona acollida entre els blocaires". Desconec les opinions dels experts en informàtica, però crec que la segona afirmació era un pèl excessiva. La catosfera estava i està fantàsticament i cordialment dividida entre blocaires i blogaires.

Màrius Serra, a qui felicitem públicament per la seva entrada tan recent com merescuda a la Secció Filològica de l'IEC, escrivia el 26 de març de 2008 que el Termcat és el centre de referència en el treball terminològic català i que la seva neoloteca era com una sala d'espera per a paraules susceptibles de ser adoptades en el diccionari normatiu. Doncs sembla ser que el neologisme bloc no ha superat la sala d'espera i abans d'entrar al diccionari normatiu ha exhalat la seva metàfora. 

Personalment, sempre he dit que trobo arguments potents en les dues opcions i que jo optava per la metàfora. Serà interessant seguir des d'avui mateix les conseqüències del seu assassinat —el mot assassinat aquí també és metafòric; m'encanten les metàfores! La divisió entre blocs i blogs fins ara vivia en una pax romana assumida per tots. A partir d'ara, caldrà observar què fa la plataforma de blocs de la Generalitat, la tan veterana plataforma de blocs de Vilaweb, els blocs de Blogger, la Viquipèdia, Google Blocs, els Blocs de Youtube, la gent dels Premis Blocs Catalunya i tants i tants blocaires com en Saül Gordillo i el seu expressiu Bloc sense fulls. I també caldrà veure què passa amb la segona accepció de bloc del Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana. De fet, perquè la pax romana continuï, pot ser que algun dia fins i tot l'IEC decideixi acceptar també la forma bloc amb ce de català i retornar la vida —la metàfora— al neologisme de la sala d'espera del Termcat. 

"Així doncs, som els únics éssers vivents que ens movem entre la literalitat i la metàfora: som animals rectes i figurats, alhora. És per això que no té gaire sentit que ens planyem perquè no tenim les paraules precises, una d'especial per a cada cosa; o que maldem per trobar designacions de sentit únic. Som com som; i ens hem fet com ens hem fet: a cavall entre la realitat i la il·lusió. I caminem pels espais de la il·lusió, ben agafats de les mans protectores de l'analogia" Jesús Tuson, Això és (i no és) allò (Badalona: Ara Llibres, 2009, pàg. 24)

Irònicament, la metàfora perduda il·lustra la notícia del Termcat

Alphaville i la RAE

Alphaville és una pel·lícula de ciència-ficció de Jean-Luc Godard de l'any 1965. En ella es planteja un futur distòpic en què la gent que actua fora de "paràmetres lògics" és executada. En aquestes faules futuristes (1984, Un món feliç, Fahrenheit 451...) sempre apareixen diferents elements que són els responsables del control del pensament dels ciutadans. A Alphaville els diccionaris formen part d'aquests elements.

Hi ha un moment de la història en què Natasha von Braun, que és la guia del protagonista Lemy Caution per Alphaville, està llegint un llibre de poesia de Paul Éluard, Capitale de la douleur (1926), i confessa que hi ha paraules que no entén, com ara "consciència". Per resoldre la llacuna semàntica, busca la "Bíblia".

A les cambres dels hotels, com la que ocupa Lemmy Caution, sempre hi ha un llibre que s'anomena "Bíblia", però que no és la Bíblia, sinó un diccionari. La seva peculiaritat és que el govern exerceix un control sobre les entrades del diccionari, modificant-les o fent-les desaparèixer. En el cas d'Alphaville, el llenguatge manipulat és bàsicament el que té a veure amb l'expressió d'emocions. Entre els minuts 67 i 69 es pot veure com el servei d'habitacions entra l'esmorzar a la cambra i aprofita per canviar el diccionari que la Natasha intentava consultar. I el mot "consciència" ja no el troba. Un recurs del cineasta francès per parlar del control del llenguatge que és semblant a la invenció orwelliana del newspeak.

Lemy Caution amb el diccionari a la mà

Sembla mentida, però aquests dies estem vivint canvis que ens recorden com d'importants poden arribar a ser els diccionaris. I com hi ha qui de manera subtil o barroera els pretén utilitzar per controlar la gent.

Diccionari per a treballar

Diccionari per a treballar és el nom d'un treball de poesia visual del valencià J. Ricart (també blocaire) que trobem al llibre Nosaltres els fusterians (Elx: Universitat Miguel Hernández, 2012). Aquest catàleg recull obres de poesia experimental creades com a homenatge al literat d'idees de Sueca, amb motiu del 50è aniversari de l'assaig Nosaltres els valencians (1962). "A l’obra de Fuster, com a les expressions plàstiques que conformen la mostra que ens presideix, la llibertat és senyera i singular. No podríem entendre l’assaig fusterià sense el vincle fonamental de la llibertat. La que tothom necessita per a fer i, també, per a dir", diu el també poeta visual Josep Sou a l'inici del llibre.

