Taller lexicogràfic

Taller d'Introducció pràctica a la Lexicografia

-Descripció:
L'activitat es planteja com una breu introducció a la lexicografia, o l'art de fer diccionaris, entesa com una tècnica i com un ofici, relacionada amb la llengua i amb el coneixement del món. Els participants intervindran d'una manera pràctica en la confecció d'alguna entrada de diccionari en les seves diverses etapes, ajudats de petits contrapunts teòrics. S'aportarà material necessari i bibliografia sobre el tema.

- A qui va dirigida l'activitat:
* A filòlegs, lingüistes, traductors i altres especialistes de branques relacionades amb la llengua
* A professors i mestres d'assignatures de llengua.
* A filòsofs, historiadors i qualsevol persona interessada en aprofundir el significat i les característiques de les coses.
* A qualsevol persona interessada en reflexionar sobre el significat i l'ús de les paraules.

- Objectius:
* Proporcionar als participants les primeres nocions d'una activitat, la de definir, gairebé tan antiga com l'home
* Donar a conèixer la tècnica lexicogràfica, de tarannà multidisciplinar i, per tant, acord amb les tendències i necessitats actuals
* Reflexionar, a través de les paraules, sobre què són les coses i com les podem explicar

Per a aquesta introducció no és necessari tenir coneixements de llengua especialitzats. Llengua de l'activitat: castellà

Activitat guiada per Irene Renau Araque. Llicenciada en Filologia Hispànica. Redactora lexicogràfica.

Lloc: Llibreria Alibri (antiga Herder), c. Balmes, 26.
Dimecres 1 d'octubre a partir de les 18.30.

Activitat gratuïta, organitzada per Laboratori d'Escriptura Creativa.

(Informació rebuda del bibliòfil terrassenc)

Exposició lexicogràfica

Diccionario: una definición. Exposició en línia sobre diccionaris (en castellà). L'exposició es va poder visitar l'any 2007 en un espai físic i ara es pot visitar virtualment. Organitzada per la Biblioteca Luis Ángel Arango del Banco de la República de Colombia.

Especialment recomanable l'apartat "Diccionarios", on apareix una línia del temps que va des de la invenció de l'alfabet fenici fins al segle XXI, amb múltiples referències lexicogràfiques i culturals. També hi ha apartats on apareixen cites sobre diccionaris, referències a lexicògrafs il·lustres i fins i tot un assaig sobre la fi dels diccionaris, l'apocalipsi lexicogràfic.

10 anys del DIEC1

El CEL (de fet, lo CEL), ubicat a Alcanar, és el Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat). O sigui, un grup de lingüistes que comparteixen el mateix territori i els mateixos objectius: l'organització i la difusió d'activitats relacionades amb la llengua i la literatura catalanes.

Una d'aquestes activitats tingué lloc a Tortosa el 26 de novembre del 2005: la celebració del desè aniversari del DIEC1 (que aparegué el setembre del 1995), amb la intervenció de Carles Miralles, Jordi Ginebra, Àngela Buj, Lluís Gimeno i Xavier Rull.

Enguany s'ha publicat l'edició en paper d'aquesta jornada (a cura d'Albert Aragonés Salvat), que recull els següents articles: "Crònica de la jornada «10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2005)»" de Carles M. Castellà, "Ciència i política en el Diccionari de la llengua catalana (1995) de l'Institut d'Estudis Catalans" de Jordi Ginebra, "De Tortosa a Benassal: aportacions al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans" d'Àngela Buj, "Els autors castellonencs Joaquim Garcia Girona i Josep Pascual Tirado, i el diccionari normatiu" de Lluís Gimeno, i "El vocabulari especialitzat i altres aportacions en el diccionari normatiu" de Xavier Rull".

El DIEC1 és una obra central en la lexicografia catalana recent. Després de seixanta-tres anys reeditant el Fabra (en trenta-dues edicions), per fi apareixia un nou diccionari normatiu. Ara bé, potser perquè les expectatives eren moltes i l'obra era molt anhelada, la seva publicació no va estar exempta de controvèrsia. És així com aquest llibre té un doble vessant: commemorar l'efemèride i recollir algunes de les reflexions lingüístiques que l'obra ha generat.

Aquest llibre ve a acompanyar altres obres que han criticat el DIEC1, com ara el polèmic Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al Diccionari de l'Institut de Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Lluís Moll (Ed. Documenta Balear, Palma de Mallorca, 2003). A la bibliografia de lexicografia catalana hi ha més articles sobre el tema.



Agraeixo al professor Xavier Rull, de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Lleida, el detall que ha tingut de fer-me arribar un exemplar d'aquest llibre, difícil de trobar a Barcelona.