Aquesta obra de Ricart utilitza un diccionari com a base de la reflexió, el Diccionari gregal valencià-castellà castellà-valencià de Vicent Pascual Granell (València: Gregal / Consorci d'Editors Valencians, 1987).

Vicent Pascual també és autor d'altres obres lexicogràfiques més recents per a l'editorial Tabarca, com el Diccionari Tabarca valencià-castellà castellà-valencià (n'hi ha edició del 2012) o el Diccionari jove Tabarca d'ús i aprenentatge valencià-castellà castellà-valencià (2007), a banda d'altres obres de divulgació lingüística escolar o literàries.

"A la Academia de Bonas Lletras de Barcelona"

"A la Academia de Bonas Lletras de Barcelona": aquesta és la dedicatòria que apareix al diccionari més important de la Renaixença.

Portada del diccionari Labèrnia

Labèrnia, "Individuo de la Academia de Bonas Lletras de Barcelona"

Dedicatòria del Labèrnia

El lexicògraf traiguerí Pere Labèrnia i Esteller ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 9 d'agost de 1836. Va participar activament de la vida acadèmica i l'any 1837 hi llegí unes "Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado". A la sessió acadèmica del 20 d'abril de 1839 va demanar permís per dedicar a l'Acadèmia el seu reconegut Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina (1839-40, 2 vol.). Obtingué el permís i la seva vinculació amb l'Acadèmia va continuar amb altres activitats, fins que el 1860, any del seu traspàs, l'Acadèmia li dedicà un recordatori.

Aquests i d'altres detalls de la vida de Labèrnia es poden trobar en una obra lexicogràfica apareguda recentment, i que és el fruit del treball de molts anys, el Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012).

L'obra, en una bella edició, ha estat redactada per Margalida Tomàs i Mireia Campabadal —autora d'una tesi sobre l'Acadèmia— i dirigida per Pere Molas, Eulàlia Duran i Josep Massot. La idea original, del 1997, ve d'una proposta del llavors president de l'Acadèmia, l'arqueòleg Eduard Ripoll. Molt ha plogut des de llavors i moltes persones s'han involucrat en una obra conjunta i complexa, que per sort ha arribat a bon port.

El resultat és un volum de gairebé cinc-centes pàgines amb centenars de biografiats, que són, com explica Maria Toldrà al bloc Vademècum, "membres de l’Acadèmia durant les tres fases de la seva història: Desconfiada (1700-1703), Sense nom (1729-1752) i Reial (1752 fins a l’actualitat)". Alguns són noms ben coneguts, però en molts d'altres casos tenim amb aquest treball una font d'informació nova i utilíssima. En resum, tres segles d'acadèmics lletraferits d'àmbits diversos de la cultura, entre els quals trobem alguns personatges il·lustres de la lexicografia catalana com Marià Aguiló, Fèlix Amat, Josep Balari, Josep Bellvitges, Joaquim Esteve, Lluís Faraudo, Antoni Griera, Antoni Joglar...

Palau Requesens, seu actual de l'Acadèmia

El carnaval del diccionari

 Le Carnaval du dictionnaire (Paris: Michel Levy Freres, 1874) és un curiós text de lexicografia recreativa, obra de l'escriptor i publicista Pierre Véron. Véron (París, 1831-1900) va publicar moltes novel·les ambientades en el París bohemi noucentista, com Réalités humaines, La vie galante, Paris s'amuse, Les marionnettes de Paris, Les gens de théâtre... Des del 1865 va ser el director de Le Charivari, un diari satíric il·lustrat que es publicà durant més d'un segle a París i que fou tan conegut que el setmanari satíric britànic Punch al principi s'anuncià amb el subtítol de "The London Charivari".

Caricatura de Pierre Véron per Gill

Bust de Véron al cementiri de Montparnasse

Le carnaval du dictionnaire és un diccionari humorístic de l'estil de The devil's dictionary d'Ambrose Bierce, tot i que sense tanta mala llet. De fet és millor dir que l'obra del Bitter Bierce és de l'estil de la de Véron, ja que el diccionari anglès es publicà dècades després que Le carnaval.  Al prefaci de l'obra, Véron diu que quan cal construir un gran edifici, sempre s'aixeca primer al seu costat una senzilla barraca. "Mon livre, c'est la baraque en question" (el mot francès baraque és un catalanisme). Veiem alguns exemples que trobem dins d'aquesta barraca carnavalesca, i que ens mostren un estil d'aforisme humorístic apte per a quasi tots els públics:

ACCENT — Le fumet de la prononciation.
ALEXANDRIN — L'éléphant de la poésie.
CHAOS — Regardez autour de vous.
CZAR — Anachronisme en uniforme.
GÉOGRAPHIE — Acte d'accusation des conquérants.
PROVERBE — Mensonge âgé.
Z — Le saint Sylvestre de l'alphabet.