Més botons lexicogràfics

Imatge a Flickr. Autor: Blue Valentine Press.

En aquest cas, l'autor diu que ha reciclat un diccionari dels anys 50. Més imatges de l'esquarterament, aquí. I més botons lexicogràfics, aquí.

A l'AVUI

El Gazophylacium al Suplement Cultura de l'AVUI del 20 de setembre de 2008, a l'apartat "Parauladeblog" (sic). Han reproduït, ometent alguna frase, aquest apunt del 10 de setembre. Tot un honor. Gràcies per la imatge, Xavi.

M de metalexicografia

I de macroestructura, marca, March, Martí-Bordas-Cortada, microestructura, modisme, Moll, Montoliu, Murray...

-----

Aquesta lletra ema va acompanyada per un iconòfor ben clar d'identificar: la muntanya de Montserrat. Casualment l'autor d'aquest dibuix, Apel·les Mestres, també és autor d'un poemari que porta el títol de Montserratines (Impremta La Renaixensa, Barcelona, 1930).

El mot català actual muntanya prové del llatí mons, -ntis i segons el GDLC es troba referenciat des de 1250, imaginem que amb u. Potser la interferència amb el castellà montaña, o d'altres raons, ha fet que la u de "muntanya" sigui una de les més maltractades del català. Faig un breu repàs del tractament lexicogràfic del mot:

• Liber Elegantiarum (1489): montanya (apareix una vegada dins les definicions) i muntanya (hi apareix dues vegades).
  
• Gazophylacium (1696): montanya.
• Dictionarium de Pere Torra (1757): montanya.
• Belvitges (1805): montanya.
• Quintilingüe (1839): montanya (entrada principal) i muntanya.
• Labèrnia (1840): montanya (entrada principal) i muntanya.
• Magí Ferrer (1839): montaña.
• Saura (1851): montanya i muntanya.
• Aladern (1909): montanya i muntanya.
• Fiter (1912): montanya.
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1913): montanya i muntanya.
• Rovira i Virgili al Vocabulari ortogràfic (1913?): "*montanya i derivats - preferible muntanya".
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1914): montanya i muntanya.
• Diccionari ortogràfic de Fabra (1917): muntanya.
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1919): montanya i muntanya.
• Bulbena (1919): montanya.
• Rius Vidal (1921): muntanyà.
• Civera Sormaní (circa 1931): muntanya.
• Fabra (1932): muntanya.
• Diccionari Enciclopèdic de Salvat (1933): muntanya.

O sigui que, malgrat trobar-se recollida des del primer diccionari català incunable, el primer autor que només inclou la forma amb u és Fabra l'any 1917. Actualment s'accepta només la forma amb u. Al DCVB, però, recull les dues grafies.

Segons el Diccionari de Textos Antics (en el seu estat actual), la forma "muntanya" té més freqüència absoluta (47) que la forma "montanya" (40), però les dues formes coexisteixen dins de les obres medievals. Alguns exemples, antics o no tant:

Llull escrivia "muntanya". Del Fèlix de les maravelles desena part, cap. III:

"e estaran tots temps en infern los uns sobre los altres, axi que n seran majors muntanyes que lo munt de Canigo..."

El rei en Jaume sembla que "montanya":

"... que metessem de la part de la yla una barraga e que metessen la lanterna en la prop, et que l drap que cobris de part de la montanya la lanterna, e que la veuria l estol."

I Verdaguer escrivia també "montanya". De l'oda A Barcelona (1883):

"La mar no te l'han presa, ni'l pla, ni la montanya
que s'alsa á tes espatlles per ferte de mantell,
ni eix cel que fora un dia ma tenda de campanya,
ni eix sol que fora un dia faró del meu vaixell".

(Aquest apunt surt el dia (i a la meva hora de sortida des de Collformic) de la meva 9a travessa Matagalls-Montserrat, un dels dies de l'any que gaudeixo i pateixo de més muntanyes).

PD: Amb un temps de 14:07 avui he aconseguit la millor marca personal a la Matagalls. L'anterior millor temps era 16:12, o sigui que la millora és substancial. :)

Què és la metalexicografia?

Univers de cambra

"Per tal de construir un diccionari fort sempre hem de concebre un univers bastant pobre i reduït, podríem dir-ne un univers de cambra. El problema és que normalment els constructors de diccionaris ideals resten tancats en el seu univers de cambra."

Umberto Eco a Semiòtica i filosofia del llenguatge.

L'obra original es va publicar el 1984. La primera edició catalana és de Laia, quatre anys després. En aquest cas és una traducció nostra del fragment de la p. 107 en l'edició castellana de Lumen de 1990.