Un altre dels atractius de la publicació són les 24 làmines amb dibuixos de Paul Hadol, un dels caricaturistes col·laboradors a Le Charivari i que també fou cartellista publicitari. Aquestes làmines presenten les lletres amb iconòfors, imatges de noms que comencen per la lletra que rodegen, com ara la K de kiosque.

 

Pàgina final de l'obra: Zut!

Thesaurus editors'...

de Tony Zuvela

Lèxic casteller

"Força, equilibri, valor i seny"

(lema casteller)

La lexicografia catalana fa temps que s'ocupa del món casteller, una manifestació cultural que és patrimoni immaterial de la humanitat. Amb referències al camp de Tarragona des del segle divuit, aquestes torres humanes tenen un lèxic específic que ens parla de la vestimenta dels castellers, els noms dels diferents castells i les seves combinacions, les seves parts, les formes d'acabar-los, així com d'altres realitats que envolten les colles: els concursos, les músiques...

Quant a estudi general, és bàsic el treball "El lèxic casteller: característiques i perspectives d'estudi" de Xavier Brotons i Antoni Pardo, dins de Repensar els castells: Jornades d'Estudi dels Castells de l'Institut Tarragonès d'Antropologia (Valls: Cossetània, 2004, p. 23-32).

En paper, alguns dels lèxics castellers de què disposem són:

- Món casteller de Pere Català Roca i altres (Barcelona: Dalmau, 1981): En l'obra cabdal del món casteller, d'autor vallenc, dins del segon volum, hi ha un vocabulari amb 894 entrades enciclopèdiques. "La Bíblia dels castells".

- "Lèxic casteller penedesenc" de Jordi Carbonell dins de la revista El Figarot, butlletí dels Castellers de Vilafranca (núm. 24-25 de juny de 1997):  Es va presentar com a ponència a la 1a Jornada castellera del Garraf, Alt i Baix Penedès (1996).

- "Glossari terminològic casteller" de Màrius Boada, dins de Prevenció de lesions en els castellers  (Barcelona, 1994), p. 145-154.

-  Diccionari casteller de Xavier Brotons (Barcelona: Diputació de Barcelona i El Ventall, 2001): Uns 650 termes i un índex de les colles que existien quan es va publicar i les que ja havien desaparegut. L'autor és filòleg, professor, blocaire, casteller i vilanoví, ergo seguidor dels Bordegassos. Amb la revisió del Termcat, és, ara per ara, el recull lèxic més exhaustiu sobre aquest fenomen cultural i esportiu. Brotons també és autor de Castells i castellers. Guia completa del món casteller (Barcelona: Lynx, 1995), una obra prèvia que inclou, a l'apèndix VII, un "Vocabulari casteller" de 250 entrades.

 - El món casteller: terminologia bàsica (Barcelona: Termcat, 2001): un quadríptic amb 35 termes elaborat en col·laboració amb l'Ajuntament de Terrassa, el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Coordinadora de Colles Castelleres de Cataluny. També se'n va fer un cartell amb 17 termes.

- Paraula de Tecla: Vocabulari de les festes de Santa Tecla d'Enric Garriga, Mariona Savall i Marina Massaguer (Tarragona: Arola, 2010). Inclou uns 600 termes de lèxic festiu de Tarragona, que no pertanyen només al lèxic casteller. Existeix també en línia, al Termcat.

- "Glossari" a Castells, tocant el cel amb la mà de Josep Almirall (Barcelona: Triangle Postals, 2011). Un petit vocabulari (p. 238-39) per a un llibre petit, destinat principalment al sector turístic. Publicat en sis idiomes: català, castellà, anglès, francès, alemany i italià.

En línia tenim:

- El llenguatge dels "castells" de Ramon Piera (Vall, 1998): vocabulari amb prop d'una cinquatena de termes.

- Diccionari casteller (Barcelona: Termcat, 2007): un centenar de termes revisats per especialistes de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Es va actualitzant i es pot descarregar. 

- Vocabulari casteller dels Castellers de Lleida. Amb exemples i citacions de l'ús de les paraules. Molt documentat.

- Glossari de termes castellers a la Viquipèdia.

- Paraula de Tecla: Vocabulari de les festes de Santa Tecla (2011). L'obra en paper disponible en línia gràcies al TERMCAT i actualitzada.  

- Lèxic casteller (Tarragona: Consorci per a la Normalització Lingüística i Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, 2012): És un diccionari visual amb uns 70 termes i apartats referits a parts del castell, components de la pinya, pisos del castell, tipus de castell, música dels castells —amb la reproducció del toc de castells dels Castellers de Vilafranca a la Festa Major de Sant Fèlix) i altre lèxic. També ofereixen un pòster descarregable. Es va presentar dins del II Simposi Casteller de Valls.